Arròs bullit







Què pensaríeu si tothom us valorés només pel vostre aspecte, sense tenir en compte les vostres qualitats com a persones? No us doldria que la gent es fes una idea equivocada de vosaltres i no tingués ni el més mínim interès per anar més enllà d'una primera impressió?

Ja fa anys, durant una temporada, vaig fer classes particulars a una noia que, un cop va tenir els fills adolescents, va decidir estudiar una carrera universitària. Em aquella època devia tenir l'edat que tinc jo ara i, a més, un aspecte similar al meu. Un dia em va confessar tota esverada que mai no s'havia sentit tan humiliada com aquell matí en què, volent entrar a una botiga, es va trobar amb la porta tancada. Ara potser ja no es fa tant, però aleshores, per a accedir a segons quines botigues, havies de tocar el timbre. Si veien que no tenies pinta de lladregot, t'obrien. Doncs bé, aquesta noia, gens sospitosa de res, va esperar un temps prudencial abans de fer el segon truc.

Primer va pensar que potser havia arribat massa d'hora, però després de consultar el rellotge va veure que eren dos quarts d'onze. "Ja fa estona que han obert", va deduir, i en no obtenir cap resposta a la seva segona trucada, va acostar el cap al vidre de la porta. A dins hi havia dues dones, la botiguera i una clienta, mirant-se-la. Va fer un tercer truc i, tot seguit, les dues dones van girar el cap i es van posar a parlar dissimuladament.

Jo he tingut la sort de no trobar-me en una situació semblant perquè m'hauria sentit també molt humiliada. Per això, espero que vosaltres no tingueu la reacció d'aquelles dues dones davant d'un plat tan senzill com el que avui us presento. Humil en aparença, fàcil de fer i econòmic de preu. Però delicat i reconfortant de gust.

Des de quan un arròs bullit ha sigut bo al paladar?, us preguntareu, de ben segur. I sabeu què us dic? Que tothom li diu arròs bullit a una mica d'arròs, aigua i sal! Però jo us parlo d'una altra cosa.

Que esteu malament de la panxa? Que us ve de gust un plat calent? Que voleu un plat de cullera, per sopar? Aquí teniu el plat perfecte! El secret que diferencia el meu arròs de tota la resta és el temps de bullició. Si no heu girat encara el cap a aquest plat, ara us dic quines passes heu de seguir.

Agafem una patata i la tallem a trossos com si anéssim a fer una truita. Posem els trossos en una olla, juntament amb 5 alls sense pelar i una o dues carxofes tallades en quatre trossos. Hi aboquem l'aigua, la sal i un bon raig d'oli d'oliva verge extra. Després ho posem al foc i deixem que bulli durant 1 hora o més.



Passat aquest temps, hi posem l'arròs i el deixem bullir 14 minuts. Si veieu que queda poc caldós, podeu afegir una mica més d'aigua calenta. Quan ompliu el plat, veureu que no es tracta de qualsevol arròs bullit.

Ingredients:

1 patata
5 alls
1 carxofa (o dues)
sal
oli d'oliva verge extra
2 i 1/4 l d'aigua
200 g arròs






Com hi pot haver gent que pensi que la humilitat no és un do?

9 comentaris:

  1. Això es vestir l’arròs bullit de gala!! No l'he fet mai així, es per això que només el faig quant ens trobem una mica malament de la panxa o com a plat calent per sopar al hivern... però ara això ja te un altre color.. i la carxofa em torna boja! Fantastic!
    Petonets.

    ResponElimina
  2. Crec que he menjat més arròs bullit enguany que cap any jeje. I ben bo que és, només amb xorret d'oli ja és un bon plat. I lo que has fet tu ha d'estar boníssim.
    En quant a lo de que la gent et jutja per l'aparença, totalment en contra, jo intento no fer-ho de cap de les maneres.

    ResponElimina
  3. Molt bonica la introducció, però desgraciadament de vegades es real. Jo tinc una botiga i entra tot tipus de gent i més a la barriada on soc, però per mi tothom es igual...
    L'arròs bullit una delicia i sobretot quan estas malament de la panxeta...
    Petonets.

    ResponElimina
  4. Margarida, aquest arròs bullit m'ha agradat molt! A la propera que en faci, provaré de posar-hi carxofa! Bona idea!
    I pel que fa a això que la gent jutja per l'aparença... crec que en aquest món hi ha de tot. I malauradament una situació com la que ens relates no m'extranya. :(
    Petons!

    ResponElimina
  5. A mi me da lo mismo como sea el arroz Margarida,no se porque a los valencianos nos gusta tanto y de tantas maneras, pero comemos de caliente dia si i dia tambien, este tuyo lo llamamos de dichuni,que es sin carne y para lo que tu dices de la barriga y es buenisimo.
    Besos.

    ResponElimina
  6. Hola,

    He descobert el teu blog a través del de la Mercè, i el que veig m' agrada molt.
    A mi també m' agrada la cuina i sobretot la que es fa de manera senzilla i amb ingredients el més naturals possible.
    Aquest arrós bullit és fabulós. A les meves filles els agrada molt l' arròs bullit, des que éren petites i sempre que estan malates, encara que no sigui de la panxa, me' n demanen. A vegades l' he fet amb aigua, oli i sal i afegint una llauna de tuyina al acabar de coure. La propera vegada provaré de fer-lo com el fas tu.

    ResponElimina
  7. No s'assembla gens a l'arròs bullit que faig jo...i evidentment el teu li dóna deu mil voltes!!! jajaja!!!
    Que bo que ha d'estar...
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  8. Rosa: a casa, per menjar aquest arròs, no cal estar malament de la panxa perquè ara, que és època de carxofes, el faig tot sovint.Aquesta vegada només en vaig posar una, però acostumo a posar-ne dues o fins i tot tres. Ells es mengen l'arròs, i totes les carxofes van a parar al meu plat, amb una mica d'arròs caldoset. Tots contents i satisfets!

    Bajoqueta: Jo també estic en contra de jutjar la gent per l'aparença, però lamentablement es donen moltes situacions en què és així. Jo mateixa he vist en una botiga com tractaven amb més mels una senyora vestida a la manera millonetis que a un altra, vestida amb texans i un suèter. La primera va estar mig hora preguntant i no va comprar res, i la segona es va gastar un dineral. Aquí no he tornat més a comprar, perquè no s'ho mereixen.

    Teresa: a mi, de petita, ja em van ensenyar que havia de tractar els altres com volia que em tractessin a mi. I sempre ho he fet. Els que esteu darrere d'un mostrador heu de tenir molta paciència amb la gent, però estic segura que us porteu més d'una sorpresa.
    I repeteixo el que li he dit a la Rosa: no cal esperar a estar malalt per menjar-se aquest arròs, perquè és bo, bo de veritat.

    Mercè: així m'agrada,que el provis. Però no oblidis la patata, que també és important. Al bullir una hora, es va desfent i fa el caldo més espès, i la carxofa li dóna color i gust. I a més de boníssima, va bé per al fetge, perfecta contra el restrenyiment,elimina toxines, redueix el colesterol... i no sé quantes coses més.

    Mesilda: aquest arròs ja l'he fet dos dies aquesta setmana, i no s'han queixat de repetir menú. És més, ahir la Núria (la mitjana) em va dir: "que bo que és aquest arròs!" A mi m'agrada però no en puc menjar gaire perquè sinó després tinc problemes de restrenyiment. Però gràcies a les carxofes, problema solucionat!Ah, i la salut m'ho agraeix.

    Annafs: hola, noia! Gràcies per visitar-me. I m'agrada que ho hagis fet precisament quan he presentat el plat més humil de tots els que faig.
    La teva versió de la tonyina jo també la faig, però més de cara a l'estiu.
    Espero seguir posant receptes que t'agradin.

    El Cullerot Festuc: a mi un arròs blanc, amb aigua i sal i que ha bullit poc no m'agrada. Però aquest... prova'l i veuràs que és un bon plat. No oblidis la patata, les carxofes i els alls, que els poso perquè perfumin l'arròs, però després els llenço perquè no ens agraden (els poso amb pell perquè no es desfacin i així els veig més fàcilment). I el secret: ha de bullir com a mínim 3/4 d'hora. Millor si passa de l'hora. No ho he comptat, però potser surt més car el gas que no pas els ingredients! ja,ja...

    ResponElimina
  9. L'arròs bullit no cal que sigui tan sols amb un xorret d'oli, a més a més si hi fiques dos tomàtes i dos allets queda més bo que res!

    ResponElimina