Pastís de lluç i musclos







Tota la vida estalviant, de què li va servir a la pobra Antònia? Per ser més feliç? Per tenir una vellesa més còmoda? Com s'entén, doncs, que els veïns la trobessin un matí al bell mig del carrer, amb totes les seves pertinences dins d'unes bosses, plorant desconsoladament la seva sort?

Mai havia anat a la moda, no sabia el que eren les vacances i ja feia anys que el marit l'havia abandonat. Semblava una d'aquelles persones que només havien nascut per treballar. Era petita i rabassuda, i molt alegre, malgrat les circumstàncies.

Quan una caiguda desafortunada la va deixar per sempre més en una cadira de rodes, va gastar tots els estalvis en adaptar el pis a la seva nova realitat. Però li van augmentar el lloguer i aviat es va veure incapaç de fer front a totes les depeses. Va acabar sent desnonada sense contemplacions.

60 anys, sola, sense feina, en cadira de rodes i al carrer. Just quan semblava que la seva vida no podia anar més malament, va sorgir una llum al final del camí. Era la Pilar, una vídua sense fills, que la va acollir a casa seva i va compartir amb ella la seva misèria.

Cada dia anaven juntes al mercat i demanaven a les parades allò que la gent no volia. Un cap de peix, unes espines, un pa del dia abans, unes pomes macades... Com agraïen tanta generositat! Aquell menjar senzill, fet amb amor i menjat amb alegria, va tornar la felicitat a les seves vides i mai ningú no les va sentir queixar-se de la seva sort.



No sé si elles van preparar mai aquest pastís de peix, però m'esgarrifo pensant com hi pot haver gent que llenci els caps i les espines, i no els aprofiti per fer un fumet ben bo que ens soluciona un primer plat o serveix per vestir de gala una recepta com la que avui us presento.




Quan volem supremes de lluç o rap, o filets de llenguado o de qualsevol altre peix, convé que en demanem al peixater els caps i les espines per poder fer fumet, que guardarem al congelador per quan el necessitem. Per al brou d’aquesta recepta he utilitzat el cap i les espines de dos lluços de palangre, els he bullit amb aigua a foc fort durant ½ hora i després l’he colat.

Quan comprem el lluç, triarem la part de la cua, per estalviar-nos les arestes, i demanarem al peixater que l’escati i en tregui les espines laterals.

Descongelem la làmina de pasta de full. Després encenem el forn a 200˚. Rentem el peix, el salem i el posem en una plata amb 4 cullerades de caldo. Tapem amb paper d’alumini i el posem al forn calent durant 15 minuts.

Rentem els musclos, els posem al foc i els obrim al vapor. Tot seguit colem l’aigua que han deixat anar i els traiem les valves.

Retirem la pell del lluç i l’espina central. Esmicolem una mica el lluç i el repartim, junt amb els musclos, en cinc motlles individuals, que poden ser de soufflé o de cassoletes (tartaletas).




Posem en un cassó el fumet, el suc que ha quedat a la plata del lluç, l’aigua que han deixat anar els musclos, prèviament colada, i el vi, i ho deixem bullir fins que tot el líquid s’hagi reduït a ½ litre.

Posem l’oli en un altre cassó a foc lent. Piquem ben fina la ceba i la posem al cassó. Quan comenci a agafar color, afegim els xampinyons tallats a làmines i els coem durant 3 o 4 minuts.

Afegim la farina i remenem bé amb una espàtula. Traiem el cassó del foc i afegim el brou reduït fins a tenir una salsa ben lligada. Salpebrem i tornem el cassó al foc, fins que arrenqui el bull. Deixem que es cogui lentament durant 5 minuts. Afegim la nata i, 3 minuts més tard, retirem el cassó del foc.




Aboquem aquesta salsa a sobre del lluç i els musclos. Encenem el forn a 200˚. Estirem la pasta de full amb el corró i la tallem en 5 trossos de la mida dels motlles. Amb els retalls, fem els guarniments.




Cobrim els motlles amb els trossos de la pasta de full. En pintem la superfície amb ou batut, i a sobre posem els guarniments. Els pintem també. Abans d’enfornar els motlles, els fem un petit forat al mig perquè hi pugui sortir el baf. Els posem al forn durant 20 minuts o fins que la pasta de full estigui ben daurada.

Ingredients (per a 5 persones):

750 g de lluç
500 g musclos
60 ml oli
1 ceba mitjana
100 g xampinyons
40 g farina
sal i pebre
550 ml caldo de peix
150 ml vi blanc
60 ml nata

250 g pasta de full
1 ou per pintar





Tan commovedora com aquesta és la història d'Oliver Twist, de Charles Dickens (Edicions Proa, Col·lecció Clàssics Moderns. Barcelona, 1996 3a ed.). Malgrat l'ambientació tètrica de la novel·la, en què cal situar el reguitzell d'infortunis del pobre Oliver, l'autor aconsegueix dotar-la d'una profunda humanitat. Sempre hi ha una llum al final del camí.




35 comentaris:

  1. Una bellissima idea questo tortino. Un abbraccio Daniela.

    ResponSuprimeix
  2. HOLA GUAPA TU

    ET FELICITO PEL PLAT, QUEDA FANTASTIC, I JO QUE SOC UNA ENAMORADA DE LA PASTA FULL, ET COPIO LA RECETA, I SEGUR QUE LA FARE AVIAT

    PETONETS SUSANNA

    ResponSuprimeix
  3. Quina raó tens margarida !!! A mi em passa el mateix que tu quan veig que ho volen llençar tot...gracies , que no tothom fa el mateix..
    Jo ja hi explicat més d´una vegada , que la gent van compra'n un lluç..llençam el cap , una bruixa a filets..llemçam les espines ...i quan han acabat ...em diuen: Ara donem peix per el fumet...que et semble??? després jo les renyo i els hi dic , ara agafo tot el que m'has fet Llença i ja en tens per fer el fumet...
    Bé , aquest pastis , és de festa Major!!!!
    felicitats, maca

    ResponSuprimeix
  4. Bona nit Margarida
    Tens raó,no cal tirar res.És el que ma mare m'ha ensenyat i a ella la seua.Fixa't,ja sabien elles el que era la sostenibilitat,i no la gent de hui que van tots sobrats,
    amb la cultura d'usar i tirar.
    El plat que ens presentes m'encanta.En casa som molt de peix,i este es veu molt saborós,i amés acompanyat de pasta fullada que el fa mes elegant.
    Besets.

    ResponSuprimeix
  5. Extraordinària recepta i immillorable presentació. Per descomptat, la història que expliques a l'inici, està a l'alçada del plat. Tot plegat fa els teus posts únics. M'agraden, no canviïs. Una abraçada

    ResponSuprimeix
  6. Una historia una mica trista, però sempre hi ha un camí on trobem una sortida. Una recepta estupenda. Ara mateix he apartat del foc un brou de peix pero fer lluç amb salsa verda... La resta la congelo, aprofito per un altre plat.
    Un petò ben fort
    María josé

    ResponSuprimeix
  7. Com sempre una entrada que ens du a la reflexió! El pastís ha de ser de caures les llàgrimes de bo, els musclos, li deuen donar el toc de gràcia! El ramequín gris, és del tot preciós. Molts petons i moltes felicitats.

    ResponSuprimeix
  8. Quanta raó que tens Margarida, fixa't, a mi el peix m'encanta però netejar-lo, perquè enganyar-nos, no tant :-). Tot i així no he llençat mai un cap de peix, ni unes potes de sípia, ni els caps de les gambes. Trobo que amb totes aquestes espines i caps es fa el millor fumet, i si pel plat del dia no els necessito, ho congelo, que segur que trobaré el moment.

    La recepta em sembla impressionant, Margarida, i la pasta de full, trobo que li has donat un toc elegantíssim.

    Com m'agrada haver-te conegut :-) tens molt de gust cuinant.

    un petó ben gros, bonica

    ResponSuprimeix
  9. ¡ Menuda historia !
    No cabe duda que da pie a la reflexión.
    Gracias por tus palabras y por la receta.Yo hago un guiso parecido pero tu idea de cubrirlo con el hojaldre me ha encantado.Le da al plato otra terminación.
    Un abrazo,
    María José

    ResponSuprimeix
  10. Hola Margarida.
    Una entrada preciosa y una receta maravillosa. Gracias por las dos cosas. Me alegra mucho que te gusten los tiramisú que he hecho para el desafío mensual de DB. Mil besos

    ResponSuprimeix
  11. una historia llena de amor desinteresado culminada con una gran receta.

    Que pases un feliz domingo ;), Paula
    http://conlaszarpasenlamasa.cultura-libre.net

    ResponSuprimeix
  12. Un plat boníssim, deliciós, amb pasta de full que li dona aquest magnífic toc cruixent tan bó!!! Saps que aquí no tenen mai caps o espines?El peix sempre arriva sense cap,aquí no els agrada veure els ulls!!! Així que sempre em porto d'allà, arrivo i congelo, i sempre tinc per fer un bont brou de peix. Petons bonica

    ResponSuprimeix
  13. Elvira, saps una cosa? em sembla que no sou els únics, als estats units o a Cuba, pel que jo sé, tampoc estan acostumats a veure els caps als peixos. De fet, quan venen aqui, i veuen els llagostins o els escamarlans, fan escarafalls, i diuen el mateix, que amb els ulls que sembla que et miren no son capaços de menjar-lo :-) ... quines coses. :-)

    Perdona Margarida, però m´ha fet gràcia comentar-ho. :-)

    ResponSuprimeix
  14. Estic d’acord amb tu de que sempre hi ha una llum al final del camí, en ocasions es difusa però hi es.
    El mateix que sempre hi ha a la teva taula un plat deliciós , com ara el que ens presentes.

    Petons

    ResponSuprimeix
  15. Margarida m'agrada llegir els teus relats amb deteniment, sempre em fas parar a pensar.
    El pastís magnífic i amb una presentació fabulosa, això de reservar caps i espines és bon consell sobretot per a la gent jove que ens llig que en eixes coses no pensen.

    ResponSuprimeix
  16. Margarida, tota la raó!! Com poden llençar el cap o les espines del peix amb el fumet que se'n pot fer!!!
    I aquest pastís de peix l'has ben engalanat! T'ha quedat fantàstic com sempre! :)
    Petons!

    ResponSuprimeix
  17. el pastís de 10!!, .. i és veritat, la llum del final del túnel, no sempre és la de la locomotora que ve cap a tu!! ;-))
    Una abraçada

    ResponSuprimeix
  18. no se ben bé perquè però no faig pastissos salats, crec que m'haig de comenár a posar perquè es veu més que bo.
    pt!

    ResponSuprimeix
  19. FELICITATS!!Quina recepta de cuina...es una passada.
    T'ha quedat bonísima i guapísima.
    Al menys m'ho imagino.
    Molt bona.
    Petonets wapa

    ResponSuprimeix
  20. M'encanta la idea de l apasta de full... és com el consomé en crosta, oi? Queda un plat de luxe per un dia moooolt especial. M'apunto la recepta ;)

    ResponSuprimeix
  21. Bona la història de l'Antònia. Doncs al nostre voltant d'aquestes històries n'estar ple, encara que els nostres ulls no les vulguin veure.
    Acabo de descobrir el teu bloc i m'ha cridat l'atenció la recepta. Deu estar deliciós aquest pastís!!! He fet un cop d'ull pel blog i m'agrada molt. D'ara endavant t'aniré visitant.
    Salut!

    ResponSuprimeix
  22. Que bo aquest pastís de peix..i ab la pasta de full al capdamunt queda un plat de festa!!!!
    Petunets,
    Eva.

    ResponSuprimeix
  23. Margarida; De segur que sí, que devien fer aquest pastís...doncs si demanaven les espines i el cap ja tenien un tant per cent guanyat d'aquest meravellós pastís, l'altre tant per cent, ho devien de fer amb molt d'amor... com sempre expléndida margarida¡¡. :-D

    ResponSuprimeix
  24. El pastis deu d`estar boníssim, i es veritat no sa de tirar res sempre sen pot fer un brou o un plat arreglat
    Petons

    ResponSuprimeix
  25. me ha gustado tu historia, aunque triste para la introducción de la estupenda receta que nos has puesto... te quedó divina. Es una gran idea...

    ResponSuprimeix
  26. Margarida cuando iba leyendo la historia, pensaba ¿de que la conozco??, pues a mi amiga que mientras se debatia con un cancer en el Sant Pau, su marido la desplumo y se largo con otra. Despues de un año, al salir de la clinica se encontro sola y aun queriendo a ese hombre que la abandono, aun sufre y mucho. Otra vez esta de visita en el hospital...por un par de meses.
    La realidad supera la ficcion.
    Precioso y laborioso pastel, me gusta para el viernes, intentare superarme y ya veemos.
    Aun tengo pendiente ese tan vistoso que me gusto tanto la bomba de chocolate.
    Una pena no haber tenido tiempo d e hacerlo.
    pero sirvio para que nos conocieramos.
    bsss dsde Almeria

    ResponSuprimeix
  27. Quina história més trista però al mateix temps que maca .... si que és veritat que tirem tonelades de menjar i ja no nomès per dp fer un bon fumet, síno restes de menjars que es podrien aprofitar i molt sobretot per la gent que no té res ...

    Ptonassos

    ResponSuprimeix
  28. Margarida perfavor! d'un simple lluç s'has fet una festa gran!!

    Quina passada ja la tinc imprimida pq aquesta cau segur segur.

    Rècords.

    ResponSuprimeix
  29. Hola Margarida.
    Me alegro te gusten los xuxos. Qué nombre tan divertido tienen en Badalona. La margarina para hojaldre se compra el proveedores de pastelería, pero a veces la venden en grandes cantidades. depende de los sitios. Un beso y mil gracias.

    ResponSuprimeix
  30. Un bon pastís fet amb ingredients senzills... I sí hi ha molta gent que no aprofita el cap i les espines del peix... tan bo que es per fer un fumet...

    ResponSuprimeix
  31. Fántasticas fotos y la receta sé que tiene que ser una maravilla. gracias por todo

    ResponSuprimeix
  32. Es veu que aquests dies hem volgut fer la mateixa reflexió als nostres blogs sobre el rebuig de molts aliments, i la història de la cuina està ben carregada de la imaginació de la gent perquè alimentar-se no sigui només menjar. Recordo que fa anys vaig veure un llibre que es titulava “Cuinar va fer l'home”, i vaig pensar que tenia raó.

    Magnífic el pas a pas d'aquests pastissets de peix..., i el resultat, és clar!

    ResponSuprimeix
  33. Que maravilla de plato!, esto te lo copio, debe estar de sueño, ni hablar de la linda presentación que le has dado, como siempre todo un gusto entrar en tu cocina.
    Te dejo un abrazo fraterno, muchas gracias por tu preocupación en dias del terremoto.
    Un beso

    ResponSuprimeix
  34. L'autor ha suprimit aquest comentari.

    ResponSuprimeix
  35. Margarida, este pastel de pescado con lo que lleva tiene que estar muy rico. Me encanta la merluza, los mejillones, los champiñones y el hojaldre, no pido nada más jj. Excelente presentación y un lujo para comer.
    Saludos

    ResponSuprimeix