Braç de gitano de pinya







La Natàlia va néixer en una família musulmana, però ben aviat va quedar òrfena de pare. Era l'inici d'una nit fosca sense fi, que s'estenia sobre el seu destí i on regnaven els plors i la desesperació. Quina altra cosa podia esperar de la vida una dona desemparada amb una filla al seu càrrec? Era l'any 825 i a Còrdova regnava l'emir Abd al-Rahman II. La mare, potser per amor, però tal vegada per no morir de fam, es va casar amb un bon home, que les va acollir a casa i les va estimar de debò.

Va ser educada segons els preceptes del cristianisme, la religió del seu nou pare. Mai no li va mancar l'afecte i va créixer feliç, tot i la persecució a què estaven sotmesos els cristians. Ja era una noia quan es va casar per amor amb l'Aureli.





Junts van decidir que canviarien el món, fent pública la seva fe. Creien que només així evitarien que més cristians es passessin a l'islamisme, però l'únic que van aconseguir va ser que els empresonessin i els torturessin per fer-los renegar de la seva religió.

No van aconseguir vinclar la seva fe, ans al contrari, com més cruelment els la volien arrabassar, més forta era. Finalment van ser degollats tal dia com avui, un 27 de juliol.






Si us agrada l'aspecte d'aquest braç de gitano, animeu-vos a fer-lo. La seva elaboració no és gens difícil i el resultat és força espectacular. Primer de tot fem la crema i la deixem unes hores a la nevera. Després, fem la làmina de pa de pessic, farcim el braç i el decorem. Ja us heu decidit?

Per fer la crema posem a bullir la llet, i hidratem la gelatina amb aigua freda. Batem els rovells amb el sucre fins que blanquegin, afegim la fècula i seguim treballant-ho fins que estigui ben integrada. Afegim aleshores la llet calenta, ho remenem bé i ho posem al foc, molt suau. No parem de remenar fins que arrenqui el bull. Això serà quan veiem que fa puff. L'apartem del foc, li fem una bona batuda i posem la gelatina escorreguda. Batem fins que es desfaci i afegim el suc de la pinya. Tallem 4 rodanxes de pinya a trossets petits i també els incorporem a la crema. Remenem bé i la deixem refredar a la nevera, tapada amb film transparent.





Per fer la làmina de pa de pessic, encenem el forn a 180º. Batem els ous amb el sucre fins que blanquegin i posem la ratlladura de llimona. Passem la farina i el llevat per un sedàs i els afegim tot batent. Finalment incorporem les clares a punt de neu amb moviments suaus, sense batre. Posem un paper de forn a sobre d'una plata del forn i amb una espàtula escampem la massa. L'enfornem durant 10 minuts.

Un cop cuit, traiem la plata del forn i tapem el pa de pessic amb un drap de cuina. El girem i li retirem el paper de forn. El tornem a girar de manera que la part torrada quedi a dalt, i l'anem cargolant amb el drap. El deixem així fins que refredi del tot. Si les meves explicacions no són prou entenedores, mireu aquí.





Posem 4 rodanxes de pinya a sobre de paper de cuina, perquè n'absorbeixi el seu suc. Escampem la crema a sobre de la làmina de pa de pessic i el cargolem, per donar-li forma de braç. Pintem tota la superfície amb melmelada d'albercoc, que prèviament haurem escalfat amb una mica d'aigua i després colat. Guarnim amb ametlles torrades els laterals del braç. Tallem les rodanxes de pinya per la meitat i les posem a sobre del braç. Adornem amb groselles i figures de xocolata.






Ingredients:

Per fer la làmina de pa de pessic:
3 rovells
100 g de sucre
ratlladura de llimona
90 g de farina
1 culleradeta de Royal
3 clares

Per fer la crema:
250 ml llet
3 rovells
125 g sucre
40 g fècula (Maizena)
200 ml suc de pinya
3 fulls de gelatina
4 rodanxes de pinya

Per guarnir:
3 cullerades de melmelada d'albercoc
25 g ametlles laminades torrades
4 rodanxes de pinya
125 g groselles
75 g xocolata





Dedico aquest braç de gitano de pinya a la meva filla Natàlia, a la que estimo molt. No podré estalviar-li els patiments propis de la vida però espero que els moments feliços, que li donaré mentre es menja aquest braç tan deliciós, l'acompanyin sempre.



28 comentaris:

  1. quin pastís t'ha quedat més ben presentat, si jo el vull huaré de venir a casa teva a menja'l perque a mi no em sorten mai bé, de fet ja no ho porbo a fer peruqe acaba a l'escombraries.

    ptns

    ResponSuprimeix
  2. Margarida, quin braç!!! Impressionant!! Com sempre, una presentació espectacular! I de ben segur que la teva filla Natàlia el devia gaudir d'allò més!
    Petons!

    ResponSuprimeix
  3. t'ha quedat de luxe!!! tinc ganes de preparar un braç de gitano per la meva àvia, són les seves postres preferides, així que m'emporto la teva recepta. Gràcies!

    ResponSuprimeix
  4. Quines decoracions més exquisides, només ens faltaria poder-ho tastar i segur que o ens decepcionaria gens.
    Els esrits que encapçalen els teus posts son extrets de llibres o son teus!!???...m'agraden tant!
    Mònica

    ResponSuprimeix
  5. M'encanta la pinya natural!
    Per cert, t'ha quedat una presentació molt bona :-D

    ResponSuprimeix
  6. Mare de Déu, quin braç! És millor que molts de pastisseria! Ooooh!

    ResponSuprimeix
  7. Espectacular, t'ha quedat preciós. Quin colorido, quina presentació més maca.

    ResponSuprimeix
  8. Que lindo ese brazo de gitano¡¡¡¡pero si da hasta pena comerselo....hija tienes unas manos ,que lo dejas todo precioso...y seguro que tambien esta delioso¡¡¡
    besos¡¡¡¡

    ResponSuprimeix
  9. Manresa: què és el que no et queda bé? T'asseguro que seguint les meves indicacions t'ha de sortir bé per força!He posat a la recepta un enllaç on explico pas a pas amb imatges com s'ha de fer, per si no són prou clares les meves explicacions. Prova-ho. Sempre ho dic: 5 minuts per fer la pasta i 10 minuts per enfornar. El pots farcir de nata , trufa , crema o el que vulguis. Però en menys de mitja hora tens un braç de gitano fantàstic. Prova-ho. I ja m'ho diràs!

    Mercè: em va dir que no volia que portés xocolata ni nata ni greixos. I com li agrada tant la fruita, vaig pensar que aquest li agradaria. El va trobar boníssim!

    Eva: a veure si tenim sort i aquest li agrada! A les àvies les hem de mimar!

    xocolata: tot és meu, recepta, fotos i escrits. A vegades em costa trobar alguna cosa relacionada amb la recepta, però tard o d'hora alguna cosa se m'acut! Per escriure això em vaig documentar primer en el Santoral, per veure què havia fet a la vida santa Natàlia (la cordovesa, perquè n'hi ha una altra que és de Turquia, i celebra el seu sant el dia 1 de desembre)

    surfzone: aquest braç el vaig fer amb pinya en almívar. Tenia una pinya que guardava per a l'ocasió però amb aquesta calor va madurar molt de pressa i ens la vam haver de menjar dissabte. Però crec que no hauria pogut tallar les rodanxes tan bé com les de pot.

    Mar Calpena: Amb els cors de xocolata i les groselles millora molt, sí. És més cridaner.

    Marisabel: llàstima que desapareix de seguida. El vaig fer al matí i a mig dia ja havia desaparegut!

    cooking-love: como me gustan tanto los postres, yo creo que le pongas lo que le pongas a un brazo de gitano, siempre será bueno. Pero con fruta y fresquito de la nevera, nos alivia de estos calores!

    Petons a tots els que em llegiu i m'escriviu!

    ResponSuprimeix
  10. Ohhhhhhhhhhhh...quin braç de gitano tan espectacular!!! M'encanta la presentació...amb les groselles i els cors de xoco...
    Petunets,
    Eva.

    ResponSuprimeix
  11. Oooooooooooooh!!!!. No tinc paraules!

    ResponSuprimeix
  12. Bona nit Margarida.
    Xe,xe,xe,quina presentació, això és alta pastisseria!.
    Felicitats pel bon gust que tens.Açò és el que tenen de bo els blogs, que anem aprenent unes d'altres,donar-li a les postres senzilles un toc de distinció,que també se'l mereixen, el ser senzill no té per que ser lleig.
    Besets.

    ResponSuprimeix
  13. Ummmmmm, que brazo mas rico y una presentación de 10, felicidades, besos, pepa.

    ResponSuprimeix
  14. Guau. quin braça mes maco t'a quedat.
    Moltes felicitats

    ResponSuprimeix
  15. N'has fet una obra d'art d'aquest braç de gitano. Em sembla una idea original, elegant i boníssima. Enhorabona.

    ResponSuprimeix
  16. Margarida! es que ens tens maravellats. Entre les teves magnífiques històries i els plats que cuines!!

    Aquest braç passa la mà per la cara als de pastisseria però mil o dos-mil vegades.

    Records

    ResponSuprimeix
  17. Guauuu, qué bonita presentación, se come solo y tiene que estar de un fresquitooooo.
    Un besito, guapa.

    ResponSuprimeix
  18. Margarida; espectacular¡¡ una passada -com sempre- i em passa com la Glória -café de nit- no tinc paraules¡¡. Que vaigi de gust per a tu i tots els teus. Josepb -menja de bacallà-

    ResponSuprimeix
  19. Puntiyo: gracias por pasarte por mi cocina, y celebro que te guste mi brazo!

    El cullerot Festuc: la presentació no costa gens de fer i realment queda espectacular.

    Glòria: si encara me'n quedés, et donaria un tros a veure si et refeies... Segur que em diries "Puc repetir?"

    Mesilda: això és el que sempre et dic a tu: aconsegueixes en les teves postres que la cosa més senzilla sigui elegant. I ja veus, vaig aprenent de les mestres!

    pepa cooks: y ¿quién diría que es tan fácil de hacer? A simple vista no lo parece, pero ¡lo es!

    Menu: maco, ràpid i bo. Què més volem?

    La cuina vermella: obra d'art, no, però ben bonic. I la Natàlia se'l mereixia.

    La vella carmanyola: si jo tingués els estris que tenen les pastisseries, i tots els ingredients que ells utilitzen i no trobes enlloc, les coses que faria....!

    Irmina Díaz-Frois Martín: ¡se come con los ojos! Lo guardé en la nevera para que estuviera fresquito a la hora de comer, pero también para no verlo, porque no hubiera llegado entero!

    Josepb: gràcies, Josepb, tu sempre tan amable. Com van els preparatius del nou projecte?

    Us agraeixo a tots els vostres comentaris i les vostres visites. Un petó ben fort a tots!

    ResponSuprimeix
  20. Complimenti per questo dolce davvero squisito, ottimamente presentato. Ciao Daniela.

    ResponSuprimeix
  21. Un espectacul per la vista y de segur que al paladar també.

    ResponSuprimeix
  22. Ja poden estar contents amb tu eh!
    Vaja ben presentat, com sempre clar :)
    I fa una pinta de fresquet... porta escrit "menja'm!"

    ResponSuprimeix
  23. Quina presentació més profesional. Salut!!!!

    ResponSuprimeix
  24. renoi, quin braç, boníssim el gust, espectacular la presentació, com sempre. felicitats!

    ResponSuprimeix
  25. Hola!! arribo amb retard però encara puc felitar a la teva filla pel seu sant, i a tu per aquesta història i per aquesta recepta tan tan bona...la meva germana també es diu Natàlia i li passaré aquesta narració tan interessant, segur que li agrada perquè no la coneix, el mateix que jo...sempre aprengo cosetes noves visitant el teu blog...petonets (les fotos són meravelloses)

    ResponSuprimeix
  26. Gràcies per aquest braç de gitano tan flonjo, mama! Vaig marxar a Mallorca que encara em quedava el gustet de pinya (:

    ResponSuprimeix
  27. Daniela: estic molt contenta que hagis vingut a visitar la meva cuina i que t'hagi agradat el meu braç de pinya.

    Maria Dolores: doncs sí, per al gust també! I no era gens pesat.

    Bajoqueta: sort que el vaig posar a la nevera unes hores, sinó amb aquest cartell de "menja'm", no hauria durat gens!

    Olles i somriures: no sempre em queden amb una presentació tan maca, però les fruites hi ajuden!

    Manel: gràcies, noi! I com has pogut veure, molt fàcil de fer.

    Mª Jose-Dit i Fet: Felicita també a la teva germana! Ja he explicat, una mica més amunt, que hi ha dues santes Natàlia. Una se celebra el 27 de juliol, i l'altra l'1 de desembre. Si la teva germana el celebra al desembre, hauràs de buscar informació perquè no és la mateixa santa. Nosaltres vam decidir posar-li el de la santa cordovesa que se celebra ara perquè sinó al desembre se'ns ajuntaven en un mes moltes celebracions (i regals): sant, tió i reis. És un nom molt bonic, oi? El braç havia d'estar a l'alçada!

    Natàlia: i tant! Va ser acabar de dinar i anar corrents a l'aeroport! El teu gust pels pastissos de fruita és ben encertat!

    Gràcies a tots pels vostres comentaris. Com sempre, m'omplen de satisfacció! I no us podeu imaginar com m'agradaria que poguéssiu allargar la mà a la pantalla i agafar-ne un trosset! Veuríeu com no exagero gens quan dic que és boníssim! Petons a tots!

    ResponSuprimeix