PICA-PICA CRUIXENT DE PASTA

Sóc tafanera de mena i m'agrada esbrinar l'origen dels cognoms perquè estic convençuda que, en un moment o altre de la nostra vida, aquests deixaran empremta en les nostres accions.

No puc evitar un somriure quan veig que en Bru és més blanc que la llet, que el Pagès viu a ciutat, que en Grasset és alt i prim o que en Sobirana és republicà, tot i que reconec que deuen estar tips de suportar les mirades silents dels qui pensen que aquell cognom no els escau en absolut.

No fa gaire vaig conèixer un Bueno i no em va fer pas la impressió que fos mala persona, sinó tot el contrari. Potser durant la seva infantesa ja va realitzar totes les trapelleries inimaginables i va quedar net de tot mal per sempre més, o potser és un murri que sap embolcallar de bondat totes les seves accions i només treu els dimonis quan escriu.

És un mestre en tot el que fa i té el do de la naturalitat. Es diu Bueno i tot ell traspua bonhomia. És un xef que gaudeix de bona reputació, un blocaire bibliòfil i un professor que sap comunicar però, per sobre de tot, és una bona persona. És en  Xesco Bueno.

A finals de novembre vaig ser convidada per l'Starbase a un curs de tapes impartit pel Xesco Bueno, i en el qual vam coincidir un grup de blocaires amics. El sempre diligent Miquel no va trigar gens a explicar  totes les receptes amb els seus secrets.

Podríem dir que el Dani, el propietari del Taller de cocina Sabores on es feia el curs, va estudiar a la mateixa escola que el Xesco, ja que comparteix amb ell les mateixes qualitats  humanes. No és, doncs, gens estrany que els  preus dels seus cursos siguin els menys inflats que conec.

Totes les receptes que hi vam preparar ens van sorprendre per un o altre motiu, però vaig pensar que amb aquest Pica-pica cruixent de pasta aconseguiria arrencar un clam d'admiració a tota la meva família, i vaig decidir reservar-lo per Cap d'any. D'aquí ve el meu retard a l'hora de publicar la crònica del curs.

Si us ha picat la curiositat, ja cal que comenceu a buscar macarrons, llacets, fusilli, galets o la pasta que més us agradi. I tot el que heu après de com bullir-la, oblideu-ho! Aquí no s'ha de coure al dente, sinó ben passada.

Posem aigua al foc amb una culleradeta de sal i un rajolí d'oli i, quan bulli, coem la pasta el doble de temps del que marca el paquet. Després, la passem per aigua freda i la deixem escórrer.

Encenem el forn i el posem a 40º. Folrem una plata amb paper de forn i hi escampem a sobre tota la pasta, sense que es toqui.

L'enfornem i la deixem les hores que calgui fins que torni a tenir el mateix aspecte que tenia abans de coure-la. Jo la vaig tenir al forn 6 hores. 

Omplim d'oli un cassó i el posem a foc molt suau. Quan estigui ben calent, però sense que arribi a fumejar, hi aboquem un grapat de pasta i -oh, miracle!- en dos o tres segons s'infla i sura. I hem de córrer a treure-la del cassó si no volem que se'ns cremi. La deixem a sobre de paper de cuina per eliminar-ne l'excés d'oli i tornem a abocar-hi un altre grapat de pasta, i procedim de la mateixa manera.

Quan ja l'haurem fregit tota, la salem i la condimentem amb l'espècia que més ens agradi. En aquest cas l'hem preparat amb tres aromes diferents: macarrons amb pebre vermell dolç, llacets amb curri i  fusilli amb comí. 

Servim amb copes i decorem amb ràfia de colors variats. Les expressions d'admiració no es faran esperar!

Ingredients:

Pasta variada (macarrons, fusilli, llacets...)

Per bullir-la:
aigua mineral
sal marina
un rajolí d'oli

Per condimentar-la:
sal marina
espècies variades: curri, pebre vermell dolç, comí

Tot el que sap, Xesco Bueno  ho transmet amb simpatia i sense artificis. No s'apropia de cap recepta,  i ens les fa arribar després d'haver-les vestit amb el seu toc personal. Avui gaudireu amb aquest Pica-pica cruixent de pasta. I no badeu, o us quedareu sense tastar-lo! I si voleu dedicar un temps a la lectura, avui us recomano el llibre d'Anna Tuttle Villegas, Tot el que sabem del cel. Columna Edicions (Col·lecció Clássica, 294). Barcelona, 1999.