Tapa de seitó i cirera

Cinc-cents anys d'amor a la terra. Cinc-cents trepitjant aquests camps impressionants, coberts en altre temps per la verdor de la vinya i ara entapissats de cirerers. Cinc-cents anys llevant-se cada matí amb la mateixa il•lusió  i contemplant un paisatge que no permet la indiferència perquè cada dia es presenta amb colors renovats.

Generacions i generacions de la família Colomer han  conreat aquestes terres amb el seu esforç, amb empenta i dedicació, però sempre amanyagant-les dolçament, amb l'esperança de veure algun dia que els es retornat amb escreix l'amor dedicat.

Quan les inclemències del temps o les plagues inesperades malmeten la collita, molts són els ulls que vessen llàgrimes en silenci dolguts per la impotència. Tanmateix, aquelles mans, aspres i clivellades de tant acaronar la terra, tornen l'endemà mateix a la feina sense defallir,  sabedores que un miracle encara és possible.

Cansament, pols, suor. Calor, fred, pluja, vent. Verd, groc, roig robí, marró.  Cel blau, aromes. Felicitat infinita!

Dimecres passat vaig ser convidada pel Consorci de Turisme del Baix Llobregat al  Presstrip de gastronomia dedicat a la cirera,  organitzat juntament amb el Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat, i que dins de la campanya "Els sabors de l'Horta" pretén potenciar la gastronomia de la comarca garantint que s'utilitza un producte fresc, de proximitat, d'alta qualitat i cultivat a la comarca.

Dimecres vam escoltar embadalits les sàvies paraules d'en Josep Pascual, que ens va fer un recorregut per les terres de la família alhora que responia totes les nostres preguntes, permetent amb una generositat infinita que despulléssim els cirerers de Can Colomer dels seus fruits. Després vam seguir amb total atenció la lliçó magistral de la Cristina Roig que ens va delectar amb els seus consells culinaris, i finalment vam degustar el Vodka Gintonic de cireres d'en Gerard Solís.

Tot seguit ens vam traslladar a la Cripta  de Gaudí, on ens esperaven els restaurants participants de la campanya amb les seves creacions, que vam acompanyar amb el cava del grup Montferrant.

Difícil és triar quina recepta em va agradar més, però inspirant-me en la proposta d'Ona Nuit Restaurant, Tosta amb seitó i "Mojo Picón" de Cirera del Baix, he fet aquesta Tapa de seitó i cirera que  és veritablement exquisida, i que segur que es converteix en la reina dels vostres  aperitius.

Si la  voleu fer, només cal que seguiu les indicacions que us diré. Per a la vinagreta no poso quantitats perquè, depenent del gust de cadascú, es pot fer més o menys picant.

Tallem el carbassó a làmines ben primes amb el pelador de patates. Deixem escórrer els seitons, i espinyolem les cireres.

A sobre de les soffiettes posem dues làmines de carbassó cru, i al damunt dos filets de seitó.

Per fer la vinagreta, pelem les cireres. En un morter piquem un trosset d'all i les cireres. Posem un pessic de comí, de pebre vermell i sal. Remenem i hi afegim el vinagre de poma i l'oli.

Reguem el seitó amb un rajolí de vinagreta i decorem amb una cirera.

Ingredients:

soffiette bio d'arròs amb quinoa
carbassó
seitons marinats
vinagreta de cirera
cireres d'agricultura ecològica

Per a la vinagreta de cirera:
cireres madures d'agricultura ecològica
all d'agricultura ecològica
comí mòlt
pebre vermell dolç mòlt
sal marina
vinagre de poma
oli d'oliva verge extra

Creieu-me si us dic que aquesta  Tapa de seitó i cirera és deliciosa! I apta per a persones celíaques.

Per acompanyar-la, us recomano Montserrat Roig, El temps de les cireres. Edicions 62 (Col·lecció El Balancí, 105). Barcelona, 2001.

Tortada d'ametlles de Banyoles

Ferotge com cap altre, s’empassava els caps de bestiar amb gran voracitat i, quan la gana no el deixava dormir, engolia els espantats vilatans després d’esbotzar les portes de les seves cases.

Res semblava aturar el monstre de Banyoles, aquell que vivia en una cova a les profunditats del llac i que, quan sobrevolava la vila, atemoria els banyolins traient foc pels queixals i enverinant amb el seu alè les seves fonts.

Ni Carlemany ni els seus valents soldats van poder doblegar la bèstia i, amb gran vergonya, van haver de fugir per salvar les seves vides, tot i haver cobrat grans fortunes per deslliurar-los de tan gran martiri.

Només un miracle podia salvar els banyolins de la fera i per això van córrer a demanar ajut a Mer, el monjo que acompanyava Carlemany i el seu exèrcit, i que era conegut pels seus prodigis.

Amb les seves oracions, el monjo va aconseguir mudar el drac ferotge en l’animal més mansoi que mai s’hagués vist i que tan sols trobava plaer alimentant-se d’arrels i vegetals.

D'aleshores ençà ningú no l'ha tornat a veure, però segur que no dubtarà a llençar una bafarada pudent si algú gosa trencar el seu descans al fons de la cova del llac.

Si us ha agradat l'aspecte impressionant d'aquesta Tortada d'ametlles de Banyoles, no dubteu tampoc a preparar-la, perquè de ben segur alegrarà les postres de qualsevol diumenge.

Primer de tot, encenem el forn i el posem a 165º. Untem un motlle amb una mica d'oli i l'enfarinem lleugerament amb farina de blat de moro. I preparem el massapà posant en un bol 1 ou, la farina d'ametlles, el sucre i la ratlladura de llimona i treballant-ho fins a obtenir una pasta suau.

Hi afegim aleshores els ous d'un en un, batent bé amb la batedora elèctrica, fins a tenir una massa ben esponjosa. Incorporem la farina de blat de moro barrejant-la suaument amb una espàtula.

Aboquem la massa al motllo i l'enfornem durant 35 minuts, fins que veiem que ha agafat un color daurat. Un cop freda, la desemmotllem.

Muntem la nata i, quan gairebé la tinguem, hi afegim el sucre. La posem dins d'una màniga pastissera. Tallem la tortada pel mig horitzontalment i fem una corona de roses de nata tot al voltant de la base.

La cobrim amb l'altra meitat de la tortada i acabem escampant per sobre sucre mòlt. Guardem la tortada a la nevera fins al moment de portar-la a taula.

Ingredients:

Per al massapà:
1 ou d'agricultura ecològica
100 g ametlles en pols de cultiu ecològic
100 g sucre
ratlladura de llimona de cultiu ecològic

Per a la tortada:
el massapà preparat
3 ous d'agricultura ecològica
20 g farina de blat de moro

Per al farciment:
400 ml nata 35% m.g.
40 g sucre

1 cullerada sucre mòlt per enfarinar la tortada

Què me'n dieu? Poques coses hi ha que ens facin més feliços que gaudir d'una bona companyia amb qui poder compartir unes postres tan fantàstiques com aquesta Tortada d'ametlles de Banyoles!

I per acabar de passar un bon dia, us aconsello Wilkie Collins, La Dama de Blanc. Columna Edicions, 75. Barcelona, 1990.

Amb aquesta recepta participo en la iniciativa “Vivir sin Gluten”, amb la qual es vol donar a conèixer els problemes que pateixen les persones celíaques alhora que se'ls ajuda informant-los de les millors ofertes de productes sense gluten.

Font de la recepta: Ca l'Arpa, al programa Cuines de TV3

Pastissets de maduixa del Dia de la mare

Diuen que sóc curiós de mena, i que sempre em trobaran allà on s'hi cou alguna cosa.

De ben petit, en lloc d'allargar les estones de joc amb els meus germans, m'agradava esmunyir-me entre les converses dels grans i observar els seus gestos tot i saber que, a vegades, la meva presència resultava una mica incòmoda.

D'aquella època guardo imatges que el pas dels anys no han pogut esborrar i que visc com si fossin ben recents.

Era acabada la guerra. El pare era a la presó i la mare estava malalta. Un mal lleig, van dir. La pobra dona no estava preparada per morir i treia forces d'on podia per portar la casa i tenir cura dels cinc fills.

Només jo sé el que va patir perquè la vigilava de ben a la vora. Sentia els gemecs sords que la seva mirada s'esforçava per amagar, i veia les llàgrimes que les seves mans eixugaven abans que brollessin...

De tant en tant venia don Feliciano, el metge, i els oncles ens feien anar a tots a jugar a fora, però jo tornava enrere i, arrecerat del seu esguard rere la porta, observava les llagues de la mare al pit, aquelles llagues que cap remei curava i que a mida que passaven els dies presentaven més mal aspecte.

La mare havia vingut al món a treballar i a patir, però mai va deplorar la seva sort. I quan les forces van abandonar aquell cos, jo vaig vessar totes les llàgrimes que havia anat comptant en silenci i que les seves parpelles havien maldat per contenir.

La mare era massa jove per morir i nosaltres massa petits per quedar-nos sense ella.

Aquests Pastissets de maduixa del dia de la mare són en realitat unes cassoletes de merenga farcides amb maduixes i nata. Les cassoletes les podem fer amb dies d'antelació i guardar-les en una caixa hermètica. Perquè no s'humitegin, no les farcirem fins poc abans de servir-les.

Per aconseguir un sucre amb gust de vainilla, cal tenir durant uns dies una beina de vainilla ja usada dins d'un pot de vidre -ben tapat- ple de sucre mòlt.

Per fer les cassoletes farem servir merenga francesa que, com ja us vam explicar en fer les Cistelletes de merenga, es fa així:

Primer de tot dibuixem cercles de 10 cm de diàmetre en un paper de forn, i posem una olla amb aigua al foc perquè s'escalfi lleugerament. Mentrestant, tamisem el sucre, i en un cassó muntem les clares amb un pessic de sal fins que gairebé estiguin a punt de neu.

Hi afegim aleshores cullerades de sucre mentre anem batent. Un cop l'haurem incorporat tot, posem el cassó dins de l'olla, vigilant que l'aigua no toqui la base del cassó. I batem la merenga fins que sigui ben espessa. Amb batedora elèctrica trigarem uns 8 o 9 minuts. Notarem que ja està feta quan veiem que forma pics.

En aquest moment passem ràpidament la merenga a una màniga pastissera. Encenem el forn i el posem a 100º. Omplim amb la merenga les circumferències dibuixades, i després fem un cercle tot al voltant del marge.

Enfornem les cassoletes durant 2 hores. No han de quedar rosses, però sí seques. Les desenganxem del paper i les deixem refredar del tot.

En el moment que les vulguem farcir, muntem la nata, afegint-hi una cullerada de sucre gairebé al final.

Rentem i tallem a trossets petits les maduixes. Les barregem amb la meitat de la nata i farcim les cassoletes.

Posem la nata restant dins d'una màniga pastisssera i fem tot de rosetes al voltant de la cassoleta. I decorem el pastisset amb una bola de mango que haurem fet ajudant-nos amb una cullera parisina.

Ingredients (per a 9 pastissets):

Per a les cassoletes:
4 clares d'ou d'agricultura ecològica
1 pessic de sal
250 g sucre mòlt amb gust de vainilla

Per al farciment:
1/2 l nata 35% m.g.
1 cullerada de sucre
400 g maduixes d'agricultura ecològica
1 mango

Les maduixes utilitzades per fer aquests Pastissets de maduixa del dia de la mare han crescut al petit hortet de casa, sota l'atenta vigilància dels meus ulls i les meves mans, que les han tractat amb tot l'amor possible. L'escalfor del sol els ha proporcionat el punt de maduració necessari a la vista i al paladar.

Cap altre fruit hagués estat més adient per a unes postres dedicades a la meva mare. I per acompanyar aquests pastissets, avui us recomano un llibre que parla d'una mare, la de l'autor. Frank McCourt, Les cendres d'Àngela. Columna (Col·lecció Clàssica, 288). Barcelona. 1998.

Pastís Montserrat de mousse de llimona

Fra Joan Garí va veure alterada la seva vida contemplativa de silenci i oració a la bonica muntanya de Montserrat, quan el comte Guifré el Pelós es va presentar a la cova amb la seva filla Riquilda.

El dimoni s'havia apoderat del cos de la noia i, davant la desesperació del seu pare, cap metge ni exorcista havien pogut fer res per curar-la. Així que, havent arribat al comte la fama de l'ermità, va decidir portar la filla fins a la muntanya i deixar-la a les seves mans.

Però el poder del diable és molt gran i aquest va aconseguir ennuvolar l'enteniment del pobre fra Garí, el qual va acabar violant la noia. Horroritzat pel que havia fet, la va matar i després, per esborrar qualsevol vestigi del seu crim, va enterrar el seu cos.

Com que els remordiments no el deixaven viure, va anar a Roma a demanar el perdó del Papa, i aquest -esfereït primer, però compadit després davant el gran penediment de l'ermità- l'alliberà de la seva culpa no sense imposar-li com a penitència tornar a Montserrat a quatre grapes i viure com un animal, fins que rebés un senyal del cel.

I ja tenim el pobre fra Garí a la seva cova vivint talment com una bèstia, amb el cos corbat i cobert de pèl, i alimentant-se d'arrels. Van anar passant els anys i un dia uns nobles cavallers van caçar aquella bèstia inhumana, i la van portar a Barcelona per exhibir-la a la Cort.

Casualment es festejava el bateig del fill del comte Guifré, i van portar la bèstia durant la celebració del banquet. El públic el mirava encuriosit quan el nadó que duia al coll la comtessa va pronunciar aquestes paraules: Garí, posa't dret, que els teus pecats et són perdonats!

Sorprès, el comte va ordenar rentar-lo bé i tallar-li el pèl i, havent reconegut l'ermità, li va demanar per la seva filla Riquilda. El pobre fra Garí va confessar el seu crim i va conduir-lo fins a la seva cova per desenterrar el cos i portar-lo a Barcelona.

Davant l'admiració de tots, la noia va aparèixer sana i estàlvia per obra de la Mare de Déu. I, en agraïment, va decidir quedar-se a la muntanya de Montserrat, on el comte -feliç de retrobar la seva filla amb vida-, va fer construir un monestir de monges, del qual la jove Riquilda va ser la primera abadessa.

La Montserrat, la padrina de l'Oriol, celebrava aquest any un aniversari molt especial, i calia que el pastís estigués a l'alçada. Tot i que és una gran amant de la xocolata, per aquesta celebració jo volia un pastís lleuger, refrescant i amb un toc primaveral per fer joc amb aquell aire jovenívol que no l'ha abandonat durant els seus 60 anys de vida.

Si us ha agradat aquest Pastís Montserrat de mousse de llimona i el voleu fer, només cal que seguiu aquestes indicacions:

Fem una planxa de pa de pessic com vam explicar quan vam fer el Braç de gitano amb ganache de maduixa. L'enfornem a 180º durant 8 minuts i la deixem refredar.

Per fer la mousse de llimona, comencem posant en remull, en aigua freda, els fulls de gelatina. Tot seguit espremem el suc de les llimones i de la taronja, i el colem. N'hi ha d'haver 250 ml.

En un cassó batem els ous amb el sucre, i hi afegim la raspadura de llimona i el suc. Ho posem a foc baix i no parem de remenar fins que arrenqui el bull. Aleshores afegim els fulls de gelatina escorreguts. Deixem refredar aquesta crema, remenant de tant en tant. Finalment hi incorporem la nata muntada amb cura.

Amb la planxa de pa de pessic tallem un cercle de 26 cm i folrem la base d'un motlle rodó desemmotllable de la mateixa mida. I, per poder desemmotllar més bé el pastís, posem una làmina d'acetat tot al voltant del motlle.

Pintem amb melmelada de taronja la superfície del pa de pessic, i a sobre hi aboquem la mousse de llimona. Ara la deixarem a la nevera un mínim de 5 hores perquè qualli.

Posem els fulls de gelatina en remull. Barregem els dos sucs. En posem 4 cullerades en un cassó junt amb el sucre, i l'escalfem. Escorrem la gelatina i l'aboquem al suc calent, barregem fins que es desfaci, i la deixem temperar uns segons. Tot seguit hi aboquem la resta de suc. Quan estigui totalment fred, l'aboquem amb cura a sobre de la mousse, formant una capa prima. Tornem a posar el pastís a la nevera.

Desfem la xocolata blanca al bany Maria i omplim un motlle de floretes fins a tenir-ne 60. Desfem també la xocolata negra, la posem dins d'una màniga pastissera i dibuixem 9 reixes.

Quan el mirall groc ja s'hagi solidificat, desemmotllem el pastís. Enretirem també la cinta d'acetat. Escampem les floretes per tota la superfície i posem les reixes al voltant del pastís.

Ingredients (per a un motlle de 26 cm):

Per al pa de pessic:

3 clares d'ou d'agricultura ecològica

1 pessic sal marina

3 rovells d'ou d'agricultura ecològica

95 g sucre

90 g farina

1 culleradeta Royal

Per pintar:
2 cullerades melmelada de taronja casolana

Per a la mousse de llimona:

ratlladura de 2 llimones ecològiques

el suc de 2 llimones ecològiques

el suc d'1 taronja ecològica

250 g sucre

2 ous d'agricultura ecològica

4 fulls de gelatina

300 g nata 35% m.g.

Per al mirall groc:

el suc d'1 llimona ecològica

el suc d'1 taronja ecològica

2 culleradetes sucre mòlt

2 1/2 fulls de gelatina

Per a la decoració:

70 g xocolata blanca Nestlé Postres

50 g xocolata Nestlé Postres

La Montserrat té un jardí molt ben cuidat. Tot passejant pel carrer és impossible no aturar-nos un moment per fer el tafaner i alegrar-nos el dia amb l'esclat de colors que hi ha a l'altre costat de les seves reixes.

Amb aquest Pastís Montserrat de mousse de llimona he volgut imitar aquest espai que ella tan s'estima. I us recomano també la lectura de Mercè Rodoreda, Jardí vora el mar. Club Editor. (El club dels novel·listes. Biblioteca catalana de novel·la, volum XLIII). Barcelona, 1980.

Per molt anys, Montserrat!