La Moreneta dels Pirineus duia, com sempre, el seu fill a coll quan va ser segrestada el 9 de juliol de 1967. Però, fora del primer dia, en què la notícia va sortir publicada a tots els diaris provocant un gran enrenou, les autoritats van fer el possible per silenciar aquest fet i mai més se'n va tornar a parlar.
Ella, tot i romandre amagada durant quatre anys i mig en una casa estranya al barri de Gràcia de Barcelona, no va embogir. Els seus ulls grossos i foscos, que tot ho guaitaven, però sempre restaven silents, estaven avesats a tot.
I allà, oblidada per tothom, lluny d'afeblir-se, el seu ànim trobava consol recordant les neus de la vall que la va veure néixer, la blavor del cel que envolta els seus cims i les aigües netes del seu estany.
Finalment, la Nina (com l'anomenaven els seus segrestadors) va ser dipositada al maleter del cotxe de Josep Benet i restituïda al seu santuari.
Ahir la meva filla Núria va celebrar el seu sant . Sé que per fer-la contenta he d' obsequiar-la amb alguna llepolia de xocolata, ingredient pel que sent una gran passió. L'any passat vaig guanyar-me les seves admiracions amb una Carlota de xocolata, i aquest any ho he aconseguit amb un Bavarois de xocolata.
Si vosaltres també sentiu debilitat per aquest ingredient, animeu-vos a fer-lo!
Primer de tot, desfem la xocolata al bany Maria. Després, batem en un cassó els rovells i el sucre fins que blanquegin, i tot seguit hi afegim la llet calenta, incorporant-la de mica en mica mentre anem batent.
Posem el cassó al bany Maria al foc, i no parem de remenar amb una espàtula o cullera de fusta fins que veiem que la crema comença a espessir. Hem de vigilar que no arribi a bullir, perquè se'ns tallaria.
Retirem el cassó del foc i hi desfem els fulls de gelatina, que prèviament haurem posat en remull. I tot seguit hi aboquem la xocolata, remenant bé perquè hi quedi ben integrada.
Posem ara el cassó en un bany Maria fred (és a dir, el posem dins d'un altre recipient on tindrem glaçons o aigua freda), i anem remenant de tant en tant, fins que la crema estigui totalment freda.
Muntem la nata i l'afegim amb cura a la crema. Untem amb una mica d'oli un motlle de 850 ml i hi aboquem la crema. Posem el motlle a la nevera fins que qualli, com a mínim 2 hores.
Per desemmotllar-lo amb certa facilitat, el posem al congelador durant 1/2 hora, o bé el submergim uns quants segons en aigua calenta.
Per decorar, muntem la nata (afegint-hi el sucre gairebé al final), la posem dins d'una màniga pastissera i decorem amb rosetes tota la superfície i part de la base. Al centre, una cirera i unes fulles de menta.
Ingredients:
3 rovells d'ou
40 g sucre mòlt
250 ml llet
7 fulls de gelatina
250 g xocolata
250 ml nata
Per la decoració:
150 ml nata
1 culleradeta de sucre mòlt
1 cirera confitada
fulles de menta
Amb aquesta recepta participo a l'HEMC d'aquest mes, que té com a amfitriona a Eva, d' El fogón de Eva i que ha proposat com a tema les gelatines.
Amb aquesta recepta participo a l'HEMC d'aquest mes, que té com a amfitriona a Eva, d' El fogón de Eva i que ha proposat com a tema les gelatines.
I avui us recomano que us feu del Club de les Núries i els Gils -si és aquest el vostre nom-, i podreu pujar de franc al cremallera de la Vall de Núria.
És un post meravellòs, de vegades quan cerco les raons de que m'agradi tant el mon dels blocs de cuina recordo entrades com aquesta.
ResponEliminaI sincerament, la presència de la bavarois és com a mínim als meus ulls d'acabat professional.
Una abraçada i una admiració.
Quina preciositat!! Segur que la teva filla ha estat molt contenta. Moltes felicitats!!
ResponEliminaUn pastís de xocolata és la millor elecció per celebrar la moreneta dels Pirineus i fer honor al color del seu nom, oi?
ResponEliminaUna delícia i una presentació exquisida, la Núria segur que va quedar encantada :)
paMargalida
ResponEliminapero quina cosa tant bonica!!!!i dic bonica, per que no la podre tastar, pero mareta quin vici la xocolate.
Felicitats per la teva filla.
petons per las dues
Quin millor regal que un pastís de xocolata? No se'm acudeix res de millor. Amb aquesta excepcional presència i el sabor (que segur que era immillorable)= regal inoblidable.
ResponEliminaUna abraçada
La teva filla Núria deuria de estar mol contenta amb aquesta Bavarois, dons te una pinta deliciosa, ara mateix n’agafaria un tros,amb el teu permís queda anotada la recepta
ResponEliminaPetons
Noia cada vegada ho fas millor!!!!
ResponEliminaLa meva mare era una enamorada de la Moreneta!!!!
Una abraçada..
Margarida; ...les Maresdedéus trobades... un bon regal i ben dolç, al igual que també una bona trobada de gustos i sabors aquesta, bavarois de xocolata¡¡
ResponElimina:-D
Per molts anys per la part que et toca i... que vagi de gust Margarida¡¡ :-D
Veig que si la recepta acaba amb "de xocolata", a la teva filla li agrada segur :-)
ResponEliminaT'ha quedat perfecte aquesta Bavarois la presentació molt atractiva, felicitats a la teva filla Núria.
ResponEliminaSalutacions
Menuda receta, pero vamos la presentación es de revista, te quedó preciosa y muy muy tentadora, el corte es brutal.
ResponEliminaBesotes
Amb aquesta bavarois era impossible no conquerir a la teva filla, és veu deliciosa!
ResponEliminaBona vesprada Margarida.
ResponEliminaGuanyar-te a la Nuria amb este pastís no t'haurà costat res.
A mi m'has guanyat de seguida.
On hi haja xocolate,ahí estic jo la primera.
Felicitats a la Nuria, i com no,a l'autora del pastís.
P.D.
Has vist que desastre de serres que ens han deixat!
Quanta raó tens que els haurien de posar a ells per a apagar foc,i en primera línia,perquè sàpien el que és bo!
Gracies per les teus paraules d'anim.
Besets.
Quin goig que fa aquesta bavarois, un postre molt adient per la celebració amb una presentació molt acurada i elegant , a més una perdició pels amants de la xocolata.
ResponEliminaFelicitats ! i una abraçada
Quina entrada més maca que ens has fet!!
ResponEliminaLa presentació, com sempre, perfecta!
Aquí tens una admiradora teva, igual que n'és la teva filla, i de les teves creacions.
Felicitats a la Núria i a tots els que vàreu gaudir d'aquesta meravellosa bavarois!
Per cert, jo també sóc com tu, com més ens la foten, més grossa és la senyera de la terrassa de casa i més dies la tinc posada!
BONA DIADA!!!
PTNTS
Dolça
hija, qué pintaza que tiene Margarida!!! con ese corte perfecto!!! ains, oma que rico, jajaja
ResponEliminaBesos, Paula
http://conlaszarpasenlamasa.cultura-libre.net
Felcitats per a la Núria !!! segur que amb aquestes postres van quedar completament satisfets els seus desitjos de xocolata..., l'aspecte és d'un regal d'aniversari inolvidable !!
ResponEliminaQue lindo y que sabrosa se ve la torta. Nathalie (mundo bizcocho)
ResponEliminaMare meva¡¡¡¡¡¡
ResponEliminaQuina maravella de foto i presentació.
Segur que a més super deliciós.
Felicitats per la Nuria i per a tú
per la feina feta.
Una abraçada
ISABEL
Caram!
ResponEliminaQuian pinta més professional!!!!
M'apunto la recepta.
Anna
Com que el dia 8 també va ser el meu sant, te n'agafo un troç per a mi que també me'l mereixo!!
ResponEliminaMargarida, ¿ que tal el verano??
ResponEliminaEl otoño lo comienzas de maravilla, con el santo de Nuri, Muchas Felicidades para la niña y para ti por este maravilloso postre, que maravilla.
menudas fotos entra solo.....
Espero poder verte mas amenudo este otoño.
Bsss desde Almeria.
Un bonito post y un postre con una presentación perfecta y vistos todos los ingredientes delicioso. Espero que pasáseis un día estupendo junto a vuestra hija. Un abrazo
ResponEliminaHola bonica!!! com estas????
ResponEliminaAra, veient la babaroisse, que per cert, és impressionant!!!, he vist que les dues hem decorat amb resetes de nata els nostres últims dolços, jejeje... tindrem telepatia???
El dia 5 va ser l'aniversari de la meva millor amiga i ho vem cel·lebrar amb un bon pastís de xocolata i nata!!!
Felicitats a la teva filla, encara que ja fa uns dies que va ser el seu sant!!
Gràcies per la història de la moreneta!!! és un plaer llegir-te, com sempre!!
Petonassos!!
Miel
Felicitats a la filla pel seu sant i a la mare per la maravella de Bavarois que ha preparat!!!El tall es una autèntica preciositat. Com trovaba a faltar aquests relats que poses a totes les teves entrades!! Mil petons bonica
ResponEliminaYo me quedo con la cerecita de bavarois porque los chocolates no me van. Felicidades por el santo de tu hija, he olvidado que eso se sigue celebrando, aqui no se estila y ademas mi nombre es exótico para los suizos ;)
ResponEliminaComo siempre un postre muy lindo.
Un beso.
un gran regal per a la núria i per tots nosaltres, magnífic com tots els teus pastissos.
ResponEliminauna delicia! dan ganas de meterse ne la cocina ahora mismo, te quedo espectacular, besos desde londres
ResponElimina¡Que maravilla de postre! Te lo dice una chocoadicta.
ResponEliminaGracias por la aportación.
Besitos
Aquest pastís és de nota!!! excel·lent presentació1 com diuen les companyes de professional!
ResponEliminapetó
Chiqueta, que corte tan tentador, irresistible para los que somos chocolateros, yo me muero por un trozo.
ResponEliminaUn beso.
¡qué buena pinta tiene esta bavarois! ¡increíble! ¡quiero un mordisco! :)
ResponEliminaUn aplauso Margarida, un aplauso y una ovación, por favor, qué buena presentación. Tu hija es de las mías, me pirra el chocolate y por un trozo de esa bavaresa, daba yo esta mañana la mitad de mi reino jajaja.
ResponEliminaNo conocía esta historia de la Moreneta y me ha gustado.
Un beso.
Felicitats a la Núria! No m' extranya gens que estigués contenta amb aquesta marevella de xocolata que li vas preparar!
ResponEliminaUna meraviglia :)
ResponEliminaQuina bona pinta que té i la presentació t'ha quedat de luxe. Ha d'estar molt bó!!
ResponEliminaAnniki http://gastroadikt.blogspot.com
POr diooossss,que delicia,que corte!!
ResponEliminaHa sigut un plaer compartir taula amb tu, ara entenc millor per que deies que el fer un post et porta uns dies, la elaboració de les receptes i la introducció que fas, están molt be treballades.
ResponEliminaJa has descobert que a mi la xoxcolata m'agrada i aquesta bavarois m'ha conquistat..jajaja
una abraçada i a reveure.
Suposo que t'ho estas pasant molt be :))