Canelons de verdura






El dia que en Ramon va saber que a la feina el coneixien com l'home Ni-Ni, una infinita buidor envaí fins el racó més pregon del seu cos.

Aquell matí, contràriament al que havia estat fent des que havia entrat a treballar a l'empresa, no es va veure amb forces d'anar a esmorzar amb els seus companys.

Amb un somriure forçat que dissimulava la seva torbació, els seguia amb la vista mentre agafaven els abrics i se n'anaven. I allà, sol davant la pantalla de l'ordenador, va fer un repàs de la seva vida.

I es va adonar que tenien motius per considerar-lo estrany perquè en ell convergien tots els trets que, vistos individualment en els altres, es podien considerar virtuts, però que en ell esdevenien una xacra.

En Ramon ni fumava ni bevia. Ni menjava carn ni peix. I segurament hauria sigut més feliç si la seva raresa hagués estat acceptada com a normalitat.




Estic convençuda que si en Ramon convidés els seus companys a tastar uns canelons de verdura tan bons com aquests, no només el felicitarien sinó que més d'un es faria vegetarià.

Si a vosaltres també us han seduït, aquí teniu la recepta:

Rentem i tallem totes les verdures a trossets petits i uniformes. Posem oli a la paella i coem una mica la ceba. Tot seguit hi anem afegint la resta de verdures, de més dures a menys, saltejant-les un parell de minuts abans de posar la següent. No les hem de coure gaire, perquè se'ns desfarien i han de quedar una mica al dente. Salpebrem i, quan estiguin, les posem en un escorredor perquè deixin anar l'excés d'oli.

Posem aigua abundant en una cassola, amb sal i un rajolí d'oli. Quan bulli, hi posem les plaques de lasanya, d'una en una, vigilant que no s'enganxin. Després de bullir durant 15 minuts, les retirem del foc, les colem i les refredem lleugerament amb un raig d'aigua freda per aturar-ne la cocció.

Tallem les plaques pel mig i les distribuïm a sobre d'un drap de cotó. Posem dues cullerades de farciment a cada làmina i les caragolem, vigilant que l'extrem quedi a la part de dalt. Això farà que el caneló no se'ns desfaci quan el vulguem passar a la plata.

Encara que acostumo a utilitzar mantega i llet de vaca per fer la beixamel, aquesta vegada les he substituït per mantega bio Soya i llet de soja Provamel. He de reconèixer que, tot i ser bona, m'agrada més la versió tradicional, segurament perquè sóc una persona a qui costa adaptar-se a les novetats culinàries.

Fem la beixamel com ja vam explicar aquí. Quan ja la tinguem, afegim una cullerada de tomàquet fregit del bo per donar-li una mica més de gust. Encenem el gratinador del forn i el posem a 200º.




Escampem unes cullerades de la salsa al fons d'una plata que pugui anar al forn, i hi posem els canelons. Hi aboquem per sobre la resta de beixamel i la cobrim amb el formatge ratllat i uns trossets de mantega. Posem els canelons a gratinar fins que estiguin daurats.





Ingredients (per a 12 canalons):

1 ceba tendra
1 pebrot vermell
1 pebrot verd
1 pastanaga
1/2 manat d'espàrrecs verds
1 carbassó
1 albergínia
2 tomàquets vermells
oli d'oliva verge extra
sal
pebre

6 plaques de lasagne all'uovo De Cecco

60 g mantega
60 g farina
3/4 l de llet
sal
pebre
nou moscada
1 cullerada de tomàquet fregit Mata

formatge parmesà
mantega




Els dies de fred i pluja, quan ja és fosc, no ens abelleix tant voltar. Si us ve de gust seure i gaudir d'una bona lectura, us recomano La senyoreta Ningú, de Tomek Tryzna. Edicions 62 (El Balancí, 323). Barcelona, 1998.

32 comentaris:

  1. Mama, això és una indirecta?? jo sóc com el Ramon: ni fumo, ni bec, ni menjo carn!! Però almenys tu has entès "les meves rareses", i fas receptes taaaaan bones com aquesta! Gràcies, Mamaa!

    Natàlia

    ResponSuprimeix
  2. Una receta fantástica.
    Y enhorabuena por lo ayer. En mi casa, aquí en Gijón, lo celebramos como si hubiésemos estado en la mismísima Barcelona.
    Un besín

    ResponSuprimeix
  3. te han quedado genial. Tienen una pinta estupenda. Bss.

    ResponSuprimeix
  4. que canelones mas estupendos, hasta yo me haria vegeyariana un saludo

    ResponSuprimeix
  5. De rareses, res!! El que són: uns canelons saníssims i boníssims!! ;)
    Petons!

    ResponSuprimeix
  6. Fantasticos, si son de verdura mejor que mejor, hace tiempo que no hacemos unos buenos canelones.

    Saludos

    ResponSuprimeix
  7. El que sigui estàndard 100% ja el planyo així que endavant amb les rareses i més si com aquesta no fan cap mal a ningú!

    Els canelons de verdura t'han sortit perfectes :)

    ResponSuprimeix
  8. Aquí la primera de la fila a fer-se vegetariana! Amb aquests canelons és impossible que hi hagi algú que no li agradi la verdura...
    Sempre dic que prefereixo mil vegades els canelons vegetals (d'espinacs, de bolets o aquests de verdures) que no pas els de carn. Boníssims!

    ResponSuprimeix
  9. he menjat canelosn de peix, de carn, de bolets, de samfaina.....una idea nova

    petons

    ResponSuprimeix
  10. Jo també he menjat canalons de peix, de carn, de bolets, aix.......... amb faltaven els de verdura, que deuen d’estar boníssims, els provaré ben aviat.
    Petons

    ResponSuprimeix
  11. Bona vesprada Margarida
    Jo no ho veig com una raresa,mes bé com a una virtut.
    Si estan boníssims i damunt són sans,millor que millor!
    La presentació està xulissima,amb eixa flor,tan dauradeta com els canelons.
    Besets

    ResponSuprimeix
  12. A mi nunca me ha gustado la pasta con carne, me parece demasiado pesada.
    Desde luego este es un plato que yo repetiría, se ve estupenda.
    Un beso.

    ResponSuprimeix
  13. yo soy la primera ni-ni, ni bebo, ni fumo. Pero de lo otro soy si-si, jajaja, lo cual no quita para que sepa apreciar estos deliciosos canelones de verduras ;)

    Besos, Paula
    http://conlaszarpasenlamasa.cultura-libre.net
    http://galletilandia.blogspot.com

    ResponSuprimeix
  14. Favolosi questi cannelloni ripieni di verdura, un piatto ricco di sapore. Ciao Daniela.

    ResponSuprimeix
  15. No soc vegetariana ara el canelons vegetals son els que mes m'agraden.
    Boníssims

    ResponSuprimeix
  16. Jo tampoc ni bec ni fumo, ara bé de menjar sí que menjo i aquests canelons els provaria ara mateix, abans d'anar a dormir, per anar-hi més contenta!

    ResponSuprimeix
  17. Doncs a mi si que m'han seduït! Es veuen fantàstics!
    Vaja, ja veig que també sóc NI-NI però a mitges, encara que de carn i peix si que en menjo. De carn en podria prescindir però de peix no.
    Moltes gràcies pel relat, i els NI-NI són els altres companys, que NI pensen NI viuen!
    Una abraçada

    ResponSuprimeix
  18. Hola Margarida. Los canelones que tomo normalmente son de carne, de verduras no los he probado pero viendo estos que has hecho tendré que ponerlo en práctica ya que se ven estupendos y deben estar muy ricos.
    Saludos

    ResponSuprimeix
  19. Només amb el comentari de la teva filla ja es veu que totes les teves receptes són fantàstiques!!! :)
    Petunets,
    Eva.

    ResponSuprimeix
  20. Sensacionals!
    Jo també soc ni-ni (ni fumo, ni bec) i aquests canelons de verdures me'ls cruspia ara mateix.

    ResponSuprimeix
  21. Doncs en Ramón está de sort per tastar uns canelons tan bons. Sempre els fem a casa de carn o peix y mai amb verduretes.
    Aixó de la bechamel al soja es una bona idea... a veure si algún dia ho tastem...
    Petons
    María josé

    ResponSuprimeix
  22. Margarida; Si el Ramón, el Pere, el Joan, el Francesc, l'Enric, o també la María, La Silvia. La Rosa... en conviden, no els hi faría un lleig no eh?
    ... aahhh i la Margarída, i el Tomàs...
    Que vagi de gust Margarida¡¡
    :-D :-D :-D

    ResponSuprimeix
  23. Esos canelones tienen que estar deliciosos. Nathalie(mundo bizcocho)

    ResponSuprimeix
  24. Mare meva!! quin bon aspecte que tenen Margalida!!! han de ser boníssims!!! JO també estic convençuda que més d'un es faria vegetarià!!!

    Petonassos

    Miel

    ResponSuprimeix
  25. Uns canelons boníssims!!! i sans per a tothom!!!

    ResponSuprimeix
  26. Jo en vuuuuuuuuuuuuuull!!! Mare meva, quina pintaaaaa :-)))

    ResponSuprimeix
  27. Aquesta recepta me l'enduc cap a casa!! M'encanta tot el que porti verduretes i aquests canelons tenen una pinta que fan venir salivera! Enhorabona, t'han quedat de cine!
    Una abraçada,
    Sandra

    ResponSuprimeix
  28. Uns canelons espectaculars! han d'estar boníssims, i amb verdures m'encanten, més lleugers que els de carn però igualment saborosos!
    Molts petons

    ResponSuprimeix
  29. Pues no es mi caso porque yo como de casi todo aunque reconzoco que los canelones siempre los hago con carne o pate.Ahora al ver los tuyos con ese aspecto tan tentador seguro que me animo a hacerlos.
    Un abrazo,
    María José.

    ResponSuprimeix
  30. Llegint els comentaris anteriors al meu, veig que t'haurien de nomenar ambaixadora dels vegetarians: ens has de convertir a tots amb delícies com aquesta!

    Per cert, he rigut molt amb el comentari de la teva filla XDDD

    ResponSuprimeix
  31. Que puc venir a viure amb tu? jajaja.

    Boníssims segurs, jo en faig més de verdura que de carn.

    Las recetas de Glutoniana

    ResponSuprimeix
  32. Crec que els faré aquest Nadal, no sabia si fer-los de peix o de carn però en veure aquesta recepta m'inclino a provar-ho, tenen molt bona pinta.
    Enhorabona...!!

    ResponSuprimeix