Brioix amb xocolata







Destrueix, pare, destrueix aquesta figura per la que tant agrado! –prega Dafne mentre intenta fugir debades dels deliris amorosos d’Apol·lo, provocats per la sageta d’esmolada punta daurada que Cupido li ha clavat.
De sobte, les formes suaus del seu cos són cobertes totalment per una fina escorça, alhora que els seus braços, enlairats clamant ajut, es converteixen en branques. Els seus cabells són ara fulles perennes, i els seus peus han quedat clavats al terra com arrels.
Tot i convertida en llorer, el déu Apol·lo no pot deixar d’estimar-la i, abraçant l’arbre, nota com tremola sota l’escorça el cor de la noia, no de por sinó per l’esforç de la fugida. I és que, com més corria ella, més ràpid era ell, i en la seva cursa veia els braços i les cames d’ella plens d’esgarrinxades. I perquè no la seguia com una àliga a la seva presa, sinó com un enamorat, li havia arribar a cridar: Corre més a poc a poc, si us plau, que jo també aniré més a poc a poc! Però ella encara fugia més espantada.
Ara ja només pot acaronar l’arbre i cenyir el seu cap amb una corona de llorer. Ja que no has volgut ser la meva dona, seràs el meu arbre! -diu besant el tronc.

Crec que el juganer Cupido em va clavar la mateixa sageta que al déu Apol·lo perquè, quan vaig veure a Los cerezos en flor el Brioix que la sempre riallera Elvira havia posat, a l’acte me’n vaig enamorar. Us el presento amb les modificacions que li he fet, adaptant-lo als gustos de casa.




Si el voleu fer, seguiu les instruccions que tot seguit us dono.

Primer, desfem el llevat amb 1 cullerada de sucre, 1 cullerada de farina i una mica d'aigua tèbia, i ho deixem llevar durant 15 minuts.

Encenem el forn a 35º. Untem amb mantega un motlle de 25 cm i l'enfarinem. Tallem la xocolata a trossos petits.

En un bol posem la farina, el sucre, la sal, la mantega tova, els ous i el llevat, i anem incorporant la llet mentre treballem la massa amb el robot de cuina durant 8 minuts. Quan la veiem prou elàstica i que es desenganxa de les parets del bol, la tapem amb un drap i la posem dintre del forn durant 2 hores (o fins que hagi doblat el seu volum).

La tornem a pastar durant 1 minut amb les mans per treure l'excés d'aire i tot seguit la tallem en 21 trossos de 40-45 g. De cada tros en fem una bola.



Agafem una bola de pasta, l'aplanem amb la mà i posem al mig un o dos trossos de xocolata. I tornem a fer una bola, vigilant que la xocolata quedi ben amagada. Anem posant les boles dins del motlle, primer les que es recolzen a la paret i, quan haurem donat tota la volta, fem una altra circumferència més petita i acabem posant-ne la darrera al centre del motlle.




Tornem a posar el brioix dintre del forn fins que dobli el seu volum (aproximadament 2 hores més).



El traiem del forn i pintem tota la superfície amb ou batut. Pugem la temperatura a 180º i, quan estigui ben calent, l'enfornem durant 30 minuts, vigilant al final. Abans de desemmotllar-lo, el deixem refredar una mica.





Ingredients:

550 g farina de força
200 ml llet tèbia
40 g mantega
40 g llevat fresc de forner (o 14 g de sec)
2 ous
50 g sucre
8 g sal
125 g xocolata Nestlé Postres

1 ou per pintar




Descobrirem, en tallar-lo, que cada tros amaga en el seu interior un cor que encara batega.

I, si voleu passar una bona estona, podeu llegir Pa amb xocolata, un llibre de Teresa Roig que he descobert no fa gaire i que he apuntat a la llista de pendents.




47 comentaris:

  1. No m'estranya gens que te n'enamoressis... perquè realment és un brioix espectacular!!
    I amb la sorpresa de xocolata a l'interior ha de ser deliciós! La foto del tall és una passada, es veu flonjo i molt esponjós.

    ResponElimina
  2. Margarida, t'ha quedat perfecte!! I la foto del tall, no saps les ganes que m'ha fet venir de clavar-hi queixalada!!! ;)
    Petons!

    ResponElimina
  3. Hola Margarida,

    tan ligero y tan delicioso
    un sueño. Elogio

    ResponElimina
  4. T'ha quedat de luxe, aquesta foto del tall és espectacular. Ptons

    ResponElimina
  5. Margarida, aquest brioix és espectacular!!!!
    m'encanta que estigui farcit de xocolata, bo bo!
    pt!

    ResponElimina
  6. Qué bo!! Cada vegada que intento fer règim, em poseu unes cosesssss.
    A la porra amb el règim. Amb el teu permís, ho imprimeixo i un dia d'aquests ho faré. Gràcies.
    Petonets i bon carnestoltes.

    ResponElimina
  7. Que delicia de brioche, con esas porciones de chocolate negro, hummm, se me hace la boca agua ;)

    Salu2, Paula
    http://conlaszarpasenlamasa.cultura-libre.net

    ResponElimina
  8. HOla Margarida, te contesto aqui el comentario en mi blog, este panadero indica en todos sus panes lo de meter unos paños dentro de la olla con agua en el horno. NO lo cuestioné, la verdad, simplemente seguí la receta y te puedo decir que se creó más vapor que cuando sólo metía la olla con agua, así que lo seguiré haciendo ;)

    Besos wapa, Paula
    http://conlaszarpasenlamasa.cultura-libre.net

    ResponElimina
  9. Mira que ets guapa!!! T'ha quedat millor que el meu!!!El que més m'agrada de tot aixó dels blogs, es com cadascú agafa una recepta i la torna seva! Cada cap de setmana faig un, i et puc dir que dura menys que un caramel a la porta d'una escola,jajaja. Ha quedat impressionant! tens unes mans úniques. Mil petons bonica i que tinguis un bon cap de setmana

    ResponElimina
  10. Acabo de mirar la panacotta de la Mercè i ara veig aquest brioix amb xocolata... em sembla que ho miraré mes be quan acabi de berenar, no per res eh, simplement que no puc deixar de salivar.
    Les teves entrades fantàstiques com sempre.
    Petons

    ResponElimina
  11. Hola Margarida.
    Deliciosa receta, una maravilla. Me alegro te guste el enrejado y aunque pueda parecer un trasto la verdad es que para enrejar masas y sobre todo el hojaldre es muy útil y le da un aire muy bonito a cualquier hojaldre por simple que pueda ser el relleno. Besos mil y gracias.

    ResponElimina
  12. Impresionant!! Estic al.lucinada, amb la presència que té aquest brioix...Quina gana, mare meva!!

    ResponElimina
  13. Hola Margarida. Es una delicia ver las fotos que pones, me llaman siempre la atención pero hoy me ha llamado más por la forma como ha levado. Tiene un aspecto fabuloso y con el chocolate dentro una delicia.
    Felicidades por el cuento, por el brioche y por tu maestría en la cocina. Que tengas un muy buen fin de semana y que ese Cupido te sea muy propicio.
    Saludos

    ResponElimina
  14. Bona nit Margarida
    Mira que sorpresa mes bona!.Estes són les que m'agraden:que li faces un mos i t'isca el xocolate.Així enamores a qualsevol.La foto del tall ho diu tot.
    Besets

    ResponElimina
  15. Hermusura y ricura, dos en uno. Estupendo.
    Un beso.

    ResponElimina
  16. Margarida... este brioche te ha quedado maravilloso, simplemente delicioso... ya me cogía yo ese de la foto, el corte con el chocolate chorreando...¡¡por Dios, que delicia!!

    ResponElimina
  17. Noia ...li vaig a ensenyar al meu marit , perquè aquest briox , ell no la fet mai...!! i pensa que en fa un munt...
    Ha quedat impressionant!!!

    ResponElimina
  18. tota una creació de l'obrador, magnifica elaboració i presentació segur quie tota una passada de sabor

    ResponElimina
  19. Jo com el marit de la Dolors, he quedat impresionada pel brioix i per la història que ja coneixia però que tu contes tant bé!!!!.

    Crec que serà el proper que faci en quan pugui menjar dolç.

    Una besada

    ResponElimina
  20. Espectacular!!! i la presència.... fabulosa. Se'm fa la boca aiugua!!1

    ResponElimina
  21. Bonjour Margarida,
    Quin brioix! sembla sortit de casa d'un pastisser! no sé si podria fer-lo tan bé...
    He tornat de vacances d'hivern per trobar la meva ciutat sota la neu! Amb més fred i gel que sobre les pistes d'esquí.
    Realment m'agradaria molt arribar ràpidament a la primavera per tornar a veure el sol!
    Je t'embrasse amicalement et je te souhaite un bon dimanche à toi et toute ta famille,
    ton amie française,
    Henriette.

    ResponElimina
  22. Margarida; Quina manera més subtil de "desfer-se" els adictes al xocolata en aquesta recepta tots el blocaires amants de la xocolata¡¡. :-D
    Que vaigi de gust Margarida¡¡.

    ResponElimina
  23. Qué bo i a mes amb sorpresa.
    M'agrada!!!

    ResponElimina
  24. Me encanata este tipo de bollería. Siempre me ha llamado la atención esta forma hecha con los bollitos pequeños. Se ve muy esponjoso.
    ¡ Qué envidia me das !
    Tomo nota de la receta, tengo 3 días de vacaciones por delante....lo hago seguro.Ya me estoy imagiando ese desayuno ....
    Un abrazo,
    María José.

    ResponElimina
  25. Gemma:és molt flonjo i amb la xocolata resulta deliciós de veritat!

    Mercè: ja m'ho imagino!

    Jacktels Kochbuch: danke für den Kommentar. Wirklich ist er köstlich.

    Carmen (Dulces bocados): La foto del tall us agrada a tots (perquè sou uns xoco-addictes), però a mi m'agrada més la primera de totes.

    *Eva*: sí, estic segura que si no anés farcit de xocolata no seria el mateix!

    Joana: no cal fer un règim estricte! El dia que mengis aquest brioix, fes-te unes verduretes de primer! El pecat no serà tan gran, oi?

    Paula: encantada con tu comentario! Viniendo de una entendida en masas y panes, es todo un piropo!
    Gracias por la respuesta.

    Elvira: no, no m'ha quedat millor, que el teu té una pinta magnífica. Sinó, no m'hauria enamorat com ho va fer!
    És divertit això, oi? És com la recepta dels baggels que heu fet vosaltres: deu maneres diferents de fer-los i totes fantàstiques!

    Dolorss: doncs tu berena tranquil·la, i després et passes per aquí i agafa el que vulguis, que un trosset d'aquest brioix ja te'l regalo!

    tartasacher: sí, creo que acabaré por comprármelo porque realmente la presentación de las tartas es mucho más bonita. Y a mano es imposible que quede perfecto!

    ResponElimina
  26. CocinArte: estic d'acord amb tu, Núria: la presència d'aquest brioix és maquíssima. I té un color que ja voldria jo a l'estiu! ja,ja...

    Juan: pues sube solo. A veces dejo que las masas leven en la cocina, tapadas con un paño, pero me gusta más meterlas en el horno a 35º más o menos, durante 2 horas. Cuando abres el horno, parece que haya habido un milagro: sube tanto que sobresale del molde!

    mesilda: aquest brioix és tan bo que sense la sorpresa també te'l menjaries a gust. Ara, si surt la xocolata desfeta de l' interior... el plaer és immens! I sinó pregunta-li a la meva Núria, que va quedar encantada! (és la més xocolatera de tots)!

    Irmina: tienes razón. Y en las fotos he de reconocer que también quedó bien!

    Onega: pues no tengas reparo! Tú entra en mi cocina y coge todo lo que quieras!

    ELS PEIXOS: doncs demana-li que el faci que ja veuràs com us agradarà!
    I després m'ho dius, eh? que jo vull saber l'opinió d'un expert!

    StHilari: molt laboriós no és. Ara, espectacular... molt, d'aquells que et fan quedar bé!

    xisca: com és que no pots menjar dolç? Estàs a règim? Jo també n'hauria de fer, i a més a més faig aquests brioixos que no m'ajuden gaire! Després... no em toca res més que bicicleta i kilòmetres! Però sé que els miracles no existeixen!

    Gent jove pa tou: doncs vosaltres que sabeu tant de fer masses, ja podeu començar a fer-lo: no us decebrà!

    ResponElimina
  27. Henriette: jo també crec que no hi ha res com la primavera! Aquí no fa tant de fred ni tenim la neu que us cau a vosaltres, però Déu n'hi do el fred que fa aquest hivern!
    Aquest brioix ha sortir de la cuina de casa meva, que té un forn normal. I ja ho crec que series capaç de fer-lo. Aquest i molts més. Segur!

    Josepb: ja ho pots ben dir! Si tinc tant comentaris i tantes visites, sé que és per la xocolata que encara batega a l'interior d'aquest brioix.

    marisabel: això és lo millor: la sorpresa que no t'esperes! I que ningú no s'espera!

    María José: Sí, parece mentira cómo poniendo juntas unas bolitas, ellas solas se unan, suban de manera espectacular y acaben haciendo un brioix super esponjoso y con un color increíble!
    Espero que disfrutes estos tres días que tienes de vacaciones y los aproveches bien!

    ResponElimina
  28. Una presentació espectacular, Margarida...!!! hi ha per enamorar-se del briox...tan tan d´enamorament com per menjar-ne sense parar :)) petonetsss

    ResponElimina
  29. Quin brioix més deliciós. Fa una bona pinta... Ja m' anoto la recepta que les meves filles segur que els hi agradarà.
    ptns.

    ResponElimina
  30. I sense robot de cuina, també es pot fer, oi?. Acabo de comptar que necessito unes 5 hores més o menys per fer-lo. Per tant, si es fa una tarda, per a l'endemà, com ho veus?. Amb tot això, pots veure que m'ha encantat!

    ResponElimina
  31. Mª Jose- Dit i Fet: I tant! Entre cinc ens el vam menjar de seguida i no vam deixar ni les engrunes!

    ANNAFS; n'estic segura! Sobretot si els agrada la xocolata!

    Glòria: la massa la pots fer com vulguis. Si tens panificadora, perfecte. Si tens una batedora-amassadora, perfecte, I si no tens res d'això, però tens dues mans, perfecte! Jo abans tot ho feia a mà, però acabava amb els canells fets pols i des d'aleshores que faig servir la màquina.
    Jo el faria al matí per menjar-me'l a l'hora de dinar o per berenar. Per dues raons: una, que el brioix estarà més tou (a l'endemà, vulguis que no, s'haurà assecat una mica), i dos, que la xocolata encara estarà desfeta (a l'endemà s'haurà endurit). Si tens la feina (no gaire), i la paciència (pel temps que has d'esperar per què pugi) crec que val la pena menjar-se'l acabat de fer. Però això depèn del temps que tinguis. Jo el vaig començar a fer el diumenge a les 8 del matí, i a l'hora de dinar estava.... boníssim!

    ResponElimina
  32. Margarida!!! quina sort que tenen els de casa teva!!!

    Em sembla una recepta boníssima!!! i com sempre...la presentació de 10!!! ja no només per el brioix en sí, sinó pel detall de les flors que sempre o gairebé sempre ens regales a les fotografies!!! és un plaer visitar-te!!!

    Ah!!! i pobre Dafne!!! quina tragèdia!!

    Petonassos

    Miel

    ResponElimina
  33. Cupido també em a arribat al cor amb aquest brioche.
    Estupenda recepta.
    Salutacions.

    ResponElimina
  34. Margarida, gracias por tus palabras, si, es una niña deseada y querida por todos.
    Lo que me ha dejado sorprendida es tu Brioche, torta o como quieras llamarla, que linda. ¡¡Como ha subido¡¡¡ ¿ ves?? eso no me ocurre a mi. pero me llevare la receta, para los pendientes y un dia de fiesta, de esos que puedes cocinar sin prisas. aunque carezco d ellos.
    Te ha quedado fantastica, me encanta y una presentaion estupenda, como me tienes acostumbrada.
    Y, si, Elvira tiene muy buenas recetas y buenas ideas.
    Bsss muy felicies desde Almeria.

    ResponElimina
  35. L'he vist a molts llocs, i és tant espectacular el resultat... i a sobre amb sorpreseta dins. Ja no ne deu quedar suposo jajja

    ResponElimina
  36. M'encanten els mites grecs... i el teu pastís em lleva les paraules!

    ResponElimina
  37. Oh, brutal brutal, aquest cor de xocolata és per caure de cul!

    ResponElimina
  38. Margarida, si el brioix sol ja m'encanta ambla sorpresa de xocolata ha de ser... espectacular!!!
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  39. Que bonito y perfecto te ha quedado, y claro seguro que exquisito, muchas felicidades, besos, pepa.

    ResponElimina
  40. P E R F E C T O , es pura tentación y la presentación un 10, me encantó

    Besotes

    ResponElimina
  41. Hola Margarida, me ha gustado muchisimo este pan tuyo.
    Una delicia.
    Besos

    ResponElimina
  42. Margarida, quina cosa més bonica! i quina delicadesa de presentació!

    No sé si hi ha una cosa tan senzilla i bona com un brioix amb xocolata, però aquest teu es tota una temptació, de debò. Me'l apunto per fer-lo. Ah! i el llibre també que no el coneixia. :-)

    un petó ben gros.

    ResponElimina
  43. menuda pinta! tu cocina debia oler increible, y la ultima foto, es que se me cae la baba, precioso y delicioso! besitos

    ResponElimina
  44. Òndia! :O

    Espectacular, m'he quedat sense paraules (entre altres coses, perquè em regalima saliva) :D

    ResponElimina
  45. Tan bonica que és la mitologia, i que poc que en sabem. És ben curiós com a la història de l'art es barrejaven els temes mitològics amb els religiosos diguem-ne “oficials”, i això és una prova ben evident que el fabulós i imaginatiu món de la mitologia va seguir viu durant molts segles. És una llàstima que a les escoles no se n'ensenyi per despertar-ne l'interès, ja que les històries mitològiques són autèntiques “ventis”.

    L'únic comentari que et puc fer d'aquest brioix és que t'ha quedat preciós, ja que el llevat i jo som incompatibles: No em lleva mai res! No sé si serà perquè com que ja em molesta -i molt- l'olor del llevat, algun déu protector d'aquest fermentador me la té jurada. :)

    ResponElimina