Cassoletes de bròquil



- Fins quan, pare, hauré de tenir paciència amb la meva germana? Fins quan? -havia implorat mil vegades amb desesperació la Katy.

Quan només tenia cinc anys va haver de viure la mort de la seva mare, víctima d'un càncer. Però, malgrat la desgràcia, no va tenir una infància mancada d'amor perquè la dona -amb qui es va casar el seu pare poc temps després- la va estimar i la va cuidar com si fos la seva pròpia filla.

Va arribar el dia que, coincidint amb el seu desè aniversari, la Katy es va convertir en la germana gran d'una nena a qui posaren el nom d'Esperança, i els privilegis es van acabar. Des del primer moment la mare només va tenir ulls per aquesta filla, i tot el que li privaven a la Katy, li era donat amb escreix a la petita.

Quan tenia vint-i-cinc anys, en una fatídica nit de pluja i fred, el cotxe en què viatjaven els seus pares va caure per un barranc, i va quedar òrfena. Les paraules que, de manera premonitòria, li havia dit una vegada el pare, li ressonaven el dia de l'enterrament:

-Si mai em passa res, tingues cura de la teva germana. Ella és esbojarrada i irresponsable, i no se'n sortiria sense el teu ajut.

Eren com la nit i el dia. Mentre ella compaginava estudis i feina, estalviant al màxim els diners que guanyava, l'Esperança vivia el present i només tenia ganes de viatjar, divertir-se i comprar roba de marca.

Va arribar, però, el dia en què la situació es va fer insostenible. La Katy havia intentat debades posar normes en aquella casa, però la seva germana les havia trencat sense miraments.

- Els diners dels pares també són meus i me'ls gasto en el que jo vull!

- Fa mesos que es van acabar els diners dels pares! Només tenim el que jo guanyo i és ben poca cosa. Així que d'ara endavant haurem de controlar al màxim les nostres despeses.

Dies després, en anar a comprar-se una brusa nova per a una entrevista de feina en què havia de causar bona impressió, quina no va ser la seva sorpresa en veure que la venda li havia estat denegada! No pot ser! -es deia a si mateixa. Si vaig cobrar la setmana passada!

Es va encendre quan va saber que la seva germana havia gastat tots els diners del banc en un vol a Venezia per passar el pont de Tots Sants amb uns amics i, donant un cop de puny a la taula, li va dir:

-S'ha acabat el bròquil! Queda't el pis dels pares, si vols. Jo me'n vaig, que ja estic farta de sangoneres malcriades!




Aquestes Cassoletes de bròquil és la segona recepta que vaig fer en el Taller de cuina El calci, del plat a l'os, que vaig impartir al Fòrum Dona i Menopausa organitzat per ella y el abanico.

Si voleu veure'm preparant la recepta pas a pas, podeu fer-ho mirant aquest vídeo:




Però si us estimeu més seguir llegint, aquí teniu la recepta:

Encenem el forn i el posem a 160º. Rentem el bròquil i en separem les flors. Posem un dit d'aigua en una cassola i, quan bulli, hi posem l' estri per coure al vapor i hi col·loquem a dins el bròquil. Salem lleugerament, tapem i el deixem coure durant 5 o 6 minuts. Ha de quedar al dente.

Posem les flors de bròquil dins de les cassoletes. Batem l'ou, afegim la crema de civada, salpebrem i aboquem aquesta barreja dins de les cassoletes. Si voleu, podeu escampar unes quantes ametlles laminades per sobre.

Les enfornem durant 25 minuts, vigilant que el bròquil no es cremi, i ja les podem portar a taula!


Ingredients (per a 2 persones):

150 g bròquil
250 ml crema de civada 13% m/g
1 ou d'agricultura ecològica
sal marina
pebre acabat de moldre




I si us han agradat aquestes Cassoletes de bròquil, segur que també us agrada el llibre de Michael Hoeye Una qüestió de temps. Editorial Montena (Col·lecció Sèrie Infinita). Barcelona, 2002.



10 comentaris:

  1. sempre recordare un professor de la universitat que per fer-nos callar ens va dir un dia "the broquil is over!!", vam riure tant que vam callar de cop tots! m'encanta aquesta cassoleta....la llet de civada li va a la perfecció! petons

    ResponElimina
  2. Fa molt bona pinta, Margarida. I això de la crema de civada m'ha captivat... molt original, i sana! petons

    ResponElimina
  3. Es semblant al pastís de bròquil que vaig fer fa uns díes. Unes cassoletes molt bones.
    Petons.

    ResponElimina
  4. Un plat gustós, super sa i molt adequat pel fred d'aquests dies!

    ResponElimina
  5. Que bo! cuinat així a casa segur que s'acabaria aviat el bròquil!!!
    petonets

    ResponElimina
  6. Hola Margarida. Me alegro mucho al verte de nuevo. Esto de participar en dos blog,s me lleva un poco de cráneo porque no sé a cual visitar. la última visita fue al de Montse pero con una receta tuya. Pero es igual aquí te dejo mi comentario.
    Este brócoli tiene que estar muy rico, esa crema no la he probado pero por su aspecto debe resultar muy apetecible.
    Un plato delicioso.
    Que pases un buen día.
    Saludos

    ResponElimina
  7. Margarida por fin llego a tu cocina que te he tenido abandonada todo el verano.
    Me gusta esta receta que bien sana si que es.
    Besos

    ResponElimina
  8. M'encanta la fusió q fas de cuina i literatura...!! La crema de civada es compra ja feta.? Sònia

    ResponElimina