Mona de Pasqua








Feia catorze anys que la Valentina venia puntual a casa per Pasqua, catorze anys que esperàvem la seva visita amb il·lusió. Corredisses al matí, nervis a l'hora d'esmorzar...

-No podem sortir a veure si ja ha arribat la Valentina, mama?
-No. Si ella sap que no heu esmorzat, no vindrà!

Es notava que la Valentina s’estimava molt els meus fills, però ells encara se l’estimaven més, perquè sabien que arribaria carregada d’ous de xocolata i algun petit regal.

-Què ens portarà aquest any la Valentina?
-Oh, això no ho sé!
-I no puc mirar per la finestra a veure si ja ha arribat?
-No, bonica, no pots. Però, com més aviat acabeu, abans sortirem al jardí a veure si ve.

S’ho menjaven tot sense rondinar. Es rentaven les dents, es posaven les sabates del carrer i, cadascú amb la seva cistelleta de vímet a la mà, sortien corrents al jardí.

Miraven sota els arbustos, examinaven les branques dels arbres, remenaven les plantes de la rocalla... Cap amagatall quedava sense inspeccionar. A vegades trobaven un ou, però si no duia a l’etiqueta el seu nom, el deixaven al seu lloc sense dir res.

Quan tots tres tenien la cistella plena, s’asseien en un racó i començaven a treure els embolcalls de colors.

-A mi m’ha portat tres ous Kinder!
-A mi un kinder i dos de xocolata!
-I a mi tres de xocolata, els meus preferits!

I, abans de menjar-se’ls, encara tenien temps per desembolicar un petit regal que duia el seu nom. Una caixa de colors, un Playmobil, un conte... Fos el que fos, la Valentina sempre encertava els seus gustos! Que n’era de generosa, la Valentina!



Tot i que els meus fills es van anar fent grans i van arribar a l’època difícil de l’adolescència, ella no va deixar de venir, perquè sabia que el cor dels nois encara bategava quan pronunciaven el seu nom. Els ous i les novel·les eren habituals cada any per Pasqua i ells estaven ansiosos per veure amb quin llibre els sorprenia!

L’any passat, però, els ànims es van refredar i, si no arriba a ser per l’Oriol, que va reclamar amb insistència la recerca pel jardí amb la cistella, potser la Valentina hauria passat de llarg. Calia fer un cop d’efecte, tornar a il·lusionar aquells xicots i sorprendre’ls com quan eren només uns infants.

Aquest any la Valentina ha decidit trucar a la porta i presidir la taula del dilluns de Pasqua. Enguany no ha calgut que tornessin a agafar les cistelletes, perquè ella ja portava al braç un cabàs carregat d’ous de xocolata amb què ens ha obsequiat a l’hora de les postres.

Des que la Natàlia l’havia vist, fa més de deu anys, córrer fugissera entre els xiprers dels veïns, sabíem que tenia el pèl de color marró, però mai l’havíem vist en persona. Ara sí, ara podem dir que és de color marró i és guapíssima!




Si us ha agradat la nostra Valentina, vosaltres també podeu tenir la vostra pròpia Llebre dels ous de Pasqua.

Per fer-la, he fet servir la mateixa recepta del Tortell de Reis, amb què s'aconsegueix una massa de brioix boníssima.





Primer de tot fem la massa mare, barrejant amb una espàtula tots els ingredients fins que tinguin una consistència fina. Tapem el bol amb un drap i deixem reposar la massa un mínim de 1/2 hora.

En un altre bol posem el sucre, la ratlladura de llimona, la llet, la mantega, els ous i un terç de la farina. Ho anem treballant, bé amb les mans, bé amb un robot de cuina o panificadora. Afegim la massa mare i la resta de la farina, i ho pastem durant deu minuts.

Tapem el bol amb un drap i el deixem reposar durant 1 hora i mitja (o fins que hagi doblat el seu volum), dins del forn, a una temperatura de 35º .

Enfarinem el marbre i treballem la massa amb les mans durant un minut. Agafem trossos de massa i anem formant una llebre. Posem uns escuradents a sota del braç més llarg.Tapem la llebre amb un drap i la tornem a posar al forn durant 1 hora i mitja, a una temperatura de 35º.




Quan vegem que ha doblat el seu volum, la traiem del forn.

Augmentem la temperatura del forn a 180º. I mentre esperem que s'escalfi, la pintem amb ou batut i tot seguit l'enfornem durant 25 minuts, però uns minuts abans la controlem que no es cremi.

Mentre es refreda, folrem amb paper de seda de color marró una base rectangular de porexpan. Fem les ninetes dels ulls amb una mica de xocolata fosa. Anem inflant els globus.

Enganxem les dents i els ulls amb una mica de xocolata. Punxem amb un escuradents les galtes i hi clavem trossos de cordill que faran de bigoti. Li posem una cinta al voltant del coll. Retirem els escuradents de sota el braç i hi passem la nansa de la cistella.

Posem la llebre a sobre de la base, la decorem amb els globus i les plomes, i omplim la cistella de palla i ous de xocolata.






Ingredients:

Massa mare:
100 g farina de força
100 ml llet tèbia
45 g llevat fresc de forner

Massa:
180 g sucre
pell ratllada d'1 llimona
100 ml llet
80 g mantega tova
3 ous petits
600 g farina de força
6 g sal

Per decorar:
1 ou
2 lacasitos
2 ametlles
una mica de xocolata
ous de xocolata
cintes de ras, cordill, cistella, globus, plomes...




Us la dedico a tots els que em seguiu, bé deixant-me comentaris o visitant-me en silenci.




34 comentaris:

  1. Què tendre, la Valentina!
    Els fills es fan grans i aquestes coses hi ha un moment que sembla que es perden... però no! sempre hi són!
    PTNTS
    Dolça

    ResponSuprimeix
  2. Moltes gracies , Margarida!!!!
    Ho fas tot tan maco , que em quedo enbovada llegin ...m´has fet recordar quan jo era petita amb la meva mare i la meva germana....
    Molt maco tot....i la Valentina , no diguem....

    ResponSuprimeix
  3. Aixó és gairabé una obra d' art! Quina feinada per fer la Valentina!
    Ja he vist en un altre bloc aixó de la tradició d' amagar els ous, jo no ho havia vist mai, i ha de ser ben divertit, sobretot pels nens..

    ResponSuprimeix
  4. Margarida, jo també vull una Valentina!! Que graciosa i divertida!! Ja ho crec que de petits i no tan petits l'esperaven amb il·lusió! :)
    Petons artista!

    ResponSuprimeix
  5. HOLA MARGARIDA, GUAPA TU

    NENA, QUINA BONA IDEIA HAS TINGÚT, QUE " MONA" QUE TE HA QUEDAT LA MONA, AMB EL TEU PERMÍS EN PRENG BONA ,BONISSIMA NOTA..

    ET LA MILLOR, PETONETS SUSANNA

    ResponSuprimeix
  6. Margarida, muchas gracias por la dedicatoria, lo que siento es no poder probarla jj, porque tiene que estar deliciosa.
    Hay que reconocer que eres una maestra sin paliativos, ¡menuda figura más perfecta has hecho! está para enmarcar.
    Saludos

    ResponSuprimeix
  7. T'ha quedat preciosa i com sempre el teu relat m'ha encantat.

    Jo no he viscut aquesta tradició i m'ha fet pena no haver-ho fet.

    Una besada ben forta

    ResponSuprimeix
  8. Que bonic relat i Valentina és com me la imaginava dolça i tendra com tu.
    Besos

    ResponSuprimeix
  9. Bona nit Margarida
    Que bona la Valentina,t'ha quedat perfecta!M'encanten les tradicions. No es tenen que perdre mai,perquè la il·lusió tampoc es perd.Ja veus els meus fills com són de majors i els reis encara els porten la cistella de dolços,i ells encantats de la vida.
    Besets

    ResponSuprimeix
  10. Hola Margarida¡
    Que lindo conejito...me encantan las masas de levadura dulces.Es muy buen idea la de darle forma de conejo,es ideal para la Pascua.
    besos.

    ResponSuprimeix
  11. Margarida,
    Qué no hará una madre para mantener la ilusión de unos hijos. Muy buena idea esta la de que Valentina se presente en casa. Muchas gracias por la historia, me ha gustado mucho y gracias por presentarnos a tan generosa amiga vuestra. Tus hijos seguro que recordarán este día muy especial...
    Besos
    María josé

    ResponSuprimeix
  12. M'encanten totes aquestes tradicions, està molt bé conservar-les!
    Tu has fet la mona més tradiconal que hi ha i t'ha quedat perfecte! Esponjosa i amb una forma molt bonica, ben bé sembla un ninot de peluix :)

    ResponSuprimeix
  13. què bonica aquesta mona de brioix! m'encanta!!!
    pt!

    ResponSuprimeix
  14. Dolça:l'any passat ja vaig veure perillar aquesta tradició. Sort de l'Oriol, que encara li va posar emoció! I aquest any... hauries d'haver vist les seves cares! De tots tres!!!

    ELS PEIXOS: estic contenta si t'he fet recordar coses agradables. I què fèieu? Seguíeu aquesta tradició de la llebre?

    ANNAFS: no, no t'ho pensis pas! Vas agafant trossos de massa i sense mirar-te gaire, vas fent la llebre. Quan s'infla, tot s'enganxa i queda així de bé. Em va costar més fer tot el parament(etiqueta, cistelleta, inflar els globus... ) que la llebre en si.

    Mercè: tenia una carona tan simpàtica que la Núria deia que semblava que parlés. Tots deien que semblava de veritat!

    SUSANNA: gràcies pels compliments, noia! A veure si és veritat que prens nota!

    Juan: no la has podido probar pero te aseguro que estaba ..... buenísima!!! Queda muy bonita por todos los complementos que le he puesto, pero la liebre en sí no cuesta nada de hacer.

    xisca: jo tampoc vaig viure aquesta tradició, i com m'hauria agradat! Però si tens els fills relativament petits, encara hi ets a temps! No et pots imaginar com gaudíem quan els meus eren petits i vèiem els seus nervis, amb la cistelleta a la mà, buscant els ous! (I desitjant trobar algun any la Valentina!!!)

    Maria Dolores: No! La valentina és molt dolça i tendra, jo sóc "normal"!
    El relat és verídic!

    ResponSuprimeix
  15. Fantàstica la Valentina. Tots, quan érem petits, hem desitjat la visita de la Valentina de torn.
    Una abraçada

    ResponSuprimeix
  16. Fantàstica la història i la Valentina! Ja vaig dir al bloc de la Cristina que no havia sentit mai aquesta tradició per cercar els ous de Pasqua, amb un cistell sota el braç, pel jardí de casa. Els meus fills ja no són ben petits però tampoc són grans, o sigui que encara hi som a temps! La Valentina t'ha quedat genial.
    Gràcies per compartir.
    Una abraçada!

    ResponSuprimeix
  17. Margarida!
    De tot cor et felicitem, de totes les mones que hem vist aquests dies, la teva és amb escreix la més bonica, original i tradicional alhora.

    Et felicitem de tot cor, visca la Valentina!!

    ResponSuprimeix
  18. Vaja cistelleta més mona! Mai havia sentit la història. I es que sempre ens ensenyes alguna cosa :)

    ResponSuprimeix
  19. Margarida, es preciosa!!! la verdad es que estos días me estoy haciendo un poco de lio, porque veo monas como la tuya, otras llevan huevo, otras son tartas y también son monas, ains oma que lío, jajaja

    salu2, Paula
    http://conlaszarpasenlamasa.cultura-libre.net

    ResponSuprimeix
  20. Buona Pasqua Margarida anche a te e a tutta la famiglia, scusa per il ritardo. Sei stata bravissima nella realizzazione di questo coniglietto, complimenti.
    Ciao Daniela.

    ResponSuprimeix
  21. Margarida, quina dolçor que desprèn aquest conillet. No se pas si me'l menjaria o el deixaria per mirar-me'l, així, tan ben decorat amb la seva cistelleta.
    Molt bonic...

    ResponSuprimeix
  22. Un relat molt tendre, amb un pastis igual de tendre, la il•lusió es l`últim que sa de perdé
    Petons

    ResponSuprimeix
  23. M'agrada moltíssim llegir-te, fins i tot a vegades no soc capaç de distingir si és un trocet de novel.la o ets tu que ens estàs explicant els teus records. Que maco que m'ha semblat. Jo no coneixia aquesta tradició, i això que a casa sempre han procurat seguir-les totes, per nosaltres, es clar. :-)

    Però abans de llegir-te ja et volia felicitar per la mona tan maca que has fet i la delicadesa i bon gust que has posat en tots els detalls. M'ha agradat moltíssim l'etiqueteta amb el nom del bloc. De debò, sempre m'agrada molt el que fas però avui n'he quedat encantada.

    un petó ben gros, bonica. :-)

    ResponSuprimeix
  24. No he tingut mai un jardí on buscar els obsequis de la Valentina, però em sembla preciosa la imatge de la canalla il·lusionada!!!

    M'emociono quan et llegeixo!!! em quedo pensant i sempre trobo alguna cosa amb la que em sento fortament identificada, algún sentiment, alguna sensació,... sempre hi ha quelcom que em lliga amb força amb les teves històries.

    Te'n dono les gràcies una altra vegada, no me'n cansaré!

    Sempre m'agrada imaginar-me com és la gent segons el que escriu, i t'imagino vivint en una caseta, allunyada de la ciutat, gaudint del teu entorn d'una manera molt saludable, transmetent valors excepcionals amb una sensibilitat desbordant i
    envoltada de gent que t'estima perquè et fas estimar.

    I pel que fa a la mona, m'ha semblat molt bonica!!! i de ben segur que és deliciosa!!! no es pot esperar menys de la Valentina!!

    Petonassos

    Miel

    ResponSuprimeix
  25. Que monada por favor! Se lo haré a mis hijas, les va a encantar.
    Gracias, grcias, gracias

    ResponSuprimeix
  26. una monada de mona, me encantan estas tradiciones, son super entrañables, ojala que no se pierdan nunca, besitos desde londres

    ResponSuprimeix
  27. mamaaaaaaaaaaaaa que maca t'ha quedat la Valentinaaaaaaaa!!!!! i era boníssima!!!

    hem passat molts bons moments a la recerca dels ous amagats per la nostra Valentina...

    espero que l'any que ve torni a venir pel jardí !

    Ets la millor, Valentina !

    ResponSuprimeix
  28. Simpático conejito. Cómo no podía ser de otra manera. Tú lo haces bello. Te ha quedado lindo.
    Un besito.

    ResponSuprimeix
  29. Quina maravella!!! Es preciós!!!! Tens unes mans per decorar que ja voldría jo!!!! M'encanta tot el que fas!!! Mil petons bonica

    ResponSuprimeix
  30. Original, molt original la mona, i tendra, tendríssima la història. L'enhorabona per ser com sou a casa vostra!

    ResponSuprimeix
  31. Margarita, siempre tan original. Se te ocurre hace un conejo de Pascua con masa de brioche... y además seguro que esta delicioso.
    Me parece un detalle perfecto.
    Gracias por dedicarnos el conejo, pues me hubiera encantado recibir uno así....
    Besitos.

    ResponSuprimeix
  32. Si me ha gustadola Valentina, es una pasada...
    Fijate como me he quedado al ver el ..Pastís de primavera...un primor...

    ResponSuprimeix
  33. Margarida que conejo mas grqcioso y ¡¡que te voy a decir de Vlentina¡¡¡ siento no haber pasdo antes, pero me alegro de hacerlo ahora porque me encanta el conejito y su masa, brioche, estara exqusito. Gracias por dedicarmelo, pero me gustaria probarlo, je je, para el año proximo.
    Y el detalle dela etiqueta, eres un encanto, una artista.
    Saludos desde Almeria.

    ResponSuprimeix
  34. Hola guapa, em va agradar tan l'historia de la Valentina que no he pogut resistir-me a veure la recepta i bé, em sembla que els fills mai ens agrairen lo que arribem a fer per ells. Bueno imagino que igual que nosaltres als nostres pares. Em guardo aquesta Briox i l'idea per fer alguna cosa....

    Molts petonets

    ResponSuprimeix