L'home assegut al banc de l'estació estava sol. Tots els seus companys de la fàbrica havien agafat el tren d'un quart de tres. Era divendres i tots tenien pressa per començar a celebrar el cap de setmana, però ell no havia volgut tornar a casa sense portar un obsequi a la seva estimada.
El cap d’estació l’observava amb estranyesa des de la taula del seu despatx. A aquelles hores ja ningú acostumava a agafar el tren, perquè el polígon era buit.
Feia més d’una hora que ell era allà, amb un pom a la mà esquerra. El vent bufava desplaent i començava a fer-se fosc. A vegades mirava les vies, amb la vista perduda en l’horitzó. De tant en tant aixecava els ulls cap al cel, i aleshores feia una ganyota de fred i comprovava que el botó del coll de la camisa estigués ben cordat.
Sovint contemplava el pom i aleshores la mirada se li il·luminava. Fins i tot se li dibuixava un petit somriure. El cap d’estació hauria jurat que l’home tractava el pom d’espàrrecs amb la mateixa delicadesa que si es tractés d’un ram de flors, i hauria pagat per saber quina història amagava aquell home assegut al banc.
Qui sap si l’home volia fer-se perdonar, obsequiant la seva dona amb un grapat d’espàrrecs de marge que tant li agradaven. Potser tenia alguna cosa a celebrar... O simplement s’havia passat gairebé dues hores voltant pels turons de l’estació només pel plaer de menjar una bona truita!
Ja ho crec que són bones les truites d’espàrrecs, però encara ho és més aquest plat que avui us presento: els espàrrecs gratinats. És un plat senzill que vestirà de festa la vostra taula!
Tallem l’extrem més dur dels espàrrecs, els rentem i els coem al vapor durant 10 minuts amb una mica de sal. L’aigua que ens ha quedat i les puntes dures que hem retallat les podem reservar i posar-les a l'olla quan fem un caldo vegetal o de pollastre.
Mentre es couen els espàrrecs, podem anar fent la salsa. Sovint utilitzo formatge Urgèlia (DOP), però també ens agrada amb formatge Idiazábal (DO). Encenem el gratinador a 200˚.
Posem la mantega en un cassó al foc, afegim la farina i la deixem coure un minut, remenant amb una espàtula. Hi afegim la llet calenta, remenem bé que no hi hagi grumolls i, tot seguit, hi aboquem la nata, el rovell d’ou i el formatge ratllat. Salpebrem la salsa i l’anem remenant amb un batedor, a foc suau, fins que s’espesseixi una mica.
Posem una cullerada de salsa en una plata (la presentació quedarà més maca si fem servir plates individuals, que després portarem a taula), i els espàrrecs ben arrenglerats. Aboquem tota la salsa per sobre i, a continuació, la resta del formatge tallat ben fi amb un pela-patates. Hi escampem els pinyons i els gratinem fins que quedin daurats.
Tingueu a mà una bona llesca de pa!
Tingueu a mà una bona llesca de pa!
Ingredients (per a 2 persones):
1 manat d’espàrrecs verds
25 g formatge Urgèlia
15 g pinyons
Per a la salsa:
250 ml llet
25 g formatge Urgèlia ratllat
20 g mantega
80 ml nata
20 g farina
1 rovell d’ou
sal
pebre
Tothom sent una gran admiració pels caçadors de bolets amb el cistell ple, però pocs homenatges es fan als buscadors d’espàrrecs. Homes i dones que tornen a casa orgullosos amb el seu pom a la mà, satisfets dels productes que ens ofereix la natura!
Una companya de la feina em va explicar l'altre dia pràcticament la mateixa recepta però fet amb espàrrecs de llauna. Em va dir que ho feia tot sovint quan no volia feina. De tota manera, crec que amb espàrrecs naturals ha de ser més bo encara, i el detall dels pinyons el trobo molt encertat.
ResponEliminaP.S. Tinc apuntada la recepta de la coca de llardons que vas presentar fa uns dies.
Òndia, quina "il·lu"! Veig que he estat el primer!
ResponEliminaUna deliciosa i original manera de degsutar els espàrrecs... m'encanta!
ResponEliminaNo he tastat mai el formatge d'urgelia, però precisament em va sobrar una mica d'idiazabal del pastís i ja sé què en faré :)
Margarida, con lo que me gustan a mi los esparragos trigueros, vaya receta rica!!!
ResponEliminaYo también quiero saber como acaba esa historia :P
Salu2, Paula
http://conlaszarpasenlamasa.cultura-libre.net
A casa, la meva mare és la reina dels espàrrecs, li agraden tan, que té esparragueres pel jardí, i quan és època, la veus que va a caçar uns quants espàrrecs i es fa una truiteta per esmorzar!!! li passaré la teva recepta que segur que li cauran les llàgrimes de l'emoció. Molts petons.
ResponEliminaUn dels regals que més em van omplir del meu marit ( llavors novio), va ser una vegada que va arrivar amb un bon pom de espàrregs trigueros,la meva mare va tenir per fer de tot,jaja,aquí no hi ha, i els que compres tenen un preu astronòmic, però cada cert temps compro perque m'encanten, i així gratinats tenen tan bona pinta, que ja començo a fer pà per després sucar bé,jajaja. Petons guapa
ResponEliminaHOLA GUAPA TU
ResponEliminaQUIN PLAT, MOLT BO I MOLT FI
PETONETS SUSANNA
Assur: no ho he provat mai amb espàrrecs blancs perquè no m'agraden gens, però penso que també han de quedar bons.
ResponEliminaLa recepta no dóna gaire feina i la veritat és que queda un primer plat sa i molt bo.
Gemma: el formatge Urgèlia no me'l menjo ni boja, però en aquesta recepta el trobo boníssim! A casa sempre en tinc perquè el Pere és molt formatger i diu que és molt bo, més encara que l'Idiazàbal.
Paula: estos no són trigueros, que los compré en la plaza, pero estaban tiernos y buenísimos!
Muy curiosa, tú! Puestos a imaginar, podemos imaginar mil finales. Cómo sería el tuyo?
La cuina vermella: al meu pare també li agrada buscar-ne per l'hort per després menjar-se'l en truita. Jo no sé ni caçar bolets ni espàrrecs! Els compro a plaça i, encara que m'agradaria que fossin d'aquí, crec que tots vénen del Perú.
Elvira: això sí que era un "nòvio", i no els que regalen colònia!!! ja,ja... I va tenir contentes no només a tu sinó també la futura sogra!
Gratinats tenen molt bona pinta, però també són molt bons. No tot és aparença!
SUSANNA: Hola, noia! Benvinguda a la meva cuina!
Tens raó: cuinats amb aquesta salseta, tenen un gust molt suau i molt bo.
Aquests espàrrecs gratinats han d'estar boníssims, però si a més son de l'hort particular el plat es de *****.
ResponEliminaUna abraçada
Que bons que són els esparrecs. Jo sí que en sóc cercadora i ja fa una setmana que quasi cada dia vaig a cercar-ne i ja els he fet de moltes maneres . Aquest cap de setmana provaré aquesta.
ResponEliminaUna abraçada
Margarida, ja ho crec que aquest plat vesteix la taula de festa!! Me l'anoto per fer-la perquè ens encanten els espàrrecs i amb el formatge i gratinat ha de ser deliciós!
ResponEliminaPetons!
Aemas Margarida que los esparragos, no lo sabe todo el mundo, pichan cuando los recoges en el campo, si no sabes arrancarlos te destrozas las manos....que sacrificada es la vida del campo y que poco se valora cuando nos la estamos comiendo.
ResponEliminaMe gusta mucho esta salsa para los trigueros, hoy los pensaba hacer esparragaos, muy estilo de Almeria, pero en honor a este hombre que esperaba en la estacion los hare con tu salsa que me parece deliciosa. Y encima piñones¡¡¡¡ ahí es ná¡¡¡
Buenosa dias y feliz jornada.
bsss desde Almeria totalmente nublada.
Molt bons t'han quedat aquests espàrregs. La veritat, es que t'agafaría un troç pel dinar, jeje.
ResponEliminaA mi també m'agraden els espàrregs verds de cualsevol manera.
Petonets i bon cap de setmana.
los espárragos verdes me gustan mucho más que los blancos y este gratinado tiene una pintaza increíble..
ResponEliminaun biquiño
Com m'agraden els espàrrecs gratinats! però amb pinyons, que es la primera vegada que ho veig, han d'estar d'allò més bo! Sí que fa de festa...
ResponEliminaun petó, bonica! :-)
Ummm que bons els espàrrecs de marge, son deliciosos, els altres també però si ets tu qui els cull tenen un altre gust, aquesta recepta la provaré molt aviat.
ResponEliminaPetons
josep: qui se'ls mengen de l'hort són els meus pares, però a mi ja no m'arriben!!!!
ResponEliminaxisca: quan vaig en bicicleta sempre veig algú que va amb un pom a la mà, i penso que tenen molta traça perquè jo no en trobaria cap! Quan torni a veure algú, pensaré que potser tu estàs estàs tornant cap a casa amb un bon grapat de espàrrecs tendres!
Mercè: a mi m'agraden molt fets d'aquesta manera!
Loladealmeria: sí lo sabía porque me lo había dicho mi madre!
No sé si los piñones irán bien para tu régimen, pero por un día no pasa nada, no?
Espero que tengas un buen día, aunque Almería esté nublada. Aquí tenemos un sol espléndido.
Joana: jo no sóc molt d'espàrrecs. De fet els blancs no m'agraden gens. I els verds només m'agraden en truita i sobretot així. Són boníssims!
Pilar-Lechuza: buena pinta y un sabor extraordinario!
Maduixa: ja ho crec! Es poden fer en una plata gran i repartir-los pels plats com els canelons, però queda més bé si es fa de manera individual.
fem un mos: doncs a veure si t'agraden!
¿ Y que pasó con el señor ? Margarida, no nos puedes dejar así, sin final....
ResponEliminaAhora cuando compre los espárragos me voy a acordar de ti y del señor de la estación, seguro.
Lo de los piñones me ha encantado.
Buen fin de semana,
María José
Hola Margarida , com estas?' quans dies , oi?? o és que m´hi perdut algo ??
ResponEliminaLa crema de esparrecs és de les poques que m´agrade´n...aquesta té una pinta ..excelent!!!!
una abraçada
Bona nit Margarida
ResponEliminaEls provaré d'esta manera,que segur que estan deliciosos.Mon pare em porta de tant en tant,però sempre els faig en revolt.Ens agraden molt en casa i volen en un moment.
Besets.
Io tambè soc d'esparrecs verds y amb pinyons millor que millor.
ResponEliminaA casa els espàrrecs es agradem molt així és que aquesta recepta segur que la tastarem
ResponEliminaUna abraçada
Hola Margarida, una delicia de plato y la presentación excelente.
ResponEliminaUn petó
Caram, Margarida!
ResponEliminaEls espàrrecs no es veuen, però amb la «cobertura» que els has posats, no cal ni veure’ls!
Mmmmhh!
hola margarida, guapa tu
ResponEliminaque bo,...em el teu permís anoto la recepta...
petonets susanna
Un plat ben senzill i amb un resultat espectacular!
ResponEliminaPetunets,
Eva.
Margarida, nosaltres aquest plat l'em menjat a un restaurant de Aransa (la cerdanya) però ell avans de posar la "bexamel" i poses una llenca de pernil dolç ;))
ResponEliminaAquest plat promet a casa pq som uns fanatics dels esparrecs verds i a + van molt bé pq porten molta fibra.
Rècords.
A mi m'agrada molt anar a buscar espàrrecs, estic esperant la Setmana Santa per passar-me-la al bosc amb un manat a la ma amb aquella olor....
ResponEliminaM'encanta la recepta, els espàrrecs boníssims! I amb el gratinadet de formatge uff, me n'has fet venir ganes jajaja.
ResponEliminaAquesta la provaré ben aviat. Els esparrecs, però, els hauré de comprar, que aquí no se'n troben.
ResponEliminaptns.
Qué nutritivo los espárragos trigueros, que pena que por aquí no se ven mucho.
ResponEliminaEse gratinado con los piñones, promete, eh!!
Un beso.
Ei! Aquest plat no l'he tastat!! A mi els espàrrecs m'agraden. En menjo de blancs perquè només s'ha d'obrir el pot i fresquets de la nevera els trobo bons. Els verds els he menjat amb cansalada i altres verduretes i també m'encanta la truita, però aquest gratinat teu no l'he menjat... encara.
ResponEliminaJo crec que el sr. de l'estació és vidu. A la primavera anava a collir espàrrecs amb la dona i després els disfrutaven junts a taula. Però la dona es va morir i ell la troba a faltar, enyora també coses que compartien, com alguns menjars que no ha tornat a cuinar des de que ella no hi és. Avui, sortint de la feina, ha vist els espàrrecs al marge de la carretera i no se n'ha pogut estar. Aquesta nit farà un gratinat, com els que ella preparava amb tanta traça, i somriurà quan els records el facin sentir menys sol.
María José: pues mira, es mejor que te imagines tú qué pasó. Así, aún te acorarás más de él cuando compres los espárragos!
ResponEliminaELS PEIXOS: hola, Dolors! No, no t'has perdut res! El que passa és que sóc lenta escrivint i tenia la recepta dels espàrrecs gratinats però no se m'acudia cap entrada interessant. Cada dia em posava a l'ordinador i, com la Penèlope, després esborrava tot el que havia escrit. Fins que vaig pensar aquesta història amb final obert, perquè cadascú de vosaltres s'imaginés el final.
Gràcies per l'interès!
mesilda: doncs aquest plat només el cuinava per al Pere i per mi, pensant que als fills no els agradaria. No fa gaire en vaig fer també per a tots i a les meves filles els va encantar! Suposo que la salsa ajuda bastant. A l'Oriol... potser li agradaran quan sigui més gran!
María Dolores: sí, sí, entre la salseta i els pinyons.... mmmmmh! quin plat més bo!
StHilari: doncs ja estic esperant la teva versió en gotets! A veure com sorprens al personal!
Meritxell: gràcies, noia. I té l'avantatge que es pot preparar amb antelació i gratinar-los poc abans de dinar.
Xavier: és veritat, no es veuen. Vaig pensar que ja els faria una foto a mig menjar, però... què caram, no volia que se'm refredessin!
SUSANNA: celebro veure't una vegada més pel meu bloc, i estic contenta que t'agradi la recepta. Pots comentar-me el resultat, a veure si realment t'ha agradat. Ho pots fer aquí o enviant-me un mail.
ResponEliminaEl cullerot Festuc: I tan que és senzill! I amb les flors d'ametller, queda la mar de bonic!
la vella carmanyola: els espàrrecs tenen moltes propietats: aquest vegetal té fibra, és antioxidant, combat l'astènia primaveral, enforteix la ment, va bé per als que tenen retenció de líquids... uff, no acabaríem!
La idea de la llenca de pernil, no està gens malament! Però tampoc cal atipar-se tant, que després haurem de fer més kilòmetres en bici per rebaixar una mica la panxa!!!!
Cristina: quina sort, noia! Jo sóc una inepta i sé que no n'agafaria cap. O potser sí, però serien els que no voldria ningú!
glutoniana: i suposo que apte a la teva dieta, oi? M'alegro d'haver contribuït a augmentar el teu repertori de plats.
ANNAFS: aquí sí que se'n troben. Però com he dit abans, aquests són de compra. Què hi farem!
Irmina: Ya lo creo que promete. Pruébalos y verás!
Montserrat:no pateixis, que havia pensat fer-los de primer plat al dinar de diumenge que ve. Vindràs, oi? Després del regal que m'has fet avui, és el mínim que puc fer!!!!
Caram, quina vena literària! Doncs mira, aquest era un dels finals que havia pensat posar, però també m'agradava un altre.(Si véns al dinar, ja te l'explicaré.) I vaig decidir deixar el final obert perquè cadascú digués la seva. I veig que en tu ha fet efecte!
Ostres..., m'has deixat intrigada... Amb lo "cotilla" que jo hi soc... Però alguna cosa bona hi era si l'home tenia un somriure... Bé..., a parte de això, aquest plat es veu delicios...
ResponEliminaTinc que començar a experimentar amb menjar, es a dir, deixar a una banda les postres y començar a preparar uns bons plats...
Petons
María josé
M'encanta anar a buscar espàrrecs!
ResponEliminaD'aquesta manera que ens els presentes no n'he menjat mai, però m'agrada molt i segur que el meu primer grapat d'espàrrecs acabarà així!
Una abraçada!
Jo sóc dolentíssima trobant bolets i en canvi trobo moltíssim d´espàrrecs..així que el teu homenatge m´ha semblat just jeje i la recepta per llepar-se els dits...petonets
ResponEliminaTinc a mà una llesca de pa, una forquilla.... i un plat molt gran!!!!
ResponEliminaPetons
Margarida, ni busco boletus ni espárragos porque estoy seguro que de los primeros cogería venenosos y de los segundos los estropearía así que prefiero comprarlos cuando hay jj.
ResponEliminaEstos espárragos tienen una pinta fenomenal y aunque el queso no es mi fuerte no dejaría de probarlos porque me encantan.
Saludos