Compota de poma

Els qui la coneixien bé, mai haurien imaginat que pogués arribar a ser tan agosarada. Fins i tot ella no va poder evitar sentir una petita tremolor de cames mentre estava allà, davant de la porta del veí. Però ja havia tocat el timbre i no podia fer-se enrere. Havia estat tot el dia treballant i no havia tingut un moment per anar a comprar pomes. Podia sopar qualsevol altra peça de fruita però no ho faria perquè, des que havia sentit dir que An apple a day keeps the doctor away, que no havia deixat de menjar com a mínim una poma al dia, i d'això ja feia deu anys.

Tenia uns costums una mica especials, i qui sap si era aquest el motiu pel qual encara no tenia parella estable. Aquell matí, sortint de casa, havia topat amb el seu veí que arribava amb la bossa de la compra. Des que ell s'havia mudat, només havien coincidit dues vegades, i sempre havia evitat entaular-hi conversa perquè se sentia confosa. Per això li havia desviat la mirada i només li havia dit un fred "Bon dia", abans de tancar-se a l'ascensor, no sense haver-se fixat en la bossa de pomes.

S'havia precipitat, n'estava segura. I fins i tot se sentia ridícula. Què li diria quan obrís la porta? "Podries donar-me una poma?" Com havia pogut ser tan inconscient!

Mentre meditava quina excusa li donaria, el seu veí va obrir la porta i, després d'un petit somriure de sorpresa, li digué: "Hola! Si no et fa res... és que estic fent compota i no voldria que se'm cremés. Passa, acompanya'm a la cuina." El va estar observant mentre remenava la compota enèrgicament amb una espàtula. "A què et dediques?" "Sóc metge, però m'agrada cuinar. Vols sopar amb mi aquesta nit?"

La meva compota no sé si servirà per enamorar algú, però és un plat que agrada a tots els meus amors. No costa de fer i és molt saludable. Si la voleu fer, ara us explico la recepta.

Rentem i pelem les pomes i els traiem el cor. Les tallem a trossos no gaire petits i les posem, amb l'aigua, el sucre i el canonet de canyella, en un cassó tapat. El foc ha d'estar ben baix, perquè deixin anar el seu suc i no es cremin. Al cap de 30 minuts, destapem, posem el foc més fort i remenem amb una espàtula. Quan veiem que la poma ja és cuita, tanquem el foc.

La deixem refredar i la guardem a la nevera. Si un és impacient de mena i no pot esperar, calenta també és bona. Serà com menjar-se una poma al forn, ja pelada. A la nevera dura uns quants dies, i sempre la tindreu a punt per menjar-vos-la ben fresqueta quan us vingui de gust.

Ingredients:

1 kg de pomes sense pell ni cor
30 ml d'aigua
150 g sucre
1 canonet de canyella

Ella menjava una poma al dia amb la intenció de mantenir els metges ben lluny, sense saber que un dia un déu juganer decidiria posar al seu costat un metge que l'acompanyaria la resta de la seva vida.