Crestes de tonyina

Es deien Hansel i Gretel i, tot i ser bessons, no s'assemblaven gens. Ella era rossa com un fil d'or i força presumida i, encara que a vegades feia de les seves, sempre acabava obeint el seu germà, per qui sentia una gran admiració. En Hansel era un xicot ben plantat, i tenia una veu prodigiosa. Per això, de bon matí, ja acostumava a despertar tothom amb una cançó. Eren joves i no tenien cap més preocupació que menjar i jeure, i qualsevol hora era bona per voltar pels racons del jardí.

Ningú no hauria dit que aquell dia seria diferent. Tanmateix, l'expressió dels ulls de la mestressa presagiava que alguna desgràcia s'acostava. I, quan semblava que cridava la Gretel per amanyagar-la, la va agafar amb traïdoria per les potes i se la va emportar a la cuina. Allà va treure del calaix un ganivet de grans dimensions i li va tallar el coll.

La Gretel no s'esperava pas aquell acte criminal i, fent un últim gest de rebel·lia, va començar a moure les ales i a volar desesperadament per tota la cuina, fugint de les mans que l'oprimien i deixant darrere seu un rastre de sang. La mestressa maldava per agafar-la mentre darrera la porta hi havia els fills que cridaven:

-Mama, què li passa a la Gretel? Per què no ens deixes entrar a la cuina?

No cal que us digui que de la Gretel en van fer un bon brou, i se n’aprofità tot, des de la cresta fins a les potes.

Les crestes que us presento avui no són del Hansel ni de la Gretel, i us les podeu menjar sense cap tipus de remordiment. Són boníssimes, tant si estan acabades de fer com fredes de la nevera. I no tenen res a veure amb les que pugueu comprar fetes.

Comencem preparant el farciment. Posem oli a la paella i hi enrossim una mica la ceba que haurem picat prèviament. Hi posem els pebrots tallats a daus i al cap de 5 minuts hi afegim el tomàquet triturat amb el minipímer, deixant que es vagi fent a foc molt suau. Quan ja estigui cuit, salpebrem i posem la tonyina esmicolada i escorreguda. Remenem, i tanquem el foc. Afegim els ous tallats a daus i ho deixem refredar.

Mentre, aprofitem per fer la pasta brisa. Posem la farina i la sal en un bol, hi afegim la mantega tallada a trossos i, amb les mans, anem fregant la mantega amb la farina fins aconseguir una serradura fina. L' esquitxem amb l'aigua ben freda mentre l'anem treballant, i veurem que la pasta s'ajunta i es forma una sola bola. La tapem amb film i la posem 1/2 hora a la nevera.

Encenem el forn i el posem a 200º. Tallem la pasta en 8 trossos i fem 8 boles petites. Les estirem amb el corró fins fer una circumferència de 14 cm. Posem al mig de cada una dues cullerades del farciment que tenim preparat i humitegem les vores amb aigua freda.

Ajuntem les vores, prement amb els dits perquè s'enganxin, i fem unes ondulacions. Punxem cada cresta perquè hi surti el baf de la cocció i les posem en una plata de forn. Les pintem amb ou batut, o llet, i les enfornem 20 minuts.

Ingredients:

Per a la pasta brisa:
225 g farina
1/2 culleradeta de sal
100 g mantega
25 ml aigua freda

Per al farciment:
1/2 ceba
1 pebrot verd
1 pebrot vermell
1 tomàquet vermell
2 llaunes de tonyina blanca
2 ous durs
oli d'oliva verge extra
sal
pebre

1 ou per pintar (o una mica de llet)

No us podeu ni imaginar la feina que va tenir la meva mare a netejar la cuina i fer desaparèixer qualsevol rastre de sang. El meu germà Àngel, que era qui tenia cura del Hansel i la Gretel, els va immortalitzar en una magnífica pintura que encara ara penja en una de les parets de casa dels pares.