Tulipes de crema i cireres







Passaven coses estranyes. Des de feia un temps desapareixien petites coses i ningú de la família li sabia donar cap explicació. Si no fos perquè el dia abans havia vingut la Rosa, la seva veïna, i havia deixat caure el comentari, hauria començat a pensar que es feia vella.

-Ai, Carmeta, no has trobat per casualitat les meves tisores de cosir? De l'última vegada que vaig venir aquí a cosir, que les trobo a faltar.

-No, no les he vist pas, les teves tisores. I segur que les vas perdre aquí a casa meva?

-Oi, i tant! N'estic ben segura!

Ara sabia que no eren imaginacions seves. Ella havia perdut el didal, i un parell de botons ben lluents que havia comprat per renovar una brusa que ja tenia massa vista. I juraria que també havia desaparegut alguna moneda que havia trobat a la butxaca d'uns pantalons i havia deixat en una cadira de l'entrada per donar-les als fills.

-Senyora, senyora, vingui! Miri què he trobat!

-Marededéu, Senyor! Què voldrà ara aquest home!

Havien decidit arreglar la teulada del cobert del darrera, i en treure unes teules, el paleta havia vist l'amagatall on la merla ocultava el seu petit tresor. Allí hi era tot: les tisores, el didal, les monedes, els botons, una sivella i una cullereta de cafè!





Ahir va ser el meu sant. De Margarides n'hi ha moltes, però Margarida, reina d'Escòcia, només una. I aquest és el nom que em van posar els meus pares.

Com a una bona reina, m'agraden les joies i, ja que ningú no ho té en compte, ahir em vaig autoregalar uns fermalls d'or massís amb quatre robins i uns tocs de maragdes que serien l'enveja del maharajà de l'Índia! I és que a mi, com a la merla de ca l'avi Joan, m'agraden les coses ben lluents!

Si vosaltres teniu interès per les joies de la meva corona, seguiu-me i veureu com es fan.

Comencem fent la crema, com explico aquí. Tapem amb film perquè no faci tel i la deixem refredar.

Si no voleu tenir feina, les tulipes les podeu comprar ja fetes. Però si sou com jo, que penso que no hi ha res com les coses fetes per un mateix, feu-les i gaudireu el doble quan us les mengeu. Jo les he fet seguint la recepta de la Gemma, de La cuina de casa.

Encenem el forn a 180º. Posem en un bol el sucre i la farina tamisada, les clares d'ou i la mantega fosa. Ho remenem amb un batedor fins a tenir una massa homogènia i la deixem reposar 15 minuts a la nevera.

Posem paper de forn a sobre d'una plata, i anem posant cullerades de pasta formant cercles molt fins d'uns 13 cm de diàmetre. Els posem al forn durant 10 minuts, o fins que agafin una mica de color.

Els traiem del forn i ràpidament agafem un dels cercles i el posem dins d'una tassa o d'un motlle de flam perquè agafi la forma de tulipa. No ens entretenim, agafem un altre cercle i fem el mateix. I així amb tots. Com de seguida s'endureixen, convé no coure més de 3 cercles cada vegada, perquè sinó es trenquen quan els posem al motlle.





Els deixem refredar. Mentre, espinyolem les cireres i les reservem. Traiem el film de la crema i li afegim el licor, remenant bé la barreja.

Agafem una tulipa i l'empolsinem amb una mica de sucre passat per un sedàs. Li posem una cullerada de crema i quatre cireres al damunt. Desfem la gelatina de poma amb una mica d'aigua i amb un pinzell pintem les cireres.




Ingredients:

Per a la tulipa:
125 g de sucre mòlt
75 g de farina
125 g de clara d'ou
60 g de mantega

Per a la crema:
1/2 l de llet
1 pell de llimona
4 rovells d'ou
100 g sucre
50 g Maizena
25 ml licor de cirera

Per guarnir:
1 cullerada de sucre mòlt
1 cullerada de gelatina de poma
unes fulles de menta




Sap greu menjar-se-les. Però què carai, no era el meu sant?

20 comentaris:

  1. Moltes felicitats Margarida!! Quines tulipes més boniques que t'han quedat!! I de gust, ja no en parlem, la meva perdició, entre la crema i les cireres!! ;)
    Mira, m'ha fet molta gràcia la història de les merles, perquè justament el cap de setmana passat, una amiga ens explicava una història semblant amb els corbs d'aquí mentre ella es banyava a la piscina (el corb se li emportava la roba!).
    Petons!

    ResponElimina
  2. Moltíssimes felicitats bonica nostra! Carai amb la merla, però quina historia més entranyable, oi?
    El teu postre d'avui molt elegant a més que boníssim!
    Molts petons i que ho passis molt bé.

    ResponElimina
  3. Felicitats pel sant! Conec un munt de Margarites/des i sempre em lio. Crec que ahir li vaig fer el salt a alguna amb la felicitació. Un petó molt fort i felicitats també per la recepta.

    ResponElimina
  4. Moltes felicitats.
    Quina grácia la història que explicas, i una cossa a mi també m'agraden las dues classes de joies.
    Petons

    ResponElimina
  5. delicioso postre Margarida, y curiosa historia! a mí me pasa lo mismo, pero no creo que sea un mirlo jajajaja. Muchas felicidades!

    ResponElimina
  6. Moltes felicitats!!!!

    les tulipes, mmmmm, es veuen delicioses.

    ResponElimina
  7. Felicitats Margarida!
    T'has fet un regal preciós, el millor fermall, el més vistós i acolorit que hi pot haver... estic segura que seria l'enveja del maharajà més ric de l'Índia :)
    Entre la crema, el licor de cirera i aquestes cireres tan vermelles i dolces, aquestes tulipes seran delicioses. I pel teu sant, et mereixes les millors postres del món :)

    ResponElimina
  8. Què boniques queden :)

    Jo estic fent la ruta de ferreteries per comprar un despinyolador de cireres i començar a fer postres amb moltes cireres!

    Felicitats pel sant!

    ResponElimina
  9. Margarida,
    Moltes felicitats, la teva història, com sempre entranyable. Ah! i l'autorregal sensacional!
    Una abraçada

    ResponElimina
  10. Moltes felicitats!!Es veritat que aquestes postres són una verdadera "joia". I si les tulipes les fas tu, molt millor.
    ptns.

    ResponElimina
  11. Mercè: el corb que s'emporta la roba de les banyistes està molt ben ensenyat per algú!!!!
    En realitat a la meva història l'ocell no era una merla sinó una garsa (i es deia "Blanca"), però com els tinc molta mania a aquests ocellots, vaig posar merla, que em cauen més simpàtiques.

    La cuina vermella: és que són unes postres dignes d'una reina!!! Una amiga meva no s'atrevia a menjar-se-les de tan maques que les va trobar!

    Menu: mira que espavilada que ets! Jo tampoc li faria fàstics a una joia d'or massís amb robins i maragdes. Però no la portaria mai posada! Per no portar, no porto ni l'anell de casada!

    Mar Calpena: és que de Margarides n'hi ha moltes: al febrer, a l'octubre... Potser la que celebra més la gent és la del 20 de juliol (santa Margarida d'Antioquia). Margarida reina d'Escòcia era el 10 de juny, però fa uns anys el van traslladar al 16 de novembre. Jo em vaig negar a canviar de data, i continuo celebrant-ho el 10 de juny.

    SandeeA: quizás no sea un mirlo. Has pensado que tal vez sea un duendecillo? Gracias, guapa!

    Manresa: es veuen, i ho són!!! I si t'agrada el licor, pots posar-ne una mica més del que vaig posar jo. La crema era boníssima.

    Gemma: mentre no vingui cap maharajà a casa meva a buscar aquestes joies...!!!
    La recepta de les teves tulipes és molt bona, em va agradar molt.
    I les cireres són les del meu cirerer, que encara me'n queden!

    Bajoqueta: jo el vaig comprar a una ferreteria de Badalona i em va costar 10 euros. Però considero que estan molt ben gastats perquè no saps el temps que guanyes! I no fas tan malbé la cirera. A veure si tens sort i en trobes un!

    Josep: La història és real, i el regal... feia dies que tenia ganes de fer aquestes tulipes, però les vaig reservar per a un dia especial!

    Annafs: si un no té gaire temps, pot comprar les tulipes, encara que no seran tan bones. No donen gaire feina, però hi estàs una bona estona. Ara, la crema.... que bona que és! I les cireres... collides amb les meves pròpies mans!

    Gràcies a tots per les vostres felicitacions.

    ResponElimina
  12. Com sempre una bonica història..
    I figura't, de lluny pensava que era una tulipa de ceràmica, que era el recipient, de ben feta que estava.
    Petons...

    ResponElimina
  13. Moltes felicitats Margarida!!! Aquest autoregal és per fer-lo més sovint...quina pinta taaaan bona!!!! Les tulipes t'han quedat fantàstiques!!!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  14. Bona nit Margarida.
    I moltes felicitats abans de res!.
    Sort que estes joies no són tan cares com les de la joieria, perquè amb la crisi que hi ha no tastaríem ni una.
    Jo preferisc mes estes que les de lluir, almenys estes alegren el paladar i et deixen satisfeta.
    Besets.

    ResponElimina
  15. Margarida! quin capritx!! jejeje que cuquetones.

    Moltes felcitats

    Records

    P.D: ens ha encantat la bicicleta del post anterior!! l'Andreu també en vol una!! jejeje

    ResponElimina
  16. No veas que envidia me dan tus joyas....
    Lo he intentado un par de veces y nada de nada, no me salen. Copio la receta y lo vuelvo a intentar.
    Felicidades,Margarida, reina de Escocia.
    María José.

    ResponElimina
  17. Maria: La tulipa no està gaire ben feta, perquè has de córrer a donar-li forma abans que s'assequi, però té un color molt maco, i un cop farcida, millora molt!

    El cullerot Festuc: A vegades ens hem de mimar, no? No tot serà fer pastissos per als altres! I feia dies que tenia ganes de menjar-me aquestes tulipes.

    Mesilda: jo penso com tu! A més, no m'imagino anant pel carrer amb un cosa tan cara! (a part que, si portes una joia així, has d'anar vestida i pentinada amb consonància per no desentonar). Res, que no valdria la pena! Millor aquestes, que les tens quan vols i són per gaudir al moment!

    La vella carmanyola: gràcies, parella!
    I quan és l'aniversari de l'Andreu?

    María José: Pues no tienen ningún secreto. A ver si haciéndolas igual que las mías, tienes más suerte. La única dificultad está en el moemnto de sacarlas del horno y darles forma. Si se tarda un poco, se rompen. Por eso digo que es mejor hacerlas de tres en tres. Con los ingredientes de mi receta salen unas 12 tulipas.

    Gràcies a tots per les vostres felicitacions!

    ResponElimina
  18. Bonjour Margarida,
    Ton dessert ressemble à un tableau et je suis sûre qu'il est aussi bon que beau; je suis en admiration!
    Toutes mes félicitations pour ta fête et mes amitiés sincères.

    ResponElimina
  19. Moltes felicitats, Margarida! Una joia com la que has preparat és un regal per a tu i per als teus. Disfruteu-ho força!
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  20. Henriette: Merci beaucoup par tes mots si aimables. Le tulipes étaient si bonnes que je suis restée sans joies!

    Dolça: Feia goig veure totes les tulipes en una safata. No sabies quina agafar, però també és veritat que van desaparèixer en un moment!

    Moltes gràcies a totes dues per la vostra felicitació.

    ResponElimina