Els convidats reien, la música sonava per tot el vaixell i tothom volia brindar per la felicitat de la parella. El capità Simon Reed s’acabava de casar i, malgrat l'antiga superstició dels mariners que viatjar amb la dona portava mala sort, ell s’havia embarcat el febrer de 1748 a bord del Lady Lovibond amb l’Annette rumb a Porto.
El primer oficial, però, també estava secretament enamorat de la jove esposa del capità i a cada celebració de la parella, el cor de John Rivers, rosegat per la gelosia, ordia la pitjor de les venjances.
Així va ser com, amagat sota les ombres de la nit, matà el timoner donant-li un cop al cap amb una barra de ferro i va canviar el rumb del vaixell dirigint-lo cap a les Goodwin Sands, traïdor banc de sorra causant d’innombrables naufragis.
La sacsejada sobtada de la nau va aturar de cop la música, mentre els crits de por i desesperació omplien cada racó del vaixell. Al temps que la nau s’enfonsava, pertot ressonava l’alegria estrepitosa de John Rivers celebrant l'èxit de la seva revenja.
Des d’aleshores, cada cinquanta anys, quan arriba el 13 de febrer, el Lady Lovibond reneix del fons de les aigües i es passeja com un fantasma al costat de les barques que naveguen pel Canal de la Mànega.
Des d’aleshores, cada cinquanta anys, quan arriba el 13 de febrer, el Lady Lovibond reneix del fons de les aigües i es passeja com un fantasma al costat de les barques que naveguen pel Canal de la Mànega.
Divendres passat La Tavella em va fer arribar una cistella de fruita i verdura 100% ecològica, de proximitat, i amb compromís social. I és que La Tavella és una iniciativa empresarial l'objectiu de la qual és integrar socialment i laboralment persones amb discapacitat intel·lectual i trastorn mental sever a través de la recuperació de l’agricultura tradicional.
A la cistella hi havia un manat de bledes, un enciam, 2 cogombres, 2 albergínies, cebes seques, tomaquets d'amanida, 2 panotxes de blat de moro, pomes Royal Gala, peres Conference i figues. Hi havia també mitja dotzena d'ous ecològics de gallines criades en corrals a l'aire lliure i un pot de tomàquet triturat d'agricultura ecològica.
Vaig posar tots aquests productes dins d'una cistella de cànem i la veritat és que feien molt de goig! I de seguida vaig pensar que podia preparar unes Barques de carbassó farcides de verdura. Us animeu a fer-les?
Comencem tallant els carbassons pel mig i coent-los al vapor uns 12 minuts. Amb una cullera els buidem i els posem cap per avall en un plat perquè deixin anar tota l'aigua.
Tallem al ceba a daus i la coem a foc suau fins que estigui transparent amb 2 cullerades d'oli i l'all, tallat també ben petit. Aleshores hi afegim el pebrot i l'albergínia, també a daus, i els saltegem. Hi posem la polpa dels carbassons tallada a trossets, una cullerada de tamari i fulles de farigola fresca.
Salpebrem els carbassons, els farcim amb la barreja de verdures i hi escampem per sobre les ametlles laminades. Els posem a gratinar al forn, que ja tindrem calent a 180º, fins que l'ametlla comenci a agafar color.
Ingredients (per a 2 persones):
2 carbassons
2 cullerades oli d'oliva verge extra
1 ceba
1 all
120 g pebrot vermell
100 g albergínia
1 cullerada tamari
2 branquetes farigola fresca
1 cullerada ametlla laminada
sal
pebre acabat de moldre
A part de bones, no em negareu que aquestes Barques de carbassó farcides de verdura tenen una presència ben bonica. Estic convençuda que haurien complagut el paladar del capità Simon Reed i de tots els que viatjaven a bord del Lady Lovibond.
Avui no us recomano cap lectura, sinó l'audició d'una de les cançons més boniques que existeixen: Veles e vents, basada en un poema d'Ausiàs March i amb la veu de Raimon.
