Vaig perdre el braç dret quan tot just feia una setmana que m'havia casat. Ningú que no hagi patit una amputació semblant pot fer-se una idea del que això va suposar a la meva vida.
La mà que feia uns dies havia portat orgullosa el ram de núvia ja no formava part del meu cos. Però no era només una mà la que havia desaparegut en aquell accident. Em mancava la mà que acaronava, la mà que brodava, la que cuinava, la que escrivia cartes d'amor... La mà que comptava els diners, sí, però també la que dibuixava cors en els vidres entelats els dies de pluja.
Tots em miraven de reüll i sé que només veien la pobra dona sense braç, però quan era jo la que d'amagat clavava la vista en el meu braç invisible, no pensava en res més que en els braçalets que no tornaria a lluir, en les pigues que mai més tornaria a veure, en els quadres que ja no pintaria...
Mil nits vaig plorar la meva dissort, abans no vaig acceptar l'adéu definitiu de la meva mà. Un matí em vaig llevar i vaig collir decidida el plomall de lletsó més bonic del jardí, i el vaig bufar amb totes les meves forces, per escampar arreu tots els angelets. I vaig imaginar que anaven a jugar amb la meva mà, que m'esguardava cofoia darrere d'un núvol.
Perquè no tots els braços de gitano han de ser de color fosc, avui us presento un braç blanc. Bonic com una núvia amb el seu ram de flors.
Si el voleu fer, comencem encenent el forn a 180º i fem la planxa de pa de pessic com ja vam explicar aquí . Un cop traiem el pa de pessic del forn, el tapem amb un drap, li donem la volta i anem desenganxant el paper. Tot seguit el cargolem amb el drap o amb el mateix paper, i el deixem refredar.
Esmicolem el formatge i les ametlles, i muntem la nata. Batem en un bol el formatge i el sucre, i hi afegim la xocolata i les ametlles. Finalment incorporem la nata.
Descargolem el pa de pessic, hi aboquem tot el farciment i tornem a cargolar. Muntem la nata i el sucre, i cobrim tot el braç. Acabem decorant tota la superfície amb flors d'estepa borrera .
Ingredients:
Per al pa de pessic:
4 rovells
120 g sucre
1/2 beina de vainilla (les llavors)
1/2 beina de vainilla (les llavors)
120 g farina
1 culleradeta de Royal
4 clares
un pessic de sal
Per al farciment:
75 g xocolata Nestlé Postres
100 g ametlles torrades i sense pell
250 ml nata
400 g formatge Mascarpone
50 g sucre mòlt
Per a la decoració:
200 ml nata
1 cullerada de sucre mòlt
flors d'estepa borrera
Si us agraden les novel·les de misteri, us recomano La dama de blanc, de Wilkie Collins. Editorial Columna, 75. Barcelona, 1990.
Les fotos són precioses, la presentació és divina i el braç de gitano deu estar boníssim, però em nego a comentar la història macabra d'avui, encara que admeto que alguns passatges tenien música... penso en els cors dibuixats en els vidres entelats...
ResponEliminaPerò, vaja, em nego a continuar. Faries bona parella amb en Tim Burton!!
T'ha quedat preciós, tot tan blanc i amb aquestes flors d'estepa tan boniques... ben bé com un ram de núvia :)
ResponEliminaI el farcit recorda una stracciatella... m'encanta!
Aiii el braç de gitano!!!!
ResponEliminaPero que bons que son i que preciós t'ha quedat!!!
Artista!!!!
Petons
T'ha quedat maquissim i que bo ha de ser...felicitats!!!
ResponEliminapetons
Margarida , t'ha quedat molt polit i a més se'm fa la boca aigua , m'encantaria menjar-ne un boci , deu ser bonissim.
ResponEliminaAquestes flors em semblen de roser salvatge , el vertader roser que li deim per aqui , que guapes que són . Jo en tenc un aprop de la casa i és una de les flors que trob més bonica.
Una abraçada
Que bonic aquest braç, Margarida!
ResponEliminaT'ha quedat super fi. Mira, aquests dies no he tingut massa temps per passar pels vostres blogs i avui fent una rapassada ràpida m'ha cridat l'atenció la teva foto del braç, i per inersia el meu ratolí se n'ha anat cap a ella! jejeje
Bon cap de setmana, maca!
MARGARITA HERMOSO SI SE VE TAN LINDO TE QUEDARON MUY LINDA LAS FOTOS
ResponEliminaEN CHILE AL BRAZO GITANO LE LLAMAMOS BRAZO DE REINA ......
BESOS
http://comidachile.blogspot.com/
Quin braç de gitano més delicat! ha d'estar deliciós!
ResponEliminaEl braç ta quedat preciós, tan blanc amb les petites floretes, bé de pastisseria i boníssim.
ResponEliminaMolts petons
Bonic i delicat i ben segur que boníssim!
ResponEliminaM'encanta!
PTNTS
Dolça
Margarida, preciosa la ornamentación que le has puesto a este brazo blanco que ya con ese color dice lo exquisito que debe estar.
ResponEliminaUn corte sensacional, viéndolo se me hace la boca agua. Imagino su sabor. Te pediría un trozo pero creo que he llegado un poco tarde. Delicioso.
Margarida, que pases un muy buen fin de semana.
Saludos
Quina cossa més bonica i més elegant.
ResponEliminaFelicitats.
Un peto.
Aquest braç de gitano n'és d'exposició.Saludos
ResponEliminaMargarida,
ResponEliminaUn braç de gitano tan deliciós de gust com preciós d'aparença. Com sempre, el relat introductori magnífic (és el toc "mondelacuina") i finalment dir que prenem nota de la novel·la que recomanes.
Ah! ha estat un autèntic plaer haver-te conegut en viu i haver xerrat una estoneta. Ho hem de repetir amb més calma.
Una abraçada
Bona nit Margarida
ResponEliminaQuina delicadesa!Este braç no te res de gitano,
més be és un braç d'angel.És tan bonic per fora
com bó estarà per dins.Les flors son una preciositat!
Besets i bon cap de setmana.
És precios Margarida ...tot ho fas tan pulit sempre....
ResponEliminaEl teu nom és el que millor li escau a aquest braç de gitano blanc..
Moltes Felicitats maca...
M'he quedat bocabadada davant d'aquesta meravella: felicitats! Petons
ResponEliminaQuin braç mes bonic i que bó estará i la decoració molt primaveral.
ResponEliminaBesets
Margarida; Com petits angelets, aquest braç de gitano llueix, amb les seves flors de estepa borrera, donant-li una el.legància diferent a tots els braços de gitano farçits.
ResponEliminaQue vagi de gust Margarida¡¡:-D
Un braç molt elegant, jo en menjaria un tall de bona gana
ResponEliminaQuin braç de gitano mes blanc i bo!! T'ha quedat molt maco.
ResponEliminaPetons
Nuria
ohhhhhhh... ohhhhhhhh!!! si tingués aplaudiments els hi posaria!!!! imagina-te'ls, val? :-)
ResponEliminaQuina cosa més delicada, Margarida, preciós de debò. I que bo que deu ser!!
Els ingredients son boníssims, però la delicadesa amb que l'has decorat fan d'ell una cosa tan preciosa i fina, com tu has dit, com una núvia.
Enhorabona preciosa :-)
Margarida , et vull dir que vaig fer aquest hermós braç de gitano pel dinar en familia que feim els dissabtes i va ser boníssim.No vaig a ser a temps de fer fotgrafies
ResponEliminaMoltes gràcies per a compartir aquestes magnífiques receptes i els teus bellíssims relats.
Una abraçada
Preciosa decoració amb aquestes floretes, i el braçet tan blanc.
ResponEliminaNo coneixia aquests flors i són molt maques, la veritat!
Estimada amiga! és cert amiga, quan perds alguna part del teu cos, encara que sigui petita, l'has de plorar, has de fer el dol. Aquest braç de gitano blanc com la neu, com la llum del matí és espectacular. Com sempre, un post de matrícula d'honor. Molts petons.
ResponEliminaMargarida,
ResponEliminaQuina cosa més i més bona, a banda que la presentació és per treurès el barret senyora.
Una abraçada.
M'estic posant una mica al dia ara que ja he començat les vacances i no vaig tan atabalat.
ResponEliminaTot el que he vist fa una pinta magnífica i les explicacions, com sempre, detalladíssimes i molt ben explicades (semblo un mestre, oi?) :))
P.S. A mi també m'ha fet una mica de cosa, la veritat, la narració inicial d'aquest post, però també és cert que la realitat moltes vegades supera la ficció.
Una abraçada!
carai!! a aquest braç de núvia només li falta l'anell de compromís,... la foto del tall del braç, endevina un interior molt engrescador...
ResponEliminaUna abraçada
El año pasado tuve una época en la que solo hacía brazos de gitano.Este año no he hecho ninguno.Yo creo que ya va siendo hora.
ResponEliminaTe ha quedado precioso y con ese relleno seguro que estaba delicioso.
Un abrazo,
María José.
Hola MARGARIDA, preciosa historia la tuya, y precioso brazo de gitano bonita presentación en todas las recetas, saludos
ResponEliminaquè bonic que t'ha quedat! si fa peneta menjar-se'l i tot! però clar, ha de ser tan bo que qui es resisteix?
ResponEliminapt!
Que belleza Margarida, me daría una pena cortar algo tan elegante. Tus pasteles siempre tan vistozos.
ResponEliminaUn besito
Margarida, quina preciositat!!! Has vestit d'un blanc luxós el braç de gitano!! I amb les flors d'estepa queda mooolt elegant! :)
ResponEliminaPetons!
Preciosa la presentación y muy original. Me encantan los brazos de gitano y de gitana ( por si lee esto la ministra de igualdad).
ResponEliminaun biquiño
Con una decoración muy delicada y un relleno que nos da una sorpresa.
ResponEliminaUn besito.
Molt bonic aquest braç de gitano!!! si que sembla un pastís de nuvis però la història...quina angunia m´ha entrat!!! ho has aconseguit bé ;) petonassos
ResponEliminaPreciós Margalida!!! em deixes sempre amb la boca oberta!!! quina delicadesa!!!
ResponEliminaLa història d'avui em sobta, la realitat és així... el que se surt del "normal" crida l'atenció!! però l'important és l'acceptació d'un mateix, oi??
Petonassos bonica...un plaer visitar-te.
Miel
Tot ho fas tant maco, tant lluent, tant fàcil....desde la primera paraula fins l'última em mantens enganxada com una paparra al teu blog,jajaja, es veritat!!!! Tens raó sempre el braç de gitano ros o moreno, però com el blanc cap, es preciós!!!! Petons
ResponEliminaEts la reina dels braços!
ResponEliminaI les flors li donen un toc molt primaveral, m'agrada m'agrada :)
SI EL DE CHOCOLATE NEGRO ES BONITO ESTE NO TIENE NADA QUE ENVIDIARLE,VAYA BUENA Y BIEN DECORADA. BESOS
ResponElimina