Crestes de tonyina







Es deien Hansel i Gretel i, tot i ser bessons, no s'assemblaven gens. Ella era rossa com un fil d'or i força presumida i, encara que a vegades feia de les seves, sempre acabava obeint el seu germà, per qui sentia una gran admiració. En Hansel era un xicot ben plantat, i tenia una veu prodigiosa. Per això, de bon matí, ja acostumava a despertar tothom amb una cançó. Eren joves i no tenien cap més preocupació que menjar i jeure, i qualsevol hora era bona per voltar pels racons del jardí.

Ningú no hauria dit que aquell dia seria diferent. Tanmateix, l'expressió dels ulls de la mestressa presagiava que alguna desgràcia s'acostava. I, quan semblava que cridava la Gretel per amanyagar-la, la va agafar amb traïdoria per les potes i se la va emportar a la cuina. Allà va treure del calaix un ganivet de grans dimensions i li va tallar el coll.

La Gretel no s'esperava pas aquell acte criminal i, fent un últim gest de rebel·lia, va començar a moure les ales i a volar desesperadament per tota la cuina, fugint de les mans que l'oprimien i deixant darrere seu un rastre de sang. La mestressa maldava per agafar-la mentre darrera la porta hi havia els fills que cridaven:
-Mama, què li passa a la Gretel? Per què no ens deixes entrar a la cuina?

No cal que us digui que de la Gretel en van fer un bon brou, i se n’aprofità tot, des de la cresta fins a les potes.


Les crestes que us presento avui no són del Hansel ni de la Gretel, i us les podeu menjar sense cap tipus de remordiment. Són boníssimes, tant si estan acabades de fer com fredes de la nevera. I no tenen res a veure amb les que pugueu comprar fetes.
Comencem preparant el farciment. Posem oli a la paella i hi enrossim una mica la ceba que haurem picat prèviament. Hi posem els pebrots tallats a daus i al cap de 5 minuts hi afegim el tomàquet triturat amb el minipímer, deixant que es vagi fent a foc molt suau. Quan ja estigui cuit, salpebrem i posem la tonyina esmicolada i escorreguda. Remenem, i tanquem el foc. Afegim els ous tallats a daus i ho deixem refredar.

Mentre, aprofitem per fer la pasta brisa. Posem la farina i la sal en un bol, hi afegim la mantega tallada a trossos i, amb les mans, anem fregant la mantega amb la farina fins aconseguir una serradura fina. L' esquitxem amb l'aigua ben freda mentre l'anem treballant, i veurem que la pasta s'ajunta i es forma una sola bola. La tapem amb film i la posem 1/2 hora a la nevera.




Encenem el forn i el posem a 200º. Tallem la pasta en 8 trossos i fem 8 boles petites. Les estirem amb el corró fins fer una circumferència de 14 cm. Posem al mig de cada una dues cullerades del farciment que tenim preparat i humitegem les vores amb aigua freda.

Ajuntem les vores, prement amb els dits perquè s'enganxin, i fem unes ondulacions. Punxem cada cresta perquè hi surti el baf de la cocció i les posem en una plata de forn. Les pintem amb ou batut, o llet, i les enfornem 20 minuts.





Ingredients:

Per a la pasta brisa:
225 g farina
1/2 culleradeta de sal
100 g mantega
25 ml aigua freda

Per al farciment:
1/2 ceba
1 pebrot verd
1 pebrot vermell
1 tomàquet vermell
2 llaunes de tonyina blanca
2 ous durs
oli d'oliva verge extra
sal
pebre

1 ou per pintar (o una mica de llet)





No us podeu ni imaginar la feina que va tenir la meva mare a netejar la cuina i fer desaparèixer qualsevol rastre de sang. El meu germà Àngel, que era qui tenia cura del Hansel i la Gretel, els va immortalitzar en una magnífica pintura que encara ara penja en una de les parets de casa dels pares.


27 comentaris:

  1. Perdoneu si no contesto els vostres missatges, però fa una setmana que estic sense connexió i no sé quants dies més trigaran a solucionar-me el problema. És aquest el motiu pel qual no puc visitar-vos ni deixar cap comentari a les vostres receptes. I us trobo tant a faltar!

    ResponElimina
  2. Ahhh ja sé de que parles, jo em vaig quedar sense connexió uns díes i em trobava com perduda... Al menys tenim la sort de gaudir de tant fantàstica recepta, jo soc una enamorada de les crestes, i com les de casa, cap ni una, i com tu dies, calentes o fredes, son bones de totes les maneres. Unes fotos fantàstiques com sempre, et conviden a fer una caixalada darrera d'una altre,jaja. Petons i que tinguis un bon cap de setmana

    ResponElimina
  3. Hola muy buena tiene que estar tiene muy buen ver , José luis

    ResponElimina
  4. Bona nit Margarida
    Tots els mals que foren com eixe de no tindre connexió.Ja m'estranyava que no penjares res,pensava que estaves de viatge.

    Jo també faig estes "crestes" sovint, però ací els diem pastisets de primentó i tomata.De veure les teues fotos i l'hora que és se'm fa la boca aigua perquè se lo bones que estan.T'han quedat de fabula.
    Besets.

    ResponElimina
  5. Una història molt bona m ´he fet un tip de riure doncs no esperaba que acabessin inmortalitzats així , de Hansels i Gretels n ´hem tingut tots en moltes versions animals , a casa es feia fins i tot matança , ja pos imaginar que passa si a algún li agafes una mica de " carinyo" tot i que els nens de pagès hi estàvem força acostumats a les matarifades de la mare.
    Aquestes crestes son fantàstiques , t´han quedat perfectes , i ni que dir que boníssimes , un día et contaré una anècdota d´unes crestes de tonyina.
    Petons, bonica.

    Mai

    ResponElimina
  6. T´han quedat molt maques aquestes crestes, a mi m´agraden molt.
    El que no sabia fer era la pasta i ara ja ho poc fer.
    Fins aviat..

    ResponElimina
  7. Quina història més maca, sobretot el final.
    Les crestes es veuen espectaculars i ja m'imagino que bones debíen estar!
    Una abraçada!
    Mònica

    ResponElimina
  8. Mira que boniques queden així en cresta, la pròxima vegada que faça els he de fer amb esta forma. M'encanten les teues introduccions

    ResponElimina
  9. Margarida; -El mon de la cuina- Unes crestes, que tenen que està delicioses, al igual que les teves introduccions. Que vaigi de gust Margarida. Josep -menja de bacallà-

    ResponElimina
  10. Hola Margarida,

    hermoso y súper sabroso. Elogio

    Saludos desde Nuremberg Jacob

    ResponElimina
  11. Qué buen bocado y frías también me gustan. Un besito.

    ResponElimina
  12. Aquest matí he vingut a la biblioteca per poder dedicar una estona al bloc i contestar els vostres comentaris.

    Elvira: I el cas és que no m'ho "saben" arreglar i no sé quants dies més hauré d'estar així!
    Oi que són bones? I fetes al forn són més lleugeres que fregides.

    cocinadepepe: y lo bueno de las empanadillas es que puedes poner el relleno que más te guste.

    mesilda: de viatge? Ja m'agradaria, ja! Just ara que ja tinc dos que van a la universitat i a les sis del matí ja comencem a moure'ns per casa. I com anem a dormir tardíssim... aquí no hi ha qui dormi! Sí que m'agradaria, sí, fer unes bones vacances i poder dormir 7 hores seguides! Això no és demanar gaire, oi?
    A casa diem pastissets si tenen un farciment dolç. Les crestes serien l'equivalent castellà de "las empanadillas".
    Aquestes crestes són ideals per sopar. Però tinc una filla que se les menjaria a totes hores!

    Mai: de fet els vam posar aquest nom perquè Hansel s'assemblava a Àngel i Gretel per mi, perquè en moltes versions del conte dels germans Grimm ("La caseta de xocolata") traduïen aquests noms per Juanito y Margarita. Jo era més gran i ja sabia que els animals criats a casa duraven fins que la mare els "necessitava" a la cuina, però al meu germà li va costar més d'acceptar.
    (Ja m'explicaràs l'anècdota, que ara m'has deixat ansiosa de saber coses!)

    ELS PEIXOS: doncs ja veus que la pasta no costa gens de fer. Jo només poso mantega, però si vols pots posar meitat de mantega, meitat de llard. Potser fins i tot seran més gustoses.

    xocolata: maca al final, quan apareix el ganivet i tota la cuina queda plena de sang? Ai, ai, que a tu t'agraden les pel·lícules de terror! (Una filla meva, en llegir-ho, m'ha dit "Que sàdica, mama!")

    Maria Dolores: queden més boniques, oi? I com es diuen crestes, doncs la cresta al mig! Però no com els punkies, sinó com els nens dels anys seixanta!
    Aquesta vegada les vaig pintar amb llet, però si ho fas amb ou, et quedaran més daurades.

    Josepb: gràcies, Josep, ja m'agrada,ja, tenir lectors tan fidels!
    I sí, són delicioses, i es poden guardar a la nevera i menjar-les quan vulguis, així t'estalvies feina per preparar el sopar.

    Jacktels Kochbuch: Gràcies, Jacob. Celebro que t'hagin agradat les meves crestes.

    Irmina Díaz-Frois Martín: Tienes razón, son deliciosas de todas las maneras. Y además te las puedes llevar si te vas d'excursión, como hice yo el otro día. Qué bien saben en medio del monte!

    Gràcies a tots pels vostres comentaris. Que tingueu un bon cap de setmana!

    ResponElimina
  13. Ciao Margarida, questa ricetta come stuzzichino o antipasto è favolosa.
    Buon week-end Daniela.

    ResponElimina
  14. Ostres, després de llegir la història no sé pas si em menjaria aquestes crestes gaire tranuil·la, je je je...
    M'encanten les crestes de tonyina, i fetes al forn és com m'agraden més.

    ResponElimina
  15. Que bones les crestes....! Jo no les he fet mai preparant jo la pasta brisa, però segur que són molt més bones, que comprant-la ja feta. Ah! a casa meva també es menjen la cresta del gall de Nadal i diuen que es molt bona (jo no la tastaré pas, però).
    ptns.

    ResponElimina
  16. M'encanten les crestes...i tens tota la raó...com les casolanes no hi ha res!!!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  17. una altra recepta per a la meva cole de les crestes. Salut!!!!

    ResponElimina
  18. Ben de gust que me les menjaria (sense el pebrot, q nomes m' agrada escalivat i sol). Fetes al forn molt millor, són tan bones!!


    Un petó! Beth

    ResponElimina
  19. què bones aquestes crestes! i al forn, han de quedar delicioses!
    pt!

    ResponElimina
  20. Buffff....aquestes crestes són un dels meus plats preferits....!!!

    ResponElimina
  21. Que bones,
    pero el pastis de figues m'enamorat.
    Petons.
    Margot

    ResponElimina
  22. Mmmmmmmmmmm jo també en faig de crestes ... bé jo li en dic empanadilles ... si ja ho sé que és una patada al Pompeu Fabra pero el costum ..... hauré de provar de fer la masa ja que sempre compro oblees fetes ....

    petunets i genial la história com sempre

    ResponElimina
  23. Ja,ja,ja....No veas que susto me has dado.Pensé que era otra versión del cuento de Hansel y Gretel.....
    Pues claro que si, se parovecha todo ,todo.
    Me encantaría probar estas crestas.Con esa masa casera tienen que ser maravillosas.Vamos, casi casi como de cuento de hadas.
    un abrazo,
    María José

    ResponElimina
  24. Margarida, tota la raó, no es poden comparar unes crestes casolanes amb les de compra! T'han quedat molt boniques! I fetes al forn, a mi m'agraden molt més que fregides. :)
    Per cert, la teva mare quina feinada a netejar! ;)
    Petons!

    ResponElimina
  25. margarida que presencia tiene estas empanadillas. ¡¡ maravillosas¡¡ entran por los ojos. me encantan.
    ¡¡ menudas manos¡¡¡
    Bsss desde Almeria.

    ResponElimina
  26. Hola Margarida¡¡
    que empanadas tan ricas...estas habra que provarlas,porque segun la pinta que tienen,deven de estar deliciosas¡¡y las formas que les das...geniales¡
    un abrazo.

    ResponElimina
  27. Margarida espero que t'hagin arreglat lo de la connexió!

    Osti que dolents amb Hansel i Gretel :(

    En quant a les crestes, a mi me ja me'n pots enviar unes quantes, faré un esforç i me les menjaré :)

    ResponElimina