Lluç a la papillota







Feia 10 anys que la Llúcia no veia la seva mare. Des que havia anat a viure al Japó només havien mantingut contacte telefònic, raó per la qual no s'havia assabentat del càncer que patia. La pobra dona estimava tant la seva filla que li havia amagat la seva malaltia fins al final, perquè en cap moment havia perdut l'esperança de poder-la superar.

Mentre era a l'avió de retorn a Kobe, pensava que encara no havia vessat cap llàgrima per la seva mare. Com hauria pogut plorar per una dona a qui la malaltia havia afeblit tant que li resultava totalment una desconeguda?

Ella en guardava la imatge de deu anys enrere, de quan es van abraçar per darrera vegada. Aleshores era una dona jove, àgil i de gran bellesa, que feinejava a totes hores. I aquest era el record que volia portar al seu cor.

De sobte va començar a buscar quelcom dins la bossa de mà, i del bitlleter en va treure una fotografia que feia temps que no mirava.

Hi sortien totes dues, assegudes al jardí de casa, i ella lluïa una cua de cavall amb un llaç vermell. A la seva mare li agradava tant aquesta fotografia que, durant una bona temporada, no va parar d'ensenyar-la a tothom, orgullosa com estava de la seva filla.

I recordant aquests fets, no es va adonar que l'avió havia aterrat i que ja no hi quedava cap passatger. Quan l' hostessa se li va acostar, va veure que les llàgrimes li banyaven la cara.





Amb la recepta que avui us presento no us vull fer plorar, sinó que sentiu una munió d'aromes en desfer la llaçada. Es tracta d'un lluç a la papillota. Diuen que aquesta és una de les maneres més sanes de coure els aliments, ja que ho fan en el seu propi suc, sense necessitat d'afegir-hi aigua ni greixos. Consisteix en embolcallar els aliments amb paper de forn o d'alumini i mantenir el paquet ben tancat, a fi d' intensificar l'aroma de tots els ingredients.

Com no podrem obrir el paquet mentre és al forn, convé que tots els ingredients estiguin tallats de mida regular perquè es coguin de manera uniforme. Si n'hi ha de més durs, convé passar-los prèviament per la paella o coure'ls una mica abans d'embolicar-los amb el paper.

Si no heu provat mai aquesta tècnica, us aconsello que us inicieu amb uns filets de peix, perquè sempre dóna molt bons resultats.

Si ja us he convençut, seguiu-me que tot seguit us explico com es prepara aquest plat.

En comprar el lluç, demanem al peixater que ens l'escati i en tregui totes les espines, deixant els dos lloms ben nets. Tenint en compte que les patates necessiten més temps de cocció que el peix, les coem al vapor durant 10 minuts.

Encenem el forn i el posem a 190º. Tallem un quadrat de paper de forn de 38 x 38 cm. Al mig hi posem un tall de lluç de 200 g, el salem, escampem per sobre una mica de farigola, una culleradeta de vi blanc i un rajolí d'oli. Hi posem tot al voltant les patates i ho empolsinem tot amb julivert tallat fi.

Ajuntem els quatre extrems del paper i lliguem el paquet amb un cordill, de manera que quedi ben tancat.




Enfornem els paquets durant 15 minuts. Passat aquest temps els posem directament al plat i servim a taula. Tots els comensals gaudiran de l'emoció d'obrir-lo i esbrinar què amaga aquest embolcall. Si voleu, per fer una presentació més maca, podeu tallar el cordill i substituir-lo per un llaç de ras.




No només fruiran amb un plat sa, sinó amb la flaire que desprenen tots els seus ingredients!






Ingredients:

1 tall de lluç de 200 g per persona
6 patates molt petites per persona
sal
farigola
julivert
vi blanc
oli d'oliva verge extra




Plorem quan ens envaeix la tristesa, però també de felicitat. Avui us recomano el llibre de Paulo Coelho, Vora el riu Piedra em vaig asseure a plorar. Editorial Proa (Col·lecció Clàssics Moderns). Barcelona, 1997.




23 comentaris:

  1. Jo sóc molt aficionat a la papillota, sobre tot amb el peix. Només un bon peix amb unes verduretes i tens uns resultats d'impressió.

    La veritat és que la introducció és emocionalment dura, tot i que tendre i bonica.

    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  2. Margarida, qué entrañable historia, muy conmovedora.
    El papillote es una manera muy sana de comer, es un gozo comer los alimentos así.
    Un beso.

    ResponSuprimeix
  3. Margarida este lluç entra per l'ull, bo estará molt bo i bonic es molt bonic, las deixat de festa major.
    Besets

    ResponSuprimeix
  4. me encanta el pescado en papillote, me alegra leerte de nuevo, aunque sea con historias tan tristes como esta :S

    Salu2, Paula
    http://conlaszarpasenlamasa.cultura-libre.net

    ResponSuprimeix
  5. Hola preciosa! Jo en comptes de a la papillota hagués titulat aquesta entrada com: lluç al llaç!! la presentació que fas d'aquesta manera de coure és sublim. PEtons bonica.

    ResponSuprimeix
  6. El lluç segur que estava bo, però la presentació ... sense paraules!
    Una bonica història!
    petó

    ResponSuprimeix
  7. estupendo margarida, sigo pensando que tus recetas son deliciosas pero que serias una buena narradora un saludo

    ResponSuprimeix
  8. No sabia que també es podia fer servir paper de forn per la papillota, queda una presentació al.lucinant, i ja m' imagino quan es desfà el llaçet...

    ResponSuprimeix
  9. Que bona la recepta i que bonica la presentació!

    ResponSuprimeix
  10. Què bo!! la papillota és una de les meves formes preferides de fer el peix...les teves fotos parlen per si soles...petonets

    ResponSuprimeix
  11. M'ha encantat aquest plat teu... i ja me l'he apuntat per a fer el lluç que tinc a casa aquesta setmana.

    Quina bona pinta!

    Una besada.

    ResponSuprimeix
  12. Ja m'imagino el moment de desfer el llaç i sentir totes les olors del lluç i la farigola... M'encanta coure en papillota!
    Precisament, avui tinc salmó i el penso fer així ;)

    ResponSuprimeix
  13. a mi també m'encanta aquesta forma de cocció, .....jo sempre he utilitzat paper d'alumini però reconec que així com els fas tu, amb paper de forn i amb la llaçada, són molt més atractius....
    Una abraçadsa

    ResponSuprimeix
  14. m'ha agradat molt el text amb el que has iniciat l'entrada.
    La presentació de la papillota la fa molt temptadora.
    pt!

    ResponSuprimeix
  15. quina manera més maca de presentar aquesta recepta, jo que sempre ho faig amb el paper d'alumini, m'ha agradat molt

    petons

    ResponSuprimeix
  16. Hola Margarida¡Estos paquetitos sorpresa,guardan un plato delioso,rico y muy sano...
    besos

    ResponSuprimeix
  17. Bona nit Margarida
    Que bona és la papillota!
    A més com tu la presentes en forma de regalet disfrutes a l'obrir-lo i al menjar-ho.
    Quant a la història,tu ja saps com
    tocar la fibra sensible.
    Besets.

    ResponSuprimeix
  18. Margalida
    m'encantant las papillotes, son tant bones i sanas.
    La teva...em sembla que sento la flaire i tot.
    petonets, sempre
    Ai mira jo tambè et recomano un llibre, que estic llegint ara:

    I ara què, homenet- de Hans Fallada.
    esta molt bè

    ResponSuprimeix
  19. Una historia molt commovedora
    Els peixos fets a la papillota conserven els seus sabors d’una manera extraordinària, i acompanyats d’unes verduretes ummmmmmmm.
    Petons

    ResponSuprimeix
  20. M'encanta el peix a la papillota, i les verdures també. Ara bé, d'un paquet d'alumini o de la "carmanyola" de silicona tu n'has fet un paquetet magnífic.
    PTNTS
    Dolça

    ResponSuprimeix
  21. M'he passat una llarga -i molt bona- estona posant-me al dia del teu magnífic blog, tant pel que fa a les receptes com als acurats escrits amb què sempre les encapçales (per cert, m'ha agradat molt el de la noia esquerpa a qui “una persona amargada i amb el cor adolorit li havia usurpat el cos”), i no he pogut evitar en molts moments somriure tot recordant una frase que vas deixar escrita en un comentari que em vas enviar, i que també copio i enganxo: “Ja veus, som uns clàssics! Si tothom fos com nosaltres, el món no hauria evolucionat i encara estaríem a l'Edat de Pedra”... A l'Edat de Pedra, dius?... Així, doncs, jo, on dec ser?... A un parell de dies bans del Big Band, potser?

    L'enhorabona, Margarida, per la manera tan didàctica i concreta que fas servir per explicar, amb el que bé podríem dir un “pas a pas”, els processos d'elaboració dels plats que ens presentes, així com per la interessant entrevista que, pots estar-ne ben segura, no t'hauria fet tan bé un periodista.

    Porto, gens estrany en mi, que sóc el desordre personificat, un autèntic atabalament per intentar posar-me al dia amb la quantitat de blogs interessants que m'agrada seguir, i com que tinc la desgràcia que cada dia me n'interessen més, arribo, a la que bado una mica, a tenir més feina pendent de la que sóc capaç d'assolir, i ja no sé si el temps del tercer moviment d'aquella simfonia hi van clares batudes a punt de neu, o si aquella novel·la la van pintar a una classe de la Carbó. :))

    Una abraçada!

    ResponSuprimeix
  22. Sembra che i profumi di questo cartoccio siano arrivati sino a me. Complimenti Margarida, ricetta favolosa.
    Ciao Daniela.

    ResponSuprimeix
  23. Siempre narras tan lindo todo, aunque esta historia haya sido algo triste.
    El papilote es algo que uso bastante, me encanta como es el resultado, siempre algo muy sano y rico,
    Un beso.

    ResponSuprimeix