Puré de carbassa





No m'agrada el color carbassa. Els grocs tampoc em diuen res. Però he de reconèixer que els fruits d'aquest color tenen un encant especial. Taronges, mandarines, caquis, nespres (a casa en diem micacos, com a Badalona), pastanagues, pebrots... però sobretot les carbasses. No us sedueixen amb les seves formes i les seves textures?

Quan jo era petita i anava als estius a Benlloc, a casa de la meva cosina Maria Amparo en tenien sempre com a decoració, petites i plenes de protuberàncies, berrugues en deia jo. I son pare, el tio Manolo, home intel·ligent i molt manyós, en buidava alguna, hi posava al seu interior unes llavors i hi afegia un pal. I vet aquí com ens entretenia amb unes maraques casolanes! Eren altres temps, en què amb qualsevol cosa ens entreteníem i gaudíem d'allò més.

I no us han cridat mai l'atenció les fotos antigues en què es veu nedadors amb unes carbassetes als costats fent la funció dels nostres suros, per evitar ofegar-se?

I mentre veieu velles pel·lícules de peregrins que fan el Camí de Sant Jaume, us heu fixat on porten el vi, que tantes forces els donarà durant el seu viatge?

Sembla mentida que un fruit tan poc valorat (sí, repeteixo, tan poc valorat) tingui tantes aplicacions. Dic poc valorat perquè totes les frases fetes relacionades amb aquesta paraula tenen un sentit negatiu o pejoratiu. Veieu-les sinó: donar carbassa a algú (refusar), treure una carbassa (suspendre), sortir carbassa (no ser com esperàvem)...




Però el fet que no m'agradi el color carbassa, no vol dir pas que no m'agradin les carbasses. Crues (és que sóc una mica pagesa jo, sabeu?), torradetes al forn amb sucre, en puré...

Us confessaré que només hi ha una cosa de la carbassa que no m'agrada gens ni mica: la festa de Halloween! Ja és ben cert que no la suporto. I cada vegada menys, quan veig que està devorant la nostra celebració de Tots Sants!

Si voleu tenir un bon color aquest estiu, ja podeu començar a menjar-ne. Recordeu que porta betacarotens, com la pastanaga. Té molta fibra i poques calories. I a més a més de la vitamina A, també té la C. Ah, i és un bon antioxidant!

La recepta que us proposo és fàcil de fer i molt bona.

Primer de tot bullirem l'arròs. Arròs? Que no es tractava de fer un puré de carbassa? Sí. Però anem a pams. I ja ho entendreu al final. Torno a començar: posem aigua al foc, amb una culleradeta de sal i un raig d'oli. Quan bulli, hi afegim l'arròs. El remenem bé, que no quedin els grans enganxats, i el deixem bullir 14 minuts. Passat aquest temps, el colem, però no llençarem l'aigua, sinó que la reservarem en una olla. (No malbaratarem un aigua amb tant de midó!) I abocarem aigua freda a sobre de l'arròs per aturar-ne la cocció, l'escorrerem i el reservarem.



Agafem l'olla on tenim l'aigua de bullir l'arròs i hi posem la pastanaga tallada a rodanxes no gaire gruixudes. Bullirem la pastanaga sola perquè la seva consistència és més dura que la de la patata o la carbassa.




I ho deixem bullir 1/4 d'hora a foc no gaire fort. Passat aquest temps, hi afegim la patata tallada a trossos. Ho deixem bullir uns 15 minuts més.




I passat aquest temps hi afegim la carbassa tallada també a trossos petits. I ho deixem bullir uns altres 15 minuts. Aquest últim quart d'hora hem de vigilar que no ens quedem sense aigua, perquè se'ns cremaria. Si convé, n'afegim una mica més. Ho salem i, després de treure-ho del foc, ho triturem amb el minipímer.




A l'hora de servir-lo, posem el puré en un plat i l'acompanyem amb el bol de l'arròs. I cadascú se'l menjarà com més li vingui de gust. A mi m'agrada sol i la resta de la família se'l menja amb arròs. Jo el prefereixo calent, però hi ha qui el vol fred. Així, és bo tant a l'estiu com a l'hivern. A la primavera, o a la tardor. Sempre que vulgueu.

Ingredients:

2 litres i 1/4 d'aigua
300 g d'arròs
1 kg de carbassa*
250 g de pastanaga*
500 g patata*
oli
sal

*El pes de la carbassa, la pastanaga i la patata és net (sense pell ni llavors).




Què més podem demanar a un plat? Que sigui bo? Us ho asseguro. Que tingui color? Us garanteixo que no passa desapercebut.

13 comentaris:

  1. Margarida! Tinc pendent de penjar una sopa de carbassa semblant a la teva, però amb porro i bacó. Les sopes de carbassa, així dolcetes són boníssimes, oi?

    ResponSuprimeix
  2. M'encanten les cremes de carbassa, i el color és preciós!
    Bon truco aquest de reservar l'aigua de bullir l'arròs, realment és una pena no aprofitar-la ;)

    ResponSuprimeix
  3. Una recepta molt abellidora Margarida!! i que ben explicadeta, com a mi m´agrada...m´ha encantat així que com som donya cremes per sopar aquesta la penso fer tal qual l´has explicat...petonets bonica

    ResponSuprimeix
  4. Mercè: suposo que la teva crema serà molt bona enriquida amb el porro i el bacó, però tinc un fill molt llepafils i si veu el bacó passejant-se per la crema... fuig de casa!
    Gemma: l'aigua de bullir l'arròs és tan bona que fins i tot me la menjaria com si fos una sopa! I sí, el color del puré al plat és molt vistós.
    Maria José: ai, mira, tinc una filla que pensa ben diferent de tu. Diu que hauria d'anar al gra i no enrotllar-me : posar els ingredients, explicar ràpid com es fa i llestos!

    ResponSuprimeix
  5. Hola Margarida, primer de tot gràcies per visitar el meu blog, no et coneixia però d'ara endavant ja ens anirem coneguent...Ara em faré un passeig per el teu que és molt vistos. T'apunto a la meva llista de blogs i aixís no perderé fil del teu.
    Fins aviat.

    ResponSuprimeix
  6. Hola Margarida, a mi avans no m´agradaba el color carbassa i ara m´encanta, és més m´agraden les menjes carbassa , deu ser l´edad que em faig gran i vaig canviant , hi ha una cosa en que coincidim , importantíssim per mi, noia m´has donat una alegría, començava a pensar que sóc rara, no suporto el halloween, em posa de molt mal humor veure com tanta gent fa el ninot quan no toca , et pots imaginar quins díes paso de mala llet quant estic treballant en un lloc que quasi un més avan ja ho celebra hem de fer una plataforma de boicot al halloween i visca la castanyada i tots sants!!!!!
    SALUD

    ResponSuprimeix
  7. Mama, és molt bo aquest puré de carbassa!!

    I estic d'acord amb el que dius del Halloween ;-)

    ResponSuprimeix
  8. Margarida,

    T'he conegut a partir del teu comentari al bloc de la Teresa, de Tot és Art. He donat una volta pel teu i he vist unes magdalenes meravelloses. És la recepta de la teva àvia, suposo. I ella no devia tenir robots de cuina i li devien sortir boníssimes, oi?.

    Fins aviat

    ResponSuprimeix
  9. Teresa: gràcies per visitar-me. Quan vaig descobrir el teu bloc em van agradar totes les obres d'art que fas (fins i tot et diré que m'encanta la foto que tens al teu perfil!)

    Mai:Estic contenta de veure que hi ha algú més a qui tampoc agrada el Halloween! Això, això, jo m'apunto a la Plataforma Pro Defensa de Tots Sants i Castanyada(amb moniatos, panellets i castanyes!)

    Núria: ja ho sé que aquest puré us agrada a tots. Per això l'he posat. I TAMBÉ PER VEURE SI APRENEU A CUINAR, que qualsevol dia us independitzareu i només sabreu fer entrepans!!!

    Glòria: gràcies per entrar al meu bloc. La recepta de les magdalenes no és de la meva àvia, que ja fa anys que va morir. Però és la millor de totes les que he vist. Espero que t'agradin!

    ResponSuprimeix
  10. Com es fan els entrepans?

    ResponSuprimeix
  11. Hola Margarida! jo de nou jajaja...escolta aquesta filla que dius que vol que vagis directa al gra no és aquesta noia tan maca de 17 anys no? uff m´ha quedat molt malament això...el que m´extranya és que tenguis una filla tan gran, no que siga una nena guapíssima...quant més vull arreglar-ho pitjor :) petonets

    ResponSuprimeix
  12. Doncs sí, noia, sí. És la meva filla, i no és la gran sinó la mitjana! Si és que ja tinc una edat... I no pateixis, que no ho has espatllat:m'has alegrat el dia!

    Petonets!!!

    ResponSuprimeix
  13. Margarida, em convides a un platet?? Jo que bó...amb l'arròs no se m'havia acudit i m'agrada molt!! La veritat es que aquesta any he après més que mai totes les opcions de la carbassa i he al-lucinat.

    Petons
    Núria

    ResponSuprimeix