Després del que li acabaven de comunicar, el Jaume no es va veure amb prou forces per anar al pàrquing a buscar el cotxe. Va seure al primer seient buit que va trobar a la sala d'espera i va repassar mil vegades els fulls que duia a la mà. Els llegia nerviós, i li costava d’acceptar que aquells fossin els resultats de les seves proves, però ja li havien explicat que no hi havia cap marge d’error.
Quan va ser conscient que la seva vida havia quedat reduïda a una sola paraula, una paraula de mal pronunciar, el va envair un reguitzell de sentiments que barrejaven sense cap ordre l'angoixa, la culpa i la impotència.
Per què? Per què ell, que sempre havia mirat de fer una vida sana? Per què no havia escoltat més el seu cos per detectar el més petit indici de la malaltia? Per què s’havia pensat que sempre estaria bé i havia buscat excuses per no fer-se mai revisions preventives? Per què? Per què? Per què ell? Que no tenia dret a viure, potser?
Ràbia i por. I un forat negre, immens, davant seu. Va ser aleshores quan tot ell va començar a tremolar. No es veia en cor de moure's i encara menys de conduir. Es penedia de no haver dit res a la dona i d’haver anat sol a la consulta, pensant que no li trobarien res.
Assegut allà el temps anava passant, i no sabia quan tindria prou forces per aixecar-se i tornar a casa, i abraçar la família, i dir-los que sentia molt fer-los aquella mala jugada... Que no patissin, que segur que aviat estaria bé i tot tornaria a ser com abans... com ahir... Com feia unes hores...
Assegut allà el temps anava passant, i no sabia quan tindria prou forces per aixecar-se i tornar a casa, i abraçar la família, i dir-los que sentia molt fer-los aquella mala jugada... Que no patissin, que segur que aviat estaria bé i tot tornaria a ser com abans... com ahir... Com feia unes hores...
Però, com si no creguessin que allò fos possible, els seus ulls van començar a vessar llàgrimes i un plor desfet omplí la sala d’espera. Era el plor d'un home trencat que no entenia el que li passava.
Com ja sabeu, diumenge té lloc La Marató de TV3, que aquest any està dedicada al càncer. I jo us proposo una recepta saludable, Lluç amb mantell de verdures, que ens carregarà de minerals, vitamines i antioxidants, i ens ajudarà a evitar aquesta malaltia.
Per fer aquest plat, necessitarem verdures fresques i, si és possible, ecològiques. I un lluç de la costa, que el peixater ens haurà escatat i desespinat, deixant dos filets ben nets.
Encenem el forn i el posem a 180º. Quan estigui calent, rentem els dos filets, els tallem per la meitat, els salem i els posem en una plata. Els condimentem amb unes fulles de farigola, unes gotes d'oli i un rajolí de vi blanc, i els enfornem durant 15 minuts, o fins que veiem que ja estan cuits.
Mentre es cou el peix, tallem el carbassó a bastonets, amb pell i tot. Després partim els espàrrecs pel mig, guardant les parts més dures a la nevera per utilitzar-les quan fem un brou. I pelem el moniato, i el tallem també a bastonets.
Coem les verdures al vapor durant 5 minuts, i després les saltegem 1 minut a la paella amb unes gotes d'oli a foc fort. Han de quedar al dente. Les condimentem amb sal i unes fulles de farigola.
Posem el tall de lluç al plat i el cobrim amb el mantell de verdures. Reduïm, si cal, el liquid que ha quedat a la plata del lluç i l'aboquem a sobre de les verdures.
Ingredients (per a 4 persones):
1 lluç
50 ml vi blanc de bona qualitat
1 carbassó
1 manat d'espàrrecs verds
1 moniato
sal marina
farigola
oli d'oliva verge extra
Amb aquest Lluç amb mantell de verdures participo en la iniciativa Caldes bull amb La Marató, la finalitat de la qual és divulgar l'alimentació saludable unida a una bona causa. Si hi voleu col·laborar amb una recepta, trobareu les bases aquí.
