Pa de carbassa






Fa anys que conec la senyora Catalina i mai fins ara m'havia adonat que tingués problemes. Sempre tan educada, tan ben vestida, tan solidària amb els veïns! La que sempre calla i dóna la raó perquè res li desplau més que haver de discutir per nicieses...

Ahir la vaig veure al forn i, malgrat la seva calma aparent, vaig notar la seva incomoditat quan, a l'hora de pagar, la dependenta li va dir que la barra de pa s'havia apujat 5 cèntims. Va regirar dins del portamonedes i, com no va trobar ni un cèntim de més, va demanar que li canviessin la barra per una altra de més petita tot i la insistència de la noia a dir-li que ja portaria la moneda l'endemà.

En sortir del forn, vaig seguir-la i, quina no seria la meva sorpresa, en veure que oferia aquell pa a la meva amiga Esperança que l'esperava dues cantonades més amunt.

La meva amiga té tres criatures de curta edat, i fa anys que el marit és a l'atur. Viu gràcies al que li dóna gent com la senyora Catalina. Però ahir en veure la barra una mica més curta del que és costum, va fer mala cara i li va retreure que com més pa necessitava per als fills, menys n'hi donava.

Vaig veure plorar la senyora Catalina mentre li explicava contrariada que no tenia diners per comprar-n'hi més. I que fins i tot ella hauria de passar el dia sense tastar-lo, perquè la seva pensió no li donava per arribar a final de mes.

En aquells moments vaig recordar que al barri la coneixen com la senyora del Mercedes, un cotxe vell i atrotinat que fa temps que no mou de la vorera perquè no pot pagar la grua que se l'emporti a la deixalleria... Tots veuen el prestigi del Mercedes, però no s'adonen que la pobre dona no té ni un rosegó de pa per sopar.




Avui us porto un Pa de carbassa que segur que faria plorar d'emoció a totes les senyores Catalines d'aquest món. És tan bo que una panarra com jo ha de fer veritables esforços per no menjar-se'l tot d'una tirada! I més quan està fet amb una carbassa del meu hortet!

Si us heu animat a fer-lo, només cal que seguiu aquestes indicacions:

Tallem la polpa de la carbassa a daus i la coem al vapor durant 10 minuts. La deixem escórrer mentre es refreda. Després, l'aixafem amb la forquilla fina a deixar-la ben fina i la barregem amb les llavors de fonoll, la ratlladura de llimona i la mel.

Posem a la panificadora l'aigua, la sal, la farina, la barreja de carbassa i el llevat, i fem que ho pasti tot durant 15 minuts. Si no teniu aquesta màquina, podeu pastar-la a mà sense cap problema.

Traiem la massa de la panificadora i la posem a sobre d'una plata folrada amb paper de forn. La tapem amb un drap i la deixem reposar en un lloc càlid fins que hagi doblat el seu volum. Un lloc càlid podria ser dins del forn a 30º.




Treballem una mica la massa amb les mans per desgasificar-la i la dividim en tres parts, que estirarem fins a tenir 3 cordes de dos pams de llarg, amb les quals farem una trena.

Taparem aquesta trena amb el drap i la tornarem a deixar reposar en un lloc càlid fins que hagi doblat un cop més el seu volum.

Encenem el forn i el posem a 200º. Pintem amb llet tota la superfície del pa i hi escampem per sobre les llavors de carbassa. L'enfornem durant 20 minuts, després abaixem la temperatura a 175º i el tenim 10 minuts més.




Cal deixar refredar del tot aquest pa abans de tallar-lo. Quedarà com un pa de pagès, amb una bona crosta per fora i suau i flonjo per dins.


Ingredients:

250 g polpa de carbassa
1 culleradeta de cafè de llavors de fonoll (opcional)
ratlladura de llimona
2 cullerades de mel de romaní
650 g farina de força
2 sobres (11 g) llevat sec de forner
8 g sal marina
270 ml aigua

1 cullerada de llet d'espelta
2 cullerades de llavors de carbassa




Amb aquest Pa de carbassa participo en la proposta que fan aquest mes Els fogons de la Bordeta i Xocolata desfeta per a la Recepta del 15.




I mentre fruïm del perfum que surt de la nostra cuina, gaudim també amb la lectura de Pa negre, d'Emili Teixidor. Columna Edicions (Col·lecció Clàssica) . Barcelona, 2006.



Idea de la recepta: Repostería y panadería, paso a paso. Parragón.






39 comentaris:

  1. Margarida; A totes les Catarines i a totes les no Catarines, un pa d'aquets agrada quasi bé a tothom.
    Que vagi de gust Margarida¡¡

    ResponSuprimeix
  2. Em sembla que jo t'ajudaria a començar a menjar i no parar!! Té una pinta espectacular de debò!!
    Moltes gràcies per participar!!
    Petonets
    Sandra

    ResponSuprimeix
  3. Quina bona pinta! Segur que agrada a tothom aquest pà! Provaré de fer-ho! :)

    ResponSuprimeix
  4. Mai se m'havia acudit un pa de carabassa i avui ja és el segon que veig. Té una pinta fantàstica!

    ResponSuprimeix
  5. Mare meva quin pa!!!! un color i un sabor d´allò mes bé. Tinc carbasses de l´hort dels pares, el probaré s´ens falta... Genial. Petons,

    ResponSuprimeix
  6. quin relat més maco, a vegades la gent no és gens educada i no valora l'esforç dels altres... 8( el teu pa e sembla genial! té una molla perfecte!!! petonets

    ResponSuprimeix
  7. Margarida, ui quin pa més bo i aromàtic!!! Ja sé que no necessites ajuda per menjar-lo, però aquí tens una altra panarra per si algun dia no pots. ;)
    Petons!

    ResponSuprimeix
  8. Un pa magnific i amb una bona introducció com sempre, felicitats!!

    ResponSuprimeix
  9. buen relato este de hoy y que desde luego invita a pensar.Buena aportacion con este fantastico pan de calabaza,rico, rico
    peto

    ResponSuprimeix
  10. Mmmm quina pinta té el teu pa de carabassa! Hem coincidit amb l'ingredient, i és que la carabassa és tan versàtil!

    Petons!

    ResponSuprimeix
  11. Amb aquesta costra tan cruixent no m'extranya gens que sigui un vici, dels de no parar.
    Petons.

    ResponSuprimeix
  12. Quina combinació de sabors més original, i una presència fantàstica. Encara te'n queda?

    ResponSuprimeix
  13. Gràcies per el pa i per la historia, m'ha fet reflexionar i pensar en la gent que no res.
    Un petonet

    ResponSuprimeix
  14. Josepb. Menja de bacallà: i a tots els Catalinos també, segur!!!!

    elsfogonsdelabordeta: no sé, no sé si hi arribaràs a temps, perquè gairebé ens l'hem acabat! I és el segon que faig en 3 dies!!!!

    tincganota: doncs si el fas, ja m'ho diràs! Espero que t'agradi!

    Cristina: doncs a casa el faig només per aquesta temporada, que és quan hi ha carbasses (del meu hortet). La resta de l'any, la passem desitjant que torni el mes d'octubre!

    Joaquina: doncs demà mateix ja pots començar a fer-lo! I amb carbasses dels pares, les millors del món!!!!

    ResponSuprimeix
  15. Judith: ja tens raó, ja. A més a vegades un és solidari fent un gran sacrifici i no li valoren gens. Aleshores sí que sap greu!!!

    Mercè: doncs haurem de fundar el Club dels Panarres!!!, ja,ja...

    dolorss: gràcies, noia!

    Miquel: i tant que convida a pensar! Jo fa molt de temps que no em puc treure "la senyora Catalina" del cap!

    Seelenschmerz: sí, ja ho he vist! I mira que la csarbassa té a la cuina la fama de ser un ingredient "pobre".
    I la de meravelles que en surten, oi?

    ResponSuprimeix
  16. LA COCINERA DE BETULO: mira si és un vici, que cada vegada que entro a la cuina, n'agafo una llesca!!!

    Visc a la cuina: guapo, i suau... I amb un gustet....!!!

    jose manuel: lo está, seguro!

    Glòria: ara encara me'n queda. Però soi trigues molt a venir, ja no trobaràs ni les molles. Demà per esmorzar en l'acabarem segur!
    Dissabte en faig ver un altre i ahir ja no en quedava gens.

    BlauKitchen: doncs m'alegro d'haver-te fet pensar. A vegades no ens adonem de moltes coses que tenim al davant, i és suficient unes paraules, un comentari d'algú per fer-nos reflexionar!

    Petons

    ResponSuprimeix
  17. Quina recepta més temptadora! I amb un pa dolç de carbassa! M'encanta la història que introdueix aquesta recepta, fa posar la pell de gallina... petons

    ResponSuprimeix
  18. Que original i que pujadet t'ha quedat! m'agrada la idea d'afegir-hi carbassa, t'ha quedat preciós amb aquestes pipes ;)

    ResponSuprimeix
  19. El provaré, a veure si així m'agrada la carbassa.
    L'escrit es genial!!
    I "Pa negre" , del millor que he llegit ultimament!
    Petonets.

    ResponSuprimeix
  20. M'encnata el pa de carbassa i aquesta teva recepta és veu boníssima!!!

    ResponSuprimeix
  21. Aquest no se m'escapa!!! quina pintorra....

    ResponSuprimeix
  22. Aquest pa tan deliciós faria plorar d'emoció a la senyora Catalina i a mi!

    ResponSuprimeix
  23. Que pa mes rebo,Margarida!
    Nosaltres també tenim carabasses,
    així que m'ho porte per a provar-ho.
    Molt bona la història.No cal mirar només el que hi ha davant,també s'ha de mirar el que hi ha darrere.
    Besets

    ResponSuprimeix
  24. Quina història tan trista, Margarida! Són ben bé fets reals... Una companya de la Parròquia a la qual ensenyo una mica com fer anar l'ordinador, és voluntària de Càritas i m'explica cada panorama que fa encongir el cor...

    En quant a aquest pa, té un aspecte magnífic, segur que és d'allò més bo! ;-) Clar que això ja no està a l'abast de qualsevol, això ja és per cuineres expertes com tu :-)

    ResponSuprimeix
  25. Aquest me l'apunte!! m'encanta la carabassa!

    ResponSuprimeix
  26. Hola guapa tu

    com sempre unes histories fantastiqques i reals com la mateixa vida...et dona a pensar..

    un pa de luxe, anoto la teva proposta
    mil petonets Susanna

    ResponSuprimeix
  27. Quina història més dura i trista, tant de bo poguéssim enviar tots els nostres pans a la senyora Catalina

    Rosa Maria

    ResponSuprimeix
  28. Una recepta per totes les Catarines, que es poden dir de moltes maneres differents ;o(

    Un pà ben bò, ja saps com m'agrada fer pa i hauré d'adaptar aquesta recepta amb massa mare perquè m'ha deixat encantada.

    Petonets,
    Palmira

    ResponSuprimeix
  29. waw, amb el que m'agrada a mi la carbassa estic segura que aquest pa ha d'estar bonissim, m'apunto la recepta ;)

    ResponSuprimeix
  30. Què bo que sembla aquest pa! T'ha quedat perfecte.

    ResponSuprimeix
  31. Ahir pensava què podia fer amb una carbassa que tinc a casa!!! ara ja sé el què faré!
    gràcies per la teva recepta!

    ResponSuprimeix
  32. Aquest se m'havia passat!!! quina pintassa!!! el provaré perquè la carbassa m'enmcanta! bon cap de setmana!

    ResponSuprimeix
  33. T'ha quedat molt flonjo...Deu passar xuclant...Molt bona història la que has triat avui.

    ResponSuprimeix
  34. Qué maravilla de pan! Y qué miga! Tengo por aquí calabaza, a ver si me animo y hago uno en versión mini.

    ResponSuprimeix
  35. Qué preciosidad de pan Margarida y de relato, eres única para cautivarnos con esas introducciones que nos dejan con la miel en la boca.
    Un precioso pan de calabaza que me gustaría probar, también yo tengo calabazas de mi huerto.
    Un beso grande.

    ResponSuprimeix
  36. desde luego Margarida.. tienes unas manos angelicales, lo haces todo perfecto. :)

    este pan está para chuparse los dedos , ya me estoy relamiendo

    ResponSuprimeix