Dies d'estiu. Sol, calor, platja... Hi ha qui, per no deshidratar-se, no beu altra cosa que gaspatxo ben fresquet, ja sigui casolà o industrial. I sent els seus ingredients productes de l'hort, bé és millor això que passar-se el dia menjant gelats o begudes ensucrades que, tard o d'hora, acabaran passant-nos factura.
Jo, en canvi, no sóc de gaspatxo. Només n'he menjat dues vegades a la meva vida, i totes dues per força, perquè anava convidada i em sabia greu semblar desagraïda si refusava aquest plat. Desconec on rau el problema, perquè m'encanta el cogombre, de pebrots en menjo molt sovint i cada dia faig amanida de tomàquets. Serà la ceba? Serà el vinagre?
Els records dels meus estius tenen color vermell, encara que no de gaspatxo, sinó dels tomàquets que sempre ha preparat la meva mare. Tomàquets de l'hort del meu pare, acabats de collir, com aquests de la fotografia.
Aquest és un plat molt fàcil de fer. Es pot menjar sol o acompanyant una carn o un peix. Calent o fred. De totes les maneres és boníssim. I el que més m'agrada és poder sucar-hi una bona llesca de pa. No calen gaires plaers més!
Primer de tot hem d' escalivar el pebrot i l'albergínia. Ho podem fer a la brasa o al forn, però com millor queden és en una barbacoa elèctrica. Jo no sabria viure sense aquest aparell de cuina! No tingueu pressa per pelar-los, perquè aquesta tasca es fa més fàcilment un cop són freds. Hi ha qui té el costum embolicar-los en paper de diari quan encara són calents, però això no em sembla gaire higiènic.
Agafem els tomàquets, els rentem i el tallem pel mig horitzontalment. Els posem en una paella amb oli amb la part tallada cap per avall. Tapem la paella i deixem que es coguin a foc baix fins que estiguin tous. Aleshores els donem la volta, posant la part tallada cap per amunt, salem i escampem per sobre els alls i el julivert tallats petits.
Si us heu fixat en la fotografia, ja haureu vist que els alls els he deixat ben grossos. Això ho faig perquè siguin visibles i els pugui treure abans de menjar-me'ls sense adonar-me. I és que no m'agraden gens, però l'aroma que deixen m'encanta!
Escampem per sobre dels tomàquets tires de pebrot i albergínia, salem , tornem a tapar i deixem que s'acabin de coure. Sabrem que estan al seu punt quan s'hagi evaporat l'aigua i tot tingui un aspecte brillant. A l'hora de servir, acompanyeu-lo d'un bon pa i, si és fet a casa, encara millor.
Jo, en canvi, no sóc de gaspatxo. Només n'he menjat dues vegades a la meva vida, i totes dues per força, perquè anava convidada i em sabia greu semblar desagraïda si refusava aquest plat. Desconec on rau el problema, perquè m'encanta el cogombre, de pebrots en menjo molt sovint i cada dia faig amanida de tomàquets. Serà la ceba? Serà el vinagre?
Els records dels meus estius tenen color vermell, encara que no de gaspatxo, sinó dels tomàquets que sempre ha preparat la meva mare. Tomàquets de l'hort del meu pare, acabats de collir, com aquests de la fotografia.
Aquest és un plat molt fàcil de fer. Es pot menjar sol o acompanyant una carn o un peix. Calent o fred. De totes les maneres és boníssim. I el que més m'agrada és poder sucar-hi una bona llesca de pa. No calen gaires plaers més!
Primer de tot hem d' escalivar el pebrot i l'albergínia. Ho podem fer a la brasa o al forn, però com millor queden és en una barbacoa elèctrica. Jo no sabria viure sense aquest aparell de cuina! No tingueu pressa per pelar-los, perquè aquesta tasca es fa més fàcilment un cop són freds. Hi ha qui té el costum embolicar-los en paper de diari quan encara són calents, però això no em sembla gaire higiènic.
Agafem els tomàquets, els rentem i el tallem pel mig horitzontalment. Els posem en una paella amb oli amb la part tallada cap per avall. Tapem la paella i deixem que es coguin a foc baix fins que estiguin tous. Aleshores els donem la volta, posant la part tallada cap per amunt, salem i escampem per sobre els alls i el julivert tallats petits.
Si us heu fixat en la fotografia, ja haureu vist que els alls els he deixat ben grossos. Això ho faig perquè siguin visibles i els pugui treure abans de menjar-me'ls sense adonar-me. I és que no m'agraden gens, però l'aroma que deixen m'encanta!
Escampem per sobre dels tomàquets tires de pebrot i albergínia, salem , tornem a tapar i deixem que s'acabin de coure. Sabrem que estan al seu punt quan s'hagi evaporat l'aigua i tot tingui un aspecte brillant. A l'hora de servir, acompanyeu-lo d'un bon pa i, si és fet a casa, encara millor.
Ingredients:
4 tomàquets madurs
1 pebrot vermell gros
2 albergínies mitjanes
5 alls
julivert
sal
oli d'oliva extra verge
No sé si feu aquest plat a casa vostra, però jo no l'he vist enlloc. I no m'agradaria que una menja tan bona es perdés. I renoi, si és bona!
I ara, vinga,tots a cantar!
Si tu menges pa amb tomàquet, fas així: nyam-nyam!
Si tu menges pa amb tomàquet, fas així: nyam-nyam!
Si tu menges pa amb tomàquet, si tu menges pa amb tomàquet,
si tu menges pa amb tomàquet, fas així: nyam-nyam!
Si tu menges pa amb tomàquet, fas així: nyam-nyam!
Si tu menges pa amb tomàquet, si tu menges pa amb tomàquet,
si tu menges pa amb tomàquet, fas així: nyam-nyam!
(Cançoner infantil)
Què bo jo ne vull! tu m'envies una fiambrera que jo de retorn ja t'envio una altra cosa jajaja.
ResponEliminaEstà molt bones les verdures a la brasa, al forn i de qualsevol manera. Jo enguany no ne fet encara... no tinc valor d'obrir el forn.
Les verdures acabades de collir de l' hort i cuinades així són boníssimes. Amb un gus ben autèntic.
ResponEliminaptns.
Veig que continues cuinant mentre s'oc fora...
ResponEliminaPer cert, com 'es que et dediques a fer propaganda de Petitchef de manera que quan poses el cursor a sobre surt 'recetas de cocina' en castell'a?
No vaig pensar a dir-te que vam fer una foguera i hi vam torrar pa, i que en realitat no ens vam tirar per on fan els salts d'esqu'i sin'o al costat, que hi ha una mena de carril.
Ja t'escriur'e m'es.
Hola Margarida.
ResponEliminaQué buena esta escalivada y todas las recetas que tienes por aquí. Me alegro te refresque el té y amí me gusta mucho más en verano frío que en invierno que me gusta más el café muy corto y largo de leche y bien, bien caliente. Un besote y mil gracias
Margarida,
ResponEliminaFantàstic aquest plat. D'escalivada en fem sovint però amb aquests meravellosos tomàquets no, serà questió de porovar-ho.
Una abraçada
A mi m´encanta l´escalivada i aquesta teva ha de ser boníssima...per cert m´agraden molt les fotos, t´han quedat amb uns colors força atraïents i fan venir ganes de tirar-se a la pantalla :) petonets!!!
ResponEliminaA mi em passa quelcom semblant amb l'all, hauré de fer-ho com tu i deixar-los ben grossos, a la vista!
ResponEliminaboníssima recepta, l'escalivada sempre triomfa a casa!
M'encanta l'escalivada...en faig cada setmana...el pròxim cop li afegiré els tomàquets!!!!
ResponEliminaPetunets,
Eva.
Bajoqueta: Al forn no les torro perquè no sé mai si estan prou o no, i he d'anar obrint la porta del forn i amb aquesta calor ... m'ofego! A la barbacoa elèctrica ho controlo més bé, i vaig donant-los la volta a mida que es van fent, i així no se'm cremen mai. En faig molt sovint.
ResponEliminaAnnafs: abans el meu pare també em portava albergínies, pebrots vermells, carbassons... però ja és molt gran i cada vegada planta menys coses. Diumenge em va portar una bona cabassa amb pomes àcides, enciams, pastanagues, pebrots verds i tomàquets acabats de collir. Una delícia!
Oriol:jo segueixo cuinant i tu, pel que veig, passant-ho la mar de bé! Ja tinc ganes de veure les fotos. On vau fer la foguera, a la residència o en alguna de les sortides en bicicleta? El pa torradet és ben bo, oi? Llàstima que potser faltava oli...
Pel que m'has dit avui pel mòbil, veig que ets un noi de recursos. Així m'agrada. Et felicito!
Tartasacher: y tú, también haces escalivada? Aquí en Catalunya és muy usual sobretodo en verano, pero yo la hago durante todo el año, aunque en invierno las berenjenas no son tan buenas.
Josep: l'escalivada sempre és bona, però afegida a uns tomàquets fregits i barrejant-se amb el seu suquet, és molt més bona. No sé si es fa en algun altre lloc, però jo sempre me l'he menjat així.La meva mare diu que ella també sempre se l'havia menjat igual a casa seva.
Maria Jose: tens raó, les fotos m'han quedat amb un color molt bonic. Últimament em sortien tan malament que estava bastant desanimada.
Tasta aquesta recepta i veuràs com l'escalivada et quedarà més bona.
La cuina vermella: tenim la mateixa mania? Oh!!!!! A mi m'agrada el gust que l'all deixa en els plats, però em fa molta angúnia menjar-me'l. La solució és posar-ne, però de ben grossos (quan faig paella, estofat.... el que sigui) i els trec abans de servir.
El cullerot Festuc: tinc dos fills que no menjarien escalivada ni que els matessis, però així amb el tomàquet queda més suau. Potser no es menjaran gaire pebrot ni escalivada, però els encanta sucar-hi pa.
Gràcies a tots pels vostres comentaris. Espero que tasteu aquests tomàquets i us agradin tant com a mi. És un plat que només faig a l'estiu, que és quan aquests ingredients són més bons. I posats a fer, en faig força quantitat i així en tinc per dues vegades. Queda molt bé amb un peix a la planxa o a la brasa.
Margarida, un plat deliciós!! L'escalivada ens encanta i al damunt d'unes delicioses tomates de l'hort fetes al forn... mmm!! Genial!!
ResponEliminaAcabo de sopar i quines ganes me n'has fet venir de menjar-ne! ;)
Petons!
Bona tarda Margarida
ResponEliminaCom a bons germans culturals que som,nosaltres també fem sovint este tipus d'escalivades, només que li afegim unes molles d'abadejo salat o unes molles de "capellá",així bevem mes vinet fresquet o mes cerveceta.Però a la definitiva,és el mateix,un bon plat de verdures torrades i per descomptat,com tu bé dius,una bona llesca de pa per a sucar que no falte...
I m'acomiade cantant la cançoneta:... nyam,nyam,nyam...
Un beset mol fort... nyam-nyam..
Mercè: Us encantarà l'escalivada, però mira si en mengem nosaltres que en faig totes les setmanes, amb les coques d'escalivada (la meva primera recepta d'aquest bloc). I a l'estiu també faig aquests tomàquets cada setmana. Ens encanta!
ResponEliminaYupi-ya ya yupi yupi-ya,
yupi-ya ya yupi yupi-ya
(No els faig al forn sinó en una paella al foc, però suposo que també es podrien fer.)
Mesilda: hola, guapa!Si vols, ja que som germans culturals, m'afegeixo a tu i mentre vaig menjant, també canto la cançò: ...nyam,nyam, nyam..
Yupi-ya ya yupi yupi-ya,
yupi-ya ya yupi yupi-ya
...nyam, nyam...
....mmmm....que bo!!!
Margarida, la escalivada me chifla y la hago mucho desde hace 4 ó 5 años que la descubrí pero nunca la he probado así con el tomate. Probaré tu receta.
ResponEliminasi esto fuera un restaurante saldría diciendo: todo muy bueno y llena hasta arriba jjejejeej
Besitos.
Mari Carmen: pues si te gusta la escalivada, con tomate te gustará más, porque podrás ir mojando el pan. Gracias por tu visita y por tu comentario tan agradable. Un beso.
ResponElimina