Coca de Sant Pere








I el gall va cantar! No era el cant habitual de cada matí, el que ens diu que és hora de llevar-nos. Era el cant de la vergonya, el que ens desperta de sobte d'un somni i ens obre els ulls a una crua realitat. No hem obrat bé, i som incapaços de trobar una explicació a la nostra debilitat.

Com de penedit devia estar en Pere després de negar tres vegades seguides que el conegués de res! Ni una ni dues. Tres vegades. I tot seguit el gall va cantar! Ja l'havien avisat que la cosa aniria així, però ell estava convençut que la seva fortalesa frustraria aquest destí. Que n'era de feixuga la llosa que li va caure al damunt en sentir el cant del gall!

Jo he de confessar que, com en Pere, també he pecat. I no una, ni dues. Tres vegades! Em pensava que era més forta, però ja ho veieu, la meva feblesa és immensa. Tants esforços, tant patir sota el sol abrusador, tant d'exercici durant aquests dies... i res! Avui he recuperat en 5 minuts el que havia perdut després de dies i dies d'intensa activitat.





Tres vegades he repetit d'aquesta coca! O potser eren quatre? No, eren tres. El quart tros que m'he menjat no compta, perquè l'havia tallat per a la Natàlia i no l'ha volgut perquè també ella havia repetit diverses vegades. De petita m'havien dit que era pecat llençar el pa. I una coca? No sé si hi ha res escrit sobre aquest tema, però suposo que encara deu ser més greu. Així que aquest darrer tros me l'he menjat per força, per no fer una mala acció. I ara m'adono que tanta bondat engreixa!

No vull ser el diable temptant-vos amb aquesta coca, però... si la teniu al davant, pecareu, us ho asseguro! Si no us fa res que després canti el gall, ara us explico com es cuina aquesta coca de Sant Pere.

Desfem el llevat amb la llet tèbia i una mica de farina, fins que tinguem una bola tova. La tapem i la deixem reposar 1 hora a temperatura ambient, o fins que hagi augmentat el doble el seu volum. Mentre, farem la crema com s'explica aquí i la deixem refredar.

Posem en remull les ametlles i, en un altre bol, barregem el sucre amb l'anís. Posem la farina restant a sobre del marbre en forma de volcà. Al forat hi posem els ous, la mantega i el llard tallats a trossos i a temperatura ambient, 50 g de sucre, un pessic de sal i les raspadures de llimona. Ho treballem aixafant-ho amb una forquilla i, quan estigui ben barrejat, hi afegim la massa del llevat ja fermentada, i ho treballem amb les mans.

Ens untem les mans amb oli i estirem aquesta massa donant-li forma rectangular a sobre d'una plata on haurem posat paper de forn, i pintem la superfície de la coca amb ou batut. Omplim de crema una màniga pastissera i dibuixem un enreixat. Distribuïm les cireres com més ens agradi i en els espais buits hi posem les ametlles, un cop escorregudes. Finalment, escampem el sucre per sobre. Tapem la coca i la deixem reposar novament, fins que hagi doblat el seu volum, aproximadament dues hores.






Encenem el forn a 180º i, un cop estigui calent, enfornem la coca durant 20 minuts.

Ingredients:

300 g de farina de força
30 g llevat fresc de forner (o 10 g de sec)
5 cullerades de llet
1 ou i 1 rovell
40 g mantega
40 g llard
50 g sucre
raspadura d'una llimona
1 pessic de sal


Per fer la crema:
500 ml llet
4 rovells
125 g sucre
40 g Maizena

Per decorar:
100 g sucre
3 cullerades d'anís
100 g ametlles crues tallades a palets
16 cireres confitades

1 ou per pintar la coca







Dedicada al Pere, a qui res no li agrada tant com les coques que porten crema pastissera!

15 comentaris:

  1. Al Pau li encanta la coca de crema, per avui hagués estat ideal fer-li, però... es tindrà d’esperar.
    Tinc de treure‘m la por de fer aquestes coques, de fet la manca de temps també hi te que veure.
    Jo pecaria molt també.
    Prenc nota de la teva recepta a veure si aquest estiu la faig.

    Petons

    ResponSuprimeix
  2. Abans de res, felicita al Pere, avui és el seu Sant!
    Si has pecat,tres vegades amb aquesta coca és que ets molt forta, jo hagués pecat quatre, cinc, sis, set... vegades tantes com hagues pogut fer-ho fins que s'acabés. jejej
    PTNTS
    Dolça

    ResponSuprimeix
  3. És impossible tenir al davant aquesta coca i no repetir 3 o 4 o 5 vegades... però no passa res, ho entenem perfecament, amb la pinta fa, je je je...
    A casa no celebrem el sant Pere, però trobo que és l'excusa perfecte per tornar a gaudir d'aquestes coques delicioses!

    ResponSuprimeix
  4. em fas riure Margarida: la bondat engreixa... i tant que engreixa!!!! és realment impressionant aquesta coca!! la farem i serem molt bons, com tu!
    Muac

    ResponSuprimeix
  5. Jo també pecaria tantes vegades com fes falta... amb aquesta coca.
    I no sabia que hi havia una coca de sant Pere.
    N' hauré de fer una per al meu pare que també es diu Pere i li encanta la coca.
    ptns. I felicitats al teu Pere!

    ResponSuprimeix
  6. M'agrada encara més que la de Sant Joan!!Té una pinta increible!!
    Siento no haver-me passat des de fa temps, però com us comento al meu bloc porto un mes sense internet i he de visitar-vos des de la feina!!

    Petons maca!

    ResponSuprimeix
  7. Hola Margarida,
    J'ai découvert les coques quand j'ai découvert la Catalunya et j'ai tout de suite aimé cette pâtisserie si fine. Mais, comme je suis paresseuse, je les ai toujours acheté au lieu de les faire!
    Pour ce qui est de l'histoire du thon et de tes enfants, j'ai beaucoup ri, moi aussi, en la lisant! Les grands-mères savent bien comment il faut faire avec les petits enfants...
    Je pars quelques semaines en vacances et donc, ne serai pas assidue à la lecture de ton blog, mais je me rattraperai au retour.
    À bientot et una abraçada molt forta,
    la teva amiga francesa,
    l'Henriette

    ResponSuprimeix
  8. Això va de coques!

    Jolin totes dues genials, montat una pastisseria dona ;)

    ResponSuprimeix
  9. M'agrada llegir el petit capítol de literatura que acompanya cada recepta. Aquesta coca és fantàstica, em sembla que no cal que sigui Sant Joan o Sant Pere per fer-la!.

    Felicitats

    ResponSuprimeix
  10. Bona nit Margarida.
    Diuen que les penes compartides són mes suportables,ja veus que S. Pere té a S. Pau per a compartir penes. No tingues pesar, jo també sóc una "pecadora" consumada, i és que amb una temptació com esta que ens presentes és molt difícil resistir-se.
    Tu sempre lloes les meues postres, però a mi em cau la bava amb les teus.
    Les perletes de xocolate si que són de la marca VAHINE, jo no conec una altra marca, però com tu dius, es pot posar el xocolate que mes ens agrade.
    Un beset "pecador".

    ResponSuprimeix
  11. Dolorss: por de fer una coca? Ja comencem! No costa gens, Dolors, i menys si tens una màquina d'amassar. Abans ho feia a mà, però acabava amb mal a les mans. Em vaig comprar la màquina, i quin descans! De veritat: només es fa feixuga perquè has d'anar esperant que pugi la massa, però la resta "bufar i fer ampolles"!

    Dolça: em consolo pensant que hi ha gent més pecadora que jo! ja,ja...

    Gemma: I perquè no tenim cap Jaume, que sinó una altra coca! Abans (no sé si tu ho has viscut) es feien revetlles per tots aquests sants i en menjava sempre coca. Les coses bones es van perdent... ai!

    Eva: i tant que ho era!

    La cuina vermella: i després haurem d'anar tots al dietista a que ens faci una dieta! és clar que el món serà meravellós amb tanta bondat escampada arreu!

    Annafs: de fet és una coca que a vegades faig també per sant Joan. Però com al Pere li agrada molt la crema, l'acostumo a fer el dia del seu sant. De petita no havies menjat coca per sant Pere? A les pastisseries n'hi havia i eren com les de sant Joan: bàsicament de fruita, però també de crema o de llardons.

    Vanesuky: és que sempre hi ha problemes: quan no és internet és l'ordinador! I quan no, els fills que t'agafen l'ordinador i no te'l deixen ni dos minuts! A vegades he de fer una instància!

    Henriette: Parfois c'est vrai que la paresse nous apparaît quand nous voulons faire des galettes, surtout par le temps qui nous devons attendre que monte la masse, mais il m'enchante l'odeur que fait la maison quand nous avons des galettes au four!
    J'espère que tu passes de très bons jours en vacances et nous attendrons ton retour.

    Bajoqueta: pastisseria no, que encara tindria més estrés del que tinc ara!

    Glòria: ja tens raó, ja! qualsevol dia és bo per menjar coca!

    Mesilda: que bé tenir una ànima bessona amb qui compartir penes, i si totes dues som pecadores pel mateix motiu... encara més!
    Doncs a casa no va agradar la xocolata d'aquesta marca, la propera vegada m'entretindré a tallar la Nestlé a trossos petits!

    Us agraeixo a tots la paciència que teniu a llegir les meves entrades i que a sobre us agradin! Un petó ben fort a tots!

    ResponSuprimeix
  12. A veure bufona... que em vas dir de fer bondat i posar-te a to per l'estiu?????????? Aquesta meravella en forma part? Perquè jo m'hi apunto amb els ulls tancats..
    Noia, t'ha quedat molt i molt bonica i amb una pinta estupenda.

    ResponSuprimeix
  13. Margarida, felicitats al Pere!! I no m'estranya que repetissis 3 o 4 vegades! Jo hauria fet el mateix!! I a més, amb una coca amb crema!! També de les meves preferides! :)
    T'ha quedat amb una presentació excel·lent!
    Petons!

    ResponSuprimeix
  14. Maria:Sí, noia, sí, ja sé el que et vaig dir. Però, com era allò? "Haz lo que te dijere, no lo que hiciere", o una cosa semblant. A més, juro que a partir d'ara faré bondat! (bé, ho intentaré...)

    Mercè: gràcies, de part seva. I gràcies també per animar-me en la meva pena. Els pecats compartits, són menys pecats, oi?

    ResponSuprimeix