Mona de Pasqua

Feia catorze anys que la Valentina venia puntual a casa per Pasqua, catorze anys que esperàvem la seva visita amb il·lusió. Corredisses al matí, nervis a l'hora d'esmorzar...

-No podem sortir a veure si ja ha arribat la Valentina, mama?

-No. Si ella sap que no heu esmorzat, no vindrà!

Es notava que la Valentina s’estimava molt els meus fills, però ells encara se l’estimaven més, perquè sabien que arribaria carregada d’ous de xocolata i algun petit regal.

-Què ens portarà aquest any la Valentina?

-Oh, això no ho sé!

-I no puc mirar per la finestra a veure si ja ha arribat?

-No, bonica, no pots. Però, com més aviat acabeu, abans sortirem al jardí a veure si ve.

S’ho menjaven tot sense rondinar. Es rentaven les dents, es posaven les sabates del carrer i, cadascú amb la seva cistelleta de vímet a la mà, sortien corrents al jardí.

Miraven sota els arbustos, examinaven les branques dels arbres, remenaven les plantes de la rocalla... Cap amagatall quedava sense inspeccionar. A vegades trobaven un ou, però si no duia a l’etiqueta el seu nom, el deixaven al seu lloc sense dir res.

Quan tots tres tenien la cistella plena, s’asseien en un racó i començaven a treure els embolcalls de colors.

-A mi m’ha portat tres ous Kinder!

-A mi un kinder i dos de xocolata!

-I a mi tres de xocolata, els meus preferits!

I, abans de menjar-se’ls, encara tenien temps per desembolicar un petit regal que duia el seu nom. Una caixa de colors, un Playmobil, un conte... Fos el que fos, la Valentina sempre encertava els seus gustos! Que n’era de generosa, la Valentina!

Tot i que els meus fills es van anar fent grans i van arribar a l’època difícil de l’adolescència, ella no va deixar de venir, perquè sabia que el cor dels nois encara bategava quan pronunciaven el seu nom. Els ous i les novel·les eren habituals cada any per Pasqua i ells estaven ansiosos per veure amb quin llibre els sorprenia!

L’any passat, però, els ànims es van refredar i, si no arriba a ser per l’Oriol, que va reclamar amb insistència la recerca pel jardí amb la cistella, potser la Valentina hauria passat de llarg. Calia fer un cop d’efecte, tornar a il·lusionar aquells xicots i sorprendre’ls com quan eren només uns infants.

Aquest any la Valentina ha decidit trucar a la porta i presidir la taula del dilluns de Pasqua. Enguany no ha calgut que tornessin a agafar les cistelletes, perquè ella ja portava al braç un cabàs carregat d’ous de xocolata amb què ens ha obsequiat a l’hora de les postres.

Des que la Natàlia l’havia vist, fa més de deu anys, córrer fugissera entre els xiprers dels veïns, sabíem que tenia el pèl de color marró, però mai l’havíem vist en persona. Ara sí, ara podem dir que és de color marró i és guapíssima!

Si us ha agradat la nostra Valentina, vosaltres també podeu tenir la vostra pròpia Llebre dels ous de Pasqua.

Per fer-la, he fet servir la mateixa recepta del Tortell de Reis, amb què s'aconsegueix una massa de brioix boníssima.

Primer de tot fem la massa mare, barrejant amb una espàtula tots els ingredients fins que tinguin una consistència fina. Tapem el bol amb un drap i deixem reposar la massa un mínim de 1/2 hora.

En un altre bol posem el sucre, la ratlladura de llimona, la llet, la mantega, els ous i un terç de la farina. Ho anem treballant, bé amb les mans, bé amb un robot de cuina o panificadora. Afegim la massa mare i la resta de la farina, i ho pastem durant deu minuts.

Tapem el bol amb un drap i el deixem reposar durant 1 hora i mitja (o fins que hagi doblat el seu volum), dins del forn, a una temperatura de 35º .

Enfarinem el marbre i treballem la massa amb les mans durant un minut. Agafem trossos de massa i anem formant una llebre. Posem uns escuradents a sota del braç més llarg.Tapem la llebre amb un drap i la tornem a posar al forn durant 1 hora i mitja, a una temperatura de 35º.

Quan vegem que ha doblat el seu volum, la traiem del forn.

Augmentem la temperatura del forn a 180º. I mentre esperem que s'escalfi, la pintem amb ou batut i tot seguit l'enfornem durant 25 minuts, però uns minuts abans la controlem que no es cremi.

Mentre es refreda, folrem amb paper de seda de color marró una base rectangular de porexpan. Fem les ninetes dels ulls amb una mica de xocolata fosa. Anem inflant els globus.

Enganxem les dents i els ulls amb una mica de xocolata. Punxem amb un escuradents les galtes i hi clavem trossos de cordill que faran de bigoti. Li posem una cinta al voltant del coll. Retirem els escuradents de sota el braç i hi passem la nansa de la cistella.

Posem la llebre a sobre de la base, la decorem amb els globus i les plomes, i omplim la cistella de palla i ous de xocolata.

Ingredients:

Massa mare:
100 g farina de força
100 ml llet tèbia
45 g llevat fresc de forner

Massa:
180 g sucre
pell ratllada d'1 llimona
100 ml llet
80 g mantega tova
3 ous petits
600 g farina de força
6 g sal

Per decorar:
1 ou
2 lacasitos
2 ametlles
una mica de xocolata
ous de xocolata
cintes de ras, cordill, cistella, globus, plomes...

Us la dedico a tots els que em seguiu, bé deixant-me comentaris o visitant-me en silenci.