No m’agrada l’amic invisible. Si em toca algú que ja és amic, no cal participar en aquest tipus de joc per fer-li un petit obsequi. Però si la sort ha volgut que tingui un detall amb algú amb qui no tinc gaire tracte, se’m presenta un gran problema. Què li agrada?
Busco, pregunto, medito, torno a buscar... I gairebé sempre acabo pagant més del límit establert, per assegurar-me que no acabarà al racó de les andròmines. I tants patiments a canvi de què?
Algú tenia un llibre vell i inútil, que ocupava un espai en el prestatge de la seva habitació, i no sabia com desempallegar-se’n. Jo vaig ser la seva salvació. Però no em considero una heroïna ja que no vaig salvar el llibre de la foguera, sinó de les escombraries.
Jo no vull ser el vostre amic invisible. Vull que tots sapigueu que sóc jo, la Margarida d’ Elmondelacuina, qui us fa aquest petit obsequi. Pensat, elaborat i dedicat amb tot el meu afecte.
A qui no li agrada la xocolata? Doncs uns bombons com aquests són tota una delícia. Presentats a taula en un plat, com a decoració d’un pastís, o posats en una bosseta per regalar als amics, us asseguro que desapareixen de seguida.
Només necessitem xocolata i uns motlles. Si no en teniu, podeu utilitzar els de fer glaçons i encara seran més divertits!
Desfem la xocolata al bany Maria, vigilant que la temperatura no sigui superior als 40-45˚. La remenem bé i l’aboquem al motlle. Acabem decorant amb un Lacasito, una ametlla o unes avellanes torrades. Posem el motlle a la nevera durant 15 minuts i ja podem desemmotllar els bombons.
També els podem fer farcits de taronja. Agafem la taronja confitada i la tallem ben petita. Omplim una tercera part del motlle amb xocolata, posem una mica de taronja i acabem d’omplir amb més xocolata, procurant que els laterals quedin coberts de xocolata. Així, ningú sabrà què hi ha a dins fins que no el tingui a la boca.
Ingredients:
Xocolata Nestlé Postres
Lacasitos
Ametlles torrades
Avellanes pelades
Taronja confitada
I mentre aneu menjant aquests bombons, podeu llegir el llibre de Lisa See Flor de Neu i el ventall secret. Edicions 62 (El balancí, 540), Barcelona, 2006, en què ens parla de la relació de dues dones que, gràcies a un llenguatge secret, són capaces de trobar en l’amistat el sentit de les seves vides.
Busco, pregunto, medito, torno a buscar... I gairebé sempre acabo pagant més del límit establert, per assegurar-me que no acabarà al racó de les andròmines. I tants patiments a canvi de què?
Algú tenia un llibre vell i inútil, que ocupava un espai en el prestatge de la seva habitació, i no sabia com desempallegar-se’n. Jo vaig ser la seva salvació. Però no em considero una heroïna ja que no vaig salvar el llibre de la foguera, sinó de les escombraries.
Jo no vull ser el vostre amic invisible. Vull que tots sapigueu que sóc jo, la Margarida d’ Elmondelacuina, qui us fa aquest petit obsequi. Pensat, elaborat i dedicat amb tot el meu afecte.
A qui no li agrada la xocolata? Doncs uns bombons com aquests són tota una delícia. Presentats a taula en un plat, com a decoració d’un pastís, o posats en una bosseta per regalar als amics, us asseguro que desapareixen de seguida.
Només necessitem xocolata i uns motlles. Si no en teniu, podeu utilitzar els de fer glaçons i encara seran més divertits!
Desfem la xocolata al bany Maria, vigilant que la temperatura no sigui superior als 40-45˚. La remenem bé i l’aboquem al motlle. Acabem decorant amb un Lacasito, una ametlla o unes avellanes torrades. Posem el motlle a la nevera durant 15 minuts i ja podem desemmotllar els bombons.
També els podem fer farcits de taronja. Agafem la taronja confitada i la tallem ben petita. Omplim una tercera part del motlle amb xocolata, posem una mica de taronja i acabem d’omplir amb més xocolata, procurant que els laterals quedin coberts de xocolata. Així, ningú sabrà què hi ha a dins fins que no el tingui a la boca.
Ingredients:
Xocolata Nestlé Postres
Lacasitos
Ametlles torrades
Avellanes pelades
Taronja confitada
I mentre aneu menjant aquests bombons, podeu llegir el llibre de Lisa See Flor de Neu i el ventall secret. Edicions 62 (El balancí, 540), Barcelona, 2006, en què ens parla de la relació de dues dones que, gràcies a un llenguatge secret, són capaces de trobar en l’amistat el sentit de les seves vides.