Gelat de móres






Avui molts aparadors lluïen la moda que es portarà aquest hivern i m'ha sorprès veure que hi predominava el color negre. I és que, amb la calor que encara fa, sobta veure uns maniquís tan tapats i tan foscos, avesats com estem a les alegries estiuenques.

No m'agrada el color negre. Em recorda la mort, la tristesa i la foscor. I penso en la meva àvia, a la que sempre havia vist vestida d'aquest color. El negre envellia les dones, les feia poc atractives i les allunyava de tota jovialitat. Negra de cap a peus. Negra ella i negres totes les dones de la seva generació. Tant se val si tenien vint anys o vuitanta. Totes iguals, com soldats acabats de sortir d'una mina de carbó.

La meva àvia era rossa, terriblement rossa, i el color dels seus ulls era l'enveja del cel més radiant. Com m'hauria agradat veure-la un diumenge d'estiu amb un vestit de flors i amb unes sabates llampants! I si hagués de portar dol pels seus pares, un collar de perles negres com els fruits dels esbarzers seria l'única nota fosca de la seva indumentària.




Fa uns dies, pedalejant cap al Mirador de Premià, em vaig entretenir a collir aquestes móres amb les que vaig preparar un gelat exquisit i saludable. Només que us allunyeu una mica de les ciutats, veureu créixer arreu els esbarzers que ens ofereixen generosos els seus fruits. Si sou capaços de collir-ne uns quants i portar-los sencers a casa, podeu preparar el gelat seguint aquestes indicacions.

Escalfem la llet. Rentem les móres i les posem a sobre de paper de cuina perquè s'eixuguin. Les més fermes les reservem per decorar, i les més madures les aixafarem una mica amb una forquilla per posar-les a dintre del gelat.




Batem bé els ous amb el sucre en un cassó durant uns minuts fins que blanquegin. Afegim aleshores la llet calenta i ho remenem bé fins que tingui aspecte de crema. Posem el cassó a foc molt baix i no parem de remenar fins que arrenqui el bull. El retirem ràpidament del foc, tapem la crema amb film transparent i la deixem refredar del tot.

Muntem la nata i la barregem amb la crema freda. Tot seguit posem la barreja a la geladora i esperem que es vagi fent el gelat. Quan ja gairebé està fet, hi afegim les móres aixafades. Si no teniu geladora, poseu la barreja al congelador i, a mig gelar, el bateu i li afegiu les móres aixafades. El torneu a posar al congelador fins al moment de servir. Decoreu amb la resta de les móres senceres i unes fulles de menta. Si us ho estimeu més, podeu omplir la copa alternant capes de gelat i móres.





Ingredients:

2 ous
100 g sucre mòlt
200 ml llet
250 ml nata
250 g móres
fulles de menta




Com m'hauria agradat fer un enfilall amb aquestes perles i oferir-lo a la meva àvia. Quin goig que hauria fet amb el seu collaret de móres!




26 comentaris:

  1. Hi ha qui, del no res, en treuen molt. Això és el que n'ha tret la Margarida d'unes humils móres trobades a la pujada de la hípica de Vallromanes.
    Refresca i és boníssim, dels millors gelats que he menjat. I a més, sense colorants i additius artificials i amb poques calories.

    Feu-lo, si en teniu l'ocasió, que encara queden móres.

    ResponSuprimeix
  2. Que rico este helado,y como dices que saludable...deve de estar delicoso.Las fotos son preciosas,y lo que no cuentas de tu abuela...hija...no se si deverias a parte de cocinar,estas delicias ,escribir,por que tiens un don especial¡¡¡
    besos.

    ResponSuprimeix
  3. A mí tampoco me gusta nada el negro, es un color triste, el color de la muerte. No me gustan los colores oscuros en general, en invierno me veo "negra" para encontrar unos zapatos de color alegre... todos tan apagados...

    Ese helado magnífico. Ojú, no hago más que ver moras por todos los blogs y aquí tengo una zarza al lado de casa y aún las tiene verdes verdísimas. ¡Qué envidia! Me consolaré con ver tu helado.

    Un besote.

    ResponSuprimeix
  4. Encara que també considero que el color negre és un color trist, a mi m'agrada molt. I enguay estic contenta que estigue de moda :)

    Com sempre un postre molt bo. Ens hauràs de convidar a venir amb tu d'excursió que sempre trobes coses bones pel camí ;)

    ResponSuprimeix
  5. Mmmmmmm.... EL GELAT de móres... en podria menjar cada dia, estiu i hivern! I això d'anar tobant trossets de móres encara el fa més bo.
    A mi tampoc m'agrada el negre, deu ser cosa de família. A casa sempre he sentit dir que el dol es porta al cor. Espero ser una velleta com la meva mare, ben acolorida fins l'últim dia.
    (Si et cal un collaret negre, en tinc un d'atzabeja de la iaia)

    Pere, no sabia que tenia poques calories... ara és un GELAT amb valor afegit! Per cert, tens comissió?
    Juas, juas!!

    ResponSuprimeix
  6. Bona nit Margarida
    Esta vegada no coincidisc amb tu respecte al color negre,a mi si que m'agrada sempre que no siga per obligació com ocorria amb les nostres iaies,que portaven fins als guardapols amb motius negres,(el súmmum sería: negre amb quadros negres).
    Ja veus les teues postres de mores l'elegant que han quedat amb eixe color, i el sabor no cal ni dir com estarà de bo. La presentació molt temptadora: per a ficar la cullera i no parar fins que s'acabe.
    Besets.

    ResponSuprimeix
  7. Margarida,
    Qui pogués posar el dit dins la copa d'aquesta delicia que has preparat. Felicitats!

    ResponSuprimeix
  8. Ací una altra que li agrada el color negre, però quasi que preferisc una copa del teu gelat. Que bo estaria quin luxe, menjar un gelat tan natural.

    ResponSuprimeix
  9. Pere: gràcies, guapo,per fer-ne propagada! La veritat és que aquest gelat és molt bo!

    cooking-love: ya me gustaria escribir delicias como las que cocino. Pero, en fin, voy practicando!

    María Lunarillos: yo, como tú, soy partidaria de los colores alegres en invierno. Además, como soy muy blanca, el color oscuro me sienta fatal!
    La envidia la tendremos nosotros, cuando tú empieces a hacer cosas con moras y por aquí ya no queden: nosotros tendremos que esperar un año entero!

    bajoqueta: com sempre dic als meus fills, "quan un surt de casa ha d'anar amb els ulls oberts, i preparat!". Així, sempre porto una carmanyola a la motxilla per si trobo alguna cosa i no se m'aixafi.

    Montserrat: doncs jo també faré com la meva mare (o com la teva, que encara anava més acolorida)! Visca l'alegria!
    I el collaret negre, guarda'l, que de moment no el necessito, ja saps que no acostumo a vestir tan fina, ja,ja...

    mesilda: el negre el trobo elegant, i uns pantalons negres sempre et donen molt de joc a l'hora de vestir-te. Però no em sé veure amb colors foscos de mig cos en amunt: encara em veig més pàl·lida i més gran. En canvi, amb colors suaus milloro bastant.

    josep: home, Josep, el dit no te'l deixaria posar, però una copa de gelat sí que te l'oferiria!

    Maria Dolores: veig que sóc rara, amb això el negre! Doncs jo, ni negre, ni marró, ni gris, ni verd fosc. Blau marí sí, però combinat amb blanc o vermell.
    I podent fer un gelat tan bo, qui s'atreveix a menjar-ne un de compra? Aquest és més bo!

    Gràcies a tots pels vostres comentaris. Espero poder seguir ensenyant-vos els plats que faig a la meva cuina i que tinguin la mateixa acceptació que ha tingut aquest gelat.

    ResponSuprimeix
  10. Hola Margarida:
    Me alegro te haya gustado la tarta Dobos hecha para el desafío de agosto de Daring Bakers. Dulce, muy duce, pero deliciosa. Besos mil. Me llevo un poco de este rico helado para refrescarme bien.

    ResponSuprimeix
  11. Ara que he fet una pausa per esmorzar, no puc evitar fer una altra entrada perquè tinc una pregunta que em crema a la gola: Quan tindrem un pastís de móres?
    Apa, ja tens un nou repte culinari. Per la part que em toca, espero que te'n surtis.
    Petons!

    ResponSuprimeix
  12. Gelat de móres, quina gran idea! enguany a casa hi ha una geladera, llàstima que no quedin móres. Ens encanta el teu post (i també el color negre!!). ^-^
    Un petó enorme.

    ResponSuprimeix
  13. Deliciós! Ja no déu quedar oi? Salut!!!!!

    ResponSuprimeix
  14. Ohh que bo! Ara que ja es començen a veure móres per aquí. I a mi m' encanten.
    ptns.

    ResponSuprimeix
  15. Yo también recuerdo a mi abuela siempre vestida de negro pero he de reconocer que a mi es un color que sí me gusta.
    En Septiembre solemos salir a coger moras, nos encanta y la verdad, nunca he hehco helado por eso me ha gustado mucho tu receta.
    Un abrazo,
    María José

    ResponSuprimeix
  16. Margarida, que increíble como un color, sabor o una textura nos recuerda algo. Veo que para ti no son muy buenos recuerdos. Sabes que yo adoro el negro, me encanta ese color, siempre lo uso y lo encuentro elegante, estiliza, como que todo lo arregla el negro, al menos en mi caso. De gustos no hay nada escrito.
    Lo que si voy a preparar es tu helado pues tengo una fuente llena de unas moras gigantes recién tomadas.
    Ya te contaré.
    Besos y buena semana!

    ResponSuprimeix
  17. Doncs a mi el negre si que m' agrada, però per ocasions especials. Aquest gelat té una pinta fantàstica i les mores que bones que són!

    Un petó! Beth

    ResponSuprimeix
  18. Aquest estiu hem fet unes collites de gerds, maduixetes, nabius i mores espectaculars. Les mores m'encanten, de totes maneres, i fetes en gelat són simplement delicioses. I els gelats són la meva debilitat... ;)

    ResponSuprimeix
  19. Tartasacher: mujer, llévate la copa entera, que sino no le vas a notar ni el sabor!
    Tu tarta la tengo apuntada para hacerla (y es que en casa tengo una chocoadicta ).

    Montserrat: pastís de móres ja n'he presentat un: Pastís de mató i móres. Si et refereixes a un pastís amb móres a dins, com si fos un pastís de pomes, no sé si el faré. En tinc dos a casa que quan faig el pastís de cireres sempre em diuen: "Que bo, mama, aquest pastís. Llàstima de les cireres, que sobren!" (sic) Veient que t'agraden tant les móres, potser podem anar un dia a collir-ne i en faig un de petit per nosaltres dues i per la Natàlia. Ho hem de parlar, això!

    La cuina vermella: ja no en queden per Mollet? Per La Conreria encara en vaig veure dissabte passat. Però tot està tan sec de no ploure, que moltes ni han sortit! Encara les haurem de comprar al súper!

    OLLES I SOMRIURES: no, noia, la mica que va quedar se la van menjar els meus pares quan vam venir de visita! A veure si veig més móres i en torno a fer (les de compra no són tan gustoses)!

    ANNAFS: això és genial, a Mollet ja no en queden i a Olvan encara estan verdes! Aquest setembre, tots cap al Berguedà a buscar móres!

    María José: pues el de moras es uno de los helados de frutas que más nos gustan.
    Mi madre es muy mayor pero siempre lleva colores alegres. Nunca viste de negro, afortunadamente. Y eso hace que parezca más joven.

    Kako: te doy la razón: es el color más elegante de todos los que existen, y estiliza, y combina con todo. Pero yo no me veo bien con este color. Me van mejor los colores suaves, aunque el rojo es mi color preferido.
    A ver qué te parece el helado. Ya me contarás!

    La Llibreta Viatgera: res, veig que m'estic quedant sola. Tots a favor del negre, ja,ja...
    Sí que són bones les móres, i acabades de collir encara més. I si n'hi ha moltes, sempre pots triar les més maques!

    Gemma: ja he vist les fotos, ja, i quina enveja!!!! Jo només trobo móres! De gerds no n'he vist mai, i de nabius... com només se'n troben a alta muntanya, a més de 2000 metres, hauré d'anar als Pirineus! Sí he trobat, algunes vegades, aranyons, però no els cullo, els deixo perquè se'ls mengi la geneta.

    Bé, em replantejaré això del color negre. Intentaré mirar-lo amb uns altres ulls, però us aviso que serà difícil que m'agradi! Bona setmana a tots, i gràcies pels comentaris!

    ResponSuprimeix
  20. Margarida, una altra que també li agrada el color negre! jajaja!! Això si, amb algún toc de color sempre!
    Aquest gelat té una pinta...i amb la xafogor que fa...ara m'en menjaria un bol ben gran!
    Petunets,
    Eva.

    ResponSuprimeix
  21. Ay Margarida, se me van los ojos a estas hermosas moras. Tengo muchos recuerdos de la infancia cuando ibamos a cogerlas y venía toda arañada de las zarzas, pero luego disfrutaba comiéndomelas.
    Un helado muy rico.
    Besos.

    ResponSuprimeix
  22. A mi si m´agrada el color negre però no el negre de dol...i jo també he pensat moltes vegades la gran injustícia que era abans per una dona ser vídua o haver de portar dol o mig dol per qualsevol familiar...él teu gelat té un aspecte deliciós, com totes les teves receptes...és una pena que aquí no hi hagi mores...petonets!!!

    ResponSuprimeix
  23. Margarida, doncs el color negre m'agrada, sempre i quan es combini amb d'altres colors... vestir negra de cap a peus és trist, tens raó. Però ben boniques que són aquestes mores! I el gelat, de luxe!! Molt ben aprofitades! :)
    Petons!

    ResponSuprimeix
  24. Em sembla que molts de nosaltres pensem com el Pere, que la Margarida del no-res en treu una exquisida recepta. I si el Pere diu que es bona ens ho haurem de creure. No us sembla?
    PTNTS
    Dolça

    ResponSuprimeix
  25. El cullerot Festuc: amb la calor que fa aquest estiu, em sembla que és l'any dels gelats!
    Una altra a favor del negre, eh? Sort que m'has dit amb un toc de color!

    Irmina: yo de pequeña también las cogía cerca de casa, pero cada vez tengo que ir más lejos, porque terreno que ven, terreno que destinan a construir casas! A este paso, cualquier dia me ves en tu tierra cogiendo moras!

    Maria Jose- Dit i Fet: a les Illes no hi ha móres? Jo em pensava que n'hi havia per tot el mediterrani!
    Bé, una altra a favor del negre! I van...

    Merccè: sí, sí, combinat amb altres colors, però t'agrada el negre.... Encara em deprimiré! ja,ja...
    No totes les móres que trobo són tan formoses, però trio les més maques! I ja em critiquen, ja, per estar tanta estona!

    Dolça: sí que és bona. Et confessaré que el color d'aquest gelat no m'agrada, perquè queda d'un color tirant a gris, però les móres senceres li donen un toc d'alegria, i el gelat és molt suau. Els meus pares (que són grans, i no estan per menjars estrafolaris) també el troben molt bo!

    Bé, després de fer el recompte... veig que guanya l'equip dels partidaris del negre (8 a 2, i n'hi ha 2 més a qui agrada el negre amb tocs de color). He estat mirant la roba que tinc, i he vist que de color negre només tinc uns pantalons. M'hauré de comprar més coses per anar a la moda aquest hivern?
    Molts petons a tots, no discrimino pas els partidaris dels detractors!

    ResponSuprimeix
  26. Margarida; jo tinc el windows Vista i sento el cant del rossinyol. Per poder-lo escoltar s'ha de tenir actualitzat el Windows Media Center.
    L'article t'ha quedat molt bucòlic.
    Felicitats!

    ResponSuprimeix