Bacallà amb samfaina

Sempre m'ha sorprès l'habilitat que tenim les persones per trobar solucions que puguin facilitar la nostra existència. Per a què serveix el progrés sinó per millorar el nostre benestar?

Avui en dia gaudim a taula de moltíssims productes que són de terres enllà. Alguns vénen de llocs tan recòndits que, si ens ho demanessin, tindríem veritables dificultats per situar-los al mapa, però la tecnologia ens els posa a l'abast. No sempre ha estat així, però.

Els qui tenien la sort de viure vora el mar es delectaven amb els fruits que obtenien de la pesca, privilegi que no tenien pas els de terra endins. Un dia, però, a algú se li va acudir de conservar els excedents amb sal, i gràcies a això no només va poder seguir menjant aquell producte fora de temporada sinó també permetre el seu transport i fer-lo arribar a gent de terres llunyanes.

Ara que ja hem entrat a la Quaresma, la tradició mana menjar bacallà. A vegades en compro de fresc i el faig a la planxa, però els meus fills el consideren un succedani insípid del lluç. En canvi, el bacallà salat els agrada tant que fins i tot se'n mengen la pell.

La samfaina és molt més bona a l'estiu, quan els productes que l'integren estan acabats de collir i han rebut una bona dosi de radiació solar. Ja fa temps, però, que gràcies a la globalització ens hem acostumat a veure pebrots i albergínies tot l'any procedents d'hivernacles i hem oblidat quina és la seva millor època per consumir-los.

Ara veureu com aparellem la samfaina amb el bacallà.

Comprem bacallà salat i el tenim en remull com a mínim tres dies amb la mateixa aigua. Un cop l'hi haurem canviat, el tenim dos dies més a la nevera, canviant-li durant aquest temps 3 o 4 vegades l'aigua.

Agafem la ceba i la tallem amb el ganivet a trossos ben petits. Tot seguit la posem a la paella on haurem abocat una bona quantitat d'oli d'oliva verge extra. Mentre es cou la ceba a foc baix, anem tallant les hortalisses. Primer el carbassó. Sense treure-li la pell, el tallem a trossos regulars i el posem a la paella quan la ceba ja comenci a enrossir.

Mentre es cou el carbassó, tallem l'albergínia i n'aprofitem també la pell perquè la samfaina sigui més acolorida. Aboquem els trossos d'albergínia a la paella i veurem que l'oli desapareix. No patiu: la polpa d'aquesta hortalissa és com una esponja que xucla tot el líquid, però a mida que es va coent, el va deixant anar. Si veieu que no tota l'albergínia queda untada, és perquè heu posat poc oli. Si és així, afegiu-ne més.

Tallem mentrestant els pebrots i els aboquem també a la paella i, mentre es couen, agafem els tomàquets i els triturem amb el túrmix, amb pell i tot. Els posem a la paella, i ho deixem coure tot fins que veiem que el tomàquet està cuit i tot té una brillantor esclatant. Aleshores salpebrem i tot seguit retirem la paella del foc.

Per fer el bacallà, posem força oli a la paella i quan estigui ben calent hi posem el tall de bacallà enfarinat i amb la pell cap a munt. Si volem evitar que s'esmicoli, no el girarem fins que estigui ben daurat. Li donem la volta i no el traiem fins que veiem que també està ben daurat per la part de la pell.

A nosaltres el bacallà no ens agrada gaire tou, i per això ens el mengem acompanyat de la samfaina, però no barrejats, sinó l'un al costat de l'altre. Com dos enamorats. Si vosaltres sou més amants del desenfrè, podeu posar uns minuts el bacallà a la paella de la samfaina perquè es vagi amarant amb tots els seus sucs.

Ingredients:

4 talls de bacallà salat
farina
oli

1 ceba
1 carbassó
1 albergínia
1 pebrot verd
1 pebrot vermell
3 tomàquets
oli d'oliva verge extra
sal
pebre negre mòlt

Heu vist quina simfonia de colors? Però si voleu conèixer l'assortiment de gustos d'aquest plat, no us quedarà més remei que fer-lo!