Bacallà amb samfaina




Sempre m'ha sorprès l'habilitat que tenim les persones per trobar solucions que puguin facilitar la nostra existència. Per a què serveix el progrés sinó per millorar el nostre benestar?

Avui en dia gaudim a taula de moltíssims productes que són de terres enllà. Alguns vénen de llocs tan recòndits que, si ens ho demanessin, tindríem veritables dificultats per situar-los al mapa, però la tecnologia ens els posa a l'abast. No sempre ha estat així, però.

Els qui tenien la sort de viure vora el mar es delectaven amb els fruits que obtenien de la pesca, privilegi que no tenien pas els de terra endins. Un dia, però, a algú se li va acudir de conservar els excedents amb sal, i gràcies a això no només va poder seguir menjant aquell producte fora de temporada sinó també permetre el seu transport i fer-lo arribar a gent de terres llunyanes.

Ara que ja hem entrat a la Quaresma, la tradició mana menjar bacallà. A vegades en compro de fresc i el faig a la planxa, però els meus fills el consideren un succedani insípid del lluç. En canvi, el bacallà salat els agrada tant que fins i tot se'n mengen la pell.

La samfaina és molt més bona a l'estiu, quan els productes que l'integren estan acabats de collir i han rebut una bona dosi de radiació solar. Ja fa temps, però, que gràcies a la globalització ens hem acostumat a veure pebrots i albergínies tot l'any procedents d'hivernacles i hem oblidat quina és la seva millor època per consumir-los.

Ara veureu com aparellem la samfaina amb el bacallà.

Comprem bacallà salat i el tenim en remull com a mínim tres dies amb la mateixa aigua. Un cop l'hi haurem canviat, el tenim dos dies més a la nevera, canviant-li durant aquest temps 3 o 4 vegades l'aigua.




Agafem la ceba i la tallem amb el ganivet a trossos ben petits. Tot seguit la posem a la paella on haurem abocat una bona quantitat d'oli d'oliva verge extra. Mentre es cou la ceba a foc baix, anem tallant les hortalisses. Primer el carbassó. Sense treure-li la pell, el tallem a trossos regulars i el posem a la paella quan la ceba ja comenci a enrossir.





Mentre es cou el carbassó, tallem l'albergínia i n'aprofitem també la pell perquè la samfaina sigui més acolorida. Aboquem els trossos d'albergínia a la paella i veurem que l'oli desapareix. No patiu: la polpa d'aquesta hortalissa és com una esponja que xucla tot el líquid, però a mida que es va coent, el va deixant anar. Si veieu que no tota l'albergínia queda untada, és perquè heu posat poc oli. Si és així, afegiu-ne més.

Tallem mentrestant els pebrots i els aboquem també a la paella i, mentre es couen, agafem els tomàquets i els triturem amb el túrmix, amb pell i tot. Els posem a la paella, i ho deixem coure tot fins que veiem que el tomàquet està cuit i tot té una brillantor esclatant. Aleshores salpebrem i tot seguit retirem la paella del foc.





Per fer el bacallà, posem força oli a la paella i quan estigui ben calent hi posem el tall de bacallà enfarinat i amb la pell cap a munt. Si volem evitar que s'esmicoli, no el girarem fins que estigui ben daurat. Li donem la volta i no el traiem fins que veiem que també està ben daurat per la part de la pell.

A nosaltres el bacallà no ens agrada gaire tou, i per això ens el mengem acompanyat de la samfaina, però no barrejats, sinó l'un al costat de l'altre. Com dos enamorats. Si vosaltres sou més amants del desenfrè, podeu posar uns minuts el bacallà a la paella de la samfaina perquè es vagi amarant amb tots els seus sucs.

Ingredients:

4 talls de bacallà salat
farina
oli

1 ceba
1 carbassó
1 albergínia
1 pebrot verd
1 pebrot vermell
3 tomàquets
oli d'oliva verge extra
sal
pebre negre mòlt





Heu vist quina simfonia de colors? Però si voleu conèixer l'assortiment de gustos d'aquest plat, no us quedarà més remei que fer-lo!

13 comentaris:

  1. Ai, Margarida, el bacallà és de les poquíssimes coses que no m'agraden gaire... però canviant el bacallà per un altre peix, em quedo amb la samfaina. Quina simfonia de colors més bonica!

    ResponSuprimeix
  2. Bé Margarida, jo tot el contrari de la Gemma, sóc neta de bacallanera i m'encanta i fet amb sanfaina és una de les meves debilitats, però també gratinat amb all-i-oli, amb panses i pinyons, a la llauna, o simplement bullit amb un raget d'oli... ja veus aquesta me l'has encertat plenament!
    PTNTS
    dolça

    ResponSuprimeix
  3. Podríem provar-ho això de treure una miqueta el fre?

    ResponSuprimeix
  4. A mí el bacallà m'agrada de totes maneres i em sanfaina es una delicia, jo a casa també el faig i poso practicament els mateixos ingredients. Ara que hem entrat a la Quaresma com molt bé dius tú, tornarem a cuinar-lo.
    T'ha quedat una presentació molt bonica amb tan de color...
    Petons.

    ResponSuprimeix
  5. Gemma: quan faig samfaina en faig en quantitat i la guardo a la nevera. I si faig lluç l'acompanyo també amb samfaina. Tinc una filla que fins i tot se la menja freda de la nevera, a sobre d'una llesca de pa, per esmorzar.

    Dolça: el bacallà és bo de totes maneres. Fins i tot salat (poca quantitat, eh?) I bullit amb unes patates m'encanta!

    Pere: això de treure el fre... ho hauràs de fer tu sol. Ja saps que a mi les barreges, res de res!

    Teresa: I tu com el fas, amb desenfrè? O ets més del meu gust, tipus "enamorats"?

    ResponSuprimeix
  6. Margarida!! Quina coincidència! jajaja Mira, vaig pensar ara que és la Quaresma i és molt típic menjar bacallà amb samfaina, en faré, però amb pollastre! Que a mi el bacallà no m'agrada! ;) I vés per on i tu l'has fet! :) T'ha quedat preciós!
    Petons!

    ResponSuprimeix
  7. mmmm m'encanta la sanfaina! Encara que quant es la epoca de collir els pebrots i les albergíneas em surten fins hi tot per les orelles! En collim tantes que haig de fer conserves o fer escalivat i congelar-ho. Sempre va bé tenir rebost fora de temporada.

    ResponSuprimeix
  8. Que delicia,mi pescado favorito y el acompañamiento que le has puesto es un plato de categoria.
    Un beset.

    ResponSuprimeix
  9. Mercè: et dic el mateix del teu pollastre: té molt bona pinta!
    I mira: jo menjaria bacallà cada dia i no me'n cansaria. En canvi el pollastre, un dia a la setmana com a màxim.

    Rosa: ja m'agradaria a mi tenir un hortet i menjar-me les hortalisses acabades de collir! El problema és que tot ve a l'hora i no dónes a l'abast de menjar-t'ho. I m'imagino que el teu rebost deu ser l'enveja de... del supermercat d'El Corte Inglés com a mínim!

    Mesilda: cada setmana en faig. Quan vulguis, passa't per casa!


    Gràcies pels vostres comentaris i petonets a totes!

    ResponSuprimeix
  10. Margarida,

    M'agrada molt el bacallà amb samfaina, i també m'agrada fet d'altres maneres. Estic fent un curs de cuina i l'altre dia ens van fer una recepta de bacallà sobre una base de crema de pebrots del piquillo i a sobre una mousse de bolets. Era boníssim!. A veure si la faig.

    ResponSuprimeix
  11. Glòria: ja estic esperant la recepta. Pel que dius, té tota la pinta de ser boníssim!

    ResponSuprimeix
  12. Mama tots els plats que has penjat són boníssims, però el bacallà amb samfaina, tot i ser tan senzill de fer, és deliciós i mai pararia de menjar-ne!!! :P:P

    Natàlia

    ResponSuprimeix
  13. Natàlia: és que la samfaina t'encanta! És clar que és tan bona!
    Petonets, guapa!

    ResponSuprimeix