Coca de cabell d'àngel






Quan Posidó i Atena van rivalitzar per la possessió de les terres de l'Àtica, els déus de l'Olimp van actuar com a jutges en el litigi, asseguts amb augusta majestat en els seus solis.

Posidó, d' un cop de trident (*), va fer brollar a la roca de l'Acròpoli -oh, prodigi!- un pou d'aigua salada que, quan bufa el migjorn, fa remor d'onades.

Atena, abillada amb el seu escut i el seu casc, i protegint-se el pit amb l'ègida, va colpejar el terra amb la punta aguda de la seva llança, i en va fer sorgir una olivera carregada de fruits, deixant meravellats a tots els déus que, davant d'aquest present, van decidir atorgar-li la victòria.

D'ençà d'aquell dia el cultiu de les oliveres es va començar a estendre per tota la Mediterrània i, gràcies al regal de la deessa, nosaltres podem gaudir avui dia del millor dels olis.






I amb un bon oli podem fer aquesta coca que, sens dubte, us farà sentir meravelles! I si hi ha a qui no li agrada el cabell d'àngel, que provi de farcir-la amb confitura de moniato.

He guarnit la coca amb les primeres cireretes que m'ha ofert l'arboç que tinc a la terrassa. Color, dolçor, delicadesa, suavitat... Un autèntic plaer per al paladar!




Encenem el forn i el posem a 200˚. Barregem l’oli, l’anís, el moscatell i la pell ratllada de llimona, afegim les espècies i, de mica en mica, la farina, treballant la massa amb una espàtula de fusta primer, i després amb les mans fins que estigui ben lligada.

Dividim la massa en dues parts, una de 300 g aproximadament, i l'altra de 140. Fem dues boles.

Per folrar la base i les parets del motlle, agafem la bola més gran i la posem a sobre d'un tros de paper de forn, i l'estirem amb el corró, fent una circumferència de 21 cm. Com és una pasta trencadissa, la millor manera de posar-la dins del motllo és agafar el paper i tombar-lo dins del motlle, de manera que la pasta toqui el motlle i el paper quedi a la part superior. El desenganxem amb molta cura. Si se'ns trenca una mica la pasta, no passa res: la tornem a ajuntar prement una mica amb els dits.




Escampem a sobre la confitura de cabell d'àngel. Amb l'altra bola fem una circumferència de 18 cm amb què cobrim, seguint el mateix procediment, la confitura. Premem les vores perquè quedin ben unides.

Amb la forquilla punxem la superfície de la coca, i la pintem amb llet. Escampem el sucre morè per sobre i l'enfornem durant 20 minuts, fins que agafi un color una mica daurat. Quan s'hagi refredat, l'empolsinem amb sucre mòlt amb l'ajut d'un colador.




Ingredients (per a un motlle de 18 cm):

125 ml oli d'oliva verge extra DOP Les Garrigues
35 ml anís
30 ml moscatell
pell ratllada de llimona
1 pessic de canyella mòlta
1 pessic de clau mòlt
250 g farina

250 g confitura de cabell d'àngel

1 cullerada de llet
1 cullerada de sucre morè
1 culleradeta de sucre mòlt
6 cireretes d'arboç




Amb aquesta recepta participo en el I Concurso Internacional Mantecado de Estepa, patrocinat per Polvorones y Mantecados San Enrique i organitzat per Asopaipas. Recetas de cocina casera.




(*) Al temple de l'Erectèon, famòs pel pòrtic de les Cariàtides, encara podem veure les marques del trident a la roca, així com el pou d'aigua salada i una olivera. Si mai aneu a Grècia, no deixeu de visitar-lo, i doneu gràcies a la deessa per haver fet a la humanitat un present tan valuós. Recordeu que amb oli a les piques, les cases són riques.

43 comentaris:

  1. Muchas gracias por tú participación.

    Te anoto ahora la receta.

    Mucha suerte.

    PD. Con respecto a la traducción, si no te es molestía, pues se agradece porque como tú dices el google translate a veces hace cosas muy raras.

    ResponSuprimeix
  2. Estimada Margarida,
    Quin regal més bonic que ens ha fet la deessa, que llesta ella, obsequiar-nos amb oliveres símbol de la nostra cultura i sobretot símbol de la pau.
    Agraïts també a tu, deessa dels fogons per aquesta coca tan bona. Segur que els deus et son favorables i guanyes el concurs. Mil petons.

    ResponSuprimeix
  3. Margarida, acabo de descobrir el teu blog i el trobo ple de coses fascinants i fotografies fetes amb molt de gust.
    Crec que vindré més sovint i m'has inspirat una recepta que potser properament publicaré enllaçant-la al teu blog.
    Moltes felicitats,
    Mglòria de Gourmenderies

    ResponSuprimeix
  4. Gràcies Margarida per aquestes receptes tant bones que poses a l´abast de tots.
    Com sempre és un plaer llegir-te i aprendre de tot el que fas.

    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  5. M'encanta com posses una recepta al blog, jo no sóc capaç, pero a tú et queda genial i la recepta d'avui...preciossa i bonísima, encara que a mi, el cabell d'angel no, no puc amb ell. Però estic segura que ha d'estar bonísima.
    PETONETS.

    ResponSuprimeix
  6. me encanta el cabello de angel, me gusta desde que tengo uso de razón, así que esta coca puede ser mi perdición ;)

    Besos, Paula
    http://conlaszarpasenlamasa.cultura.libre.net

    ResponSuprimeix
  7. La foto del tall es veu deliciosa, sucosa i molt bona. Amb el contrapunt àcid de les cireres d'arboça ha de quedar una coca molt bona!

    ResponSuprimeix
  8. Qué pinta más rica!! ese corte es estupendo!!

    ResponSuprimeix
  9. La deesa molt bé, però sent com és fruit de la enorme capacitat humana a qui hem de felicitar-nos és a nosaltres mateixos, capaços de treure profit al potencial de l'olivera.

    I de les cireres d'arboç ja no parlo, que em recorden a l'infantesa i m'emociono. :)

    ResponSuprimeix
  10. M'encanta el cabell d'àngel!! i aquesta coca té una pinta fabulosa! segur que guanyes! :)
    Petunets,
    Eva.

    ResponSuprimeix
  11. Çok güzel görünüyor tarifiniz..
    selamlar Türkiye'den..

    ResponSuprimeix
  12. Una coca del´ciosa, i amb un bon tou de cabell d' àngel, que a mi m' agrada molt.

    ResponSuprimeix
  13. Aquesta coca a part de estar tremenda és realment preciosa! la forma i el toc de la fruita al top és espectacular!! M'encanta!
    Molts petons

    ResponSuprimeix
  14. Jose Manuel: ya tengo la traducción y en cuanto pueda te la mando.

    La cuina vermella: ui, quedo aclaparada amb tants afalacs!
    I si no guanyo, no passa res,que aquí el que és realment important és poder compartir espai amb totes les altres receptes que es presenten. Totes tan diferents i tan bones alhora!

    Mglòria: gràcies, noia, per visitar la meva cuina. Estic contenta que t'hagi complagut el que has vist. Jo també he entrat a fer una ullada a la teva cuina i t'he de dir que m'han sorprès moltíssim les teves fotografies!

    Tots a la cuina: gràcies, noia! Faig el que puc, però no puc negar que miro d'esforçar-me el màxim possible per ser útil i perquè se m'entengui el que explico.

    Joana. I tant que ets capaç! La teva coca sueca ja la tinc anotada!!
    Ja sé que hi ha gent a qui no agrada el cabell d'àngel, però si t'agrada el moniato, prova de fer-la amb confitura de moniato: et sorprendrà! Una de les meves filles (a qui li agrada molt el cabell d'àngel), sempre em demana que la faci amb confitura de moniato perquè diu que és boníssima (i això que els moniatos no li agraden!!!!)

    ResponSuprimeix
  15. Paula: coincidimos con el cabello de àngel! No entiendo cómo pude haber gente a quien no le guste, con lo bueno que es, verdad?

    Gemma: Realment és boníssima. Quan en faig, sempre en preparo dues, una de cabell d'àngel i l'altra de moniato. I no sabria dir-te quina m'agrada més!

    asj: el corte, y toda la tarta, ja,ja... Y es que a quien le guste el cabello de ángel, esta tarta es perfecta!

    starbasse: ja diuen, ja, que "Déu proveeix". I després l'home "s'espavila" !

    I què vols dir amb que "t'emociones"? Ara ja no en menges? No vas a la muntanya, tu?
    Aquí a prop de Barcelona , t'asseguro jo que se'n troben moltes. Quan vaig en bici, sempre m'aturo per menjar-ne unes quantes.
    I que bonic que és el bosc amb aquests fruits tan vermells!

    ResponSuprimeix
  16. El cullerot festuc: Jo ja estic satisfeta guanyant a la cuina de casa meva!
    A mi també m'encanta el cabell d'àngel!

    Zehra Gürgen: benim mutfak girmek için teşekkür ederiz. Sevindim bu kek sevdim!

    ANNAFS: si una cosa ens agrada, perquè no posar-ne un bon gruix, oi?
    Veig que tu ets de les meves!

    Ingrid: la decoració és ben senzilla, però potser això és el que la fa maca. El toc de les cireretes li dóna la nota de color.

    ResponSuprimeix
  17. Quina pinta!!!!!!
    M'agrada mol el cabell d'angel, sigui amb pasta de full, crestes, tataletes etc...........
    Ara mateix, em menjaría un bon mos,d'aquesta coca.
    Una abraçada

    ResponSuprimeix
  18. Tant em va bé amb cabell d'àngel com amb confitura de moniato, i el detall de les cireretes queda molt decoratiu!

    ResponSuprimeix
  19. Uhmmm .... Margarida,ja l'estic assaborint!
    El cabell d'Angel m'agrada moltíssim...i a Paco no diguem,mes encara si pot ser!Esta vegada m'ho has posat molt fàcil,ja que esta coca ens agrada a tots a casa.
    El tall es veu fantàstic.
    Molta sort en el concurs.
    Besets

    ResponSuprimeix
  20. Estes coces am cabell d'àngel sont molt tipiques per nadal, queda un dolç molt fi.

    ResponSuprimeix
  21. quina coca de cabell d'àngel més original i diferent del que veiem habitualment. i que bona que es veu...

    ResponSuprimeix
  22. Qué preciosidad de tarta Margarida, con los madroños rojos parece ciertamente un pastel para los dioses. Además con anís, que me parece delicioso en repostería.
    Dicen efectivamente que los retoños de aquel primer olivo conservado detrás del Erecteion, son los que hoy pueden verse en la Acrópolis.
    Una entrada muy bonita, como todas las tuyas Margarida. Suerte en el concurso.
    Un beso.

    ResponSuprimeix
  23. Yo también tengo madroño.Ojalá me de unos frutos tan bonitos como los tuyos.Desde luego ya tengo receta para estrenarlos.
    Un abrazo,
    María José

    ResponSuprimeix
  24. La foto del tall ho diu tot!!! quina delícia! i quin luxe tenir cireres d'arboç a casa!!!En fi que ens deleites amb el que cuines i el que ens expliques!!!
    Molt bona setmana! petó

    ResponSuprimeix
  25. Sei bravissima con i dolci, questa torta è favolosa. Buona settimana Daniela.

    ResponSuprimeix
  26. Guauuuuuuuu con lo que me gusta el cabello de angel, y en la foto tan abundante que ganas de darle un bocado. suerte

    Besos.

    ResponSuprimeix
  27. te m'has avançat!!! vaig fer un coc de cabell d'àngel fa uns dies semblant. Veritt que és bo??
    PTNTS
    Dolça

    ResponSuprimeix
  28. Hola Margarida. Tienes unas manos para los bizcochos que son manos de ángel. Cuando los miro me quedo boquiabierto , esta coca debe ser pura delicia. Imagino tener un trozo cerca ¡qué ilusión! de eso también vive el hombre no? me quedo con las ganas de probarla.
    Saludos

    ResponSuprimeix
  29. No sé si és gràcies a la deessa, però abans que aquí tinguéssim oliveres, a Empúries, comerciàvem amb anxoves i sardines salades a canvi de les àmfores d'oli dels grecs.

    Tenim sort de ser un poble comerciant i que assimilem totes les costums foranies. I que tu tinguis aquestes mans per a la rebosteria :-)

    Moltíssima sort al concurs!!! :-))

    ResponSuprimeix
  30. mmm... que bona aquesta coca de cabell d'àngel i el toc de les cireres d'arboç!
    Petons!

    ResponSuprimeix
  31. fa temps que no preparo cap coca de cabell d'àngel. Aquesta ha quedat boníssima.
    pt!

    ResponSuprimeix
  32. No coneixia aquest relat d'en Posido i Atena,... i si mai torno a Atenes buscaré les marques a la roca, el pou i l'olivera ... i segur també em vindrà a la memòria un coc de cabell d'àngel....
    Una abraçada

    ResponSuprimeix
  33. Margarida, me encantaría ir a tomar el té a tu casa, siempre tienes dulces tan ricos.
    Me ha intrigado lo que tu llamas guindillas, por la foto no creo conocerlas.
    Un beso.

    ResponSuprimeix
  34. Doncs mira per on, que no se on podria anar a buscar-ne de cireres d'arboç... sóc com els animals que un cop s'acostumen a que els donin de menjar ja no saben buscar-lo ells sols? Quin horror!

    Per cert, estás localizada para el dia once. Que-lo-se-pas...;-P

    ResponSuprimeix
  35. Margalida!! Què bé poder gaudir de l'oli!!! a mi m'agraden els que tenen un gust ben intens!!

    Quan era petita vaig anar d'excursió a la muntanya i vaig menjar moltíssimes cireretes d'arboç, em van sentar malament i mai més no n'he menjat!!! aissss....

    Bé, possiblement la pugui canviar per qualsevol altra confitura, no??'

    Petonassos

    Miel

    ResponSuprimeix
  36. Que bueno, como me gusta tu versión de la coca de cabell.
    Sort.
    Besos

    ResponSuprimeix
  37. Aisss.. és que a casa no agrada el cabell d'Àngel (bé.. a mi molt!!! però als demés...res de res!!)

    ResponSuprimeix
  38. Hola margarida:

    Me alegro te guste la crostata. Besos mil y te deseo suerte en el concurso. Yo de momento no he participado. Una receta extraordinaria y deliciosa.

    ResponSuprimeix
  39. Tinc a la llista de la compra cabell d'àngel, perquè tinc a la nevera una làmina de pasta de full, però després d'haver vist aquesta coca em sembla que la pasta de full s'haurà de conformar amb una bona crema, perquè el cabell d'àngel i jo preferim aquesta coca, ara com ara.
    Una abraçada

    ResponSuprimeix
  40. ISABEL: a casa també ens agrada molt!

    Visc a la cuina: a mi m'agraden amb tots dos farciments. La confitura de moniato em dóna una mica més de feina perquè l'he de fer. El cabell d'àngel normalment el compro fet.

    Mesilda: ja veig, ja, que sou molt llaminers!!!

    Maria Dolores: a casa ens la mengem sense esperar que arribi Nadal! Comencem quan vénen els primers moniatos!

    manel: és boníssima. És com un pastisset gegant!

    Viena: gracias, guapa! A mí el anís me parece fantástico para los dulces. Me encanta su perfume!

    ResponSuprimeix
  41. María José: este es el primer año que da frutos, y está precioso! A ver si tienes tanta suerte con el tuyo!

    Teresa: gràcies, noia. El tenim plantat en un test, així que no crec que es faci tan gran com a la muntanya, però aquest any està maquíssim!

    Daniela: gràcies pel teu comentari.Petons.

    Ernestina tina777: gracias por pasarte por aquí. Me alegro que te guste!

    Dolça: bo? pregunta-ho als meus fills, que se'l van menjar amb dos berenars!
    Estic esperant veure el teu!

    Juan: gracias por tu comentario. Pero te aseguro que su elaboración no tiene nada de especial. Es más, se hace en un momento!

    ResponSuprimeix
  42. Maduixa: sí que som afortunats de viure on vivim i de tenir uns productes tan bons!

    Mercè: i tant que és bona!

    *Eva*: doncs... a què esperes? Aquesta és boníssima!

    StHilari: tu creus que te'n recordaràs? Aiiii!

    Kako: lo de "guindillas" debe ser por el traductor automàtico, que traduce como le parece. Se trata de "madroños". A que ahora sí te suenan? No sé si en tu país tienen otro nombre.

    ResponSuprimeix
  43. Starbase: doncs al Parc de la Serralada Litoal en trobaràs un munt!

    Quina il·lusió que em fa saber que tu també hi seràs! Fins aviat!

    Miel: ja ho diuen que no se n'han de menjar molts perquè poden produir fins i tot marejos. Però no cal patir, perquè només he posat els fruits per guarnir la coca. Si no t'agrada el farciment de cabell d'àngel, pots fer-lo amb confitura de moniato. La meva filla gran diu que encara és més bo!


    margot: gràcies, guapa!

    tartasacher: pues a ver si te animas y también participas. Aún estás a tiempo!

    guspires que viatgen amb el vent: A mi també m'agrada molt la pasta de full amb el cabell d'àngel. Però potser aquesta coca la trobo més d'hivern, més adequada a aquest temps que ens fa.

    ResponSuprimeix