Timbal de bacallà








Maleït home del sac! Tant que me’l van anomenar de petita i mai vaig arribar a veure'l! Amb el temps, vaig acabar pensant que eren faules dels pares per fer-nos tenir por i aconseguir que no ens allunyéssim del seu costat.

Però ara sé que existeix. No us podria dir si té el nas prim i allargassat, si vesteix de color fosc o si les seves mans mostren dits esquelètics, però existeix. És com un fantasma. No el veiem però ens fa por. I com no sabem quina cara té, tothom ens sembla sospitós.

Serà l’home que llegeix el diari, amb l'esquena repenjada al tronc del plataner i aixecant de tant en tant la mirada cap a casa? Serà l’operari que es passa el matí assegut a la furgoneta sense fer res i controlant les nostres passes? Serà l’individu que passeja el seu gos, un dia sí i un altre també, sense seguir un horari fix?






L’home del sac ja no s’emporta els nens, bé perquè els nens d’avui dia perden aviat la innocència, bé perquè a l’home del sac no li agraden els nens contestaires que sempre han de dir l’última paraula.

No fa pas gaire aquest home sinistre va aconseguir entrar a casa, i va engreixar el seu sac amb el meu portàtil. Mai no li podré perdonar que em deixés sense la meva joia més valuosa. Estic desolada!







Confesso que jo també he entrat a vegades d'amagat a la vostra cuina i m’hi he emportat algun plat que m’ha cridat l’atenció. Espero que la meva acció no us hagi provocat cap mal ni us hagi deixat tan desvalguts com m'ha deixat l'home del sac!

La recepta d’avui la vaig veure fa temps a webos fritos, i de seguida va començar a formar part dels nostres menús festius. És un plat senzill, ràpid de fer i molt sa. I amb una pinta sorprenent!

Per fer-lo, hem de posar quatre dies abans el bacallà en remull, i el deixem dos dies sencers sense canviar-li l’aigua. El tercer dia li canviem l’aigua dues vegades, i l’últim dia tres cops.

Preparem un boníssim puré de patates casolà com ja vam explicar aquí.





Escalivem el pebrot i, quan és fred, el pelem. L’eixuguem amb paper de cuina i el tallem a tires. Preparem la maionesa.

Tot això ho podem tenir preparat unes hores abans, i a l’hora de dinar només caldrà coure el bacallà al vapor durant 5 minuts, treure-li la pell i separar-lo en làmines, i muntar el plat amb l’ajuda d’un cèrcol d'acer.


Posem una base de puré de patates tebi, aixafant-lo bé amb una cullera, fem un cercle amb tires de pebrot i l’omplim amb el bacallà laminat. Acabem amb una cullerada de maionesa, i decorem amb un tomàquet cirerol i una fulla de menta.





Qui no tingui manies, o disposi de poc temps, pot comprar el bacallà dessalat, fer un puré de patates de sobre, obrir una llauna de pebrot escalivat i utilitzar maionesa de compra. Tindrà un plat ben bo amb només deu minuts.

Ingredients (per a 4 persones):

4 talls de bacallà del morro
2 pebrots vermells

Per al puré de patates:
1 kg de patates
125 ml llet
sal, pebre

Per a la decoració:
maionesa
4 tomàquets cirerol
fulles de menta





Després del xoc emocional que he patit per culpa de l'home del sac, em sento amb prou forces per recomanar-vos el llibre de Markus Zusak, La lladre de llibres. La Campana (Col·lecció Tocs, 62). Barcelona, 2007.

18 comentaris:

  1. Margarida, quina ràbia que et robéssin el portàtil!! Espero que no s'emportés res més!! :(
    Pel que fa al timbal, malgrat que el bacallà i jo no ens portem gaire bé, t'ha quedat clavat!! Tan perfecte, tan ben presentat i de ben segur que boníssim pels amants d'aquest peix. ;)
    Petons i ànims!

    ResponElimina
  2. Gràcies, Mercè, pels ànims!
    També es van emportar el Notebook de la Núria que utilitza per a la Universitat i la tele (que com no la miro mai, no la trobo a faltar).
    El que més greu em sap és que no havia fet la còpia de seguretat de les últimes receptes, però les tornaré a fer.
    Ara em trobo que hem de fer cua per poder posar-nos a l'ordinador que tenim, i com primer són els estudis... jo estic a la cua!

    Pel que fa al timbal, no hi ha problema amb el bacallà: pots substituir-lo quer lluç o pel peix que t'agradi més!

    Ara em passaré per veure quines receptes has fet durant aquests dies que he estat "desolada", a veure si m'animo!

    ResponElimina
  3. M'imagine com estaràs, sense ell ja no sabem estar.
    La recepta em pareix boníssima i la presentació fantàstica, ho tinc de preparar prompte que en ma casa som molt de bacallà.

    ResponElimina
  4. Això del portàtil és una pu ...
    I del timbal et diré que és una recepta boníssima i una presentació de 10.
    Petonets

    ResponElimina
  5. La recepta i les fotos són molt boniques. La història de l'home del sac, no :-(

    ResponElimina
  6. Quina ràbia el portàtil...
    Sort que amb un parell de cullerades d'aquest timbal tan bo ja t'haurà passat el mal humor :)
    El bacallà combina molt bé amb la patata i el pebrot, un encert de recepta!

    ResponElimina
  7. Quina mala passada lo del portàtil , em sap greu.

    El bacallà el poses 4 dies en remull? deu ni do.
    El resultat, a part de bo, és molt vistós i apetitós.

    ResponElimina
  8. ya te extrañana yo Margarida, bienvenida!!! Voto negativo para el hombre del saco y voto positivo a Margarida por este delicioso timbal ;)

    Salu2, Paula
    http://conlaszarpasenlamasa.cultura-libre.net

    ResponElimina
  9. Ostres quina notícia,quina ràbia!!!! I clar tota l'informació perduda no???? El timbal té una pinta!!! La presentació es perfecte, i la versió ràpida es genial!!! Mil petons bonica

    ResponElimina
  10. Quin mal rotllo que t'entrin a casa...
    M'ha encantat aquesta manera de presentar-lo, és elegantíssima!
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  11. Margarida, estamos en unos tiempos en los que ya ni en tu casa estás seguro. Si hubiera un poco más de mano dura y cuando los cogen y les toman declaración no los sacaran por la otra puerta de la comisaría sino que fueran directamente a la cárcel y cumplieran lo que se han ganado otra situación tendríamos, por desgracia, esto es jauja. Lo siento.
    Y también siento y mucho el no poder probar este timbal que has preparado porque debe ser cosa rica.
    Tus fotos son una preciosidad, eres una experta.
    Un plato de lujo.
    Saludos

    ResponElimina
  12. Bona vesprada Margarida
    Ostres que faena!
    Jo que anava a bonegar-te perquè tardaves molt a deixar-te veure,i resulta que ha sigut per mals majors.Ja no es pot una fiar de ningú!
    Però veig que eixos contratemps no minven la teua capacitat creativa.
    El timbal es veu perfecte i deliciós.
    I les teues presentacions,com sempre,molt elegants.
    Besets i resignació.

    ResponElimina
  13. Margarida; Aixó s'en diu una p... , quina mala passada.
    Aquest home del sac, es va perdre aquest timbal de bacallà, doncs aquest timbal ningú té l'aprés... que vagi de gust Margarida¡¡ :-D

    ResponElimina
  14. Quina llàstima lo del portàtil, la sort es que a la ment encara tens receptes tan bones com aquet timbal que queda anotat.
    Petons i ànims.

    ResponElimina
  15. Quina ràbiaaaaaaaa!!! àNIMS REINA!
    El timbal de 10!!!! Que boooo!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  16. Margarida si que es mala suerte, pero estoy con Juan, esto es un cachondeo, si te roban en la calle y es menos de 400 euros a pesar d eperder la documentacion el bolso y demas cosas no hay ni multa para le ladron, penoso. Nosotros estamos desde hace 5 años esperando que venga la poli ha tomar las huelas dactilares del que entro en casa y dio un susto de muerte a mi suegra impedida en un sillon a las 8 de la mañana, entro por la ventana, vivimos en un primero. Mientras saliamos unos a trabajar y entraba la chica a las 8 y media, asi que nos tenia bien observados.
    No ocurio nada porque la ventana estaba abierta y se puso a gritar y los vecinos tocaron a la puerta y salio por donde habia entrado, pero el susto y la amenaza con una navaja la abuela se la llevo a la tumba.
    Asi que si no estabas en casa, mejor , da rabia pero lo material, queda en eso, la vida es mas delicada.
    Al final terminaremos con sicosis, nosotros pusimos rejas en casa, una lata. Lamento mucho lo ocurrido.
    El timbal me ha encantado, creo que t elo copiare, jejee y el libro he tomado buena nota.
    siento esta nota tan larga.
    bsss de animo desde Almeria.

    ResponElimina
  17. Hola bonica, quin greu em sap el que t'ha passat. noia, quina ràbia i quina impotència, i al final hem de fer com sempre i encara alegrar-nos de que no ens han fet mal...

    Sé que no es el lloc ni el moment, però d'això només en tenen la culpa lleis massa garantistes pels delinqüents, ni jutges, ni policies, que fan el que poden amb la llei que tenen. Segurament no ho recuperaràs, però una bona assegurança i esperar que només siguin pèrdues materials és l'unic que ens queda. Anims bonica :-)

    un petó molt fort.

    ResponElimina
  18. ¡ Qué rabia ! Bueno, sin comentarios....
    El timbal tiene un aspecto prometedor.La versión rápida también está fenomenal, que hay veces que vamos con unas prisas...
    Buen fin de semana,
    María José.

    ResponElimina