Pastís de trufa







Va venir d'un pèl que no nasqués a casa, tanta era la pressa que tenia per córrer món! Cridanera, decidida, amb caràcter, independent i amb do de llengües. Ha agafat més avions ella en un any que jo en tota la meva vida. Amsterdam, Atenes, Roma, Heidelberg, Brussel·les, Màlaga... cap ciutat és prou lluny per fer-la desistir d'anar a visitar les seves pedres i saludar la seva gent.

La reconeixereu de seguida, car són els seus atributs el caduceu, el barret d'ales amples i les sandàlies alades. I com el déu Mercuri, també ella portarà una bossa, símbol dels guanys que proporciona el comerç, quan acabi els estudis de Negocis i Marketing Internacionals que tot just acaba d'iniciar amb gran entusiasme.

Es diu Núria i dijous va fer 18 anys. I tan gran és la seva fam de fer coses que sovint se'n va exhausta a dormir, conscient que no tindrà prou temps de fer-les totes. I nosaltres sempre serem els culpables per no haver-nos esforçat en avançar, encara que només fos uns mesos, el seu naixement.






Divuit anys no es fan cada dia, i és per aquesta raó que he decidit fer un pastís llampant, sorprenent, que trenqués amb les regles establertes com acostumen a fer els joves d'aquesta edat. Si vosaltres ja fa temps que els heu fet, però no us faria res tornar-los a celebrar, o bé teniu a prop un esdeveniment important, arrisqueu-vos i feu-lo, que no us decebrà.

M'haureu de disculpar si no poso la foto del tall, però tenint aquest pastís al davant, i amb la calor que feia el dia de la Mercè, ningú volia oferir-me el seu tros per sotmetre'l a una sessió inacabable de fotografies. I jo, és clar, sóc de les que pensen que no hi ha res més trist que menjar-se una trufa mig desfeta.






Primer de tot encenem el forn a 180º. Untem amb mantega un motlle quadrat de 23x23 cm i l'empolsinem amb una mica de farina. Fem un pa de pessic com hem fet aquí, i l'aboquem al motlle i l'enfornem 20 minuts. Un cop cuit, el traiem del forn i el deixem refredar abans de desemmotllar-lo.

La trufa la preparem posant la nata i el sucre al bany Maria i quan estigui calenta, la retirem del foc, li posem la xocolata a trossos i amb un batedor anem remenant fins que la xocolata es fongui. L'ha guardem unes hores a la nevera fins al moment de fer-la servir.

A l'hora de fer aquest pastís, seguim aquests passos: primer, tallem horitzontalment el pa de pessic en tres trossos. Escampem una tercera part de la trufa a sobre del primer pis, la cobrim amb el segon pis, escampem la meitat de la trufa que ens queda, la tapem amb el tercer pis i posem a dalt de tot ben escampada la trufa restant. Posem el pastís a la nevera dues hores.

Mentrestant, agafem fulles de roser, les rentem amb aigua i les eixuguem bé. Desfem al bany Maria la xocolata i, quan estigui a temperatura ambient, pintem l' envers de les fulles amb un pinzell. Les reservem a la nevera fins que la xocolata s'hagi endurit. Si aneu justos de temps, podeu posar-les uns minuts al congelador. Després amb cura, anem estirant la fulla de roser i veurem que tenim unes fulles de xocolata perfectes. Hi haurà qui no es creurà que aquestes fulles siguin totalment casolanes.

Tallem les vores del pastís, perquè quedi més ben acabat, i el decorem amb les fulles de xocolata. He fet aquest pastís perquè és el preferit de la Núria però, per fer-lo adient a una data tan especial, l'he guarnit amb una cinta de color fúcsia i flors de lisiantum.







Ingredients:

Per al pa de pessic:
4 ous
125 g sucre
125 g farina
1 culleradeta de Royal
ratlladura de llimona
un polsim de sal

Per a la trufa:
600 ml de nata
300 g xocolata
60 g sucre mòlt

Per decorar:
75 g xocolata
flors de lisiantum
cinta






Sabíeu que els alquimistes van posar el nom de mercuri a l'argent viu a causa de la seva constant mobilitat, pensant en el déu Mercuri que no parava mai quiet?




28 comentaris:

  1. Moltes felicitats a Núria, com dius els 18 no es compleixen cada dia, el temps passa tan de pressa que un no se n'adona.
    El pastís no em estranya que no et deixaran fer cap foto, jo tampoc et hagués deixat, amb la pinta que té.
    Petons

    ResponElimina
  2. Primer de tot, feliçitats per la Núria.
    M'encanta com expliques les coses, apart de saber cuinar també saps escriure.
    Sempre que veig que has posat una entrada nova, allà que vaig, m'agradi o no el que has posat, perque sé que m'agradarà com ho has explicat.

    I feliçitats per la mare que la va parir

    ptns

    ResponElimina
  3. M'hagués encantat que quan vaig fer els 18 hagués tingut aquest pastís per bufar les espelmes. Felicitats a la Núria (que fa el sant i l'aniversari amb dates ben properes!) i a tu estimada Margarida per aquesta meravella dolça. Un petó.

    ResponElimina
  4. Moltes felicitats a la Núria! I a tu, per aquest pastís tan fabulós i decorat de marevella. Segur que els us el vau menjar encantats!
    ptns.

    ResponElimina
  5. Felicitats a la Núria pels seus 18 anys i per la seva afició a les pedres (afició que compartim, no així els 18 anys, je, je).

    Un pastís digne de l'ocasió, artesania pura.

    Fins aviat

    ResponElimina
  6. Hola Margarda:
    Me alegro te haya gustado mi propuesta para el desafío de DB. El hojaldre es un poquito pesado de hacer, pero nada más. Un besote grande, grande y mil gracias. Qué tarta tan preciosa y exquisita. Me levo un trozo.

    ResponElimina
  7. Quin pastis mes preciós!!! Felicitats per la Núria.
    Petons,
    Nuria

    ResponElimina
  8. Per molts anys a la Núria, 18 anys és una edat molt bonica de fer i que sempre es recorda amb carinyo. I segur que recordarà aquest pastís espectacular que ahas preparat, tan ben guarnit i vistós...
    Felicitats a totes dues!

    ResponElimina
  9. Bona vesprada Margarida
    Els 18 és l'edat que tota la vida recordes amb mes afecte:" Quan jo tènia 18 anys...."
    Possiblement siga perquè ja eres major d'edat però encara no tens les responsabilitats pròpies d'un adult-adult, tens tot el món per davant i t'atrevixes amb tot.
    Moltes felicitats a Nuria pels seus 18 ,i a la seua pastissera mare per la seua dedicació a un pastís tan esplèndid.
    Besets a les dos.

    ResponElimina
  10. Felicitas a la Núria! Bonica aquesta edat dels 18, oi? Però amb una progenitora que ens explica les seves inquietuts i les comparteix amb un pastís uqe enlloc de menjar-lo l'hauries de penjar a la paret per contemplar-lo una i una altra vegada jo també en vull tornar a fer 18!!
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  11. Pues empezemos por el principio Muchas _Felicidades a Nuria por esos 18 añitos, ¡¡que edad mas bonita¡¡¡¡ tanto como la tarta que has relaizado, por Dios que cosa mas estupenda.....maravillosa y la de e limon tanto igual.
    Bsss almerienses

    ResponElimina
  12. menu: ja ho crec que passa de pressa el temps! Fa quatre dies va començar a anar a l'escola a fer P3 i aquesta setmana ha començat a anar a la Universitat!

    Manresa: ui,ui.. que ara m'has donat una gran responsabilitat: saber que hi ha qui només entra per llegir-me!!!! Espero no decebre't!

    La cuina vermella: això va ser un accident! Teníem pensat el nom abans de néixer i no el volíem canviar. Per això, en 15 dies fa el sant i l'aniversari. Amb l'Oriol passa el mateix: en 1 setmana fa el sant i l'aniversari. Sempre diem que ells van néixer canviats!

    ANNAFS: i tant! Sobre tot la Núria, a qui li encanta la trufa, i aquest pastís en tenia dues capes per dins i una per fora!

    Glòria: dona... els 18 anys també els tens, potser una mica amagats, però les tens. Serà qüestió de buscar-los!

    tartasacher: espero que te guste el trozo que te llevas!

    The kiwi kitchen:a part de bo era boníssim.

    Gemma: d'això es tractava: que fos vistós, cridaner i diferent, perquè el recordés durant molt de temps.

    mesilda: als 18 anys la vida es veu de color rosa (per això vaig posar la cinta d'aquest color): tot és bonic, tot és possible! esperem que tingui molta sort a la vida!

    Dolça: ja penjarem la foto, que el pastís ens el vam menjar amb molt de gust! I no només tu! encara que només fos per uns moments, també m'agradaria tornar als 18 i tenir una sorpresa com aquesta!

    Loladealmeria: gracias,Lola, celebro que te hayan gustado las tartas. Las dos ocasiones requerían una cosa especial: cumplir 18 y 20 años es una cosa muy bonita.

    ResponElimina
  13. Margarida entre ayer y hoy he intentado varias veces usar el traductor y no funciona. Entiendo casi todo pero seguro que me he perdido algo.
    La presentación ,fenomenal,como siempre.
    Un abrazo,
    María José.

    ResponElimina
  14. María José: pues no sé qué ha podido pasar. Yo lo he probado ahora y veo que funciona. Si lees esto y quieres probar de nuevo, hazlo. No sé cuál debía ser el problema. Y es que informática no entiendo mucho...
    Un beso.

    ResponElimina
  15. Una vera specialita' questa torte le foglie di cioccolato sono perfette, complimenti.
    Ciao Daniela.

    ResponElimina
  16. Felicitats en retard per la "divuitañera". Espero que pugue fer moltíssimes coses de les que es proposa :)

    Del pastís no dic res, espectacular a més no poder. I entenc que ningú vulgués deixar-te el seu tros i morir-se de gana jajaja

    ResponElimina
  17. Margarida, encara no havia pogut entrar i visitar el teu blog, es que la vida no em dona per totes les cosses que vull fer...jeje. Acabo de possar-lo en el meus favorits, així no em perdré aquestes meravelloses receptes...Quina tarta, i felicitats a la meva tocaya!!

    núria

    ResponElimina
  18. Margarida, per molts anys a la Núria! El número 18 no és qualsevol, i tu li vas fer un pastís a l'alçada de l'esdeveniment! Felicitats a la cuinera! ;)
    Petons!

    ResponElimina
  19. No sé que pasó ayer pero hoy todo está arreglado.
    ¡ Qué suerte tuvo Nuria ! Con lo que me gusta la trufa....
    un abrazo,
    María José.

    ResponElimina
  20. Em va agradar moltíssim el pastís de llimona, però aquest es tot un luxe, de pastisseria 5 estrelles, queda maca de veritat, i tens tota la raó, 18 anys no es fan tots el díes. Una abraçada

    ResponElimina
  21. Maravilloso!!
    Muchas felicidades por todo

    ResponElimina
  22. Hola Margarida,

    hermoso pastel que se va a crear usted. Cumplido.
    También es muy sabrosa.

    Saludo Jacob

    ResponElimina
  23. Quina delicia de pastís!!!M'agrada molt més la trufa que la xoxolat, així que anotada queda.

    Un petonet maca.

    Vanesuky.

    ResponElimina
  24. Margarida, como siempre una repostería de lujo.
    Que maravilla de pastel, sin palabras.
    Besos.

    ResponElimina
  25. Margarida; Tindràs que perdonar-me, peró he estat de vacançes,de nou aquí un altre cop.
    Caramb¡, ondia¡ renoi¡bufa... de segur que sí que va bufar aquest pastís de trufa tan meravellós. Felicitats a la teva filla per els 18 i a tú Margarida, felicitats per aquestes obres mestres i espectaculars¡¡. Que vaigi de gust Margarida¡. Josepb -menja de bacallà-

    ResponElimina
  26. M´hagués tornat boja si el dia del meu 18é aniversari hagués tingut un pastís així!!!! quina meravella de composició, de colors, de sabors...uffff enhorabona Margarida ets una artista...i felicitats també a la Núria...petonets

    ResponElimina
  27. Daniela: pues las hojas son lo que menos cuesta de hacer.

    bajoqueta: no era per no morir-se de gana, sinó perquè la trufa no es desfés. Sempre em critiquen que trigo molt per fer 4 fotos!

    CocinArte: gràcies, Núria! Jo tampoc arribo a tot, i és que volem fer massa coses!

    Mercê: gràcies, noia! Vaig fer el que vaig poder!

    María José: A ella le encanta. De hecho sólo me puso la condición que el pastel tenía que llevar trufa.

    Elvira: justament per això, havia de ser una cosa mai vista. I va tenir una grata sorpresa!

    Su: gracias a ti por tu presencia en este blog!

    Jacktels Kochbuch: vielen Danl für deine Besuch. Ich freue mich, dass du den Kuche geliebt hast!

    Vanesuky: a mi m'agraden les dues coses, ja,ja...

    Kako: La verdad es que era vistoso, y es que aquí se juntaban (en un mismo pastel) la cocina, la costura y la floristería.

    Joseb: de vacances encara? Caram! Això sí és vida! Agafo les teves mostres d'admiració amb molta alegria!

    Mª Jose-Dit i Fet: A mi també m'hauria agradat, ja ho crec que sí. A veure si "qui sigui" pren nota, i pel nostre proper aniversari ens sorprèn! Encara que no complim 18 anys....

    Gràcies a tots per les felicitacions que ens heu donat, tant a la Núria per haver fet 18 anys, com per mi, que sóc l'artífex d'aquest pastís. Un petó a tots!

    ResponElimina
  28. Margarida... me estoy dando una vueltecita por tu blog y la verdad que es un delicia... esta tarta, particularmente me encanta, sobre todo la decoración con hojas de chocolate... te ha quedado muy fina.

    ResponElimina