Pastís de trufa

Va venir d'un pèl que no nasqués a casa, tanta era la pressa que tenia per córrer món! Cridanera, decidida, amb caràcter, independent i amb do de llengües. Ha agafat més avions ella en un any que jo en tota la meva vida. Amsterdam, Atenes, Roma, Heidelberg, Brussel·les, Màlaga... cap ciutat és prou lluny per fer-la desistir d'anar a visitar les seves pedres i saludar la seva gent.

La reconeixereu de seguida, car són els seus atributs el caduceu, el barret d'ales amples i les sandàlies alades. I com el déu Mercuri, també ella portarà una bossa, símbol dels guanys que proporciona el comerç, quan acabi els estudis de Negocis i Marketing Internacionals que tot just acaba d'iniciar amb gran entusiasme.

Es diu Núria i dijous va fer 18 anys. I tan gran és la seva fam de fer coses que sovint se'n va exhausta a dormir, conscient que no tindrà prou temps de fer-les totes. I nosaltres sempre serem els culpables per no haver-nos esforçat en avançar, encara que només fos uns mesos, el seu naixement.






Divuit anys no es fan cada dia, i és per aquesta raó que he decidit fer un pastís llampant, sorprenent, que trenqués amb les regles establertes com acostumen a fer els joves d'aquesta edat. Si vosaltres ja fa temps que els heu fet, però no us faria res tornar-los a celebrar, o bé teniu a prop un esdeveniment important, arrisqueu-vos i feu-lo, que no us decebrà.

M'haureu de disculpar si no poso la foto del tall, però tenint aquest pastís al davant, i amb la calor que feia el dia de la Mercè, ningú volia oferir-me el seu tros per sotmetre'l a una sessió inacabable de fotografies. I jo, és clar, sóc de les que pensen que no hi ha res més trist que menjar-se una trufa mig desfeta.






Primer de tot encenem el forn a 180º. Untem amb mantega un motlle quadrat de 23x23 cm i l'empolsinem amb una mica de farina. Fem un pa de pessic com hem fet aquí, i l'aboquem al motlle i l'enfornem 20 minuts. Un cop cuit, el traiem del forn i el deixem refredar abans de desemmotllar-lo.

La trufa la preparem posant la nata i el sucre al bany Maria i quan estigui calenta, la retirem del foc, li posem la xocolata a trossos i amb un batedor anem remenant fins que la xocolata es fongui. L'ha guardem unes hores a la nevera fins al moment de fer-la servir.

A l'hora de fer aquest pastís, seguim aquests passos: primer, tallem horitzontalment el pa de pessic en tres trossos. Escampem una tercera part de la trufa a sobre del primer pis, la cobrim amb el segon pis, escampem la meitat de la trufa que ens queda, la tapem amb el tercer pis i posem a dalt de tot ben escampada la trufa restant. Posem el pastís a la nevera dues hores.

Mentrestant, agafem fulles de roser, les rentem amb aigua i les eixuguem bé. Desfem al bany Maria la xocolata i, quan estigui a temperatura ambient, pintem l' envers de les fulles amb un pinzell. Les reservem a la nevera fins que la xocolata s'hagi endurit. Si aneu justos de temps, podeu posar-les uns minuts al congelador. Després amb cura, anem estirant la fulla de roser i veurem que tenim unes fulles de xocolata perfectes. Hi haurà qui no es creurà que aquestes fulles siguin totalment casolanes.

Tallem les vores del pastís, perquè quedi més ben acabat, i el decorem amb les fulles de xocolata. He fet aquest pastís perquè és el preferit de la Núria però, per fer-lo adient a una data tan especial, l'he guarnit amb una cinta de color fúcsia i flors de lisiantum.

Ingredients:

Per al pa de pessic:
4 ous
125 g sucre
125 g farina
1 culleradeta de Royal
ratlladura de llimona
un polsim de sal

Per a la trufa:
600 ml de nata
300 g xocolata
60 g sucre mòlt

Per decorar:
75 g xocolata
flors de lisiantum
cinta

Sabíeu que els alquimistes van posar el nom de mercuri a l'argent viu a causa de la seva constant mobilitat, pensant en el déu Mercuri que no parava mai quiet?