Li deien "La Collarets". Era ben poca cosa, discreta i pausada en el parlar. Feia anys que era vídua i no s'entenia gaire amb els veïns, perquè tenia la certesa que es passaven el dia espiant els seus moviments.
Gairebé sempre portava el mateix vestit. No anava mai a la perruqueria i l'àpat més important del dia consistia en un tros de pa sec sucat a la llet. Podria ser qualsevol àvia del barri, però era "La Collarets", i tots l'envejaven.
Es va casar amb l'home equivocat. "Té, aquest collar és el nostre regal de noces", li van dir els seus pares, i ja no va saber mai més res d'ells. L'home l'obligava a posar-se'l, perquè tots pensessin que nedaven en l'abundància, quan la realitat era ben diferent. La beguda i la mala vida que portava aviat el van fer emmalaltir. No tenien diners per comprar medecines i va acabar morint.
Ella, però, no es va separar mai del seu collaret. No era només el record de la família, sinó també l'olor de menjar de la cuina de la mare, els colors alegres de les flors a la primavera, el so del piano del seu pare al capvespre... Era el seu salvavides, el lligam que la mantenia en aquest món. Desprendre's d'ell seria morir.
Gairebé sempre portava el mateix vestit. No anava mai a la perruqueria i l'àpat més important del dia consistia en un tros de pa sec sucat a la llet. Podria ser qualsevol àvia del barri, però era "La Collarets", i tots l'envejaven.
Es va casar amb l'home equivocat. "Té, aquest collar és el nostre regal de noces", li van dir els seus pares, i ja no va saber mai més res d'ells. L'home l'obligava a posar-se'l, perquè tots pensessin que nedaven en l'abundància, quan la realitat era ben diferent. La beguda i la mala vida que portava aviat el van fer emmalaltir. No tenien diners per comprar medecines i va acabar morint.
Ella, però, no es va separar mai del seu collaret. No era només el record de la família, sinó també l'olor de menjar de la cuina de la mare, els colors alegres de les flors a la primavera, el so del piano del seu pare al capvespre... Era el seu salvavides, el lligam que la mantenia en aquest món. Desprendre's d'ell seria morir.
El suflé fred de llimona que us presento avui té un aspecte realment espectacular, perquè sembla que es desbordi del motlle, però en realitat no és així. Aquest efecte l'aconseguim posant una mena de collaret de paper al motlle per ampliar la seva capacitat, i traient-lo un cop està fet el suflé.
Primer, preparem el collar, envoltant el motlle amb paper de forn i subjectant-lo amb un clip i cinta adhesiva.
Ratllem la pell d'una llimona i espremem el suc de les tres, i els posem en una cassola junt amb els rovells d'ou i el sucre. Ho batem durant 5 minuts amb una batedora elèctrica, fins que ens quedi una crema espessa. Hidratem els fulls de gelatina amb aigua. Posem la cassola a foc baix i no parem de remenar fins que arrenqui el bull, que serà just en el moment que faci puff. Tanquem el foc i afegim els fulls de gelatina escorreguts. Remenem per a incorporar-la bé a la crema, i la deixem refredar, batent de tant en tant.
Muntem la nata i l'afegim a la crema amb moviments suaus. Batem les clares a punt de neu i les afegim a la crema també amb suavitat. Aboquem la preparació al motlle i la guardem a la nevera un mínim de 4 hores. Traiem el clip i la cinta adhesiva amb cura i anem desenganxant el paper amb l'ajuda d'una espàtula. Guarnim el suflé amb roses de nata i tires de pell de llimona.
Ingredients:
3 llimones
100 g sucre mòlt
4 ous grossos
6 fulls de gelatina
200 ml nata
El collaret del meu suflé no em salvarà la vida, però em distraurà d'aquesta calor asfixiant.
ideal per aquest temps
ResponEliminapetons
Bona nit Margarida.
ResponEliminaCom el tu bé dius la recepta que ens presentes és espectacular, i el collar no és de falses aparences, és d'una consistència ben real, i fresquet com estarà ens salvarà la vida d'estes calors, almenys uns minuts, els que tardem a assaborir-ho.
Realment es veu deliciós.
Respecte al pa,es veu que no m'he explicat bé, no és que estiga cruixent dotze hores, és que ha d'estar 12 hores reposant en la nevera.
Besets.
No he preparat mai cap suflé.
ResponEliminaPerò l' altra dia vaig veure uns motlles i vaig pensar comprar-los i fer-ne algun. Aquest amb llimona em sembla super refrescant per aquestes dates de tanta calor.
ptns.
Margarida,
ResponEliminaCom sempre "TEN POINTS" tant pel magnífic postre que presentes com per la història amb que la complementes.
Un abraçada
Margarida, molt bona proposta aquest souflé fred!! I de llimona, mmmm!!
ResponEliminaUna presentació excel·lent! :)
Petons!
Oh jo en vull! M'encanten les postres amb llimona i és que a este li pegaria una queixalada, què fresquet!
ResponEliminaSegur que "la Collarets" se'l menjaria amb molt de gust ;)
Que bona!! Margarida ens tens maravellats!!
ResponEliminaGenial el postre i molt temptador per aquests dies de caloreta!! ;))
Records
Hola Margarida quina história més trista que ens has posat avui ... però amb un mos d'aquest suffle em sembla que em pasaràn les penes ...
ResponEliminaque xuli donen unes ganes de donar-li una queixalada !!!!!!
petonets
Bonica Margarida, ens encanta el teu collaret refrescant i àcid. Ens encanten aquest tipus de preparacions. La teva recepta és genial. Molts petons.
ResponEliminaés genial la trampa del motlle, fa ben bé l'efecte del souflé ;)
ResponEliminaI la decoració la trobo exquisita, m'encanta!
Aixi queda perfeccte m'agrada molt.
ResponEliminaBesets
Margarida,
ResponEliminaQuin encapçalament més bonic que té aquest post i quina presentació el soufflé, espectacular!
Segur que et tornaré a visitar, a mi també m'encanta fer postres.
Mònica
Manresa: jo crec que unes postres que porten llimona sempre vénen de gust, faci fred o calor.
ResponEliminaMesilda: el collar del suflé és ben real, el que és trampa és la manera de fer-lo. Com real era el collaret de la senyora de la història. El que era fals era el que simbolitzava per la gent que l'envejava, que es pensaven que era una "millonestis", quan en realitat era una morta de gana. I fals per la senyora Collarets, que només el portava per oblidar la seva misèria i recordar temps millors!
Lo del pa, no és que t'expliquessis malament: és que jo ho vaig llegir malament!!!
Annafs: si haguéssim de tenir tots els estris de cuina que ens agraden o que ens anirien bé per fer alguna recepta, no cabríem a la cuina! De motlles de suflé en tinc pocs, però si som molts a menjar, faig servir també unes copes de gelat que em van molt bé i el resultat és el mateix.
Josep: per un moment em pensava que estava a Eurovisió!!!! ja,ja...La meva realitat és que no canto, només cuino i escric una mica.
Mercè: la presentació queda molt maca, i això sempre ajuda a l'hora de servir-lo. Abans de tastar-lo ja diuen: Ohhhh! I la cuinera ja està contenta per tot el que queda del dia!
Bajoqueta: te'l menjaries d'una mossegada, i no et trencaries cap dent, perquè és suau, flonjo... mmmmhhhh!
I ja ho crec que la pobra senyora Collarets se'l menjaria, sobretot perquè la seva dieta era molt minsa. Ella sí que no tenia colesterol!
La vella carmanyola: doncs, au, a veure quan t'hi poses i el fas! Ja has vist que és una recepta a l'abast de tothom. I el secret del collaret, no cal explicar-lo, oi?
Mar: un punt trista, però és un record vers totes les senyores "Collaret" que hi deu haver a Barcelona, passant misèries, tot i havent-se venut les joies de la família! Sort de Càritas i altres ONG que els posen un plat a taula cada dia. Ja m'agradaria portar-lis un dia un suflé a cada una perquè tinguessin un alegria!
La cuina vermella: vosaltres sempre tan generosos.... I teniu raó: refrescant i àcid a la vegada. Com refrescant és el suflé i àcida la història que l'encapçala.
Gemma: la de trampes que hem de fer a la cuina, per cridar l'atenció!!! Els meus fills tampoc s'ho explicaven, com era capaç de "pujar tant la massa sense desbordar-se"! Ara el misteri ja s'ha desvetllat.
Maria Dolores: queda molt bonic, i encara pot millorar amb una decoració més acurada o original. Hi ha agent que té molt bona mà per fer els acabats. I aquest és el meu punt fluix.
Us agraeixo tots els comentaris que m'heu fet i em sap greu no haver-los contestat abans. I encara us ho agraeixo més amb aquesta calor que fa, quan tots hauríeu d'estar a la platja o a la piscina refrescant-vos enlloc d'estar connectats a l'ordinador! Un petó ben fort!
margarida, un suflé espectacular, amb aquest collaret queda de cine.
ResponEliminacom les coques de les revetlles, que no sé si te n'havia dit res però et van quedar magnífiques.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaXocolata: Gràcies, noia, per entrar a la meva cuina. Quan he vist que m'havies deixat un comentari, he entrat només un moment a casa teva (perquè aquestes no són hores d'anar de visita), però prometo que demà hi torno. El que he vist m'ha agradat molt! Ah, i a casa també som cinc!!!
ResponEliminaManel: gràcies, Manel. La veritat és que crida l'atenció.
ResponEliminaI les coques... ai, les coques! ja ni me'n recordo! Ens les vam menjar tan depressa que vaig dir que en tornaria a fer més al cap d'uns dies, però amb aquesta calor... ve més de gust un gelat, oi?
Quina decoració més bonica, i així, sobresortint del motlle, queda molt be.
ResponEliminaHas de tenir a tots els de casa ben contents amb les teves postres fetes amb tanta cura.
Petons bonica.
Me apasiona...que manera mas delicadisima de presentarlo.
ResponEliminaMe encanta. Un besote
que bona pinta que fa ,,a de ser bonissim..
ResponEliminalo de secar tomates,,podrias probar 1/2kilo,,,tampoc val tanta feina i potser surten prou be.
M'encanta!
ResponEliminaM'agraden molt les postres amb llimona, i es que aquest suflé té una pinta genial!
El collaret en aquest cas també ens enganya!
Una gran abraçada!
Anda, qué buena idea el poner el clip en el encamisado. LA pongo en práţica pero ya!
ResponEliminaEl soufle tiene una pinta bárbara. A ver si consigo adaptarlo y hacer uno igual sin lactosa que me encantan tus recetas. :)
Quina presentació tan acurada i bonica!!! I amb les calors que ha fet segur que d'allò més refrescant!!!
ResponEliminaPetunets,
Eva.
Maria: contents, sí, però també crítics, que quan un dia faig una cosa que no em queda tan maca, de seguida m'ho retreuen!
ResponEliminaSu: gracias, però para cosas delicadas.... todas las que tú nos propones!
Elena: potser sí que m'animaré. A veure si millora el temps i torna a fer sol. I és que els tomàquets ara són tan bons!
Illetapitita: i tan que ens enganya! Sort que la cuinera és llesta i sap dissimular molt bé! ja,ja...
La Casa Sin: pues esperamos ver pronto la adaptación de este postre!
El cullerot Festuc: la llimona sempre és tan refrescant! I presentada així queda molt bé.