Sé que tinc un munt de papallones amagades a la panxa, encara que no les he vistes mai. Mentre reposen, visc tranquil•la i ningú no s’adona de res. Però un cop s’han tret l’ensopiment de sobre i comencen a voletejar, tot canvia. Somio a totes hores, sóc feliç saltant entre els núvols i em veig capaç de fer pessigolles a la lluna.
Quan sento a la panxa el rebombori que fan les papallones, sé que no hi ha coses impossibles. El sol lluu les vint-i-quatre hores i les llàgrimes no existeixen. Un somriure permanent es dibuixa en el meu rostre i cap mal no m’afecta. Sóc al paradís i no temo ni serps ni malediccions. Tinc prou força per combatre com un heroi i prou energia per no defallir.
No sé pas com han entrat a la meva panxa, però no vull pas que les papallones canviïn de llar. I és que mentre elles s’hi troben a recer, jo no faig altra cosa que pensar en tu.
De la mateixa manera que ningú veu què amago a la panxa, tampoc veureu què amaguen els meus bunyols fins que no els tasteu. Bunyols lleugers, fets amb pasta choux i farcits de crema pastissera. No és temps de Quaresma? Doncs mentre reflexionem en silenci què fem malament i què hem de fer per millorar, anem menjant aquesta delícia perquè quaranta dies passen en un tres i no res!
Primer de tot fem la crema pastissera. Fem bullir uns minuts la llet amb mig canotet de canyella i la pell de llimona, i tot seguit la colem. En un altre cassó posem l’ ou sencer , el rovell i el sucre i els batem bé. Afegim la Maizena i unim tots els ingredients. Aboquem de mica en mica la llet i posem el cassó a foc molt suau. No parem de remenar amb el batedor durant 8 o 10 minuts, fins que comencin a sortir butllofes. Retirem el cassó del foc, fem una bona batuda i tapem la crema amb film transparent perquè no faci tel, com ja vam explicar aquí.
Per fer la pasta choux, posem en un cassó l’aigua, la llet, la mantega, la sal i la pell de llimona, i ho fem bullir 3 minuts. Retirem la pell de llimona. Passem per un sedàs la farina perquè s’airegi i l’aboquem tota de cop al cassó, que tindrem a foc baix. Remenem bé amb una espàtula de fusta i treballem la massa fins que sigui espessa i fina. La retirem del foc i la deixem refredar uns minuts.
Afegim un ou sencer i, amb l’espàtula, anem treballant la massa fins que l’ou s’hi hagi unit bé. Fem el mateix amb els altres ous, posant-los sempre d’un en un.
Posem força oli en un cassó a foc baix, i quan estigui calent hi tirem una culleradeta no gaire plena de massa. Si ens ajudem de dues culleretes, aconseguirem una forma més arrodonida. Els bunyols s’inflaran fins a quadruplicar com a mínim el seu volum. Ells mateixos es giraran i agafaran un color daurat per tots els costats. Els traiem amb un colador per eliminar l’excés d’oli i els deixem a sobre de paper de cuina, mentre fem una altra tanda de bunyols. I anem repetint aquest pas fins a acabar tota la massa.
Amb una broqueta metàl•lica (si no en teniu, podeu fer servir la punta d’un ganivet) fem un foradet als bunyols i els farcim amb crema pastissera, que haurem posat en una xeringa grossa o en una màniga pastissera. Acabem escampant sucre mòlt per sobre amb un colador.
Ingredients:
125 ml aigua
125 ml llet
100 g mantega
1 pessic de sal
pell de llimona
200 g farina
5 ous
Per a la crema pastissera:
½ l de llet
½ canotet de canyella
la pell de ½ llimona
1 ou sencer
1 rovell
75 g sucre
60 g Maizena
¾ de l d’oli per fregir (com a mínim)
sucre mòlt
Heu vist res de més flonjo i delicat? L'embolcall perfecte per a les papallones juganeres que tots amaguem a la panxa quan sentim néixer dins nostre una nova il·lusió!
Quan sento a la panxa el rebombori que fan les papallones, sé que no hi ha coses impossibles. El sol lluu les vint-i-quatre hores i les llàgrimes no existeixen. Un somriure permanent es dibuixa en el meu rostre i cap mal no m’afecta. Sóc al paradís i no temo ni serps ni malediccions. Tinc prou força per combatre com un heroi i prou energia per no defallir.
No sé pas com han entrat a la meva panxa, però no vull pas que les papallones canviïn de llar. I és que mentre elles s’hi troben a recer, jo no faig altra cosa que pensar en tu.
De la mateixa manera que ningú veu què amago a la panxa, tampoc veureu què amaguen els meus bunyols fins que no els tasteu. Bunyols lleugers, fets amb pasta choux i farcits de crema pastissera. No és temps de Quaresma? Doncs mentre reflexionem en silenci què fem malament i què hem de fer per millorar, anem menjant aquesta delícia perquè quaranta dies passen en un tres i no res!
Primer de tot fem la crema pastissera. Fem bullir uns minuts la llet amb mig canotet de canyella i la pell de llimona, i tot seguit la colem. En un altre cassó posem l’ ou sencer , el rovell i el sucre i els batem bé. Afegim la Maizena i unim tots els ingredients. Aboquem de mica en mica la llet i posem el cassó a foc molt suau. No parem de remenar amb el batedor durant 8 o 10 minuts, fins que comencin a sortir butllofes. Retirem el cassó del foc, fem una bona batuda i tapem la crema amb film transparent perquè no faci tel, com ja vam explicar aquí.
Per fer la pasta choux, posem en un cassó l’aigua, la llet, la mantega, la sal i la pell de llimona, i ho fem bullir 3 minuts. Retirem la pell de llimona. Passem per un sedàs la farina perquè s’airegi i l’aboquem tota de cop al cassó, que tindrem a foc baix. Remenem bé amb una espàtula de fusta i treballem la massa fins que sigui espessa i fina. La retirem del foc i la deixem refredar uns minuts.
Afegim un ou sencer i, amb l’espàtula, anem treballant la massa fins que l’ou s’hi hagi unit bé. Fem el mateix amb els altres ous, posant-los sempre d’un en un.
Posem força oli en un cassó a foc baix, i quan estigui calent hi tirem una culleradeta no gaire plena de massa. Si ens ajudem de dues culleretes, aconseguirem una forma més arrodonida. Els bunyols s’inflaran fins a quadruplicar com a mínim el seu volum. Ells mateixos es giraran i agafaran un color daurat per tots els costats. Els traiem amb un colador per eliminar l’excés d’oli i els deixem a sobre de paper de cuina, mentre fem una altra tanda de bunyols. I anem repetint aquest pas fins a acabar tota la massa.
Amb una broqueta metàl•lica (si no en teniu, podeu fer servir la punta d’un ganivet) fem un foradet als bunyols i els farcim amb crema pastissera, que haurem posat en una xeringa grossa o en una màniga pastissera. Acabem escampant sucre mòlt per sobre amb un colador.
Ingredients:
125 ml aigua
125 ml llet
100 g mantega
1 pessic de sal
pell de llimona
200 g farina
5 ous
Per a la crema pastissera:
½ l de llet
½ canotet de canyella
la pell de ½ llimona
1 ou sencer
1 rovell
75 g sucre
60 g Maizena
¾ de l d’oli per fregir (com a mínim)
sucre mòlt
Heu vist res de més flonjo i delicat? L'embolcall perfecte per a les papallones juganeres que tots amaguem a la panxa quan sentim néixer dins nostre una nova il·lusió!
Margarida, quina goig que fa aquesta safata de bunyols!! I farcits de crema els meus preferits! :)
ResponEliminaTot i que jo em quedo amb els brunyols de l'Empordà que he menjat tota la vida. :p
Petons!
Son boles d'aire llamineres, gustoses, bones i lleugeres, son una meravella pels sentits els bunyols. Els teus son tan delicats i formosos que fa pena menjar-los. Molts petons.
ResponEliminame encantan, lo malo es que no puedes parar de comerlos, que pinta! besitos
ResponEliminaSi a la Txell li fa pena menjar-se'ls, jo ja agafaré la seva part XDDD
ResponEliminaNo sabia que es feien amb pasta choux, bé, de fet no sabia amb quina pasta es feien.
De totes maneres, diria que a casa només n'hem fet a l'estil de l'Empordà, potser aquest any haurem de variar, i si els faig de crema, podré provar el plaer de menjar-me el canonet de canyella (que em vas recalcar tu mateixa XDDD).
Margarida, ahora sí que me has picado a hacerlos para ver como se muerde y sale la crema pastelera :)
ResponEliminaSalu2, Paula
http://conlaszarpasenlamasa.cultura-libre.net
tinc moltes ganes de fer bunyols de vent. Farcits de crema com proposes han de ser molt molt temptadors!
ResponEliminapt!
Que flonjos i delicats es veuen, i si amaguen "papallones" de crema els trobo espectaculars!!!
ResponEliminaPTNTS
Dolça
Yo no sé cuantos podría comer....
ResponEliminaDeliciosos.
Un abrazo,
María José.
M'agrada la quaresma només per l'excusa dels bunyols, je je je... Jo els enfarino amb sucre normal, però així amb sucre en pols queden molt més bonics ;)
ResponEliminaQuins bunyols tan macos i perfectes, i farçits amb crema, la meva perdició!!Aixó faré, pensant que he fet malament i que tinc que millorar em penso empassar una safata com la teva!!! Després segur que em trovaré i sentiré millor persona!!!Petons guapa
ResponEliminaQuins bunyols tan flonjos! quina meravella, Margarida. I farcits de crema, jo diria que perfectes! Amb aquestes fotos tant maques, es que es mengen sols!! :-)
ResponEliminaNo sé que em passa que quan us vinc a veure em venen ganes de cuinar-ho tot! :-))
un petó, bonica.
no se si les teves papallones reclamen la crema pastissera... però veient com t'han quedat aquests bunyols és lògic pensar que no hagin coses impossibles mentre els proves...
ResponEliminaUna abraçada!
Que buenos, mira que me encantan los buñuelos, y los tuyos te han quedado preciosos, felicidades, besos, pepa.
ResponEliminaMargarida, los buñuelos me gustan mucho y si están rellenos de crema pastelera ya no es gustar es encantar.
ResponEliminaSe me hace la boca agua al imaginar lo deliciosos que te han debido salir.
Saludos
Ummm sem fa la boca aigua deurien estar de vici, i farcits de crema.
ResponEliminaPetons
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaBunyols meravellosos. Jo, com la Gemma, si hi ha alguna cosa de la quaresma que m'agrada, es la gastronomia que l'acompanya, i els bunyols davant de tot.
ResponEliminaUna abraçada
Que bona cara fan aquests bunyols y farcits de crema tota una delicia.
ResponEliminaUn petó!
Ana de: 5 sentidos en la cocina
Che buone queste fritelle, sono venute benissimo. Ciao Daniela.
ResponEliminaBona nit Margarida.
ResponEliminaXicona!,És que veient les fotos i com ho expliques de bé em fas ganes de menjar-ne,se'm fa la boca aigua.Estos bunyols són una temptació,quan els tens davant no pots parar de menjar,són riquíssims!!!!
Besets
Que bonics, tan rodonets!. La meva obsessió és portar-ne a la feina, però fer-los d'un dia per l'altre, no deu ser massa recomanable, oi?
ResponEliminaMargarida aixi som mes de bunyols de carabassa però casi m'agraden mes els teus amb la crèma.
ResponEliminaBesets
Margarida, quines fotos!! T'han quedat de vici jeje. Ara a veure qui va a comprar al forn de pá, després de veure les teves, la resta em semblará uiiii.
ResponEliminaFelicitat i mooolts petonets.
Mmmmmm, Mmmmmmm, Mmmmmmmm. Amb la gana que tinc ara, buidaria aquesta meravellosa safata de bunyols.
ResponEliminaUna abraçada.
La de años que hace que no preparo buñuelos de viento!!! Qué ricos son y en casa los agradecen mucho, así que me los apunto y punto!!
ResponEliminaun biquiño
L' altra dia també en vaig fer... són tan bons i farcits amb crema encara més. T' han quedat molt bé.
ResponEliminaEn casa llegando estas fechas hacemos buñuelos, la verdad que son deliciosos y tan tan suavesss ..., te quedaron preciosos.
ResponEliminaBesotes
Per que m’ho fas això????
ResponEliminaMira, me’n vaig a sopar i desprès et llegeixo, ara seria impossible.
Quina pinta mare meva.
Ostres ...això si que són bonyols de vent ...ben fets...!!!
ResponEliminaSaps Margarida que els bunyols em tornen més "loca" que la mona! i el més fort es que no ne fet mai :(
ResponEliminaAquest any tinc de fer un cop de cap.
Felcitats per aquestos teus que m'han fet tornar la boca aigua.
Margarida, que delicados, que sensibilidad para contarnos el paso apaso. Es d elo que no me atrevo a hacer. Los veo delicadisimos y dificilisimos.
ResponElimina¿ no dicen que cuando revolotean mariposas en la barriga es que estas enamorada??? a mi me revolotean mucho...je j...aun....
Me gustaban unos buñuelos que hacia mi abuela redondos de viento, huecos totalmente,, fritos y los enganchaba en una cuerda.
Se fue sin darnos la receta.
poro quedan en mi mente y su recuerdo en mi corazon..
bss dese almeria
Madre mia, no se que me ha gustado más si la receta que es perfecta o la entradita que has puesto....
ResponEliminaMejor me quedo con ambas cosas.
Besitos.
Margarida; No val la pena pensar que fem malament, i mengar aquets bunyols tot l'any? :-D
ResponEliminaSalutacions Maargarida¡¡
T'han quedat magnífics!
ResponEliminaSalut!
Bloc pa amb oli i xocolata
No en faig quasi mai, però els bunyols m'encanten. Ja m'enviaràs una capseta jaajaja.
ResponEliminaA mi em passa com a en Josep noctàmbul: A la Quaresma se l'hi ha d'agrair la gastronomia, i els bunyols -i ja no diem les maneres de fer el bacallà- en són la prova més evident.
ResponElimina