Espàrrecs gratinats







L'home assegut al banc de l'estació estava sol. Tots els seus companys de la fàbrica havien agafat el tren d'un quart de tres. Era divendres i tots tenien pressa per començar a celebrar el cap de setmana, però ell no havia volgut tornar a casa sense portar un obsequi a la seva estimada.

El cap d’estació l’observava amb estranyesa des de la taula del seu despatx. A aquelles hores ja ningú acostumava a agafar el tren, perquè el polígon era buit.

Feia més d’una hora que ell era allà, amb un pom a la mà esquerra. El vent bufava desplaent i començava a fer-se fosc. A vegades mirava les vies, amb la vista perduda en l’horitzó. De tant en tant aixecava els ulls cap al cel, i aleshores feia una ganyota de fred i comprovava que el botó del coll de la camisa estigués ben cordat.

Sovint contemplava el pom i aleshores la mirada se li il·luminava. Fins i tot se li dibuixava un petit somriure. El cap d’estació hauria jurat que l’home tractava el pom d’espàrrecs amb la mateixa delicadesa que si es tractés d’un ram de flors, i hauria pagat per saber quina història amagava aquell home assegut al banc.

Qui sap si l’home volia fer-se perdonar, obsequiant la seva dona amb un grapat d’espàrrecs de marge que tant li agradaven. Potser tenia alguna cosa a celebrar... O simplement s’havia passat gairebé dues hores voltant pels turons de l’estació només pel plaer de menjar una bona truita!

Ja ho crec que són bones les truites d’espàrrecs, però encara ho és més aquest plat que avui us presento: els espàrrecs gratinats. És un plat senzill que vestirà de festa la vostra taula!




Tallem l’extrem més dur dels espàrrecs, els rentem i els coem al vapor durant 10 minuts amb una mica de sal. L’aigua que ens ha quedat i les puntes dures que hem retallat les podem reservar i posar-les a l'olla quan fem un caldo vegetal o de pollastre.

Mentre es couen els espàrrecs, podem anar fent la salsa. Sovint utilitzo formatge Urgèlia (DOP), però també ens agrada amb formatge Idiazábal (DO). Encenem el gratinador a 200˚.

Posem la mantega en un cassó al foc, afegim la farina i la deixem coure un minut, remenant amb una espàtula. Hi afegim la llet calenta, remenem bé que no hi hagi grumolls i, tot seguit, hi aboquem la nata, el rovell d’ou i el formatge ratllat. Salpebrem la salsa i l’anem remenant amb un batedor, a foc suau, fins que s’espesseixi una mica.

Posem una cullerada de salsa en una plata (la presentació quedarà més maca si fem servir plates individuals, que després portarem a taula), i els espàrrecs ben arrenglerats. Aboquem tota la salsa per sobre i, a continuació, la resta del formatge tallat ben fi amb un pela-patates. Hi escampem els pinyons i els gratinem fins que quedin daurats.






Tingueu a mà una bona llesca de pa!

Ingredients (per a 2 persones):

1 manat d’espàrrecs verds
25 g formatge Urgèlia
15 g pinyons

Per a la salsa:
250 ml llet
25 g formatge Urgèlia ratllat
20 g mantega
80 ml nata
20 g farina
1 rovell d’ou
sal
pebre







Tothom sent una gran admiració pels caçadors de bolets amb el cistell ple, però pocs homenatges es fan als buscadors d’espàrrecs. Homes i dones que tornen a casa orgullosos amb el seu pom a la mà, satisfets dels productes que ens ofereix la natura!

39 comentaris:

  1. Una companya de la feina em va explicar l'altre dia pràcticament la mateixa recepta però fet amb espàrrecs de llauna. Em va dir que ho feia tot sovint quan no volia feina. De tota manera, crec que amb espàrrecs naturals ha de ser més bo encara, i el detall dels pinyons el trobo molt encertat.

    P.S. Tinc apuntada la recepta de la coca de llardons que vas presentar fa uns dies.

    ResponSuprimeix
  2. Òndia, quina "il·lu"! Veig que he estat el primer!

    ResponSuprimeix
  3. Una deliciosa i original manera de degsutar els espàrrecs... m'encanta!
    No he tastat mai el formatge d'urgelia, però precisament em va sobrar una mica d'idiazabal del pastís i ja sé què en faré :)

    ResponSuprimeix
  4. Margarida, con lo que me gustan a mi los esparragos trigueros, vaya receta rica!!!

    Yo también quiero saber como acaba esa historia :P

    Salu2, Paula
    http://conlaszarpasenlamasa.cultura-libre.net

    ResponSuprimeix
  5. A casa, la meva mare és la reina dels espàrrecs, li agraden tan, que té esparragueres pel jardí, i quan és època, la veus que va a caçar uns quants espàrrecs i es fa una truiteta per esmorzar!!! li passaré la teva recepta que segur que li cauran les llàgrimes de l'emoció. Molts petons.

    ResponSuprimeix
  6. Un dels regals que més em van omplir del meu marit ( llavors novio), va ser una vegada que va arrivar amb un bon pom de espàrregs trigueros,la meva mare va tenir per fer de tot,jaja,aquí no hi ha, i els que compres tenen un preu astronòmic, però cada cert temps compro perque m'encanten, i així gratinats tenen tan bona pinta, que ja començo a fer pà per després sucar bé,jajaja. Petons guapa

    ResponSuprimeix
  7. HOLA GUAPA TU

    QUIN PLAT, MOLT BO I MOLT FI

    PETONETS SUSANNA

    ResponSuprimeix
  8. Assur: no ho he provat mai amb espàrrecs blancs perquè no m'agraden gens, però penso que també han de quedar bons.
    La recepta no dóna gaire feina i la veritat és que queda un primer plat sa i molt bo.

    Gemma: el formatge Urgèlia no me'l menjo ni boja, però en aquesta recepta el trobo boníssim! A casa sempre en tinc perquè el Pere és molt formatger i diu que és molt bo, més encara que l'Idiazàbal.

    Paula: estos no són trigueros, que los compré en la plaza, pero estaban tiernos y buenísimos!
    Muy curiosa, tú! Puestos a imaginar, podemos imaginar mil finales. Cómo sería el tuyo?

    La cuina vermella: al meu pare també li agrada buscar-ne per l'hort per després menjar-se'l en truita. Jo no sé ni caçar bolets ni espàrrecs! Els compro a plaça i, encara que m'agradaria que fossin d'aquí, crec que tots vénen del Perú.

    Elvira: això sí que era un "nòvio", i no els que regalen colònia!!! ja,ja... I va tenir contentes no només a tu sinó també la futura sogra!
    Gratinats tenen molt bona pinta, però també són molt bons. No tot és aparença!

    SUSANNA: Hola, noia! Benvinguda a la meva cuina!
    Tens raó: cuinats amb aquesta salseta, tenen un gust molt suau i molt bo.

    ResponSuprimeix
  9. Aquests espàrrecs gratinats han d'estar boníssims, però si a més son de l'hort particular el plat es de *****.
    Una abraçada

    ResponSuprimeix
  10. Que bons que són els esparrecs. Jo sí que en sóc cercadora i ja fa una setmana que quasi cada dia vaig a cercar-ne i ja els he fet de moltes maneres . Aquest cap de setmana provaré aquesta.

    Una abraçada

    ResponSuprimeix
  11. Margarida, ja ho crec que aquest plat vesteix la taula de festa!! Me l'anoto per fer-la perquè ens encanten els espàrrecs i amb el formatge i gratinat ha de ser deliciós!
    Petons!

    ResponSuprimeix
  12. Aemas Margarida que los esparragos, no lo sabe todo el mundo, pichan cuando los recoges en el campo, si no sabes arrancarlos te destrozas las manos....que sacrificada es la vida del campo y que poco se valora cuando nos la estamos comiendo.
    Me gusta mucho esta salsa para los trigueros, hoy los pensaba hacer esparragaos, muy estilo de Almeria, pero en honor a este hombre que esperaba en la estacion los hare con tu salsa que me parece deliciosa. Y encima piñones¡¡¡¡ ahí es ná¡¡¡
    Buenosa dias y feliz jornada.
    bsss desde Almeria totalmente nublada.

    ResponSuprimeix
  13. Molt bons t'han quedat aquests espàrregs. La veritat, es que t'agafaría un troç pel dinar, jeje.
    A mi també m'agraden els espàrregs verds de cualsevol manera.
    Petonets i bon cap de setmana.

    ResponSuprimeix
  14. los espárragos verdes me gustan mucho más que los blancos y este gratinado tiene una pintaza increíble..
    un biquiño

    ResponSuprimeix
  15. Com m'agraden els espàrrecs gratinats! però amb pinyons, que es la primera vegada que ho veig, han d'estar d'allò més bo! Sí que fa de festa...

    un petó, bonica! :-)

    ResponSuprimeix
  16. Ummm que bons els espàrrecs de marge, son deliciosos, els altres també però si ets tu qui els cull tenen un altre gust, aquesta recepta la provaré molt aviat.
    Petons

    ResponSuprimeix
  17. josep: qui se'ls mengen de l'hort són els meus pares, però a mi ja no m'arriben!!!!

    xisca: quan vaig en bicicleta sempre veig algú que va amb un pom a la mà, i penso que tenen molta traça perquè jo no en trobaria cap! Quan torni a veure algú, pensaré que potser tu estàs estàs tornant cap a casa amb un bon grapat de espàrrecs tendres!

    Mercè: a mi m'agraden molt fets d'aquesta manera!

    Loladealmeria: sí lo sabía porque me lo había dicho mi madre!
    No sé si los piñones irán bien para tu régimen, pero por un día no pasa nada, no?
    Espero que tengas un buen día, aunque Almería esté nublada. Aquí tenemos un sol espléndido.

    Joana: jo no sóc molt d'espàrrecs. De fet els blancs no m'agraden gens. I els verds només m'agraden en truita i sobretot així. Són boníssims!

    Pilar-Lechuza: buena pinta y un sabor extraordinario!

    Maduixa: ja ho crec! Es poden fer en una plata gran i repartir-los pels plats com els canelons, però queda més bé si es fa de manera individual.

    fem un mos: doncs a veure si t'agraden!

    ResponSuprimeix
  18. ¿ Y que pasó con el señor ? Margarida, no nos puedes dejar así, sin final....
    Ahora cuando compre los espárragos me voy a acordar de ti y del señor de la estación, seguro.
    Lo de los piñones me ha encantado.
    Buen fin de semana,
    María José

    ResponSuprimeix
  19. Hola Margarida , com estas?' quans dies , oi?? o és que m´hi perdut algo ??
    La crema de esparrecs és de les poques que m´agrade´n...aquesta té una pinta ..excelent!!!!
    una abraçada

    ResponSuprimeix
  20. Bona nit Margarida
    Els provaré d'esta manera,que segur que estan deliciosos.Mon pare em porta de tant en tant,però sempre els faig en revolt.Ens agraden molt en casa i volen en un moment.
    Besets.

    ResponSuprimeix
  21. Io tambè soc d'esparrecs verds y amb pinyons millor que millor.

    ResponSuprimeix
  22. A casa els espàrrecs es agradem molt així és que aquesta recepta segur que la tastarem
    Una abraçada

    ResponSuprimeix
  23. Hola Margarida, una delicia de plato y la presentación excelente.
    Un petó

    ResponSuprimeix
  24. Caram, Margarida!
    Els espàrrecs no es veuen, però amb la «cobertura» que els has posats, no cal ni veure’ls!

    Mmmmhh!

    ResponSuprimeix
  25. hola margarida, guapa tu

    que bo,...em el teu permís anoto la recepta...
    petonets susanna

    ResponSuprimeix
  26. Un plat ben senzill i amb un resultat espectacular!
    Petunets,
    Eva.

    ResponSuprimeix
  27. Margarida, nosaltres aquest plat l'em menjat a un restaurant de Aransa (la cerdanya) però ell avans de posar la "bexamel" i poses una llenca de pernil dolç ;))

    Aquest plat promet a casa pq som uns fanatics dels esparrecs verds i a + van molt bé pq porten molta fibra.

    Rècords.

    ResponSuprimeix
  28. A mi m'agrada molt anar a buscar espàrrecs, estic esperant la Setmana Santa per passar-me-la al bosc amb un manat a la ma amb aquella olor....

    ResponSuprimeix
  29. M'encanta la recepta, els espàrrecs boníssims! I amb el gratinadet de formatge uff, me n'has fet venir ganes jajaja.

    ResponSuprimeix
  30. Aquesta la provaré ben aviat. Els esparrecs, però, els hauré de comprar, que aquí no se'n troben.
    ptns.

    ResponSuprimeix
  31. Qué nutritivo los espárragos trigueros, que pena que por aquí no se ven mucho.
    Ese gratinado con los piñones, promete, eh!!
    Un beso.

    ResponSuprimeix
  32. Ei! Aquest plat no l'he tastat!! A mi els espàrrecs m'agraden. En menjo de blancs perquè només s'ha d'obrir el pot i fresquets de la nevera els trobo bons. Els verds els he menjat amb cansalada i altres verduretes i també m'encanta la truita, però aquest gratinat teu no l'he menjat... encara.
    Jo crec que el sr. de l'estació és vidu. A la primavera anava a collir espàrrecs amb la dona i després els disfrutaven junts a taula. Però la dona es va morir i ell la troba a faltar, enyora també coses que compartien, com alguns menjars que no ha tornat a cuinar des de que ella no hi és. Avui, sortint de la feina, ha vist els espàrrecs al marge de la carretera i no se n'ha pogut estar. Aquesta nit farà un gratinat, com els que ella preparava amb tanta traça, i somriurà quan els records el facin sentir menys sol.

    ResponSuprimeix
  33. María José: pues mira, es mejor que te imagines tú qué pasó. Así, aún te acorarás más de él cuando compres los espárragos!

    ELS PEIXOS: hola, Dolors! No, no t'has perdut res! El que passa és que sóc lenta escrivint i tenia la recepta dels espàrrecs gratinats però no se m'acudia cap entrada interessant. Cada dia em posava a l'ordinador i, com la Penèlope, després esborrava tot el que havia escrit. Fins que vaig pensar aquesta història amb final obert, perquè cadascú de vosaltres s'imaginés el final.
    Gràcies per l'interès!

    mesilda: doncs aquest plat només el cuinava per al Pere i per mi, pensant que als fills no els agradaria. No fa gaire en vaig fer també per a tots i a les meves filles els va encantar! Suposo que la salsa ajuda bastant. A l'Oriol... potser li agradaran quan sigui més gran!

    María Dolores: sí, sí, entre la salseta i els pinyons.... mmmmmh! quin plat més bo!

    StHilari: doncs ja estic esperant la teva versió en gotets! A veure com sorprens al personal!

    Meritxell: gràcies, noia. I té l'avantatge que es pot preparar amb antelació i gratinar-los poc abans de dinar.

    Xavier: és veritat, no es veuen. Vaig pensar que ja els faria una foto a mig menjar, però... què caram, no volia que se'm refredessin!

    ResponSuprimeix
  34. SUSANNA: celebro veure't una vegada més pel meu bloc, i estic contenta que t'agradi la recepta. Pots comentar-me el resultat, a veure si realment t'ha agradat. Ho pots fer aquí o enviant-me un mail.

    El cullerot Festuc: I tan que és senzill! I amb les flors d'ametller, queda la mar de bonic!

    la vella carmanyola: els espàrrecs tenen moltes propietats: aquest vegetal té fibra, és antioxidant, combat l'astènia primaveral, enforteix la ment, va bé per als que tenen retenció de líquids... uff, no acabaríem!
    La idea de la llenca de pernil, no està gens malament! Però tampoc cal atipar-se tant, que després haurem de fer més kilòmetres en bici per rebaixar una mica la panxa!!!!

    Cristina: quina sort, noia! Jo sóc una inepta i sé que no n'agafaria cap. O potser sí, però serien els que no voldria ningú!

    glutoniana: i suposo que apte a la teva dieta, oi? M'alegro d'haver contribuït a augmentar el teu repertori de plats.

    ANNAFS: aquí sí que se'n troben. Però com he dit abans, aquests són de compra. Què hi farem!

    Irmina: Ya lo creo que promete. Pruébalos y verás!

    Montserrat:no pateixis, que havia pensat fer-los de primer plat al dinar de diumenge que ve. Vindràs, oi? Després del regal que m'has fet avui, és el mínim que puc fer!!!!

    Caram, quina vena literària! Doncs mira, aquest era un dels finals que havia pensat posar, però també m'agradava un altre.(Si véns al dinar, ja te l'explicaré.) I vaig decidir deixar el final obert perquè cadascú digués la seva. I veig que en tu ha fet efecte!

    ResponSuprimeix
  35. Ostres..., m'has deixat intrigada... Amb lo "cotilla" que jo hi soc... Però alguna cosa bona hi era si l'home tenia un somriure... Bé..., a parte de això, aquest plat es veu delicios...
    Tinc que començar a experimentar amb menjar, es a dir, deixar a una banda les postres y començar a preparar uns bons plats...
    Petons
    María josé

    ResponSuprimeix
  36. M'encanta anar a buscar espàrrecs!
    D'aquesta manera que ens els presentes no n'he menjat mai, però m'agrada molt i segur que el meu primer grapat d'espàrrecs acabarà així!
    Una abraçada!

    ResponSuprimeix
  37. Jo sóc dolentíssima trobant bolets i en canvi trobo moltíssim d´espàrrecs..així que el teu homenatge m´ha semblat just jeje i la recepta per llepar-se els dits...petonets

    ResponSuprimeix
  38. Tinc a mà una llesca de pa, una forquilla.... i un plat molt gran!!!!
    Petons

    ResponSuprimeix
  39. Margarida, ni busco boletus ni espárragos porque estoy seguro que de los primeros cogería venenosos y de los segundos los estropearía así que prefiero comprarlos cuando hay jj.
    Estos espárragos tienen una pinta fenomenal y aunque el queso no es mi fuerte no dejaría de probarlos porque me encantan.
    Saludos

    ResponSuprimeix