Galetes farcides de melmelada







Semblava que havia nascut només per treballar, perquè sempre anava atrafegada, sobretot a l'estiu, i és que de ben menuda ja havia après que si no treballes quan pots, no menges quan vols. I estava tan avesada al seu destí, que no s'imaginava la vida de cap altra manera. Tanmateix, no podia deixar de sentir una certa animadversió vers tots aquells que es passaven el dia gandulejant, l'única distracció dels quals era veure-la feinejar amunt i avall.

La seva amiga ni treballava ni s'amoïnava per res. Era alegre i sabia gaudir de la vida. Davant la seva simpatia i el seu somriure franc, ningú era capaç de negar-li res. Sempre amb la guitarra a la mà, asseguda a l'ombra i envoltada de seguidors, a tots captivava amb la seu veu.

"Au, dona, deixa estar la feina, i vine amb mi, que anirem de festa i ens ho passarem d'allò més bé", li havia dit més d'una vegada, en veure-la tan enfeinada. "Ara no puc. Un altre dia, potser".

Però els dies van anar passant i va arribar l'hivern. I la seva amiga, sense queviures, ni cap lloc on aixoplugar-se, no hauria pogut subsistir si ella, la treballadora incansable, aquella a qui tothom havia recriminat que no coneixia els plaers de la bona vida, no l'hagués acollit a casa seva i hagués compartit amb ella el seu rebost.




I quan l'amiga, una mica refeta, agafava la guitarra i començava a entonar una cançó, aleshores sí, aleshores ella s'afegia a la gresca, conscient que, en arribar el bon temps, hauria de tornar a treballar de valent. Però els moments de disbauxa, ja ningú els hi podria treure.


Jo, com la formigueta, acostumo a preparar durant l'estiu les melmelades que, amb gran plaer, em menjo per esmorzar la resta de l'any. Tanmateix, alguna vegada preparo llepolies perquè la resta de la família, poc amant d'aquestes conserves, en gaudeixi tant com jo.

Avui us preparo unes galetes farcides de melmelada de pruna, feta amb prunes de la varietat Santa Rosa que he collit del meu jardí.

Per fer la melmelada, rentem les prunes i les pelem. Tot seguit les posem, senceres i amb el pinyol, en una olla a foc suau amb una branqueta de canyella. No afegim gens de líquid perquè, de seguida deixaran anar molta aigua, que s'anirà evaporant a mida que es vagin coent. Just quan s'hagin evaporat gairebé 3/4 parts de l'aigua i les prunes estiguin cuites i els pinyols surin, apartem l'olla del foc. Retirem els pinyols i pesem la fruita. Si veiem que a la base de l'olla hi ha polpa de pruna enganxada, canviem l'olla, sinó, podem seguir amb la mateixa.

Hi aboquem el sucre (amb la meitat del pes de la fruita ja n'hi ha prou, però si la voleu molt dolça podeu afegir-ne més), i apugem el foc. Ara només caldrà que estiguem a l'aguait i que no se'ns cremi. Per això haurem de remenar constantment amb una cullera de fusta fins que la melmelada estigui llesta, entre 10 i 15 minuts, vigilant amb els esquitxos, que són força traïdors. Si veiem que hi ha una mica d'escuma, la retirem.

Mentre es fa la melmelada, escalfem els pots de vidre, bé al rentaplats, bé en una olla amb aigua calenta. Un cop feta la melmelada, l' aboquem dins dels pots, els tapem i els deixem refredar cap per avall per fer-hi el buit. Aquest procediment permet mantenir la melmelada en bones condicions durant força temps, conservada en lloc fresc i fosc.




Un cop feta la melmelada, farem les galetes. Barregem la farina amb el llevat i el tamisem. Tallem la mantega a trossos petits i, amb les mans, els anem barrejant amb la farina, fent engrunes. Afegim el sucre i l'ou batut i ho anem treballant fins a tenir una bola. La reservem 15 minuts a la nevera perquè no estigui tan tova.

Encenem el forn a 170º. Posem paper de forn a sobre d'una plata. Estirem la pasta amb el corró fins a tenir un gruix de 3 mm, i anem tallant cercles amb un motlle de galetes. Amb un altre de més petit, fem un forat al centre de la meitat del cercles fets. Posem tots els cercles a la plata i els enfornem durant 15 minuts o fins que hagin agafat una mica de color daurat.

Un cop cuits, deixem refredar els cercles en una reixeta. Després, posem una cullerada de melmelada al centre dels cercles rodons, i a sobre dels foradats escampem sucre mòlt amb un colador. Posem aquests a sobre dels que tenen melmelada, premem una mica i ja tenim les galetes fetes, a punt per ser devorades.





Ingredients:

Per fer la melmelada:
Prunes
Sucre (la meitat del pes de les prunes, un cop cuites)
1 branqueta de canyella

Per fer les galetes:
225 g farina
100 g mantega
1 culleradeta de llevat
75 g sucre mòlt
1 ou

Sucre mòlt per decorar





Si voleu veure la faula de La cigala i la formiga, de La Fontaine, cliqueu aquí . Com veureu, m'he permès canviar el final, perquè em semblava massa dràstic.


Amb aquesta recepta participo a l'Hemc d'aquest mes, que té com a tema les conserves fetes a casa.


hemc 35 - conservas caseras



16 comentaris:

  1. Les prunes tenen una vista preciosa. Amb aquesta presència ha de sortir una melmelada fantàstica. I amb aquesta melmelada les galetes que presentes han de ser delicioses. Les fotografies ho diuen tot. Salut!!!!!

    ResponElimina
  2. Delicioso y muy bonitas las galletas.
    Yo diría que no son galletas que son un regalo.
    Y como siempre lo acompañas de un buen relato.
    Margarida, con tu permiso me copio también el brazo de gitano de piña, el queso con frutas y los voulavent de pollo y champiñones jejeje pero de fijo a ver si me sale el brazo gitano de piña se ve !delicioso¡
    Besitos.

    ResponElimina
  3. Belli e buoni i tuoi dolcetti con la marmellata di prugne.
    Ciao Daniela.

    ResponElimina
  4. Margarida, una recepta ben completa! Des de la fruita, fins al seu destí final!! :) Genial! I aquestes galetes... quin goig que fan!
    Petons!

    ResponElimina
  5. La mermelada de prunes és de les meves preferides...i si a sobre son collides del teu jardí, segur que més bones imposibles!!! Les galetes t'han quedat precioses!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  6. Deus tenir el rebost ple de conserva dolça amb la de fruita que hi ha a l'estiu!
    A tú de ben segur que no et passarà mai això que li esdevé a la cigala, ben al contrari, perquè no descanses ni per vacances.
    Les galetes, genials per complementar amb la melmelada i la presentació preciosa.
    Una abraçada
    Mònica

    ResponElimina
  7. Quines receptes mes bones!! Un blog molt maco.
    Petons,
    Nuri

    ResponElimina
  8. Així m'agrada, la melmelada i que ens dones una idea per fer-la servir. Ai estes galetes les he vist a molts llibres i fan molt bona pinta :)

    ResponElimina
  9. Jo la melmelada sempre la associo els esmorzars, sucades amb pa torrat acompanyat amb el seu café amb llet... acabo de dinar fa una estoneta i la veritat venen ganes de menjar-ne un parell o tres o... si hagués llegit aquest "post" al vespre em vindríen tantes ganes també de menjar-ne alguna... en fí... es fan menjívoles a totes hores¡¡ Que vaigi de gust Margarida¡¡. Josepb -menja de bacallà-

    ResponElimina
  10. OLLES I SOMRIURES: a mi les prunes és una fruita que si la veig a la botiga no la compro, però com tinc un arbre, i la resta de la família en mengen dos dies i ja n'estan tips, no em queda més remei que fer melmelada. I la veritat és que és boníssima.

    Mari Carmen: tu copia lo que quieras que yo lo que deseo es que disfrutes comiendo mis platos.
    El brazo es super fácil, ya lo verás, y el resultado... mmmm!!!

    Daniela: estic molt contenta que t'agradi la meva recepta. Aquestes galetes són, a més a més de bones, molt boniques a la vista.

    Mercè: ens les vam menjar en un moment per berenar! Sort que ara fem una mica d'exercici amb la bici, sinó....

    El cullerot Festuc: a mi les prunes no em diuen gran cosa, tot i que aquesta varietat fa un perfum deliciós (recorda gairebé a una rosa), però la melmelada m'encanta! I el color que té és molt maco.

    Xocolata: no et creguis... La regalo a la família, que també són molt llaminers, perquè a casa sóc l'única que menja melmelada, ni el marit ni els fills en volen. I jo, tots els dies de l'any!!! Préssec, pruna, albercoc, taronja, tomàquet... vaig variant.

    The kiwi kitchen: gràcies, Núria, per haver entrat a la meva cuina i pel comentari. Acabo de passar "una mica de puntetes" pel teu bloc i m'ha encantat! Quan tingui un moment, m'entretindré més a mirar les receptes.

    Bajoqueta: és que quan hi ha gent que no vol menjar mai melmelada, has de fer mans i mànigues per enganyar-los sense que se n'adonin! Fan molt bona pinta, però encara són millors de gust!

    Josepb: el que passa és que tu ets un llaminer i qualsevol moment és bo per menjar galetes, ja,ja!!! I aquestes són ideals per menjar a qualsevol hora.
    (Ah, t'he enviat un correu)

    Gràcies a tots pels vostres comentaris. Un envio un petó a tots.

    ResponElimina
  11. Bona tarda Margarida.
    Ja trobava a faltar els teus fabules i les teues receptes , però el meu marit no em deixava temps a l'estar canviant el format del blog.
    Però com a bona formigueta que soc jo també , ja estic de nou al tall.
    Eixes galletetes farcides pareixen xicotets pastissets, i el que tenen de bo és que són de moset i amb melmelada casolana!.
    Com sempre l'acabat i la presentació :de deu.
    A tu mai et passara això de la xixarra,per com eres de diligent.
    Un beset.

    ResponElimina
  12. De sobra se ven que están deliciosas, pero es que yo también veo su belleza, delicadez....
    Me encantan chica, que bonitas.
    Un besito.

    ResponElimina
  13. benedikt berchtenbreiter9 d’agost de 2009 a les 16:00

    Hola Margarida. Quiero preguntar: Ganasteis las e-mailes que he escrito, porque oriol no responde. espero que recibir una e-mail. mi e-mail es benedikt.berchtenbreiter@gmx.de

    un abrazo benni

    ResponElimina
  14. Hola Margarida:
    Qué galletas tan buenas y con mermelada casera, qué delicia. Me alegro te haya gustado la que he hecho yo para este evento. Besos y gracias mil

    ResponElimina
  15. Ohhh quines galetes més maques!!!! t´han quedat tan igualetes totes...jo preparo galetes i no n´hi cap com les altres jajajaja...i gràcies per posar les fotos de com montar-les és una idea magnífica!!! petonets

    ResponElimina
  16. Mesilda: no et sàpiga greu haver estat uns dies sense visitar-me. La feina que ha fet el teu marit ha estat fantàstica, i t'ha deixat un bloc que enamora!
    Ja ho diu la meva mare que no paro mai, però a vegades desitjaria estar estirada a la gandula i veure passar el món sense amoïnar-me per res! Per què em semblaré a una formiga, quan les "xixarres" cauen tan simpàtiques?

    Irmina: tú, chica, ves muchas cosas! Pero esta vez tengo que darte la razón, porque son bonitas, y tan delicadas cuando te las comes....

    Benedikt: he hablado con Oriol y me ha dicho que ya te ha enviado un mail. Cómo van las vacaciones? Ya falta menos para que Oriol os vaya a visitar. Un abrazo!

    Tartasacher: pues sí, ya lo ves, todo casero, y hecho con mis propias manos. A veces las recetas salen muy bien. Esperemos que no se estropee "la maquinaria"!

    Mº Jose-Dit i Fet: hola, guapa! Doncs sí, a vegades unes imatges valen més que mil paraules, i aquestes ajuden a entendre con es fan les galetes farcides. No hi ha cap secret, només un truc que ja ha quedat desvetllat. Espero haver estat útil.

    Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris. Un petó.

    ResponElimina