Cassoleta de formatge amb fruites d'estiu








Per què tenim el costum de parlar malament quan pel mateix esforç podem fer-ho correctament? Fa uns anys, els que ja tenim una edat, fèiem servir paraules incorrectes perquè no en sabíem més. No havíem rebut formació en la nostra llengua i la influència del castellà al carrer era molt forta.

No va ser fins després d'assistir a unes classes voluntàries de català, que es van fer a l'institut quan jo tenia quinze anys, que vaig aprendre a escriure en la meva llengua i a corregir alguns defectes. Va ser aleshores quan vaig començar a utilitzar paraules com bústia en lloc de bussó, vorera en lloc d' acera o quadre en lloc de quadro. Això, potser us farà riure, però són vicis del llenguatge que aprens i sovint costa de desempallegar-te'n.

Però no vull parlar només de mi. Per què diem blog si el que tenim és un bloc? Per què veiem escrit a tot arreu tarta i tartaleta, quan en català no existeixen aquestes paraules? Una tarta és un pastís. I un pastís petit és un pastisset. I si una base en forma de cassola l'omplim amb carn, peix, verdura o bé dolços, aleshores parlem d'una cassoleta.






La proposta d'avui la podia haver anomenat Tartaleta de formatge perquè tothom entengués de què es tractava, però m'he estimat més batejar la meva recepta com a Cassoleta de formatge amb fruites d'estiu. Digueu-me purista, si voleu. Jo més aviat diria que sóc maniàtica i, com diu la meva mare, les manies, no les curen els metges.

Primer preparem la pasta brisa com vam aprendre aquí, tenint en compte que en aquesta recepta li afegim sucre i rovell d'ou perquè necessitem pasta brisa dolça. Havíem vist que, quan utilitzem un motlle gran, posem paper vegetal i cigrons a sobre de la base perquè no s'infli durant la cocció. Però com aquí fem servir motlles petits, podem suprimir aquest pas, per no tenir tanta feina, i punxar la base amb una forquilla abans de posar-los al forn.

Si veiem que, tot i això, les cassoletes s'inflen una mica pel mig, obrim la porta del forn i amb una cullereta aixafem la base. Després de 10 minuts a 200º, les traiem del forn i pintem la base amb clara d'ou batuda. Això farà que la pasta no s'humitegi amb la crema. Les tornem a enfornar 3 o 4 minuts més i les deixem refredar.





Posem en remull els fulls de gelatina. En un cassó aboquem la nata, la pell de les llimes i el sucre i els posem a foc baix. Deixem que bullin 2 minuts, els traiem del foc i hi afegim els fulls de gelatina escorreguts. Ho deixem refredar, remenant de tant en tant. Retirem les pells. Espremem el suc de les llimes, el colem i l'afegim a la nata. Incorporem també el formatge, remenant amb un batedor.





En ser aquest farciment una mica líquid, si l'aboquéssim a la base de les cassoletes, ens vessaria per tots els costats. Per evitar-ho, fem un cercle amb un plàstic especial per a pastissos freds, i l'enganxem amb un tros de cel·lo. Ara ja podem repartir la crema de formatge sobre totes les cassoletes i les deixem a la nevera tota la nit.





En el moment de servir, retirem el plàstic i acompanyem les cassoletes amb boles fresques de síndria, meló i préssec, fetes amb una cullera parisenca. Podem fer una decoració més bonica acompanyant el conjunt amb unes fulles de xocolata a la menta. Per fer-les només hem de pintar el revers d'unes fulles de menta amb xocolata fosa al bany Maria. Les deixem com a mínim una hora a la nevera, i amb molta cura, retirem la fulla de menta. La seva aroma es repartirà per tot el plat.


Ingredients: (per a 10 cassoletes de 8 cm)

Per a la pasta brisa dolça:
200 g farina
100 g mantega
1 1/4 cullerada d'aigua freda
1 rovell d'ou
70 g sucre
1 pessic de sal

1 clara per pintar les cassoletes

Per a la crema de formatge:
2 llimes
300 ml de nata
75 g sucre
3 fulls de gelatina
200 g formatge cremós

Per decorar:
fruita d'estiu (meló, síndria, préssec, pruna, mango...)
xocolata
fulles de menta






Tenint un plat com aquest al davant, qui no sentirà el plaer irresistible de menjar fruita? Tanqueu els ulls i proveu d'endevinar quina fruita us esteu menjant.


27 comentaris:

  1. Esto sí que es un festival de colores. Yo nunca he conseguido sacar bolas de la fruta, y eso que tengo el aparatito... ¡Está precioso! Yo también soy muy purista de la lengua. Hay que cuidarla mucho, que para eso está.

    Un beso.

    ResponElimina
  2. estic amb tu que això és una cassoleta i no cal dir-ne tartaleta. ara, que no és pas una cassoleta qualsevol, és fantàstica, i téns raó també que fins i tot als que no ens agrada massa la fruita, aquest plat ens atrau irresistiblement.
    ah! i la cúpula de florència de dies enrera, una meravella

    ResponElimina
  3. Això de la llengua és un punt crític...sabeu que jo em tinc que esforçar el doble? perquè la meva llengua eivissenca utilitza paraules que no són les normatives de la llengua catalana així que és possible que alguna vegada s´escapin del meu teclat paraules que segurament sonaran incorrectes i no ho són per a mi...enfí...molt interessant com sempre tot el que dius i la recepta una passada...pesonalment les postres amb fruites són les meves preferides....petonets o besades com deim per aquí ;))

    ResponElimina
  4. Margarida, ben fet! La nostra llengua l'hem de cuidar, sinó s'acabarà perdent!
    I aquesta cassoleta de formatge, irresistible! Quins colors d'estiu més bonics! T'ha quedat impressionant!! :)
    Petons!

    ResponElimina
  5. Molt bé Margarida !!! Ets la Norma versió bloC gastronómic.. us enrecordeu de la Norma??? Ara de veritat sinó ens preocupem nosaltres de la nostre llengua i cultura qui ho farà ??? Felicitats i molt bona iniciativa la teva
    Per cert la Cassoleta té molt bona pinta.

    petonets

    ResponElimina
  6. 'Es clar que s'i! La nostra llengua s'ho val.

    Veig que fas noves receptes sense esperar que torni d'Alemanya, eh? Per'o b'e, ja veig que porta formatge.

    PD: T'he deixat un comentari a l'escrit anterior

    ResponElimina
  7. María Lunarillos:Pero si no cuesta, mujer! Sólo tienes que hundir la cullarilla , girarla y sacarla! Vamos, que comparado con lo que haces, esto de hacer bolas de fruta es como ir a primer curso de parvulario!
    Hay que cuidar bien todas las lenguas! (Tengo que decirte que ya me había fijado en tu forma tan pulcra de escribir!)

    Manel: jo vaig repetir boles de fruita, però es podrien posar totes diferents. Seria com una macedònia però més bona, perquè vas menjant també trossos de la cassoleta. I les fulles de xocolata a la menta li donen un perfum molt bo.

    Maria Jose: em sabria greu que t'ho haguessis pres malament! Si justament em sembla fantàstic que totes les zones de la nostra terra defensin les seves paraules. Com m'agrada quan escrius "besades", per exemple! La meva mare, que es de Castelló, diu "torcar-se" en lloc d'eixugar-se, i tantes altres paraules. I també m'encanten les expressions que fa servir la Mesilda. Això és la nostra riquesa! El que no m'agrada és que tot això es perdi per no saber-ho defensar ni protegir de la influència d'altres llengües. Així, que ja saps, tu parla'm com ho fas a casa teva que el català de Barcelona ja el sento cada dia.

    Mercè: El que fas tu des de l'altra punta de món (amb un bloc en català i receptes de la terra) té un gran mèrit i és just remarcar-ho aquí. Amb ajuts com el teu, segur que no es perd!

    Mar: jo sí sé qui és la Norma, perquè és de la meva època! Fins i tot conec una noia a qui van posar aquest nom quan va néixer perquè a casa seva estaven molt conscienciats amb el tema. M'ha agradat això de "Norma versió bloC gastronòmic"

    Oriol: Ei, guapíssim, veig que per fi t'has pogut connectar!
    Sí, però tu a Alemanya, aprofita el temps i practica l'alemany! ja,ja....
    Què et pensaves, que mentre tu estiguessis fora passaríem amb pa i aigua? Aquesta cassoleta t'agradarà, ja ho veuràs, perquè el formatge que hi vaig posar s'assembla al Mascarpone (que t'agrada tant). A la Montserrat li va encantar, i sinó, pregunta-li(si pots, envia-li un mail).
    Veig, per l'últim missatge que m'has enviat, que fas moltes activitats. Això està bé, que aprofitis el temps i t'ho passis molt bé! Com va el bloc que esteu fent?

    Petons a tots! (I un de ben fort al meu fillet Oriol, que et trobem molt a faltar!)

    ResponElimina
  8. M'agrada que parlis de la llengau, la cuidem ben poquet i a vegades sense voler-ho...
    Aquesta cassoleta la trobo senzilleta i mol bona per aquests dies d'estiu, i les boles t'han quedat perfectes!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  9. Es veritat que fem molts errors i utilitzem mbarbarismes... i a vegades costa de canviar d' hàbits...
    De moment ja he aprés aixó del bloc i no blog. i la cassoleta... que segur que és deliciosa.
    ptns.

    ResponElimina
  10. m'encanta la presentació del plat

    ptns

    ResponElimina
  11. Margaridaaaaaa!!!! jajajaja a mi si que em sap greuuuu....no pensis que m´he pres res malament per favor!!! al contrari...crec que no em vaig explicar bé...volia dir que no puc posar les paraules tal com nosaltres les utilitzam perquè hi hauria molta gent que no´m´entendria o pensaria que ho escric incorrectament i que tinc que fer un esforç per utilitzar el que anomenem llengua normativa i que estic segura que moltes vegades no ho acabo d´aconsseguir...això era el que volia dir i sento no haver-me explicat bé...:)...de totes formes saps que molta gent s´extranya que el meu blog no siga en castellà?...petonets maca i t´asseguro que per res m´he ofés...una abraçada!!!

    ResponElimina
  12. M'encanta la clase de catalá d'avui.
    Es veritat tenim algunas manies que ens costa desprendre'ns d'elles.
    La casoleta genial

    ResponElimina
  13. Ja tens raó, Margarida.
    A vegades en fem de l'alçada d'un campanar. Jo acostumo a fer algunes pífies, més que castellanades, faltes d'ortografia. No sé si existeix un diccionari culinari en català??!!.
    De tota manera aquestes cassoletes han d'estar per llepar-se'n els dits!, i la decoració...excepcional!
    Una abraçada.
    Mònica

    ResponElimina
  14. Bona tarda Margarida.
    T'han quedat molt bé el nom i el resultat d'esta cassoleta, amb eixe colorit tan cridaner i apetitós.Està d'escaparata.Quan t'ixen estos plats tan perfectes fan pena menjar-se'ls,però mes pena dóna no provar-los.
    M'alegre que que t'haja agradat la cassata.
    Ací també va ser vista i no vista.Ni que estiguéren famolencs... exagerats!
    Besets.

    ResponElimina
  15. Illetapitita:Si no la cuidem nosaltres, quatre gats que som, qui ho farà?

    Annafs: estic contenta que hagis après aquestes paraules! A mi també se m'escapen algunes "incorreccions", però m'esforço perquè no passi!

    Manresa: és que la fruita d'estiu és molt agraïda, amb tots els seus colors! Així queda bé qualsevol plat!

    Maria Jose: ai, m'has tret un pes de sobre! T'entenc perfectament. I amb la qüestió del bloc en català... ja té mèrit, ja. Si el féssim en castellà certament tindríem més visites, però què volem? Que ens conegui més gent o expressar-nos amb naturalitat? Jo m'estimo més escriure en la meva llengua perquè em sento més còmoda.

    Menu: saps quina mania tinc jo que no em puc treure de sobre? "Buenu..." Ja,ja...Miro de no dir-ho, però algun se m'escapa...

    xocolata: sé que hi ha un Diccionari de procediments culinaris, (http://www.termcat.cat/dicci/culinaris/index.html), però no sé si hi ha alguna cosa més.
    Les cassoletes molt bones, i molt refrescants.

    Mesilda:tens raó. Si un plat et queda maco, et sap molt de greu menjar-te'l per no fer-lo malbé, però estant tot el dia contemplant-lo no ens alimentarà, oi? Jo sempre dic que la cuina és un art efímer!
    Per devorar un plat no cal estar famolenc: cal que sigui bo!

    Molts petons, besets i besades a totes! Feu aquestes cassoletes que us agradaran.Són molt refrescants i us ajudaran a passar millor aquesta calor.

    ResponElimina
  16. Que postre mas bonito y seguro que sabroso, felicidades, te ha quedado perfecto, besos pepa.

    ResponElimina
  17. Mama, un dels meus postres preferits!! És boníssimaaa. =)

    ResponElimina
  18. Felicitats per la recepta i per cuidar la nostra llengua!!!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  19. pepa cooks: m'alegra que te haya gustado!

    Natàlia: és clar, t'agrada tant la fruita! I el parfum que la xocolata amb menta deixava per tot arreu... quina delícia!

    El cullerot Festuc: mira, si d'un tret vaig poder matar dos pardals, ja em sento satisfeta!

    Gràcies a totes tres pels comentaris. Que tingueu un bon cap de setmana!

    ResponElimina
  20. Jo quan he d'escriure alguna cosa intento fer-ho sense dir cap barbarisme, però alguns el tinc molt i molt arrelats! Em costa molt dir si-us-plau entre d'altres, però és que a casa meua el si-us-plau no s'ha dit mai de la vida jeje.

    Així que "per favor" envia'm dos o tres cassoletes d'estes que fan molt i molt bona pinta :)

    Me l'apunto!

    ResponElimina
  21. A mi, si m'ho demanen tan bé, tan és que em diguin please, s'il vous plaît, per favor, o si us plau. Així que per ser tan educada (n'hi ha molts que no saben què vol dir si us plau ni cap expressió semblant, però això ja és un altre tema), au, cap a les terres de l'Ebre, dues cassoletes "volant"!
    Bon cap de setmana!

    ResponElimina
  22. Margarida, quanta raó. Hem de cuidar i estimar la llengua, per no malmetre-la i fer-la créixer.
    Boníssimes cassoletes, així fredes i bones tot un plaer. Moltes besades.

    ResponElimina
  23. Totalment d'acord amb vosaltres! I m'encanta que us hagin agradat aquestes cassoletes.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  24. Oi que les has fet tu? Doncs anomena-les com vulguis!
    Per mi "cassoleta" funciona perfectament :-D
    Les boles del costat fan molt riure!

    ResponElimina
  25. Hola estoy en tu blog y e pasado a través de otro y me gusto, te seguiré en tu blog ,un saludo de José luis

    ResponElimina
  26. surfzone: ja tens raó ja. Queden batejades com "cassoletes", i a qui no li agradi, que li canviï el nom.

    cocinadepepe: pues me alegro que te guste mi cocina. Pásate siempre que quieras que serás bien recibido. Yo ahora me daré una vuelta para ver "tus trucos de cocina". Un saludo.

    ResponElimina
  27. Fent, com sempre faig -i tan a gust!- quan tinc temps, un -aquesta vegada llarg- passeig per les pàgines que tinc endarrerides del teu blog, he llegit a l'inici d'aquest apunt la referència que fas al bon i respectuós ús de la llengua, una observació a la qual no cal dir que m'hi adhereixo plenament.

    Hi ha, no obstant, un punt amb el qual no hi estic d'acord, malgrat que, per dir-ho d'alguna manera, “oficialment” la raó està de la teva part, ja que el Termcat te la dóna, i aquest punt no és cap altre que la utilització en la llengua escrita del mot “bloc” acabat en “c” i no en “g”.

    Sense cap altra intenció més que la de donar-te una informació que, n'estic segur, trobaràs interessant, et remeto, amb aquest enllaç a l'apunt que el filòleg mallorquí Gabriel Bibiloni va fer sobre aquest tema, així com, amb aquest altre, al fragment de la conferència Pompeu Fabra i Poch. Semblança biogràfica, que Joan Solà va pronunciar al Ple de l'Institut d'Estudis Catalans, on, partint del principi d'universalitat en la terminologia científica i tècnica defensada per Fabra, deixa entreveure que el Mestre donaria la raó a Bibiloni en el sentit que el mot en qüestió s'hauria d'escriure “blog” i no “bloc”.

    Jo havia escrit sempre “bloc”, però després de llegir aquest apunt de Bibiloni, vaig optar, convençut, per utilitzar la forma “blog”.

    Una abraçada!

    ResponElimina