Braç salat d'estiu





La pobra dona estava desesperada. No us podeu imaginar els tips de plorar que s'havia fet! I tot perquè la seva màxima aspiració era ser mare i no arribava mai el dia de veure acomplert el seu desig. Es passava el dia pregant íntimament a Déu que tingués en compte el seu prec, però tot feia pensar que Ell tenia problemes més importants a solucionar.

Un dia, moguda sens dubte per la seva desgràcia, va clamar al cel amb aquestes paraules: "Oh, Déu meu, concedeix-me el do de tenir un fill. No et demano pas que sigui el noi més bonic del poble, ni el més valent. En tinc prou amb què sigui fill meu, i tant me fa que sigui petit com un pebrot!"

Vosaltres riureu, però Déu va escoltar aquest cop el seu prec i li concedí un fill, tan petitó que tothom li deia Pebrotet. I com se l'estimava la mare! No hi havia res que la fes més feliç! Però els anys van anar passant i la dona veient que tots els nois, que tenien la mateixa edat que el seu fill, havien esdevingut joves esvelts i agraciats, es passava les nits plorant pensant en el seu fill petit i escarransit.

Però una veueta li deia que tingués paciència. I prou que la va tenir! El fill marxà de casa i no tornà fins molt de temps després, convertit en un jove ben plantat i casat amb la filla del rei. No cal que us digui que l'alegria de la mare va ser immensa.

El plat que us presento avui també porta pebrot entre els seus ingredients, que -a part de donar-li bon gust-, li atorga una alegre coloració. Mireu-lo bé i em donareu la raó.



Si esteu interessats a preparar aquest plat, tot seguit us explico pas a pas com cal fer-lo. Per anar més ràpids, el farciment el podem tenir preparat amb antelació. Si no tenim manies podem comprar la maionesa, en cas contrari la fem nosaltres mateixos amb 1 ou sencer, un polsim de sal, 250 ml d'oli d'oliva verge extra i un rajolí de vinagre de xerès.

Comencem escalivant un pebrot, vigilant de no torrar-lo gaire, perquè volem que ens quedi d'un color vermell ben bonic. Recordeu que per fer els ous durs, s'han de posar a l'aigua quan aquesta bulli, no abans, i hi han d'estar com a màxim 11 minuts. Després els traiem i els posem en aigua freda, i no els pelarem fins que no s'hagin refredat del tot.

Encenem el forn i el posem a 180º. Tot seguit posem a la batedora les 4 clares amb un pessic de sal i les muntem. Quan estiguin ben fortes, anem incorporant els rovells d'1 en 1, batent suaument amb un batedor manual. Finalment posem la fècula passada pel sedàs. Escampem aquesta pasta a sobre d'una plata a la que haurem posat paper de forn, i l'enfornem 10 minuts.

Mentre es cou, podem anar tallant el pebrot, els llagostins i els ous a trossets petits, reservant 3 tires primes de pebrot i 4 rodanxes d'ou per decorar. Aixafem la tonyina amb una forquilla, i barregem tots els ingredients amb 160 ml de maionesa. Jo no n'he posat, perquè als meus fills no els agrada el gust, però podeu afegir al farciment olives negres o de qualsevol altre tipus.

Traiem la massa del forn, la tapem amb un drap de cuina, li donem la volta, traiem el paper de forn i la tornem a girar, de manera que la part torrada estigui a dalt. La cargolem junt amb el drap, per donar-li forma de braç. Quan estigui freda, la descargolem, li posem el farciment i la tornem a cargolar. Això que sembla tan difícil, no ho és gens. Si teniu dubtes de com fer-ho, mireu aquí.

Un cop fet el braç, el pintem amb maionesa amb l'ajut d'un pinzell i el guarnim amb les tires de pebrot, les rodanxes d'ou dur i trossets d'oliva negra. Tot seguit el posem a la nevera. En el moment de servir, tallem l'enciam en juliana i el posem tot al voltant.




Ingredients:

4 ous
100 g fècula de patata
1 pessic de sal
4 ous durs
1 pebrot vermell escalivat
2 llaunes de tonyina
200 g llagostins bullits
200 g maionesa
olives negres
1 enciam





De petita m'agradava llegir contes com aquest d'en Pebrotet, on sempre sortien personatges que, malgrat les seves deficiències, sempre aconseguien el que volien gràcies a la seva bondat, el seu esperit de superació o el seu enginy.


18 comentaris:

  1. Me ha gustado mucho la historia que nos cuentas. En casa adoramos los pimientos, de todos los colores.Pero creo que me ha gustado más la receta. Me gsutan los brazo dulces pero creo que este salado me gusta mucho más.
    Un abrazo,
    María José

    ResponSuprimeix
  2. Una bella ricetta, con delle bellissime foto.Brava.
    Ciao Daniela

    ResponSuprimeix
  3. Quin fantàstic braç d'estiu que ens proposes avui!! M'encanta i la decoració tan fina com sempre! A mi m'encanta el pebrot de totes les maneres...xo sobretot escalivat!
    Petunets,
    Eva.

    ResponSuprimeix
  4. Margarida, me encantó la receta, la voy a preparar para mañana pues con el calor que hace sólo estamos cenando frío, por lo que me viene como anillo al dedo.

    Sobre el cuento, pienso que como moraleja yo diría que el ser humano siempre esta desconforme con lo que tiene, una vez obtienes lo deseado ya quieres otra cosa y así, al menos eso veo yo.

    Besos y gracias por la idea.

    ResponSuprimeix
  5. María José: tiene los típicos ingredentes de siempre pero presentado así en forma de brazo de gitano se ve fenomenal. Si te gustan las olivas, ponlas en el relleno, también tiene que estar muy bueno.

    Daniela:celebro que t'agradi la recepta. Amb aquesta calor que fa, van molt bé les coses fresques.

    El cullerot Festuc: a mi també m'agrada molt el pebrot, sigui cru o escalivat, vermell o verd. De taronja ja no se'n veuen.Avui n'he fet de fregit tallat a trossets, cuit molt lentament i era molt bo.


    kako: pues sí, la moraleja viene a ser esto: que nunca estamos contentos con lo que tenemos (nos deberían castigar por esto)!
    Te gustarà el brazo, y si lo sacas bien fresquito de la nevera, aún más!

    The kiwi kitchen: Aquest era molt bo, i sempre li pots posar els ingredients que més t'agradin.

    Gràcies a totes pels comentaris. Un petó ben fort!

    ResponSuprimeix
  6. Aquest braç té una presentació preciosa. Com la que ens ha fet amb el conte del pebrotet. Que rebona aquesta recepta. A pendientes. Salut!!!!

    ResponSuprimeix
  7. Bonica història per introduir una recepta que segur que ens farà quedar molt bé.

    ResponSuprimeix
  8. Margarida, bonica la història del pebrotet, i preciós el braç salat! Me l'apunto!
    Hauré de demanar un mes més de vacances per poder fer totes les receptes que vaig trobant pels blogs i que no he vist aquest dies que he estat fora.
    Per cert, el país de l'IKEA magnífic, te'l recomano, estic preparant una entrada amb unes quantes fotos i quan ho tingui a punt ho penjaré al meu blog perquè ho vegeu
    PTNTS
    Dolça

    ResponSuprimeix
  9. Plas plas plas
    Per fi una recepta salada! jajaja.

    T'ha quedat molt ben presentada, com sempre vaja!

    I el conte com sempre molt bonic :)

    ResponSuprimeix
  10. Hola preciosa!!! que bé que la bondat triomfi, oi?
    La teva creació salada és una meravella, la decoració exquisida Margarida!! un petó enorme.

    ResponSuprimeix
  11. Hola Margarida me ha encantado la historia, pero vamos el brazo tiene que estar de miedo y con este calor viene que ni que al pelo, felicidades, besos, pepa.

    ResponSuprimeix
  12. Verdaderamente este es "el brazo" mas veraniego y bonito que he visto en mucho tiempo.
    Besos

    ResponSuprimeix
  13. Pebrotet? Al meu poble era en Cigronet, tots els cigrons de la cassola es van convertir en mini-nens i la mare va triar el més petit de tots (per cert, has posat la recepta dels cigrons amb panses?, tan bons!)
    Tornant al braç, crec que el seu gran mèrit és que sigui tan fresquet i lleuger, Amb aquestes temperatures, s'agraeix.
    Petons!

    ResponSuprimeix
  14. OLLES I SOMRIURES: és bona i a més admet moltes variacions, posant a dins tots els ingredients que més us agradin.

    Glòria: ja heu acabat les vacances? Doncs com encara fa calor, res millor que un primer plat ben fresquet!

    Dolça: ja ho diu la dita, ja... "No es pot estar a l'hort i a la vinya alhora"! És clar que unes vacances com les teves, no me les perdria, encara que després hagués de fer hores extres mirant els blocs... Hi vas trobar mosquits? Estic esperant les fotos. I me les miraré amb molt d'interès!

    bajoqueta: de tant en tant ja en faig alguna, però ja saps que m'estimo més els postres.

    La cuina vermella: hola, guapos! La decoració queda molt maca perquè el color vermell li dóna l'alegria necessària!

    pepa cooks:sí, es muy adecuado pera estas temperaturas. Y si lo prefieres, puedes substituir la masa horneada por puré de patatas.

    María Dolores: gràcies, noia pel piropo! Els colors de la presentació el fan realment atractiu i cridaner!

    Montserrat: sí, la recepta dels cigrons amb panses la vaig publicar el 16 de març i la trobaràs aquí:

    http://elmondelacuina.blogspot.com/2009/03/cigrons-amb-panses.html

    Al meu poble també era en Cigronet, però recordava aquest conte d'un llibre que em van regalar quan era petita i que formava part d'un recull de contes iugoslaus, i que m'anava molt bé per introduir la recepta. Si t'interessa, no crec que el trobis, però aquí tens la fitxa: "Cuentos de hadas yugoeslavos", Editorial Molino, Barcelona, 1954.(Amb una mica de sort, fins i tot el tens, tu que disposes d'una biblioteca tan àmplia!)

    Bé, a part d'agrair-vos les vostres visites i els vostres comentaris, no sé què més dir-vos! I és que amb aquesta calor, només se m'acut convidar-vos a un gelat ben fresquet! Petons!

    ResponSuprimeix
  15. Margarida, hi havia mosquits però anavem molt ben protegits i no els vam deixar fer de les seves!!
    PTNTS
    Dolça

    ResponSuprimeix
  16. Margarida, si no arribes a posar al títol que era salat, a primera vista no me n'hauria adonat!! jajaja :)
    Petons!

    ResponSuprimeix
  17. Dolça: Ja m'ho havien dit, ja! I em semblava increïble! Si mai hi vaig, també aniré ben preparada AMB UN ESCAFANDRE, perquè tots vénen a mi i les seves picades em fan molta reacció!

    Mercè: I és que amb aquests colors té un aspecte molt maco!

    ResponSuprimeix