Pastís de tiramisú







Mai vaig tenir una bicicleta pròpia fins als 46 anys. Va ser el regal d'aniversari que em va fer el Pere amb tota la il·lusió del món. La va triar de color vermell, sabent la predilecció que tinc per aquest color, i no necessitava cap llaç per semblar més bonica.

Estava convençut que després de l'alegria inicial, potser m'encomanaria el seu deliri per la bicicleta i el podria seguir en les seves sortides per la geografia catalana. I no anava errat, però ni les meves obligacions ni el meu estat físic no em permeten entrenar-me al ritme que ho fa ell, i m'he de conformar amb petites sortides de tant en tant.

Si jo fos home, potser hauria anat fins al Turó de l'Home i hauria tornat a casa sense perdre el somriure, emulant la seva gesta del mes passat. Què són 140 km d'una tirada, muntanya amunt, muntanya avall? O tal vegada hauria fet una ruta que em portés a Agramunt i d'allà a Tarragona, com va fer ell el cap de setmana passat. Què són 330 km en dos dies, bellugant ara un pedal, ara un altre? No res.

Sóc dona i m'entreno quan puc, sola, i només un parell d'hores, i de tant en tant sortim junts. Ahir el podia haver acompanyat per celebrar el seu aniversari, però em vaig quedar a casa preparant-li el regal mentre ell pedalava amb la nostra primogènita.

Si jo fos home, voldria ser com ell. Voltar lliure i gaudir dels petits detalls amb què ens obsequia la natura. Suar, mullar-me quan plou i patir fred. Pedalar i pedalar fins al límit de les meves forces, sentir que ja no puc més però sense poder-me aturar, i alegrar-me quan sóc a dalt mentre penso "Sí, he pogut!".





He fet un pastís de tiramisú, però sense mullar el pa de pessic amb cafè, perquè no ens agrada el gust que fa. He envoltat el pastís amb figures de xocolata que simbolitzen tots els cims de la nostra terra que ha coronat amb la seva btt. I en lloc d'espelmes he fet una bicicleta de xocolata. No m'ha quedat perfecta però he suat de valent, perquè quan pensava que ja la tenia se m'ha trencat i l'he hagut de refer.

Si voleu fer un pastís tan suau i flonjo com aquest, seguiu les indicacions que us dono, i veureu que és ben senzill de fer. Com és de dimensions força considerables, podeu reduir les quantitats a la meitat. I la figura, compreu-la feta i us estalviareu feina. Però jo no ho faria.





Encenem el forn a 180º i folrem un motlle amb paper de forn. Posem en un recipient els rovells i 2 clares amb el sucre i els batem fins que blanquegin. Afegim la ratlladura de llimona, i anem tirant la farina i el llevat passant-los per un sedàs. Tot seguit afegim les clares, que prèviament haurem pujat a punt de neu amb un pessic de sal, amb moviments suaus amb l'ajut d'una espàtula. Aboquem la massa al motllo i l'enfornem durant 20 minuts. El traiem i el deixem refredar.

Posem en remull els fulls de gelatina. En un recipient posem els rovells i el sucre i els anem batent fins que blanquegin. Arribat aquest punt, afegim l' Amaretto, batem una mica més i tot seguit posem el formatge. Escorrem els fulls de gelatina, els posem uns segons en un cassó al foc perquè es desfacin i els aboquem a la crema. Remenem bé i hi afegim la nata muntada. Seguim batent fins que tots els ingredients han quedat ben emulsionats.

Tallem horitzontalment el pa de pessic en tres trossos. Posem una làmina a sobre de la safata que ens servirà de presentació. A sobre posem una tercera part de la crema de formatge. L'escampem bé amb una espàtula i espolsem per tota la superfície una cullerada de cacau en pols passat per un sedàs o colador. A sobre posem una altra làmina i repetim el mateix procés. Finalment posem la tercera làmina i procedim de la mateixa forma.

El pastís es podria acabar aquí, encara que si li passeu el ganivet elèctric pels costats, quedarà amb un aspecte més de pastisseria. I per celebrar l'aniversari del Pere he fet uns guarniments de xocolata.





He desfet al bany Maria la xocolata negra, l'he escampat a sobre de paper de forn i l'he posat una estona a la nevera perquè prengués, però sense endurir-se massa. Tot seguit he passat un talla-pizzes per sobre, per retallar els trossos que em serviran per decorar els costats. Els he tornat a posar a la nevera perquè s'endurissin i els he enganxat als laterals amb una mica de xocolata desfeta.

He desfet la xocolata blanca i la negra al bany Maria, per separat. He dibuixat una bicicleta en un full i a sobre he posat un tros de paper de forn. He posat la xocolata en una màniga pastissera i he anat resseguint el dibuix. Una capa de xocolata i a la nevera perquè s'endurís. Una altra capa, i cap a la nevera. I així fins a obtenir el gruix que volia.








Ingredients:
Per al pa de pessic:
6 ous
2 clares
200 g sucre
200 g farina
1/2 sobre de llevat Royal
ratlladura de llimona
1 pessic de sal

Per a la crema:
6 ous
300 g sucre
400 g formatge mascarpone
400 g nata
6 cullerades de licor Amaretto
6 fulls de gelatina

Per al guarniment:
3 cullerades soperes de cacau en pols
500 g xocolata Nestlé Postres
200 g xocolata blanca










PER MOLTS ANYS, PERE!

22 comentaris:

  1. El teu marit deu haver quedat ben sorprès amb aquest pastís! Ell entrenant amb la bici i tu a la cuina preparant aquest espectacular tiramisú... quina passada!
    La figura de la bici t'ha quedat moly bé, i els rectangles de xocolata del voltant en forma de muntanyes queden molt originals :)
    Felicitats a l'homenatjat i a partir d'ara, a entrenar-te tu també amb la bici, eh? ;)

    ResponSuprimeix
  2. Margarida, quan d'amor destila el peu post.. Felicitats pel teu enamorat i a tu per tenir amb ell aquest bonic detall.
    Petons.

    ResponSuprimeix
  3. Felicitats al Pere i a tu pel fantàstic pastís. Tot esforç és poc quan es tracta de sorprendre la persona estimada. I només pel plaer de veure-li la cara ja val la pena l' esforç.
    ptns.

    ResponSuprimeix
  4. Margarida, quina meravella de pastís que s'ha trobat el Pere a casa quan ha tornat de pedalar! Estic segura que s'ha alegrat de que no siguis home i que l'hagis pogut obsequiar amb una cosa feta amb tant d'amor.
    Felicitats a ell, i també a tu!
    PTNTS
    Dolça

    ResponSuprimeix
  5. La bicicleta t'ha quedat perfecta! I l'article és molt emotiu, més que una recepta ens has regalat un moment literari preciós...

    Suposo que al teu marit li va caure la baba en veure un detall tan bonic, sobre tot tenint en compte que la teva dedicació implica també certa renúncia.

    Això és amor!

    ResponSuprimeix
  6. que maco t'ha quedat....en Pere debia quedar ben content

    ptns

    ResponSuprimeix
  7. Que maravilla, pero lo de que si fueras un hombre.... siempre es mejor ser mujer. Somos superiores.... es verdad jejejeje
    Un besito.

    ResponSuprimeix
  8. Gemma: si he de dir la veritat, em va dir que s'estimava més quedar-se sense pastís si jo m'havia de quedar a la cuina mentre ell voltava, però jo volia fer-li aquesta sorpresa com a regal.
    No m'entreno tant com voldria per falta de temps, però a veure si ara que el dia s'allarga més, aprofito alguna tarda per fer-ho. Sinó, a les vacances quedaré rebentada a cada sortida que fem!

    Maria: sabia que li agradaria la bici de xocolata! Però era tan gran que no se la va poder menjar tota. Sort de l'Oriol, que per a aquestes coses sempre està disposat a ajudar!

    Annafs: Tenia el pastís a la nevera i no em feia res que el veiés. Però la bicicleta la tenia amagada dintre d'un tupper. I quan vaig sortir de la cuina amb el pastís muntat, no s'ho esperava, no, que fos tan original i dedicat a la seva afició!

    Dolça: Va ser ell qui em va animar a fer aquest bloc de cuina, perquè té molt bona opinió de mi com a cuinera.
    Però si vols la veritat, sóc jo la que s'alegra de no ser home, malgrat tots els inconvenients que suposa ser dona.

    Anna: Tots hem de renunciar alguna vegada a alguna cosa. Ell, per exemple,s'ha passat vint anys sense poder practicar aquest esport que tant li agrada (ens vam casar, vam començar a tenir nens,treballàvem molt, ...). Ara que pot, em sembla bé que ho faci. Dintre de no gaires anys el cos no li permetrà fer aquestes llargues sortides. Crec que ha d'aprofitar el moment.

    Manresa: ell, i els nens, i els seus pares, i...jo, en veure la cara que van posar tots!
    Aquest pastís de tiramisú ja fa anys que el faig i ens agrada molt!

    Mari Carmen: yo no me cambiaba por ningún hombre, eso seguro! Pero ellos tienen una vida más fácil. Y es que nosotras, incluso cuando estamos haciendo una cosa, estamos pensando en las cincuenta cosas que tenemos pendientes.

    Gràcies per les felicitacions i tots els comentaris. Sense vosaltres aquest bloc no tindria tanta empenta.

    ResponSuprimeix
  9. Quin pastís tan preciós que t'ha quedat!! El teu marit deuria alucinar quan el va veure...i sobretot la figura de xoco de la bici...t'ha quedat perfecte!!!
    Que bo el tiramisú...felicitats als 2!!
    Petunets,
    Eva.

    ResponSuprimeix
  10. Quin homenatge que has fet al Pere i a la seva bici!. T'ha quedat espectacular i suposo que igual de boníssim!. Moltes felicitats per al Pere i tu, ànim i a pedalar!.

    Una abraçada

    ResponSuprimeix
  11. Te una pinta deliciosa, per molts anys per la part que et toca.

    ResponSuprimeix
  12. Margarida, espectacular!! T'ha quedat genial aquest tiramisú! I la bici de xocolata, fantàstica!! Quina feinada!! (I quan dius que has suat de valent per fer-la, m'ho crec. No és gens fàcil fer figures així!!)
    Així que felicitats a la cuinera pel pastís i al Pere, pel seu aniversari!
    Petons!

    ResponSuprimeix
  13. Caram Margarida !!!!!!!!!!!! Quiin pastis més espectacular i la bicicleta diguis el que diguis està super bé és molt dificil aquesta figura. Em fa gràcia perque jo el tiramisú tampoc el mullo amb el cafè no ens agrada el melindro sucat de café.
    Nosaltres sortim molt amb BTT i també fem llargues excursions i és un plaer, tú la natura i els pedals silenciiiiiii .... és un relax i ara el bon temps que surt ben d'hora perque no t'atrapi el sol de migdia encara més .

    FElicita el teu marit per la seva afició, pel seu aniversari i sobretot per tenir una dona tant magnifica que se l'estima tant.

    petunets

    ResponSuprimeix
  14. Jo encara no tinc bicicleta i ja passo dels 50 !!! Però no em preocupa ja.
    Fins a Agramunt? Dona, em podia venir a veure que estic a menys de 20 km i li hagués pogut fer l’avituallament!!!

    En Pere devia quedar entusiasmat davant de la bicicleta nova i bona. Un bon pastis per recuperar l’energia perduda, encara que sincerament jo amb energia o sense li faria una bona feina.
    Felicitats als dos, per l’aniversari i per fer un pastis tan bo.

    Petons

    ResponSuprimeix
  15. Hola Margarida, eres una artista.
    No se como te lo haces pero todo lo que haces es precioso.
    Como bien sabes en Holanda estarias en el paraiso para ir en bici, cada día.
    Un petó

    ResponSuprimeix
  16. El cullerot Festuc: el pastís de tiramisú ja l'havia fet altres vegades, però la decoració era especial per al seu aniversari. Crec que va ser un bon homenatge a les rutes que fa.

    Glòria: ell me'n va regalar una fa 3 anys, i jo li he regalat una de xocolata ara. La meva encara la tinc. Ell en canvi... va ser un regal efímer!

    Marta: No només la pinta és bona, sinó el gust. És molt suau i no embafa gens.


    Mercè: la figura la vaig fer a les tantes de la nit, mentre ell dormia (perquè no la veiés), i gairebé m'agafa un atac al matí quan a l'hora d'enganxar el quadre de la bici a les rodes, se'm van trencar tots els radis, (pel pes), i el quadre se'm va partir en 4 trossos! Em penso que vaig suar més que ell quan va anar a Agramunt! I a més l'havia de refer de pressa perquè no sabia a quina hora tornaria a casa! Això sí que és estrès!

    Mar: ets l'única persona que conec que tampoc suca el pa de pessic o els melindros amb cafè!
    Com de llargues són les excursions que feu? I, a prop de Barcelona?

    Dolorss: saps? jo de petita, cuineta, i els meus germans bicicleta. Rima, però no és el mateix! I ara fa tres anys el Pere me'n va regalar una. O sigui, que no fa gaire que volto pedalant!
    La idea era anar fins a Vilanova de Bellpuig, que és el poble dels seus pares, però se li va fer fosc i va haver de quedar-se a Agramunt. No crec que hagués pogut fer 20 km més fins a casa teva!

    Meritxell: ja ho sé, ja, que és el paradís de la bici. L'any passat hi vam anar de vacances. I ens vam recórrer part de Gelderland, fent cada dia uns 50 km. amb bici. Que bé que vam menjar! que bé que m'ho vaig passar! i quin bon clima que teniu a l'estiu! No vaig patir gens de calor! No em va picar cap insecte! I que agradable es la gent! No puc dir res dolent de tots els dies que vam passar a Holanda!

    Us agraeixo les felicitacions i els comentaris que em feu. Un petó a totes!

    ResponSuprimeix
  17. magnífica pastís i gran detall per al teu marit.
    jo també sóc dels bojos de la bici (en el meu cas, de carretera) i no saps la il·lusió que m'hauria fet aquest pastís, per tant estic segur que a ell li va encantar.
    he fet un tomb pel vostre bloc de passejades a peu i en bici i està molt bé, veig que el teu marit està molt fort, però no cal que siguis un home per fer-ho, només cal constància i esforç i encara que hagis començat tard, amb el temps segur que el podràs seguir.

    ResponSuprimeix
  18. Felicitats pel teu marit i per a tu per aquest magnífic pastís i la "bici".
    Jo com tu encara no tinc "bici", només l'estàtica, pero be per pedalejar ja em val.
    Petons.

    ResponSuprimeix
  19. Manel: sí que li va agradar, sí. Entre ell i l'Oriol se la van menjar tota!
    Sabia que anaves en bici, però no que fos un vici!
    Al seu bloc posa les rutes perquè si a algú li interessa una sortida, l'hi pot passar perquè va amb GPS i marca el recorregut. A part de posar les rutes que fa -i fem en família-, li agrada penjar fotos de flors i del paisatge. És un enamorat de la natura, i anant en bici es veuen moltes coses. Sempre va amb la càmera penjada del coll!

    Menu: jo me'n vaig comprar una d'estàtica quan tenia 23 anys (i encara la tinc!!!) Va bé per fer exercici però al final et canses de veure sempre el paisatge que es veu per la teva finestra. Amb una bici de veritat (de les que tenen rodes), veus coses diferents, et toca una mica l'aire i et poses morena (encara que quedes amb les marques de paleta)!
    L'únic inconvenient és que a vegades em porten per uns camins que semblen trialeres i em fa por de caure. No voldria arriscar la vida per anar en bici!

    ResponSuprimeix
  20. Com pujem el nivell eh! jajaja. Què xuli, segur que li va encantar.

    Felicitats a Pere!

    ResponSuprimeix
  21. Bajoqueta: gràcies de part seva! Sí, sí que li va agradar.
    Gràcies, guapa!

    ResponSuprimeix
  22. Molts d´anys i bons Pere, felicitats pel teu aniversari i per aquesta dona que tens que vaja manetes!!! Margarida potser no arribes tan lluny com un home dalt una bici però per millorar la teva marca a la cuina és molt difícil...petonets

    ResponSuprimeix