Estrelletes d'ametlla

De cop i volta em vaig quedar sense res. I, encara que al principi no em vaig adonar, ben aviat vaig ser conscient que la foscor m’acompanyaria a tot arreu.

Podia pregar, desitjant temps millors. O cridar, per fer sentir la meva desesperació. O plorar fins a haver vessat l’última llàgrima. Però res ja no em tornaria la il·lusió que m’havien arrencat.

Era l’home del sac qui s’havia endut el meu tresor? La bruixa perversa dels contes? O potser l’home llop? No, cap d’ells hauria estat capaç de cometre una acció tan execrable.

Els dolents d’avui dia són invisibles. Sents les seves veus a prop, però les seves urpes poden estar a milers de kilòmetres. I malaguanyades són les paraules amb aquests monstres, ja que les seves oïdes són sordes!




Corro aquí i allà, i en la meva pertorbació confonc dia i nit, perquè no hi ha cap sol que em guiï. No m’enviaran potser els déus cap espurna d’esperança? Cap estel fugaç voldrà alleugerir la meva pena? Sé que els meus precs em portaran el consol dels amics, i perquè no es perdin pel camí, il·lumino el cel amb aquestes estrelletes.

Si voleu il·luminar els vostres cors, animeu-vos a fer-les, que són molt bones i fàcils de fer. La recepta és del llibre La gran repostería de Laura Caraza i Mónica Patiño.




Encenem el forn a 170°. En un bol posem la farina, el sucre, la mantega, els rovells i la pell de llimona, i ho treballem bé fins a obtenir una massa homogènia. L’estirem amb el corró i, quan tingui un gruix de ½ cm, amb l’ajut d’un motlle tallem les estrelletes. Les posem en una plata amb paper de forn.




Barregem la clara i el sucre mòlt i unes poques gotes de suc de llimona, i tot seguit pintem totes les estrelletes amb aquesta glaça. Escampem per sobre les ametlles i les enfornem 15 minuts o fins que estiguin daurades.

Ingredients:

250 g farina
75 g sucre
175 g mantega
3 rovells
pell ratllada de ½ llimona

Per fer la glaça:
1 clara
200 g sucre mòlt
unes gotes de suc de llimona

100 g ametlles filetejades






Avui us recomano el llibre de Tahar Ben Jelloun Una absència enlluernadora de llum. Empúries (Narrativa, 159), Barcelona, 2001. La història està basada en fets reals, i és tan colpidora que no em queixo de la meva foscor. Més que res, perquè el meu monstre dóna senyals d’amansiment.