PA DE CARBASSA

Fa anys que conec la senyora Catalina i mai fins ara m'havia adonat que tingués problemes. Sempre tan educada, tan ben vestida, tan solidària amb els veïns! La que sempre calla i dóna la raó perquè res li desplau més que haver de discutir per nicieses...

Ahir la vaig veure al forn i, malgrat la seva calma aparent, vaig notar la seva incomoditat quan, a l'hora de pagar, la dependenta li va dir que la barra de pa s'havia apujat 5 cèntims. Va regirar dins del portamonedes i, com no va trobar ni un cèntim de més, va demanar que li canviessin la barra per una altra de més petita tot i la insistència de la noia a dir-li que ja portaria la moneda l'endemà.

En sortir del forn, vaig seguir-la i, quina no seria la meva sorpresa, en veure que oferia aquell pa a la meva amiga Esperança que l'esperava  dues cantonades més amunt.

La meva amiga té tres criatures de curta edat, i fa anys que el marit és a l'atur. Viu gràcies al que li dóna gent com la senyora Catalina. Però ahir en veure la barra una mica més curta del que és costum, va fer mala cara i li va retreure que com més pa necessitava per als fills, menys n'hi donava.

Vaig veure plorar la senyora Catalina mentre li explicava contrariada que no tenia diners per comprar-n'hi més. I que fins i tot ella hauria de passar el dia sense tastar-lo, perquè la seva pensió no li donava per arribar a final de mes.

En aquells moments vaig recordar que al barri la coneixen com  la senyora del Mercedes, un cotxe vell i atrotinat que fa temps que no mou de la vorera perquè no pot pagar la grua que se l'emporti a la deixalleria... Tots veuen el prestigi del Mercedes,  però no s'adonen que la pobre dona no té ni un rosegó de pa per sopar.

Avui us porto un Pa de carbassa que segur que faria plorar d'emoció a totes les senyores Catalines d'aquest món. És tan bo que una panarra com jo ha de fer veritables esforços per no menjar-se'l tot d'una tirada! I més quan està fet amb una carbassa del meu hortet!

Si us heu animat a fer-lo, només cal que seguiu aquestes indicacions:

Tallem la polpa de la carbassa a daus i la coem al vapor durant 10 minuts. La deixem escórrer mentre es refreda. Després, l'aixafem amb la forquilla fina a deixar-la ben fina  i la barregem amb les llavors de fonoll, la ratlladura de llimona i la mel.

Posem a la panificadora l'aigua, la sal, la farina, la barreja de carbassa i el llevat, i fem que ho pasti tot durant 15 minuts. Si no teniu aquesta màquina, podeu pastar-la a mà sense cap problema.

Traiem la massa de la panificadora i la posem a sobre d'una plata folrada amb paper de forn. La tapem amb un drap i la deixem reposar en un lloc càlid fins que hagi doblat el seu volum. Un lloc càlid podria ser dins del forn a 30º.

Treballem una mica la massa amb les mans per desgasificar-la i la dividim en tres parts, que estirarem fins a tenir 3 cordes de dos pams de llarg, amb les quals farem una trena.

Taparem aquesta trena amb el drap i la tornarem a deixar reposar en un lloc càlid fins que hagi doblat un cop més el seu volum.

Encenem el forn i el posem a 200º. Pintem amb llet tota la superfície del pa i hi escampem per sobre les llavors de carbassa. L'enfornem durant 20 minuts, després abaixem la temperatura a 175º i el tenim 10 minuts més.

Cal deixar refredar del tot aquest pa abans de tallar-lo. Quedarà com un pa de pagès, amb una bona crosta per fora i suau i flonjo per dins.


Ingredients:

250 g polpa de carbassa
1 culleradeta de cafè de llavors de fonoll (opcional)
ratlladura de llimona
2 cullerades de mel de romaní
650 g farina de força
2 sobres (11 g) llevat sec de forner
8 g sal marina
270 ml aigua

1 cullerada de llet d'espelta
2 cullerades de llavors de carbassa

Amb aquest Pa de carbassa participo en la proposta que fan aquest mes Els fogons de la Bordeta i Xocolata desfeta per a la Recepta del 15.

I mentre fruïm  del perfum que surt de la nostra cuina, gaudim també amb la lectura de Pa negre, d'Emili Teixidor.  Columna Edicions (Col·lecció Clàssica) . Barcelona, 2006.



Idea de la recepta: Repostería y panadería, paso a paso.  Parragón.