Coca de llardons i pinyons







Hi anava amb els nervis de la primera cita. Mil idees feien bategar el seu cor i aquest s’encarregava de fer més ràpides les seves passes. Volia escurçar les hores que els separaven, i res més omplia el seu pensament. Es distreia inventant les frases que es dirien, imaginant ja el contacte de les seves mans, atretes com un imant, i dibuixant les mirades de felicitat. La il·lusió li donava un aire radiant.

Ja és l’hora!-va pensar en arribar. Va mirar a banda i banda, però ell no hi era. Potser he entès malament l’hora... Passaven 10 minuts. Potser ha trobat trànsit.... El seu cap maldava per trobar excuses a la seva tardança. Feia un quart que s’esperava. Potser li ha sorgit un imprevist... 25 minuts més tard. M’espero 5 minuts més. El podria trucar a casa, però ... i si ja ha sortit i agafa el telèfon algú altre de la seva família? Ja havien passat 35 minuts. A veure: després de plegar, havia d’anar a casa, dinar, dutxar-se, arribar fins aquí... Potser sí que era massa just. Però ara no pot trigar gaire. Si passada una hora no ha arribat, me’n vaig. 40 minuts més tard. Potser s’ho ha repensat ... Feia 45 llargs minuts que s'esperava. Ja arriba! Però... quina calma! No sembla pas que tingui pressa. No veu l'hora que és?
-Ei, hola! Sí que has arribat d’hora!
-D’hora? Fa 45 minuts que espero...
-Si jo venia xino-xano per fer temps! No havíem quedat a 2/4 de 5?
-A 2/4 de 4!

Aquesta coca de llardons també arriba tard, però no per això deixarem de mirar-nos-la, oi? Perquè, si una cosa és bona, crec que val la pena perdre tot el temps que calgui per tenir-la ben a prop. Tot l’any desitjant la cita de Dijous Gras per tastar-la i després... Dir adéu a una cosa desitjada? No en tenim prou amb una vegada i tornarem a fer-la les vegades que calgui per gaudir-ne amb tots els nostres sentits.





Aquesta coca es fa amb amb llevat de forner i és una mica més laboriosa que la de pasta de full que ja us vaig ensenyar l'any passat, però totes dues són boníssimes. Si voleu saber com es fa aquesta, seguiu-me.

Posem a la panificadora (o al robot de cuina) tots els ingredients, excepte els llardons, i els amassem durant 10 minuts. Afegim aleshores els llardons mòlts i els deixem uns minuts fins que s’hagin incorporat bé a la massa.

L’aboquem a sobre d’un paper de forn, li donem forma de coca ovalada, la tapem amb un drap de cotó i la posem dins del forn a 35˚ durant 2 hores o fins que hagi doblat el seu volum.

Encenem el forn a 180˚ . Escampem els pinyons per sobre de la coca i els cobrim amb el sucre. Ruixem per sobre amb anís. Quan el forn estigui ben calent, hi posem la coca. Ha de coure durant 25-30 minuts o fins que la veiem ben daurada, encara que els últims minuts hem de controlar que no es cremi.




Ingredients:

40 ml llet
2 ous
50 g mantega
50 g llard
½ culleradeta de sal
40 g sucre
300 g farina de força
15 g llevat fresc de forner
75 g llardons mòlts

Per a decorar:
50 g pinyons
70 g sucre
anís





Avui fa 22 anys d'aquella primera cita. No era per anar al cine, sinó per visitar la Fira del Llibre en català. Algunes vegades he pensat què hauria passat si la meva paciència no hagués estat tan benèvola. I voleu saber què m'imagino? Doncs que hauria visitat la Fira tota sola, remenant en silenci entre els llibres fins a trobar algun que servís d'aixopluc a la meva pena, i després hauria tornat a casa amb el cor una mica menys abatut. I a ell li hauria donat una segona oportunitat.

19 comentaris:

  1. Mai no és tard per a una coca de llardons! Són tan bones que és una pena deixar-les només pel dijous llarder, oi? Són per menjar-ne cada setmana!
    M'agrada aquesta recepta, diferent a la de pasta de full... I ben carregada de pinyons, que així encara és més bona :)

    ResponSuprimeix
  2. humm, se ve deliciosa, de buen gusto me la comía.

    Yo sigo teniendo problemas para encontrar en Zaragoza los chicharrones, así que seguiré babeando con vuestras creaciones.

    Feliz fin de semana, Paula
    http://conlaszarpasenlamasa.cultura-libre.net

    ResponSuprimeix
  3. Guauu, sí, rica sí. hace más años que hice esta coca... y recuerdo que fue éxito.
    Esta tiene que ser golosita, seguro.
    Un besito.

    ResponSuprimeix
  4. Mmmmm, que bona, si la de full era bona, aquesta ha de ser més que bona, provaré a fer-la.
    Una abraçada,

    ResponSuprimeix
  5. me encanta estas cocas, son tan jugosas que siempre te quedan ganas de probsar un torzo mas, te quedo deliciosa, besitos desde londres

    ResponSuprimeix
  6. Primer de tot, felicitats per aquest 22 anys junt al teu marit!!! Vas tenir més paciència que un sant!!!Jo tinc un desig de coca de llardons increible, aquest any no em vaig portar, i de veritat que el meu còs em demana una coca com la teva!!! Té una pinta fantàstica. Mil petons bonica

    ResponSuprimeix
  7. Vols dir que no hauries de escriure llibres???
    Felicitats, maca!!!!

    ResponSuprimeix
  8. Bona nit Margarida
    De veritat que vull provar esta coca,ja li l'he a Gemma i a Mercè,
    però no trobe les xitxorrites,així que hauré d'esperar i esperar...
    Felicitats pels 22 anys junts.Sort que les dones tenim mes paciència que un sant.Jo no el vaig tindre que esperar el primer dia,però ja porte 27 anys esperant-lo tots els dies...es el meu sino.
    Besets.

    ResponSuprimeix
  9. Sembla que surtin els pinyons de la foto!. I mai és tard per a una coca de llardons ben bona!

    ResponSuprimeix
  10. Millor tard que mai...aquesta coca seria un crim no fer-la, té un aspecte deliciós...uff qui en pogués agafar un bocinet...petonets

    ResponSuprimeix
  11. Margarida, más vale tarde que nunca jj o también nunca es tarde si la dicha es buena. Y buena tiene que estar esta coca, más que buena deliciosa. Tiene un aspecto fabuloso.
    Saludos

    ResponSuprimeix
  12. Sempre és bona la coca de llardons! encara que no sigui dijous llarder.
    Jo també he fet coca aquest cap de setmana però de forner, sense llardons.
    Fa molt bona pinta, deuria ser boníssima.
    ptns.

    ResponSuprimeix
  13. jo la voldria per demà esmorzar, sucadeta amb el cafè amb llet, sí home, d'aquella manera que quan mossegues la coca s'escapa un rajolinet per la comissura dels llavis... Mmm, quina passada Margarida. Un petó guapa.

    ResponSuprimeix
  14. Arribe molt tart de segur que no et queda ni un mosset.

    ResponSuprimeix
  15. Margarida, enhorabona, que 22 anys son proba de molta estimació. :-)

    La coca fantástica, em porta molts records, i quan veig receptes com la teva trobo a faltar moltes coses, com els llardons :-), a veure si la propera vegada que vagi a Barcelona en compro.

    Me l'apunto per quan en tingui que ara sí que no me la podré treure del cap. Dius que també has fet la de pasta de full? vaig a veure si la trobo :-)

    un petó, bonica.

    ResponSuprimeix
  16. M'imagine com deu cruixir aquesta coca... Només de veure-la ho intuesc...

    Em cau la bava! I m'encanten els pinyons!!! Quin pecat que siguen gaire barats!

    ResponSuprimeix
  17. Per una coca com aquesta mai és tard,... com per donar una segona oportunitat ;-)) ... com diu una amiga meva "siempre hay una segunda oportunidad para una primera buena impresión"... o no era ben be així...?

    ResponSuprimeix
  18. Margarida, jo no crec que en una primera cita hagués esperat tant de temps, potser tinc menys paciència que tu!
    Però la coca de llardons encara que sigui típica de dijous gras es bona tot l'any (com el rtesultat d'aquella primera cita, pel que sembla, no?)
    PTNTS
    Dolça

    ResponSuprimeix
  19. La primera vez que fui a BCN, lelgue a tiempo, eh?? y probé la coca d epiñones, pensaba que no habira cosa mas deliciosa en el mundo, pero luego probe los panellest y subi al cielo.
    Me encnata, pero para mi demasado laboriosa.
    Excelente coca, enhorabauena¿ sabes ?? envido esa manos tan maravillosas que hacen delicias para los suyos.
    bsss desde Almeria.

    ResponSuprimeix