Llengües de gat






Sóc la mestressa d'un gat que vaig acollir per caritat quan va néixer. No m'agraden els gats i he de confessar que em fan por. Però quan veig el Pic seguint-me amb aquella silueta tan elegant i sento els seus miols recordant-me que és l'hora de dinar, no puc oblidar aquell gatet petitó i bonic que em va portar la meva filla arrancant-lo d'una mort segura.




És bon jan, sap que no pot entrar a casa i menys si hi sóc al davant. Quan ganeja i no hi sóc, està atent al soroll del motor del cotxe i tan aviat com em sent, se m'acosta proferint un seguit de mèus. A vegades el faig patir una mica i li dic "Espera, que ara no puc". I el Pic, tan llest, s'asseu al porxo i va seguint amb la mirada tots els meus moviments per la cuina a través del vidre de la porta, i jo el miro de reüll i veig la seva cara de bon minyó amb les orelles ben dretes.

No puc allargar gaire temps més el seu neguit i surto a posar-li la seva ració al plat. "Hi ha gana, oi, Pic?" Li dic mentre l' acarono, i ell fa roncs de felicitat. Tot seguit, en senyal d'agraïment, deixa estar el menjar i refrega el seu cos per les meves cames. I aleshores fujo i el deixo estar, perquè m'angunieja tenir animals a prop.

El Pic és una gata. És bona i molt dolça, com les llengües que avui us presento. Si ja heu fet la crema de Sant Josep, no llenceu les clares perquè avui les aprofitarem. I ara us explico com.

Traiem la mantega de la nevera 1 hora abans perquè s'estovi. Encenem el forn a 190º. Si no tenim sucre mòlt, posem el sucre al molinet de cafè i en pocs segons el tindrem fet. Muntem les clares a punt de neu.

Batem la mantega, el sucre, la vanil·lina ensucrada i la ralladura de llimona fins que tinguem una massa esponjosa. Aleshores li anem incorporant alternativament una cullerada de farina i una de clara, remenant amb molta cura amb una espàtula, fins que tinguem una barreja suau i ben lligada.

Agafem un full quadriculat i, amb un retolador gruixut, dibuixem ratlles de 8 cms. separades entre si. Posem aquest full a sobre de la plata, i al damunt hi col·loquem una làmina de paper de forn.

Omplim una màniga pastissera amb la barreja i anem fent tires d'uns 8 centímetres a sobre del paper de forn seguint les ratlles. Traiem el full quadriculat, i enfornem les llengües entre 13 i 15 minuts. Quan veiem que comencen a daurar-se, és el moment de treure-les.




Les posem en una reixeta perquè es refredin. Mentre, fonem la xocolata al bany Maria. Tot seguit mullem les puntes de les llengües amb la xocolata i esperem que s'endureixi abans de servir-les.

Ingredients:

100 g de mantega
100 g de sucre mòlt
100 g de farina
2 clares
1 culleradeta de vanil·lina ensucrada
ralladura de llimona
50 g de xocolata negra



Si voleu passar una bona estona, entre llengua i llengua, podeu anar llegint el llibre Les millors històries sobre gats, de Rudyard Kipling, Colette, Mark Twain, Patricia Higsmith i altres. Ed. Barcanova-Siruela (Les tres edats, 5), 1998.

Dedico aquesta recepta a la meva filla Natàlia, gran amant de tota mena de bèsties i en especial dels gats. Els animals, tan llestos ells, ho saben i sempre se li acosten com si es tractés d'una rèplica de Sant Antoni.



15 comentaris:

  1. M' agraden molt els gats. A casa dels meus pares en tenen i sempre s' acosten perquè els acaroni. Bé, de fet m' agraden tots els animals i a les meves filles també.
    No he provat mai de fer llengües de gat, però moltes vegades n' he tingut ganes.
    Realment t' han quedat molt i molt bé i amb aquestes explicacions tant ben donades, segur que me'n sortiré.
    ptns

    ResponElimina
  2. Uiii Margarida! no et passa però que quan comences a menjar-ne no pots parar? es com un vici!!

    T'han quedat per llepar la pantalla, xiqueta!!

    Records

    ResponElimina
  3. Margarida, les llengües de gat són ideals per les clares de la crema! I són taaaaan bones!! I sobretot sucades a la crema!! ;) Un no parar! Quina delícia! T'han sortit genials!!
    Petons!

    ResponElimina
  4. Jo, com la Mercè, trobo molt bona idea fer les llengües de gat per acompanyar la crema de Sant Josep, així aprofites les clares que et sobren :)
    T'han quedat genials, primetes i ben cruixents... i amb les puntes de xocolata, un vici total!

    ResponElimina
  5. Tan sencillas y a la vez tan ricas, me ha gustado la presentación.
    Un besito Margarida.

    ResponElimina
  6. Annafs: A mi no m'agraden ni els gats ni els gossos: em fan una por... I és que de petita em va mossegar un gos.
    A veure si et decideixes a fer les llengües i després ens les ensenyes. Com has pogut comprovar són molt fàcils de fer.

    La vella carmanyola: això li va passar al meu fill. Jo volia fer les fotos i ell volia tastar-ne una. En vaig posar la meitat en un plat i li vaig dir que les tastés (i així em deixava tranquil·la per fer les fotos), i a la que em descuido S'HAVIA MENJAT GAIREBÉ TOTES LES LLENGÜES DEL PLAT!!!

    Mercè: jo no sóc gaire de fer barreges: quan menjo crema, menjo crema, i quan menjo llengües, menjo llengües. Ara bé: quan faig xocolata desfeta, hi suco tot el que tingui a mà, encara que només sigui pa!!!

    Gemma: sí, però la crema per dinar, i les llengües per berenar. I és que jo sóc així!
    Sí que van quedar cruixents i bones. I això que només en vaig menjar dues o tres (de les 35 que en vaig fer): van desaparèixer de seguida!

    Irmina: Sencillas y de aprovechamiento, como has podido comprobar (aquí no se tiran las claras de la Crema de Sant Josep). Y ricas, ricas... sobretodo con las puntas mojadas en xocolate.

    Us agraeixo a totes els vostres comentaris.

    ResponElimina
  7. Que bones...i fa tant de temps que no en menjo!!! Jo sóc alèrgica als gats...bé, a tots als animals amb pèl...sniff sniff...però el Pic es veu una gata preciosa!!!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  8. mmmm que bones són les llengues de gat no tenia cap recepta ... a més pels petits van molt bé perque són primetes ... les de cobertura de xocolata són molt temptadores ...
    Petonets
    mar

    ResponElimina
  9. QUE EM VAIG MENJAR GAIREBÉ TOTES LES LLENGÜES DEL PLAT???

    Si només me'n vaig menjar unes quatre i n'hi havia més de vint!

    N'has de tornar a fer, són molt bones.

    ResponElimina
  10. Quina gràcia m´ha fet el comentari del teu fill, m´ha recordat al meu que mai menja tant com és (Oriol no t´enfadis amb mi ehhh ;) )...a mi tampoc m´agraden molt els gats, també em fan por i no m´en refio això que a casa meva n´hi ha molts perquè la meva mare els posa menjar i desprès es seu amb els nets a mirar com menjen...aquesta recepta que has posat avui em recorda a la meva infantesa, els bescuitets venien aferrats a unes tires de paper d´estraça i era una delícia desaferrar-los i ummm portar-los a la boca...segur que com els teus (oi Oriol?)...una besada!!!

    ResponElimina
  11. Hola bonica, doncs els gats m'agraden molt, però per tenir-lo dins a casa no, em penso que no tindria paciència per cuidar-lo, en fi, el que si que m'agradaria tenir dins del rebost de casa son aquestes galetes tan llamineres. PEtons.

    ResponElimina
  12. Que buenas son estas lenguas,yo que me fijo mucho en los colores de los dulces y veo lo doraditas que te han salido me las llevaria todas,ademas el detalle del chocolate en los bordes es delicioso.
    Un beso.

    ResponElimina
  13. El cullerot Festuc: jo sóc al·lèrgica a tots els que tenen pèl, als que tenen plomes i als que tenen escates! I no sé com ho faig, però sempre acabo tenint cura de tots els animals que entren a casa!

    Mar: doncs ara que ja tens una recepta, no tens excusa! I van bé als petits, i als no tan petits! Fes la prova i ja ho veuràs!


    Oriol: Sí, guapo, sí. Ets molt bon matemàtic, però quan tens un bon berenar com aquest al davant, perds el compte!

    Maria Jose: Mira, veig que ens assemblem. El Pere diu que els gats només tenen un amo. I el del Pic és la Natàlia. Però qui l'alimenta sóc jo!!! I tot i així, sempre penso que qualsevol dia m'esgarraparà!

    La cuina vermella: doncs quan en torni a fer, volant una capseta cap a Mollet!
    I els gats, fora, fora de casa! Que després t'ho omplen tot de pèls...

    Oriol: gràcies, guapo! Ets un sol!
    I dintre de 7 dies... et toca a tu!

    Mesilda: sí, van quedar molt bé de color. I també a les fotos! Perquè a vegades fas coses que tenen un color molt maco i, en canvi, no aconsegueixes que a les fotos quedin tan bé. Estèticament la xocolata fa que guanyin, però de gust també les millora, sobre tot si t'agrada la xocolata...

    MOLTES GRÀCIES A TOTS PELS VOSTRES COMENTARIS I QUE TINGUEU UNA BONA SETMANA!

    ResponElimina
  14. Hola Margarida jo tampoc en soc gaire dels gats , tot i que fa una bona temporada meulo per casa demanant-ne un, cada vegada més m´agrada la compañia que fan els animalons , els gats els trobo molt independents , a mi m´agraden més carinyosos però veient la gata del meu germà tan docil ella crec que farà bon equip amb en kiu( el gos ) i els tres peixos que tinc a la vora.
    Les teves llengues de gat, una delícia viciosa, si em poso davant la caixa amb una bona taça de tè puc fer cau i net.
    petons

    ResponElimina