Pastís de poma




L'he mort! Sí, l'he mort! La meva estimada, la mare dels meus fills, la meva vida! He esquarterat el seu cos i l'he llançat al riu perquè no mereixia una mort millor! L'he mort per adúltera i per mala dona. Quina altra cosa podia fer, sinó?

Jo, que estimant-la amb bogeria i veient amb dolor que una malaltia l'anava afeblint cada dia més, vaig remoure cel i terra per saber on podia trobar aquelles pomes que tant li agradaven i poder-les-hi oferir. Quinze dies he estat fora de casa i no he tornat fins haver-ne aconseguit tres peces... Les pomes més gustoses que s'hagin pogut veure mai!

El cor m'ha fet un salt quan he vist aquest matí a prop de casa un jove ben plantat que corria amb una poma a les mans, una poma tan idèntica a les meves que semblava talment arrencada del mateix arbre, i no he pogut estar-me de preguntar-li d'on l'havia tret.

El molt canalla va i em diu amb una rialla de murri que l'havia agafada de casa de la seva amant, a qui l'infeliç del seu marit li acabava de regalar! He corregut esperitat cap a casa i, havent comprovat que, efectivament, només en quedaven dues, he preguntat a la dona on era la tercera poma.

Ella no ha sabut què respondre, i jo he notat de seguida la seva torbació. La sang m'ha pujat al cap i he fet una bogeria... Hauria d'haver corregut darrera del bergant, però en lloc d'això he anat a la cuina i he agafat un ganivet... Oh, Déu del cel! Com explicaré ara als meus fills on és la seva mare? Què els diré quan em preguntin per ella? Però... com és que plora el gran? Haurà vist el que he fet?

- Fill, què tens? Per què plores?

- És que m'ha passat una cosa horrible, papa! He agafat una de les pomes de la mama i l'he tret al carrer per veure-la millor, però ha vingut un noi alt, molt alt, m'ha ventat un clatellot i me l'ha pres! Li he pregat que me la tornés, que era un regal que tu havies fet a la mama perquè estava malalta, però se n'ha anat corrents sense fer-me cas... Què li diré a la mama quan pregunti on és la poma que falta?




Les pomes d'aquest pastís no amaguen al seu voltant una història tan trista com la que acabo d'escriure, però us puc dir que han vingut directes de l'hort del meu pare a la taula de casa. I estic segura que són tan gustoses com les que van provocar aquella desgràcia.

Si us ha cridat l'atenció aquest Pastís de poma, i us agradaria fer-lo, només cal que seguiu les meves indicacions.

Comencem preparant el farciment. Posem les pomes, pelades i sense el cor, dins d'una olla amb l'aigua, el sucre i la canyella, i les coem 15 minuts o fins que veiem que la poma és tova. La posem en un plat i esperem que refredi una mica.

Encenem el forn i el posem a 180º. Folrem un motlle rodó desemmotllable amb la làmina de pasta de full, fent amb els dits una vora amb ondes. En punxem la base amb una forquilla perquè no s'infli, i hi aboquem la poma cuita.




Traiem el cor a les altres pomes i les tallem -sense pelar-les- a làmines de 1/2 cm. Les distribuïm en forma circular per tota la superfície, escampem el sucre per sobre i enfornem el pastís durant 1/2 hora o fins que hagi agafat un color daurat. El deixem refredar.




Triturem les dues meitats de préssec amb el seu almívar. Coem aquest puré a foc suau fins que comenci a espessir. Tot seguit l'aboquem de manera uniforme a sobre del pastís ajudant-nos, si cal, d'un pinzell.




Ingredients (per a un motlle de 25 cm de diàmetre):

1 làmina de pasta de full
1250 g pomes ecològiques
2 cullerades d'aigua
50 g sucre
1 canonet de canyella

700 g pomes ecològiques
2 cullerades de sucre

2 meitats de préssec en almívar
100 ml almívar




La història que encapçala aquest Pastís de poma està basada en el conte de Les tres pomes, de Les mil i una nits. Volum I, nit 18. Traducció íntegra i directa de l'àrab per Dolors Cinca i Margarida Castells. Edicions Proa (Col·lecció A Tot Vent, 341). Barcelona, 1995. No és una bona ocasió per rellegir alguns dels contes que han omplert els primers anys de la nostra vida d'aventures fantàstiques?


18 comentaris:

  1. Bona nit Margarida.
    Que dic jo:Que vosaltres no vos quedeu darrere amb els mims...Amb eixa preciositat de tortada... ja vos haureu quedat satisfets,ja!
    I amb pomes casolanes de l'hort de ton pare... No es pot demanar mes!!!
    Besets

    ResponSuprimeix
  2. Que buena pinta, que buena foto!

    http://lacocinadelarana.blogspot.com.es/

    Besis

    ResponSuprimeix
  3. La història m'ha tingut sense respirar fins que s'ha acabat, les fotos són molt maques i suposo que el pastís estava boníssim!!

    ResponSuprimeix
  4. Un pastís preciós, i amb pomes sense malsons!

    ResponSuprimeix
  5. fantastico¡¡ esta tarta asi es doblemente buena
    bona diada dema
    peto

    ResponSuprimeix
  6. Vaja pastís deliciós, a mi m´agraden molt les pomes i les postres amb elles sempre em captiven...però a partir d´ara les miraré amb un altres ulls pensant amb la teva història ;)
    Petonets!!!

    ResponSuprimeix
  7. Maragarida,
    Els moments que estem vivint donen peu a llegir, a llegir molt. Necessitem evadir-nos de la cruel realitat.
    Un molt bon pastís. Bona Diada,
    Nani

    ResponSuprimeix
  8. Són de les postres que més m'agraden!!!
    Gràcies!

    ResponSuprimeix
  9. Pobre dona!!

    Saps? El teu pastís de poma, a part que deu estar deliciós, sembla una mandala!! Estic temptada de portar-lo a l'exposició de mandales virtuals. Ja que vas fer un magnífic Pastís Dickens, aquest podria ser el Pastís-mandala! ;-)))

    ResponSuprimeix
  10. Eeeoooo MArgarida cuanto tiempo!!
    Tus tartas como siempre con su sello inconfundible.Un de las preferidas en mi casa.

    Te mando un abrazo y a ver si con el nuevo curso nos encontramos,vale?

    UN besazo

    ResponSuprimeix
  11. Una altre recepta de pastis de poma...m'encanta.
    Ja esta apuntada a pendents!!
    Petonets.

    ResponSuprimeix
  12. Es estupenda esta tarta de manzana, tiene que ser una delicia.

    Bicos

    ResponSuprimeix
  13. Una historia molt trista de violencia domèstica i de segur que les pomes no eren tan maques con las teves, quin goig que fan igual que el pastís.
    Petons.

    ResponSuprimeix
  14. Un molt bon pastís de poma Margarida!! els preferits de la meva mare, i mare m´enrecordo de fer-li.. m´apunto la teva recepta per sorprende-la que aviat es la festa major del poble... m´encanta. Petons,

    ResponSuprimeix
  15. M'encanten TOTS els pasissos de poma!
    Aquest teu, amb la base de compota de poma enlloc de la típica crema pastissera, encara m'agrada més, ha de fer molt més gust de poma. Un pastís de poma NOMÉs de poma! :)

    ResponSuprimeix
  16. No l' havia vist mai amb base de compota de poma. Estic excitant com la Gemma!

    ResponSuprimeix
  17. Buf quina història més macabre! sort que les pomes de l'hort del teu pare no tenen pecat amagat!
    T'ha quedat un pastís de poma espectacular i amb una recepta senzilla, crec que el farem aviat!
    petonets

    ResponSuprimeix