Pàgines

Torró de xocolata i maduixa




Darrerament la Isabel es passa el dia davant l'ordinador escrivint amb una dedicació frenètica. Són moltes les vivències que vol redactar per evitar que desapareguin per sempre més, i molts els pensaments que passen fugissers pel seu cap i que cal caçar al moment abans no s'amaguin en viaranys inaccessibles.

Com l'aquarel·la que algú va pintar un dia amb il·lusió i que molts anys després jeu abandonada al mig del carrer, exposada a una pluja fina i persistent que va desdibuixant-la fins a deixar un llenç nu sense rastre de pintura, així serà aviat la seva vida.

Res li fa més por que la recordin en els seus darrers moments amb la mirada extraviada i insegura, i la ment adormida. I rebel·lant-se contra allò inevitable, aconsegueix retardar qualsevol moment de descans a base de pessics.

Ara que encara és possible, està decidida a deixar constància del millor d'ella perquè, quan la decadència emboiri els seus gestos, tots sàpiguen que la seva vida ha estat plena de petites joies d'amor adreçades als qui més estima.




Estic  segura que aquest Torró de xocolata i maduixa podria ser una d'aquestes petites joies de la Isabel, i  realment seria una fatalitat que es perdessin.

Si us ha cridat l'atenció l'originalitat d'aquest torró i us agradaria fer-lo, només cal que seguiu aquestes indicacions:

- Per fer la trufa, escalfem la nata en un cassó sense que arribi a bullir. Apartem el cassó del foc i hi posem la xocolata negra esmicolada, remenem i deixem que es desfaci. Quan estigui a temperatura ambient, cobrim amb film de cuina i la guardem a la nevera durant unes hores.

- Desfem la xocolata negra al bany Maria i pelem les ametlles. Barregem aquests ingredients i hi afegim els cereals. Escampem la barreja a sobre de paper de forn, l'allisem amb una espàtula i  posem aquesta galeta a la nevera perquè prengui.

 - Desfem al bany Maria la xocolata blanca. Amb les 2/3 parts  recobrim les parets d'un motlle de silicona o de plàstic, i el posem a la nevera durant mitja hora.




- Esmicolem amb un ganivet la galeta, i barregem els trossets amb la trufa de xocolata. Aboquem aquesta barreja dins del  motlle, i allisem la superfície amb una espàtula. Posem a la nevera mitja hora.

- Tornem a desfer al bany Maria la xocolata blanca reservada i cobrim la superfície del torró. Posem a la nevera fins que prengui.

- Per desemmotllar sense problemes la rajola de torró, la posem prèviament al congelador 10 minuts. Desemmotllem i cobrim els costats del torró amb trossets de maduixes liofilitzades, que enganxarem sucant-les lleugerament en les restes de xocolata blanca.




Ingredients:

80 g nata per muntar 35% m.g.
70 g xocolata negra Nestlé Postres

100 g xocolata negra Nestlé Postres
30 g ametlla torrada
15 g cereals Kellogg's Special K

180 g xocolata blanca Nestlé Postres
trossets de maduixes liofilitzades procedents d'agricultura ecològica




Acompanyarem aquesta delícia de torró amb el llibre d'un autor americà que me encanta, i que aquesta vegada he llegit en castellà perquè no l'he trobat en català. Nicholas Sparks, Lo mejor de mí. Rocaeditorial. Barcelona, 2012.

Amb aquest Torró de xocolata i maduixa us dono el millor de mi, i aprofito per desitjar-vos un Bon Nadal i un  millor Any Nou.


Magdalenes de xocolata




Acabaves de néixer i, bressant entre els seus braços una princesa tan bonica, els teus pares no desitjaven res més perquè ja es consideraven immensament afortunats, i només podien albirar per tu un futur ple de felicitat. Ni una espurna de desventura van arribar a imaginar que pogués entelar mai els teus ulls.

Però tretze anys més tard, el ferotge Genseric  et va arrencar  sobtadament dels seus braços i et va portar captiva a Tunis, obligant-te a viure entre els més pobres i a patir tota mena d'infortunis.

La teva fe va obrar miracles, i aviat va córrer la veu que curaves els oprimits i  converties els gentils. No va ser per altra cosa que et van assotar cruelment i et van abandonar enmig de la selva perquè les feres esquarteressin el teu cos.

Però ni els animals més salvatges, ni els escurçons ni els insectes van gosar fer-te res, ans al contrari, jeien mansuets al teu costat, seguint-te durant els 7 anys que hi vas passar sense cap companyia humana.

Però vet aquí que un dia hi van arribar uns joves nobles amb ànsies de caçar i que, captivats per la teva bellesa, aviat van oblidar-se dels animals i van intentar atacar el teu honor. No només no ho van aconseguir, sinó que amb la teva melodiosa veu els vas convertir i tu mateixa els vas batejar allà mateix.

Desesperat, el capitost de la ciutat et va condemnar al turment de l'eculi, a arrencar-te la pell de tot el cos i a posar-te sencera dins d'una caldera d'oli bullent. I veient que res podia afeblir la teva força, finalment et va fer tallar el cap. 

Des d'aleshores els pobles que viuen del conreu de l'olivera et tenen per advocada, i t'invoquen dient: "Santa Oliva beneita, mata la cuca i deixa l'aceita"




Santa Oliva és la patrona d'Olesa de Montserrat, vila olivarera on es produeix una varietat d'oliva que porta el seu nom, olesana o palomar, una oliva que fa un oli molt fi, clar i fluid, i amb un baix grau d’acidesa.

Avui fa una setmana vaig ser convidada pel consorci de Turisme del Baix Llobregat al presstrip de gastronomia  Ruta de l'oli d'Olesa, que ens va permetre gaudir d'una jornada inoblidable.

Ja de bon matí vam conèixer de la mà de l'historiador olesà Xavier Rota la història del nucli antic d'aquesta vila, després vam visitar el Molí de l'Oli i el vam poder veure en ple funcionament,  i tot seguit ens van portar a la vinya de la família Gibert.  I és que heu de saber que a Olesa, la vinya és el tros on es conrea qualsevol tipus de plantació i, especialment, oliveres.

Muntanya amunt, mentre gaudíem d'una agradable excursió en un dia il·luminat per un sol radiant, els tons argentats de les fulles dels arbres i el gris lilós del rocam  feien una paleta de colors singulars.




Allà ens van oferir una degustació de l'oli d'Olesa, però també dels embotits, del pa i de la cervesa que es fan al municipi.

Després ens van obsequiar amb una visita guiada al Teatre de La Passió on vam poder tastar (i retastar diverses vegades) la boníssima Coca de la Passió. La jornada va acabar al Mercat Municipal amb un tast de plats elaborats per diferents restaurants olesans amb oli d'Olesa.

He estat sempre tan ben rebuda als pobles que formen el Baix Llobregat, i he quedat tan fascinada per la seva cultura i els seus excel·lents productes (cireres, espàrrecs, carxofes, pollastre Prat, oli...) que sempre dic que, si hagués d'abandonar el meu Maresme, no dubtaria a  traslladar-me a aquesta comarca que té mar, riu i muntanya.

Ja sabeu que en les meves receptes prioritzo la qualitat dels productes que utilitzo, i per això avui us porto unes Magdalenes de xocolata fetes amb un dels 70 millors olis del món: Oulesa.




Si les voleu fer, només cal que seguiu aquestes indicacions:

- Enceneu el forn i poseu-lo a 170º. Talleu la xocolata a trossets. Pugeu les clares a punt de neu amb un polsim de sal. Barregeu la farina amb el llevat i passeu-la per un sedàs.

- Bateu l'oli i el sucre, afegiu-hi els rovells i tot seguit la llet.

- Bateu fins que quedi tot ben barrejat. Incorporeu la farina de mica en mica. I finalment, amb una espàtula, les clares.

- Ompliu amb aquesta massa les flameres fins a 3/4 parts de la seva capacitat. Repartiu-hi els trossets de xocolata, i escampeu per la superfície les ametlles i una mica de sucre integral.

- Enforneu-les durant 30 minuts, o fins que estiguin rosses.




Ingredients (per a 8 magdalenes):

2 rovells d'ou d'agricultura ecològica
120 ml oli  Oulesa
160 g sucre
150 ml llet
230 g farina de rebosteria
1/2 sobre de llevat
2 clares d'ou d'agricultura ecològica
1 pessic de sal marina
100 g xocolata Nestlé Postres
40 g ametlles tallades a trossets
2 cullerades sucre integral de canya


Són irresistibles acabades de fer amb la xocolata que es fon a la boca. Si no us les mengeu totes i les guardeu, la xocolata s'endurirà. Poseu-les 20 segons al microones a temperatura màxima i semblaran acabades de sortir del forn!

 


Bones  a qualsevol hora, aquestes Magdalenes de xocolata són un dels berenars preferits de la meva filla Núria. A ella les hi dedico, sobretot ara que és a tants quilòmetres d'aquí i les troba tant a faltar!

I avui no us recomano una lectura, sinó un espectacle teatral de primera categoria: La Passió d'Olesa, que no és només una gran representació teatral, sinó la força dels olesans que treballen desinteressadament per plasmar dalt de l’escenari l’herència de gairebé 500 anys d’història. No us la perdeu!


Carbassa amb cigrons i arròs




Anava a peu i notava al cos la humitat d'aquell dia trist i fred. Avançava a poc a poc, mentre ressonava al carrer el grinyol del vell carretó de la compra que havia heretat temps enrere de la seva mare.
 
La vida no havia estat fàcil per a la Sabina. Quan tenia trenta anys, aquesta arquitecta iniciava un camí tan ple de projectes, d'il·lusions i d'amor que semblava viure en el millor dels mons. Però la sort no la va voler acompanyar en aquest viatge, i el destí va fer que abans d'arribar als quaranta ja hagués de plorar la mort d'un fill prematur, de fer el cor fort a un divorci no buscat i de patir la pèrdua sobtada dels seus pares en accident de cotxe.

Quan pensava que cap altra desgràcia podia afectar-la,  va arribar la crisi i es va quedar sense feina, i es va veure obligada a desprendre's de tot el que tenia per no perdre la casa i poder tirar endavant els bessons de cinc anys.

El que anava a fer aquell capvespre no ho havia fet mai i no estava prou segura de sortir-se'n, però si altres dones es menjaven l'orgull i ploraven en silenci, ella també podria fer-ho. I si, a l'últim moment, l'abandonaven les forces, pensar en els seus fills amb el plat buit li donaria l'impuls necessari.

No li va tremolar la mà. Va trucar a la porta i va esperar. Ja no hi havia marxa enrere. No va trigar gaire en aparèixer un home ja gran que, pel seu posat, semblava acostumat a aquestes situacions. Després de saludar i presentar-se, la Sabina va voler explicar els motius de la seva visita.  "Vinc de part de la senyora Roser perquè m'he...". Se li va fer un  nus a la gola, i ja no li sortien les paraules.  No volia plorar, però les llàgrimes no saben obeir ordres.

L'home la va abraçar per alleujar la seva pena i la va convidar a passar. Dins hi havia la seva dona. Li van preparar un cafè calent i unes galetes i  li van omplir el carretó fins dalt de tot perquè ni ella ni els seus fills patissin gana aquella setmana.




Enguany la collita de carbasses ha estat molt variada i, com veieu, en tinc de totes les formes i mides. És una verdura que ens agrada molt i per això en mengem cada setmana. Per no cansar a la família, les preparo de moltes maneres:  Puré de carbassa, Pa de carbassaPuré de carbassa i taronja, Puré de carbassa i pera, Carbassa al forn amb taronja ... 

Avui us porto un puré de Carbassa amb cigrons i arròs, que a casa agrada molt.

Comencem preparant l'aigua d'arròs. Primer hem de posar aigua al foc amb una mica de sal i un rajolí d'oli. Quan bulli, hi tirem l'arròs, remenem fins que torni a agafar el bull i el deixem coure 14 minuts (o fins que estigui cuit). Ha de quedar força caldós. Si veiem que queda molt espès, hi afegim aigua calenta durant la cocció.

Un cop cuit, el colem, reservant l'aigua. Escampem l'arròs en un plata per refredar-lo, o  bé li tirem un raig d'aigua freda per aturar-ne la cocció.

Piquem la ceba ben petita i la coem en una olla amb l'oli, a foc molt suau. Quan comenci a agafar color, hi afegim la carbassa i el moniato tallats a daus de 3 x 3 x 1 cm aproximadament. Remenem una mica i hi aboquem l'aigua d'arròs calenta. Tapem i ho deixem coure 15 minuts, remenant de tant en tant.

Passat aquest temps, hi afegim els cigrons cuits, la sal i la cúrcuma. Coem 5 minuts més i tanquem el foc. Passem el minipímer i ho triturem fins a tenir un puré ben fi. Perquè no sigui tan espès, hi aboquem  la llet i tornem a triturar un moment.

Acompanyem el puré amb l'arròs cuit reservat, que haurem posat en un bol amb una cullera perquè cadascú  se'n  posi la quantitat que vulgui.




Ingredients (per a 7-8 plats):

1500 g polpa de carbassa de cultiu ecològic
400 g moniato
150 g  ceba tendra
200 g cigrons cuits
600 ml aigua d'arròs
200 ml llet d'espelta
4 cullerades d'oli d'oliva verge extra
1 cullerada de cúrcuma
sal marina

Per acompanyar:
arròs blanc cuit

A  casa posem llet d'espelta perquè volem que sigui un plat 100% vegetarià, però la podeu substituir per llet de vaca o la que utilitzeu normalment.




Amb aquest puré de Carbassa amb cigrons i arròs participem en la difusió  del Gran Recapte 2013 del Banc dels Aliments  proposada pels  Blogs contra la fam.
El Gran Recapte d'Aliments  és una campanya de recollida d'aliments bàsics que es durà a terme aquests 29 i 30 de novembre amb la finalitat d'aconseguir que les persones més necessitades rebin ajuda alimentària. Des d'aquí us animem a fer-vos voluntaris i a participar amb la donació d'aliments.





Figues amb crema anglesa





La Fidela ja m'havia advertit afectuosament  aquest matí que això d'anar a caminar sola per la muntanya era molt perillós. I m'ha recordat el cas d'aquell ciclista exhibicionista que acostumava a rondar per la serralada amb la intenció de sorprendre amb el seus atributs possibles víctimes femenines.

Tot just acabava de deixar enrere la porta del tancat electrificat de ca l'Andreu, quan encarava l'últim tram del meu recorregut habitual. De sobte, m'he trobat amb una immensa figura que em barrava el pas.

No m'ha fet por. Diuen que la indiferència és la millor arma, així que la meva primera intenció ha estat no deixar-me impressionar per la blancor immaculada de la seva pell i seguir el meu camí, com si aquella presència formés part del decorat de la muntanya.  

He fet una passa i m'he aturat en sec en adonar-me que, al seu costat, uns altres ulls m'observaven fixament. La seva pell  negra i lluent donava encara més força a aquella figura imponent i majestuosa.  En altres circumstàncies hauria dit que era d'una gran bellesa, però en aquells moments només pensava a salvar el coll.

Només dos-cents metres em separaven de la tanca, però no estava segura de poder-hi arribar. Així que us sorprendria amb quina rapidesa m'he enfilat marge amunt i he caminat paral·lela al corriol, sense girar el cap ni una sola vegada.

Un cop he deixat enrere la parella de bòvids, i he comprovat d'esbiaixada que seguien remugant sense immutar-se per la meva presència, he tornat al camí de muntanya i he seguit la meva ruta fins a casa.




Veure un toro i una vaca de l'Albera quan un surt a passejar no és una cosa gaire habitual. No he tingut por, però m'ha sorprès la seva presència al mig del camí. Quan me'ls torni a trobar, segurament reaccionaré d'una altra manera, però aquesta vegada només veia el seu banyam i no volia posar la meva vida en perill.

Després, un cop he arribat a casa he preparat unes postres boníssimes que m'han ajudat a oblidar l'incident del matí.

Si voleu saber com es preparen aquestes Figues amb crema anglesa només cal que seguiu les indicacions que us donaré tot seguit.




Posem la llet al foc amb la vainilla i la fem bullir. La tapem i la deixem perfumar una estona.

A banda, batem els rovells amb el sucre amb un batedor fins que blanquegin. Hi afegim la llet colada, remenem enèrgicament perquè quedi una crema fina i la posem a foc suau, remenant sense parar.

Quan arrenqui el bull, la traiem del foc, remenem uns mica més i la  posem als plats. La deixem refredar i abans de treure el plat a taula hi posem les figues.

Per donar una mica de color al plat, podem guarnir-lo amb unes floretes.



Ingredients (per a 2 persones):

1/4 l llet 
1/4 beina vainilla
2 rovells d'agricultura ecològica 
60 g sucre 
10 figues ecològiques




He tornat a fer el mateix recorregut diverses vegades esperant trobar-me el toro i les vaques de ca l'Andreu per veure quina seria la meva reacció, però no els he vist. Devien estar pasturant muntanya amunt o muntanya avall, apartats del corriol.

Així que, mentre menjo aquestes exquisides Figues amb crema anglesa, llegiré Niccolò Ammaniti, Jo no tinc por. Editorial Empúries (Col·lecció Narrativa, 188). Barcelona,  2002.  Més que res, per estar segura que és veritat.


Pa camperol de la Carmeta Rius




Quan la Carmeta Rius es va casar amb el fill del moliner desobeint la voluntat dels seus pares, ja sabia el que es feia. No era un caprici, ni una rebequeria. Era amor.

Sempre s'havia avorrit a la botiga dels pares perquè no hi trobava cap gràcia al fet d'estar darrere del mostrador venent  queviures.  Per això, qualsevol distracció de la mare era aprofitada per esmunyir-se entre la clientela i sortir corrents cap al riu.

Les terres del poble eren argiloses i especialment fines a la vora del riu. Allà treballava el fang i feia veritables escultures que no gosava portar a casa perquè ja hi havia prou crits quan la veien arribar amb les ungles marronoses i el vestit ple de taques impossible de fer desaparèixer.

El fill del moliner compartia el seu secret i de mica en mica aquella amistat va derivar en alguna cosa més. Un dia, la va convidar al moli i van fer amb farina allò que fins aleshores només havien fet amb fang.

La suavitat i calidesa de la massa entre els seus dits li  van descobrir la seva veritable passió, i va decidir que es casaria amb aquell xicot i esdevindria fornera. Faria els pans més gustosos de la comarca i vindria gent d'arreu a comprar els pans amb les formes més divertides que mai ningú hagués imaginat.




Vaig trobar amagat entre els fulls d'un llibre antic un tros de paper on algú havia anotat la recepta de la Carmeta Rius, i de seguida  la vaig fer meva. És un pa tan bo que bé mereix tenir el nom de la seva creadora.

Si us ha agradat l'aspecte del  Pa camperol de la Carmeta Rius i voleu tastar-lo, us aconsello que us animeu a preparar-lo, tot seguint les indicacions que ara us donaré.

Primer farem la massa mare, barrejant la farina, l'aigua i el llevat. Ho tapem i ho deixem reposar un mínim de 24 hores a la nevera, tot remenant la massa un parell de vegades.

Barregem la sal i les farines. Enfarinem el marbre i hi fem a sobre  un volcà amb les farines. Dins hi posem l'aigua,  300 g de la massa mare* (que haurem tret una hora abans de la nevera) i el llevat esmicolat. Ho pastem fins aconseguir una bola que no se'ns enganxi a les mans.

La posem dins d'un bol, i la deixem reposar unes dues hores. Quan haurà doblat el seu volum, la pastem un minut més. Estirem la massa amb les mans, la cargolem i la posem dins del motllo. Tapem i la deixem reposar fins que hagi doblat una altra vegada el seu volum.

Encenem el forn i el posem a 250º. Quan estigui ben calent, hi posem un cassó amb aigua. Empolsinem la superfície del pa amb farina i el posem al forn. Abaixem la temperatura a 220º i el deixem coure 30 minuts. El traiem del forn, el desemmotllem i el tornem a posar al forn 10 minuts més perquè quedi cruixent.



Ingredients:

Massa mare:
270 g farina de força
270 g aigua
10 g llevat fresc de forner

Massa:
300 g de la massa mare
250 g farina de força
250 g farina integral d'espelta
290 g aigua
15 g sal
10 g llevat fresc de forner



Nota (*): La resta de massa mare la guardem a la nevera per a la propera vegada que fem pa, tot i que l'haurem d'anar alimentant de tant en tant, traient-ne la meitat i afegint-ne la mateixa quantitat, meitat aigua, meitat farina.


World Bread Day 2013 - 8th edition! Bake loaf of bread on October 16 and blog about it!


Avui és el Dia Mundial del pa i amb aquest Pa camperol de la Carmeta Rius participo en la iniciativa de Kochtopf. Avui, més mai, hem de reivindicar la importància d'aquest aliment, i lluitar perquè no falti a cap casa.

Sóc panarra de mena i m'encanta el pa, però també m'agraden les bones lectures. Avui us recomano Emili Teixidor, Pa negre. Columna (Col·lecció Clàssica, 580). Barcelona, 2006.

 Ningú hauria de passar gana, i m'esgarrifo només de pensar que qualsevol de nosaltres, d'un dia per l'altre, podem trobar-nos en aquesta desgraciada situació.

Gelat de plàtan i móres



Ja ho sé, ja,  que molts es pensen que sóc beneita. I és que em miren  i només veuen  unes mamelles desbordants i un cos gras que es mou amb  singular parsimònia, com si res m'amoïnés.

Reconec que sóc de vida i  m'agrada picar a totes hores. I un cop  tipa, estareu amb mi que no hi ha res com  jeure i contemplar els núvols,  tot i que mai  m'he entretingut a comptar-los perquè de seguida m'envaeix la nyonya i no puc evitar una becaina reparadora.

Aquest matí, però, la meva vida ha fet un tomb. I és que allà, al mig del camp de raigràs, s'han assegut en Panxito i en Don, i han començat a tocar un  xotis  d'allò més alegre.  

Tan bon punt han sonat les primeres notes, les meves amigues i jo hem començat a moure'ns seguint el ritme de la música i ja res ens ha aturat.

Estic convençuda que aquells que pensen que sóc una encantada, ara  diran que faig el ridícul. Però tant me fa!  Un-dos-trees, un-dos-trees.... Deixeu pas a la reina del ball!




L'últim dimarts de juliol vaig ser convidada al Palau de la Música a l'acte  Música, vaques i gelats  organitzat per La Fageda, en el qual en Panxito i el seu fill Joan ens van deleitar amb la interpretació de diverses peces musicals.

Tot i que en Panxito va animar-nos a sortir i ballar al so de la música que escolten les vaques mentre pasturen,  ningú va gosar fer-ho, segurament perquè la timidesa ens fa ser sovint una mica més aturats del que voldríem.

A l'acte es van presentar els gelats de La Fageda, que estan fets de manera tradicional i amb ingredients naturals. No tenen colorants ni conservants. 

Tot seguit  l'equip de Singularis ens va preparar tres receptes amb gelats: Carpaccio de mango amb gelat de iogurt i cruixent de xocolata,  Sopa de meló cantaloup amb gelat de vainilla i nous de macadàmia, i Mil fulls de crema de coco amb gelat de xocolata i cruixent de pistatxo.

Per acabar, ens van convidar a un tast dels gelats de la Fageda. No cal dir que vam poder repetir i tastar diferents varietats, i totes ens van semblar  excel·lents!




Jo avui us voldria portar una recepta d'un gelat diferent, d'aquells que es fan sense productes lactis i que són ideals per a vegetarians: Gelat de plàtan i móres.

Hi ha actualment al mercat una màquina que ens permet fer en pocs minuts gelats 100% naturals i que només utilitza fruita congelada en la seva elaboració.

Us ha cridat l'atenció aquest gelat? 

Doncs encara us agradarà més quan veieu el poc que trigueu a fer-lo!

Comencem pelant els plàtans congelats. Per fer-ho més fàcilment, els posem prèviament sota l'aixeta i els mullem bé durant uns segons.  Tot seguit n'introduïm un en la màquina de gelats. Hi afegim les móres i després l'altre plàtan.  Remenem el gelat amb una cullera per barrejar bé les fruites, i el posem en una copa.


Ingredients (per a 2 persones):

2 plàtans madurs congelats
65 g móres silvestres congelades




Us ha agradat aquest Gelat de plàtan i móres? Doncs acompanyeu-lo d'una bona lectura. 

Avui us recomano  Jordi Coca, La noia del ball. Edicions Proa (Col·lecció A Tot Vent-Beta). Barcelona, 2007.

Pastís can Xipell




El Marcelo és un noi brasiler, emprenedor i rialler i, com tots els joves, es passaria la vida voltant amunt i avall sense cap limitació.

Després de viatjar per Amèrica i Àsia i d'haver viscut experiències de tots els colors, ha arribat a Tiana amb un gran somriure i disposat a deixar-se sorprendre.

Però què es pot fer per impressionar algú que ha estat captivat per l'obra de Gaudí, que s'ha enamorat del barri gòtic i s'ha emocionat tot passejant pels carrers del call de Girona? 

Potser Tiana no és res de l'altre món, però la gent que hi viu li dóna un toc especial.  I el Marcelo té la sort de ser convidat al sopar que cada any celebrem els veïns del carrer Matas.

El noi difícilment oblidarà una experiència tan enriquidora. I és que la manera com l'han acollit, la bellesa del lloc, la gran varietat de plats servits a taula i l'alegria  present en tots els racons l'han fet sentir com a casa. 




El primer dissabte d'agost vam celebrar el desè sopar de veïns del carrer Matas al jardí de Can Xipell. Calia, per a un aniversari tan assenyalat, fer un pastís especial. Però, a més, havia de ser refrescant i tenir un acabat elegant per fer joc amb l'entorn en què ens trobàvem.

Se'm va acudir fer aquest Pastís can Xipell, i la veritat és que va ser tot un èxit. Si us ha cridat l'atenció i el voleu fer, només cal que seguiu les meves indicacions.

Primer de tot fem una planxa de pa de pessic com vam explicar quan vam fer el Braç de gitano amb ganache de maduixa. L'enfornem a 180º durant 8 minuts i la deixem refredar.

Per fer la mousse de llimona, comencem posant en remull en aigua freda els fulls de gelatina. Tot seguit espremem el suc de les llimones i de la taronja, i el colem. N'hi ha d'haver 250 ml. En un cassó batem els ous amb el sucre, i hi afegim el suc colat i la raspadura d'una llimona.

Ho posem a foc baix i no parem de remenar fins que arrenqui el bull. Apartem el cassó del foc, hi afegim els fulls de gelatina escorreguts, i remenem fins que es dissolguin. Deixem refredar aquesta crema, remenant de tant en tant. Quan estigui a temperatura ambient incorporem amb cura la nata muntada.




En la planxa de pa de pessic tallem un cercle de 26 cm amb el que folrarem la base d'un motlle rodó desemmotllable de la mateixa mida. I, per poder desemmotllar amb més facilitat el pastís, posem una làmina d'acetat untada amb oli tot al voltant del motlle, per la part interna.

Pintem amb melmelada de taronja la superfície del pa de pessic, i a sobre hi aboquem la mousse de llimona. La deixem a la nevera unes hores perquè qualli.

Posem els fulls de gelatina en remull. Barregem els dos sucs i els colem. En posem 4 cullerades en un cassó amb el sucre, i l'escalfem. Quan el sucre s'hagi dissolt, tanquem el foc i hi aboquem la gelatina escorreguda, barrejant-la fins que es desfaci. Hi afegim la resta de suc i, quan estigui a temperatura ambient, l'aboquem amb cura a sobre de la mousse, formant una capa prima. Tornem a posar el pastís a la nevera.

Un cop quallada la capa de gelatina, desemmotllem el pastís. Muntem la nata i fem una corona de rosetes tot al voltant. Decorem amb flors de solanum rantonnetii. Abans de treure el pastís a taula retirem amb cura la làmina d'acetat.




Ingredients (per a un motlle de 26 cm):

Per al pa de pessic:
3 clares d'ou d'agricultura ecològica
1 pessic sal marina
3 rovells d'ou d'agricultura ecològica
95 g sucre
90 g farina
1 culleradeta Royal 

Per pintar:
2 cullerades melmelada de taronja casolana

Per a la mousse de llimona:
ratlladura d' 1 llimona ecològica
el suc de 2 llimones ecològiques
el suc d'1 taronja ecològica
250 g sucre
2 ous d'agricultura ecològica
4 1/2 fulls de gelatina
300 g nata 35% m.g.

Per al mirall groc:
el suc d'1 llimona ecològica
el suc d'1 taronja ecològica
2 culleradetes sucre mòlt
2 1/2 fulls de gelatina




Segur que penseu que per celebrar un aniversari tan especial no podia portar unes postres més escaients que  aquest Pastís can Xipell.

Doncs acompanyem la bellesa de la casa senyorial d'estil neoclàssic francès que ens va acollir amb tanta generositat amb una bona lectura. Avui us recomano,  Kate Morton, L'aniversari secret. Suma de Letras. Madrid, 2013.


Pota Blava amb prunes i pinyons




Fa dies que ni escric ni cuino, i és que encara no he baixat del núvol on vaig anar a parar després de visitar El Prat. Em van acollir de manera tan extraordinària que vaig arribar a pensar que estava a la glòria i que no em calia res més per ser feliç. Des d'aleshores, reconec que ja no he tornat a ser la mateixa.

Ara miro enrere i m'adono que també he perdut la noció del temps. Sembla que era ahir quan voltava pels espais naturals del delta del Llobregat gaudint de la màxima felicitat... i ja han passat dos mesos!

Confesso que havia pensat amagar dins del meu cor totes les experiències viscudes aquell dia,  però hi ha secrets que no puc guardar perquè esdevindria la més gran dels egoistes si  no compartís amb vosaltres totes aquelles meravelles.




Els amants de la natura hi trobareu un riu d'aigües netes, camins de sorra a banda i banda dels canyissars, i una gran varietat d'aus que han trobat aquí els paratges ideals per niar  o per reposar abans de prosseguir la seva ruta migratòria. 

Els que viviu el present, però seguiu la història de la nostra terra, podreu visitar dos edificis del segle XIX, El Semàfor i La Caserna dels Carrabiners, la funció dels quals era regular el  trànsit marítim costaner per evitar accidents, i reprimir el contraban tot vigilant la costa.




Els aficionats a observar els grans ocells de metall que comparteixen el cel amb els camallargs, els ànecs blancs, les àligues  pescadores i tantes i tantes espècies d'aus, disposareu de miradors per poder seguir els seus moviments, els seus models i les seves rutes.

Els que fugiu del soroll tot buscant la tranquil·litat i desitjant gaudir de platges naturals, no caldrà que viatgeu a llocs llunyans perquè aquí trobareu una platja que res té a envejar  destins paradisíacs. I es troba a tocar d'una de les pinedes més ben conservades del litoral català, que sempre ens oferirà una preuada ombra i els seus tresors més amagats: orquídies a la primavera i  bolets a la tardor.




A qui li agrada la vida a pagès, xalarà amb els conreus de les planes del delta. Planes que es troben farcides de camps amb història i que han estat tradicionalment productors d'una àmplia gamma d'hortalisses i fruites. 

El pollastre  Pota blava  i la  carxofa Prat  són dos bons exemples de la qualitat dels productes de la zona. I si al millor producte li afegim una bona cuina, satisfarem els desitjos dels visitants més sibarites.

D'entre tots els restaurants m'agradaria destacar el Mesón El Cortijo i Rústic & Co. Restaurant, que ens van oferir un tast degustació de categoria:

Cocktail aperitiu KTA'S
Chips de carxofa
Crema de carxofa i mascarpone
Tigretón de Pota Blava amb daus de carxofa i salsa de xocolata
Pota Blava a l'antiga amb broqueta de patata i carxofa confitada




Jo, però, he volgut preparar un plat de tota la vida, d'aquells que la meva mare preparava els diumenges especials o quan anàvem a passar el dia fora i volíem menjar com a reis, en una època en què no era tan quotidià anar de restaurant.

Si us animeu a preparar aquest  Pota Blava amb prunes i pinyons,  recuperareu el plaer d'assaborir el gust d'un bon pollastre!

Per començar, tallem el pollastre a octaus, i el salpebrem. Posem al foc una cassola amb l'oli, el pollastre, el tomàquet tallat pel mig, les cebes, la cabeça d'alls, les herbes aromàtiques i el canonet de canyella.  Tapem la cassola i  deixem coure els talls durant 1/2 hora a foc baix.

Donem la volta als talls i els deixem 1/2 hora més. Destapem la cassola, tornem a donar la volta al pollastre i el deixem un  quart d' hora.

Hi aboquem un rajolí de conyac i el deixem reduir. Quan el pollastre s'hagi enrossit, ja podrem tancar el foc. Colem part de l'oli de la cassola i el posem en una paella petita. Hi posem les prunes i els pinyons,  i els tenim fins que els pinyons s'hagin daurat.

Acompanyem el pollastre amb els pinyons i les prunes.




Ingredients (per a 4 persones):

1 pollastre pota blava d'uns 2 kg
150 ml d'oli d'oliva verge extra
1 tomàquet
2 cebes tendres
1 cabeça d'alls
1 branca de farigola
1 branca de romaní
1 fulla de llorer
1 canonet de canyella
prunes
pinyons
conyac Torres 10
sal
pebre negre acabat de moldre
 



Circumstàncies familiars doloroses m'han mantingut allunyada durant un temps dels fogons d'aquesta cuina i per això agraeixo de tot cor la vostra fidelitat a aquestes pàgines.

Torno amb la mateixa il·lusió del primer dia amb aquest  Pota Blava amb prunes i pinyons que tan bé cuinava la meva mare, i que tant ens agrada a casa.  

Ella ja no és aquí per tastar-lo, però espero que allà on sigui continuï inspirant-me perquè les receptes que vagi publicant  siguin del vostre gust.

I, dedicada a ella i a tots vosaltres, avui us recomano la lectura de Gerald Durrell, Mare per merèixer i altres històries. Traducció de Jordi Arbonès. Edicions Proa (Col·lecció Clàssics Moderns). Barcelona, 1995.



Tapa de seitó i cirera




Cinc-cents anys d'amor a la terra. Cinc-cents trepitjant aquests camps impressionants, coberts en altre temps per la verdor de la vinya i ara entapissats de cirerers. Cinc-cents anys llevant-se cada matí amb la mateixa il•lusió  i contemplant un paisatge que no permet la indiferència perquè cada dia es presenta amb colors renovats.

Generacions i generacions de la família Colomer han  conreat aquestes terres amb el seu esforç, amb empenta i dedicació, però sempre amanyagant-les dolçament, amb l'esperança de veure algun dia que els es retornat amb escreix l'amor dedicat.

Quan les inclemències del temps o les plagues inesperades malmeten la collita, molts són els ulls que vessen llàgrimes en silenci dolguts per la impotència. Tanmateix, aquelles mans, aspres i clivellades de tant acaronar la terra, tornen l'endemà mateix a la feina sense defallir,  sabedores que un miracle encara és possible.

Cansament, pols, suor. Calor, fred, pluja, vent. Verd, groc, roig robí, marró.  Cel blau, aromes. Felicitat infinita!




Dimecres passat vaig ser convidada pel Consorci de Turisme del Baix Llobregat al  Presstrip de gastronomia dedicat a la cirera,  organitzat juntament amb el Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat, i que dins de la campanya "Els sabors de l'Horta" pretén potenciar la gastronomia de la comarca garantint que s'utilitza un producte fresc, de proximitat, d'alta qualitat i cultivat a la comarca.

Dimecres vam escoltar embadalits les sàvies paraules d'en Josep Pascual, que ens va fer un recorregut per les terres de la família alhora que responia totes les nostres preguntes, permetent amb una generositat infinita que despulléssim els cirerers de Can Colomer dels seus fruits. Després vam seguir amb total atenció la lliçó magistral de la Cristina Roig que ens va delectar amb els seus consells culinaris, i finalment vam degustar el Vodka Gintonic de cireres d'en Gerard Solís.




Tot seguit ens vam traslladar a la Cripta  de Gaudí, on ens esperaven els restaurants participants de la campanya amb les seves creacions, que vam acompanyar amb el cava del grup Montferrant.

Difícil és triar quina recepta em va agradar més, però inspirant-me en la proposta d'Ona Nuit Restaurant, Tosta amb seitó i "Mojo Picón" de Cirera del Baix, he fet aquesta Tapa de seitó i cirera que  és veritablement exquisida, i que segur que es converteix en la reina dels vostres  aperitius.

Si la  voleu fer, només cal que seguiu les indicacions que us diré. Per a la vinagreta no poso quantitats perquè, depenent del gust de cadascú, es pot fer més o menys picant.

Tallem el carbassó a làmines ben primes amb el pelador de patates. Deixem escórrer els seitons, i espinyolem les cireres.

A sobre de les soffiettes posem dues làmines de carbassó cru, i al damunt dos filets de seitó.

Per fer la vinagreta, pelem les cireres. En un morter piquem un trosset d'all i les cireres. Posem un pessic de comí, de pebre vermell i sal. Remenem i hi afegim el vinagre de poma i l'oli.

Reguem el seitó amb un rajolí de vinagreta i decorem amb una cirera.




Ingredients:

soffiette bio d'arròs amb quinoa
carbassó
seitons marinats
vinagreta de cirera
cireres d'agricultura ecològica

Per a la vinagreta de cirera:
cireres madures d'agricultura ecològica
all d'agricultura ecològica
comí mòlt
pebre vermell dolç mòlt
sal marina
vinagre de poma
oli d'oliva verge extra




Creieu-me si us dic que aquesta  Tapa de seitó i cirera és deliciosa! I apta per a persones celíaques.

Per acompanyar-la, us recomano Montserrat Roig, El temps de les cireres. Edicions 62 (Col·lecció El Balancí, 105). Barcelona, 2001.

Tortada d'ametlles de Banyoles





Ferotge com cap altre, s’empassava els caps de bestiar amb gran voracitat i, quan la gana no el deixava dormir, engolia els espantats vilatans després d’esbotzar les portes de les seves cases.

Res semblava aturar el monstre de Banyoles, aquell que vivia en una cova a les profunditats del llac i que, quan sobrevolava la vila, atemoria els banyolins traient foc pels queixals i enverinant amb el seu alè les seves fonts.

Ni Carlemany ni els seus valents soldats van poder doblegar la bèstia i, amb gran vergonya, van haver de fugir per salvar les seves vides, tot i haver cobrat grans fortunes per deslliurar-los de tan gran martiri.

Només un miracle podia salvar els banyolins de la fera i per això van córrer a demanar ajut a Mer, el monjo que acompanyava Carlemany i el seu exèrcit, i que era conegut pels seus prodigis.

Amb les seves oracions, el monjo va aconseguir mudar el drac ferotge en l’animal més mansoi que mai s’hagués vist i que tan sols trobava plaer alimentant-se d’arrels i vegetals.

D'aleshores ençà ningú no l'ha tornat a veure, però segur que no dubtarà a llençar una bafarada pudent si algú gosa trencar el seu descans al fons de la cova del llac.




Si us ha agradat l'aspecte impressionant d'aquesta Tortada d'ametlles de Banyoles, no dubteu tampoc a preparar-la, perquè de ben segur alegrarà les postres de qualsevol diumenge.

Primer de tot, encenem el forn i el posem a 165º. Untem un motlle amb una mica d'oli i l'enfarinem lleugerament amb farina de blat de moro. I preparem el massapà posant en un bol 1 ou, la farina d'ametlles, el sucre i la ratlladura de llimona i treballant-ho fins a obtenir una pasta suau.

Hi afegim aleshores els ous d'un en un, batent bé amb la batedora elèctrica, fins a tenir una massa ben esponjosa. Incorporem la farina de blat de moro barrejant-la suaument amb una espàtula.

Aboquem la massa al motllo i l'enfornem durant 35 minuts, fins que veiem que ha agafat un color daurat. Un cop freda, la desemmotllem.




Muntem la nata i, quan gairebé la tinguem, hi afegim el sucre. La posem dins d'una màniga pastissera. Tallem la tortada pel mig horitzontalment i fem una corona de roses de nata tot al voltant de la base.

La cobrim amb l'altra meitat de la tortada i acabem escampant per sobre sucre mòlt. Guardem la tortada a la nevera fins al moment de portar-la a taula.




Ingredients:

Per al massapà:
1 ou d'agricultura ecològica
100 g ametlles en pols de cultiu ecològic
100 g sucre
ratlladura de llimona de cultiu ecològic

Per a la tortada:
el massapà preparat
3 ous d'agricultura ecològica
20 g farina de blat de moro

Per al farciment:
400 ml nata 35% m.g.
40 g sucre

1 cullerada sucre mòlt per enfarinar la tortada




Què me'n dieu? Poques coses hi ha que ens facin més feliços que gaudir d'una bona companyia amb qui poder compartir unes postres tan fantàstiques com aquesta Tortada d'ametlles de Banyoles!

I per acabar de passar un bon dia, us aconsello Wilkie Collins, La Dama de Blanc. Columna Edicions, 75. Barcelona, 1990.


Amb aquesta recepta participo en la iniciativa “Vivir sin Gluten”, amb la qual es vol donar a conèixer els problemes que pateixen les persones celíaques alhora que se'ls ajuda informant-los de les millors ofertes de productes sense gluten.