Torró de xocolata i avellanes






Feia anys que no mirava el que havia anat amagant dins de l'armari. Allí s'acumulaven regals inútils, objectes inservibles i andròmines de lletjor considerable que havia rebut des del dia del seu casament.

De sobte, una esgarrifança esfereïdora envaí el seu cos quan s'adonà que podien arribar a ser una metàfora del seu propi matrimoni. I no estava decidida a acceptar-ho.

Van ser els quinze dies més frenètics de la seva vida, però va aconseguir vendre'ls tots. I amb els guanys obtinguts, va sorprendre la seva parella amb un cap se setmana romàntic en una ciutat europea.




Ens agrada fer regals i sovint pensem que com més diners ens costen, més acceptació tindran, però anem molt errats. Un detall preparat per nosaltres amb tot l'amor pot esdevenir l'obsequi més valuós.

Mireu sinó el regal que he fet aquestes festes, i que podem oferir qualsevol època de l'any, perquè... a qui no li agradada la xocolata?

Trigareu més a fer un embolcall bonic que a preparar aquest torró. Jo he utilitzat un motllo especial que fa més de vint anys que tinc, però també ens pot anar bé qualsevol altre de plàstic prim, ja sigui rodó, ovalat...

Comencem desfent la xocolata al microones o al bany Maria. Mentre esperem que refredi una mica, pelem les avellanes.

Cobrim la base del motlle amb avellanes. Aboquem una mica de xocolata per sobre fins a cobrir-les. Tornem a escampar unes quantes avellanes i les cobrim amb més xocolata.

Sacsegem una mica el motlle per treure les bombolles d'aire i el posem a la nevera tota la nit. L'endemà, el desemmotllem i l'emboliquem de la manera més bonica que siguem capaços.




Ingredients:
(Les quantitats dependran de la mida del motlle)

Xocolata Nestlé Postres
Avellanes torrades





Avui us obsequio amb un llibre de la Cecilia Ahern, El regal. Columna edicions (Col·lecció Clàssica). Barcelona, 2010.

46 comentaris:

  1. Que cosa más rica!! A mí me gusta tenerlo en la cocina y pillar un trocito cada vez que entro :)
    Un beso

    ResponSuprimeix
  2. Però que rechulo és, i ni que dir que un regal perfecte, i no cal que sigui Nadal, xocolata ia vellanes, un acompanyament deliciós per l´hora del cafè, per cert jo amb una mica de pa per berenar festa major.
    una abraçada

    ResponSuprimeix
  3. Además de rico, queda super bonito así envuelto para regalar, todo un detalle. Bss

    ResponSuprimeix
  4. Clap-clap-clap!

    M'encanta la placa de xocolata amb les lletres, és sens dubte el detall final que ho completa.

    ResponSuprimeix
  5. Doncs amb aquest regal no cal res més!!! preciós, delicat, aprofitable 100 % deliciós i més personal impossible.
    T'ha quedat d'escàndol!
    Molts petons

    ResponSuprimeix
  6. M'encanta!! Un detall senzill però temptador!!! Nyam, nyam! Un petó, Paula (bontiberi.blogspot.com)

    ResponSuprimeix
  7. Ja m'agradaría rebre de regal un torró com aquest.
    Petons.

    ResponSuprimeix
  8. Els relats que expliques abans de cada recepta són teus, oi? És que he pensat que algun dia podries escriure un llibre de cuina i posar-los també!! Aquest d'avui m'ha agradat moltíssim!! :-))

    I què dir del torró de xocolata i avellanes? Mmmmm

    Les avellanes de Reus, que són les més bones hehehe

    ResponSuprimeix
  9. Un regal de luxe total, no sé si podré esperar al proper Nadal per fer-lo ;)

    ResponSuprimeix
  10. se ve delicioso, verdaderamente rico este turrón. Yo nunca he visto un molde para turrones, pero si sabes dónde puedo adquirirlo, por favor, dimelo ;)

    salu2, Paula
    http://conlaszarpasenlamasa.cultura-libre.net
    http://galletilandia.blogspot.com

    ResponSuprimeix
  11. Madre mía, a mí me dices que lo has comprado y me lo creo. Que bonito y profesional te ha quedado, de buena ganas tomaba un trozo.

    Saludos

    ResponSuprimeix
  12. Mª Robledo: a mí también! Y a todos los de casa, por supuesto. Por eso se acaban tan rápido!

    Mai: Jo l'acostumo a fer durant l'any, tot i que ara per Nadal en faig molt més. Un germà meu sempre se l'espera com a regal de Reis!

    Lydia: la veritat és que aquest de la foto el vaig embolicar per regalar-lo a la meva veïna Amparo. I crec que li va fer molta il·lusió rebre'l!

    surfzone: amb les lletres queda molt bonic. Tinc el motllo a punt de passar a l'altre món, i no sé com m'ho faré quan arribi el moment...

    Ingrid: sí, sí! Dos dies després de rebre'l, la meva veïna em va dir que estava boníssim. Això sí que és un regal aprofitat!

    ResponSuprimeix
  13. Bon Tiberi: sí, és ben senzill, i molt fàcil de fer com has vist. I amb una mica de gust a l'hora d'embolicar-lo, queda preciós!

    LA COCINERA DE BETULO: Dona, si tanta il·lusió et faria rebre'l, digue'm on vius i te'n faig arribar un!

    Assumpta: sí, tots són meus. I sempre miro que estiguin lligats amb la recepta o amb els ingredients.
    Si no publico més sovint és perquè a vegades no se m'acut res per escriure. I és que necessito el meu temps i estar tranquil·la, cosa que a vegades és impossible d'aconseguir.
    Sí que m'agradaria, sí. Però crec que no deu ser una cosa gaire econòmica, sinó tot al contrari. Quan em toqui la loteria potser m'animo!!!!

    Visc a la cuina: dons ja saps: mans a la cuina! Pot servir qualsevol motlle, no cal que sigui com el de la recepta. A vegades faig servir el del formatge Philadelphia, si el vull petit. I sinó, en un amb ondulacions que em donen quan compro el gra cuit. Queda molt bonic també.

    ResponSuprimeix
  14. Paula: yo tampoco lo he visto en ningún sitio! Por esto sufro tanto por este, que el pobre ya está muy "delicado de salud", porque ya tiene más de veinte años!
    Si alguna avez me entero de dónde los venden, te lo digo a ti la primera, tenlo por seguro!
    Pero el molde es lo de menos. Lo importante es el material: buen chocolate y buenas avellanas. De molde podemos utilizar el recipiente del queso philadelphia, por ejemplo. O algunas tarrinas que venden para guardar los alimenrtos, que tienen unas ondulaciones en los lados. Con este tipo de moldes queda un turrón muy elegante.

    josé manuel: pues mira, más bonito que este no lo he visto en ninguna tienda! Y bueno... no lo sé, porque nunca lo he comprado, pero los que he provado en restaurantes, por ejemplo, no les llegan ni a la suela de los zapatos! je,je...

    ResponSuprimeix
  15. Quin regal mes delicat ademés de bò, les avellanes li donen un sabor especial, io tinc sort que me duen un bon torro de jijona i de Reus.
    Un abraç

    ResponSuprimeix
  16. UN regal que ben segur no acabarà al fons d'un armari, je je je...
    Segur que s'acaba en un tres i no res!

    ResponSuprimeix
  17. Un regalo 10, por lo que contiene, con el cariño que sé que se ha hecho y por su presentación sin igual.
    Precioso detalle.
    Un abrazo.

    ResponSuprimeix
  18. Bona vesprada Margarida
    A més de re-que-te-bo,queda preciós,tant el motle com la decoració del regal.Segur que va ser un èxit.En ma casa este torró no durava ni 5 minuts.El xocolate i les avellanes són la combinació perfecta.
    Besets

    ResponSuprimeix
  19. els turrons de xocolata amb avellanes o amb ametlles són els que més m'agraden, amb mi haurien triomfat amb aquest regal, igual que amb tothom, oi?

    ResponSuprimeix
  20. És una idea fantàstica.
    Jo aquest any m'en moria de ganes de fer-ne, però finalment no ha estat possible, així que ho hauré de deixar per l'any que ve.
    Fins aviat.
    Elisabet

    ResponSuprimeix
  21. Magnífic!!!
    Cada any em proposo fer jo els regals. I cada any se'm tira el temps a sobre i no puc fer regals per tots..
    Penso el mateix que tu en quant a l'hora de regalar, i cada vegada aprecio més els regals provinents del gest que un fa amb el seu esforç i temps.
    M'has d'explicar d'on has tret aquest motlle tant fantástic! A una de les pastisseries del meu poble vénen la xocolata amb aquest mateix motlle!!!
    Segur que amb aquest detall et vas posar a la butxaca a tota la família! encara que molt em penso que no feia falta que de segur coneixen els encants que succeeixen a la teva cuina!
    Quina sort van fer!
    Gourmenderies

    ResponSuprimeix
  22. Aquest regal segur que es benvingut a tot arreu!!!!

    ResponSuprimeix
  23. Impresionant!!! i és veritat... sovint el que fem amb les nostres mans té un valor molt més gran que elñs diners!!! sempre que estigui fet amb amor, com es desp´`en de cada una de les teves receptes!!!

    Petonassos

    Miel

    ResponSuprimeix
  24. ja saps que davant d'aquesta recepta una servidora no pot més que treure's el barret!!!
    "Vellanes" de Reus, per descomptat!!
    PTNTS
    Dolça

    ResponSuprimeix
  25. Margarida,
    Com sempre més que bo i bé més que bé.
    Jo aquest Nadal també he regalat turró de xocolate, amb ametlles avellanes, la veritat, tothom agraeix aquest regals, doncs ens fan quedar com a reines oi?
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  26. Jo potser el deixaria al fons de l'armari només per no menjar-me'l tot de cop!.

    I com tu dius, no cal que sigui Nadal, qualsevol ocasió és bona per a una llaminadura com aquesta.

    De quin material és el motlle que vas ver servir?

    ResponSuprimeix
  27. Precioso.Hecho con delicadeza y cariño.Me ha encantado, de verdad.
    Un abrazo,
    María José.

    ResponSuprimeix
  28. Tota la raó! Un torró de xocolata fet per tu mateixa, és un regal fantàstic! I molt més valuós per la dedicació i amor que hi has posat per fer-los!
    Petons!

    ResponSuprimeix
  29. Això és un regalàs!!! t'ha quedat de professional, bé, alguns què més voldrien... !!!
    petó

    ResponSuprimeix
  30. Una veu més que desde el Vallés s'afegeix al cor de Ohhhhhhhhs. Fantàstic :)

    ResponSuprimeix
  31. Maria Dolores: sí, la xocolata i les avellanes fan una bona combinació. I segur que és ben bo el torró que et porten de Reus!

    Gemma: ja ho crec! O això és el que em diuen tots els afortunats!

    Irmina Diaz-Frois Martín: gracias, guapa, por tus palabras!

    Mesilda: a casa meva tampoc dura gaire. Però la Núria s'estima més la versió xocolata/ametlles. A mi la veritat és que m'agraden tots. Si els ingredients són bons, el torró ha de ser boníssim! I jo sempre compro els fruits secs acabats de torrar.

    manel: i tant! A més veig que t'agraden dues de les meves especialitats. També en faig amb taronja. Estic segura que si el tastessis, t'agradaria tant com els altres!

    ResponSuprimeix
  32. tots a la cuina!: què vol dir "per l'any que ve?" Si aquest torró es pot menjar tot l'any! Ja has vist que no costa gens de fer-lo, així que ja pots posar-t'hi qualsevol dia!

    Mglòria: doncs la veritat és que aquest motlle ja té vint anys! I no he posat la foto perquè està força fet malbé (fins i tot he de fer servir cel·lo perquè conservi la forma!). Ja miro, ja, cada vegada que vaig a una botiga de coses de cuina, però no els he tornat a veure.
    De quin poble ets tu? Podries preguntar a la pastisseria del teu poble a veure si en tenen per vendre, o que et diguin on l'han comprat. Encara que aquesta informació no crec que te la donin...

    xaro: ja ho crec, que és benvingut!
    Conec un que està tot l'any esperant que arribi Nadal per rebre aquest regal!

    ResponSuprimeix
  33. Miel: no et negaré que miro de fer les coses amb tot l'amor possible, i m'encantaria que així arribés a tothom. M'agradaria mirar per un foradet i comprovar que així ha estat!

    Dolça: sí, sí! Jo sempre avellanes de Reus! Pensa que no les compro a un súper, sinó en una botiga de Badalona especialista en fruits secs. Dóna gust passar-hi pel davant sobretot quan han acabat de torrar les avellanes, les ametlles o els cacauets! quin perfum que se sent per tot el carrer!

    Cuinetes- Carme: és un regal molt bo, que com tu dius a tothom agrada, i sobretot que no costa gaire de fer. Veig que tu ets de les meves: torronera!!!!

    ResponSuprimeix
  34. Glòria: jo l'amago a la nevera per no tenir-lo al davant, perquè sinó... em menjava jo sola tota una rajola en un moment!

    El material és de plàstic transparent bastant fi. Només l'utilitzo en contades ocasions perquè fa vint anys que el tinc i el pobre està fet pols. Per dir-te que el tinc enganxat amb cel·lo...
    Normalment faig servir uns recipients de plàstic que em donen a la parada dels llegums, que són de la mateixa mida i tenen unes ondulacions laterals que li donen una aparença molt maca al torró. Però és clar.... no hi diu "avellanes".
    A vegades, quan n'he de fer de mida petita, utilitzo com a motlle el pot del philadelphia, i també queda molt bé. Com veus, pots utilitzar qualsevol motlle. Cal, però, que no sigui tan rígid com un tupper.

    María José: agradezco tu comentario!

    Mercè: oi que sí? Et dono tota la raó!

    Teresa: sí que queda molt maco. El guarniment també hi ajuda, però aquí cadascú fa el que pot! Ara (i modèstia a part), jo no he menjat cap torró més bo que aquest!

    starbasse: gràcies des del Maresme!

    ResponSuprimeix
  35. Quin regal tan bo! I amb aquest embolcall tan bonic que li has fet segur que qui el va rebre va quedar impressionat!

    ResponSuprimeix
  36. Hola Margarida. Este turrón que has hecho es una obra de artesanía. Si cayera en mis manos te aseguro que daría buena cuenta de él. Tiene que estar exquisito.
    Saludos

    ResponSuprimeix
  37. Carai Margalida, sempre em deixes amb la boca oberta. I tant que és un bon regal , és el millor regal a mi m'encanta la xocolata amb avellanes i la presentació magnífica.

    Guarde'l bé que has de poder deixar-lo als teus fills.

    Una abraçada

    ResponSuprimeix
  38. Aquest torrós sembla de pastisseria chic, ha d'estar boníssim!! No cal que sigui Nadal per menjar-ne, oi?

    ResponSuprimeix
  39. Ostres, sembla realment de pastisseria. Ja és el segon turró de xocolata que visito avui i ja estic fent corre la imaginació per fer-ne algun, encara que no sigui Nadal!
    Una abraçada

    ResponSuprimeix
  40. que bueno y que forma tan bonita de presentarlo, estupendo.

    Besotes.

    ResponSuprimeix
  41. Que bonito te ha quedado precioso y seguro que riquísimo, besos, pepa.

    ResponSuprimeix
  42. Yo no lo como, pero de verdad que es un regalo maravilloso, que lindo detalle y tan bien presentado.
    Besos.

    ResponSuprimeix
  43. Ñam Ñam.........
    Una temptació per el xoco adictes.
    El regal mes profitós.
    Com sempre de 10.
    Petons
    ISABEL

    ResponSuprimeix
  44. Margarida! acabo de veure la de coses boniques que has fet des de Nadal. Anava a dir-te que has corregut molt, però no, he estat jo que he tardat en venir, perdona'm, per que no acostumo a perdre'm cap de les teves meravelles, així que he estat veient aquell ànec mut fabulòs :-), el tortell de reis, les croquetes de cigrons... però m'he parat aqui, amb aquesta preciositat de torró. Quina cosa més delicada!! clar que no m'estranya tampoc, tens mans de plata per aquestes coses.

    Mira, jo en faig de torró per festes, sobretot de trufa per que és el que més m'agrada, però no m'havia plantejat mai que fos un regal tan bonic, i és que ho és! i molt! Jo, amb el teu permís, em guardaré la teva entrada, per que, amb la mala memòria que tinc, no vull pas que se'm passi que, l'any que ve, en vull regalar un com el teu als meus amics. :-)

    Moltes gràcies per aquesta idea tant bonica !

    Un petó immens!

    ResponSuprimeix
  45. Doncs et felicito, de veritat... l'originalitat del relat i la recepta... la recepta i el relat... fa una bona barreja! ;-))

    Ai, jo també sempre espero que em toqui una travessa de futbol (no jugo a la loteria) però no tinc sort, eh? hehe

    Si algun dia sóc rica ja seré editora i, a part de publicar els meus, ja publicarem els teus :-))

    ResponSuprimeix