Megamagdalena







Quan va arribar al país de Brobdingrag no va poder evitar un calfred en veure per primera vegada els seus habitants. Éssers gegantins més alts que el campanar de l'església del seu poble que, malgrat tot, no deixaven de ser humans.

Eren bona gent i en adonar-se que ell era inofensiu del tot i que posseïa una vasta cultura, de seguida van començar a respectar-lo i a vetllar per la seva integritat.

Tot i això, en la seva petitesa per a ell tot era desproporcionat i fora de mida. Durant força temps va trobar repulsiu veure menjar la Reina. I és que aquesta noble dama, que en realitat tenia un estómac molt delicat, amb cada queixalada s'empassava tant de menjar com dotze pagesos anglesos engolirien en un àpat sencer.





Pensem que ho sabem tot, però no podem estar segurs de res. Mirem, i els ulls ens enganyen. Res és el que sembla.

Podríem pensar que és la imatge d'una delicada magdalena, però en realitat és una peça única que mereixeria estar al Museu de les Coses Extraordinàries. Pesa gairebé un kilo dos-cents grams i no hi ha cap boca en aquest món capaç de menjar-se-la amb dos mossos.


Per fer-la, primer de tot encenem el forn i el posem a 160º. En un full de paper de forn tallem una circumferència de 36 cm de diàmetre i folrem un motlle-flamera de pyrex.

Separem les clares dels rovells. Hi posem un pessic de sal i les muntem a punt de neu. A banda barregem la farina i el llevat.




En un bol batem l'oli i el sucre, i la ratlladura de llimona. Hi afegim els rovells, la llet i la farina batent bé amb la batedora elèctrica abans d'incorporar cada ingredient.

Amb una espàtula anem afegint les clares de mica en mica i amb molta suavitat. Aboquem la barreja dins del motlle, escampem les ametlles per tota la superfície i l'empolsinem amb el sucre.

L'enfornem durant 1 hora i 10 minuts, o fins que veiem que les ametlles ja tenen un color daurat. La traiem del forn i la deixem refredar del tot abans de desemmotllar-la.




Ingredients:

3 ous
270 gr. sucre
ratlladura de llimona
180 cc d'oli d'oliva verge extra
225 cc llet
335 gr. farina
1 sobre de llevat

50 g ametlla crua laminada
50 g sucre


Amb aquesta Megamagdalena participo en el repte proposat per Paco, de Lazy Blog, per al dia d'avui.




Lemuel Gulliver va viatjar molt i va veure coses extraordinàries, però no sé si mai li van oferir una megamagdalena tan bona com aquesta.

Nosaltres, però, mentre ens la mengem podem gaudir també amb les seves aventures. Jonathan Swift, Els viatges de Gulliver (I·lustrat per Guillermo Pérez Villalta). Galàxia Gutenberg/Cercle de Lectors. Barcelona, 2006.




36 comentaris:

  1. Espectacular Margarida, i trobo molt encertada la referència a Gulliver :)) un petonet

    ResponElimina
  2. Oooooh, que bueno Margarida, ahora mismo te incluyo en los enlaces.

    Un beso.

    Desde luego te ha quedado de museo, una pieza de colección.

    ResponElimina
  3. ¡Qué bonita y apetitosa te ha quedado! Seguro que la vais a disfrutar de lo lindo. Besos.

    ResponElimina
  4. Te ha quedado preciosa, de verdad, qué bonita!!
    besos

    ResponElimina
  5. megaguapa i megabona!

    PTNTS DOlça

    ResponElimina
  6. Margarida, que buena idea el molde que has usado, me encantó el resultado, es preciosa y se ve muy rica.
    Es un reto superado, no?
    Besos

    ResponElimina
  7. Amb dos mossos impossible menjar-se-la, però a mossets petitets cada dia per esmorzar seria de bon grat.

    ResponElimina
  8. Margarida, quina preciositat de supermagdalena!! :)
    Petons!

    ResponElimina
  9. D'això se'n diu una senyora magdalena,molt guapa!

    ResponElimina
  10. Es veu fantàstica! Entre tots hem fet unes magdalenes impressionats!

    Un petó :)

    ResponElimina
  11. Quina megamagdalena més apetitosa! De segur que a Gulliver no li van oferir cap com aquesta a Brobdingnag. Una recepta deliciosa i original i com sempre, la novel·la que has triat ha sigut tot un encert per aquesta megamagdalena.Petons

    Marisa

    ResponElimina
  12. Que bonita Margarida te ha quedado,sí, es perfécta.
    QUe manos tienes para la reposteria,lo tuyo si que es precisión,eh!

    CAriños

    ResponElimina
  13. Margarida vaya super magdalena veo que te van los retos grandes, muy bien presentada y fotografiada ala seguro que ya no queda nada
    peto
    miquel

    ResponElimina
  14. Una megamagdalena fantàstica, no set resisteixen ni les magdalenes,jejeje
    Molts petons

    ResponElimina
  15. Mare meva, una magdalena d'1kg????
    Tens raó que les fotos enganyen, je je je... Amb una magadalena d'aquestes tens esmorzar per tota una setmana! :)

    ResponElimina
  16. Si les magdalenes ja m'agraden, no et dic res d'aquesta megamagdalena... Brutal!!
    Una abraçada

    ResponElimina
  17. Espectacular,xiqueta!!!!
    Una mega-magdalena d'1 kg 200 gr. no és vue tots els dies.Quina passada!!!
    Besets

    ResponElimina
  18. Sempre em sorprens amb la història que ens expliques i penso que has d'haver llegit molt i tenir molt bona memòria per a trobar sempre l'extracte que s'hi escau millor a allò que vols presentar, no ha de ser gens fàcil. I avui no podia ser diferent, molt ben trobat aquest fragment dels viatges de Gulliver per a presentar aquest meravella de magdalena gegant, que per cert té un aspecte diví! quin goig venir a llegir-te, bonica :-) un petó ben gros!

    ResponElimina
  19. Adoro i dolci con le mandorle e questi sono un vero spettacolo, complimenti. Ciao Daniela.

    ResponElimina
  20. Hola Margarida. ¡Madre mía! 1,2 Kg de magdalena, con ella seguro que estaréis desayunando y merendando toda la semana jj.
    Sencillamente espectacular.
    Creo que hasta Gulliver no la podría terminar.
    Saludos

    ResponElimina
  21. Aquest post, amb l'entrada de Guillivert, i aquesta preciosa bestiota, t'ha quedat genial!

    ResponElimina
  22. me encanta participar en estos megaeventos ;), te ha quedado genia con esas almendritas

    Salu2, Paula
    http://conlaszarpasenlamasa.cultura-libre.net
    http://galletilandia.blogspot.com

    ResponElimina
  23. No he pogut evitar somriure en veure la teva MEGAMAGDALENA... és que fins i tot el títol del post és boníssim, així com la introducció que sempre ens fas...

    Ei, que no en podria tenir un trosset? :-))

    ResponElimina
  24. Que bona Margarida, espectacular megamagdalena. Molt bona presentació. Petons i bon cap de setmana.

    ResponElimina
  25. M'encanta la megamagdalena, segur que va sorprendre a tothom quan la van veure.
    Petons

    ResponElimina
  26. No he pogut resistir i m'he enpassat tota la "molalena", que diu la meva neta l'Abril, després ella afegeix
    amb l'anglès amb accent de Tiana .
    -Delisius, mmmm....

    ResponElimina
  27. Te ha quedado preciosa¡¡¡ que pinta más buena ... estoy hay que probarlo.

    Besotes

    ResponElimina
  28. Esto es una magdalena y lo demás cuento, yo no llegué a tiempo pero me encanta ver las vuestras.
    Besicos sorianos :)

    ResponElimina
  29. Una magdalena realment colossal. M'encanten aquests posts plens de literatura i fantasia!

    Petons!
    La Taula d'en Bernat

    ResponElimina
  30. Aquesta es la mare de les magdalenes! Per un bon esmorzar o berenar amb colla, es ideal!
    Petons

    ResponElimina
  31. mama aquestes magdalenes a més a més de ser gegantines són delicioses!!!!! i acabades de fer amb la xocolata desfeta per dins encara més.... si les feu us en llepareu els dits!!!

    ResponElimina
  32. Margarida, menudo pedazo de magdalena, qué experiencia verdad?
    Me ha encantado como siempre, tu introducción, nos haces viajar con la mente y entrar en fantásticas aventuras, en realidad, las que cada libro contiene. Es un placer siempre venir por aquí.
    Un beso grando.

    ResponElimina
  33. Res millor que una bona megamagdalena per no quedar-se amb gana, hahahaha!!
    M'has fet recordar quan era petita i anava al forn a comprar una magdalena de les de tota la vida, amb les seves corbes, tan bonica visualment.
    Petons.

    ResponElimina