Pessics de Tiana

Li dèiem en Barbes i no recordo si mai vam arribar a saber com es deia en realitat, però la imatge que tinc d'ell és la d'un home ja gran, fort i corpulent, vestit amb una faixa negra que donava quatre o cinc voltes al seu maluc, i amb un aire de bonhomia que li conferia la barba blanca que duia.

Treballava per a l'avi, i tant s'encarregava de tenir neta la cort amb les seves menjadores, abeuradors i jaços, com de raspallar el matxo, recollir els ous de les gallines i netejar la bassa de les oques.

No parlava gaire, i nosaltres el vèiem feinejant amunt i avall amb la seva galleda de metall i uns esclops de fusta als peus mentre l'avi ens donava permís per arrencar arrels de regalèssia per a tota la setmana o collir les dolces mandarines que ens menjàvem amb delit.

Jo devia tenir cinc anys i encara tinc gravat a la memòria el dia que se'ns va acostar, em va pessigar el nas i, mostrant el dit gros mig amagat entre l'índex i el del mig, em va dir:

- Guaita, ja no tens nas!  El tinc aquí a la mà! Mira, mira com es mou!

Jo me'l mirava incrèdula, pensant que el meu nas no podia ser allò tan lleig que s'insinuava entre els seus dits, però tot i així em vaig dur la mà al nas per comprovar que realment seguia al seu lloc mentre buscava amb la mirada la complicitat dels meus germans.

- No és veritat, això no és el meu nas. És el teu dit! No m'enganyaràs!

I per primera vegada el vaig veure riure a  plaer, no sé si per la meva reacció enfadosa als seus pessics inofensius, o pel gust de prendre'm el pèl.

Aquesta primavera las Biblioteques Municipals del Maresme  juntament amb la Diputació de Barcelona han publicat La cuina del Maresme, un llibre de receptes de vint-i-cinc pobles de la comarca. Cada recepta està feta per un restaurant emblemàtic de cada municipi, i jo vaig tenir la immensa alegria que se'm proposés la confecció de la recepta de Tiana, poble on visc.

La guía s'ha editat en versió digital i en paper, on s'ha incorporat un codi QR que enllaça cada recepta amb el seu vídeo, la qual cosa permet veure l'elaboració del plat pas a pas. Cada recepta presenta a més una proposta de maridatge amb vins de la DO Alella. La guia acaba amb una àmplia Bibliografia dels documents que es poden trobar a les Biblioteques.

Es dóna el cas que no només sóc l'única persona de tot el llibre que que no pertany al món de la restauració, sinó que els meus Pessics de Tiana són l'única recepta de postres que podeu trobar a La cuina del Maresme.

Si us han agradat i els voleu fer, només cal que seguiu aquestes indicacions:

Per  elaborar les cassoletes:

 - Encenem el forn i el posem a 180°.  Barregem en un bol tots els ingredients amb un batedor. Posem la barreja 15 minuts a la nevera.

- Cobrim una plata amb paper de forn. Agafem cullerades de massa i fem cercles de 8 cm de diàmetre a sobre del paper. Els enfornem de 8 a 10 minuts, fins que estiguin daurats.

- Els traiem del forn i els posem dins d’una tassa de cafè per donar-los la forma de cassoleta. Aquesta operació s’ha de fer molt ràpidament perquè és fàcil que es trenquin. Per evitar-ho, és millor fer-les de 2 en 2.

Per fer la crema:

- Preparem la crema pastissera, posant al foc la llet amb la pell de llimona. Quan arribi al punt d’ebullició, la tapem i la deixem reposar uns minuts.

- Mentre, en un cassó batem els rovells amb el sucre fins que blanquegin. Hi afegim la Maizena i remenem fins a incorporar-la bé. Tot seguit hi aboquem la llet colada.

- Posem el cassó a foc suau i no parem de remenar amb un batedor fins que arrenqui el bull. Sabrem que ha arribat el moment quan comencin a sortir unes butllofes que en esclatar fan puff. Aleshores apartem el cassó del foc, donem una bona batuda a la crema, i hi afegim el Cuvé Dessert, remenant bé amb un batedor.

- Per evitar que faci tel, la tapem ràpidament amb film transparent, procurant que toqui tota la superfície de la crema i, un cop temperada, la guardem a la nevera.

La presentació:

 - Per a evitar que les cassoletes s'estovin, no les omplirem amb la crema fins a l'últim moment. Les decorem amb una cirera i unes fulles de menta.

Si encara us ha quedat algun dubte, només cal que mireu el vídeo i ja veureu com us el resol de seguida.

Ingredients:

Per a les cassoletes (unes 25 unitats):

• 125 g sucre mòlt
• 40 g ametlla mòlta
• 35 g farina
• 125 g clara d'ou
• 50 g mantega fosa

Per a la crema pastissera:

•  ½ l llet
•  pell de llimona 
• 4 rovells 
• 100 g sucre 
• 40 g farina de blat de moro Maizena 
• 50 ml Cava Cuvée Dessert de Parxet 

Per a la decoració:

• cireres, maduixes, gerds 
•  fulles de menta

Vaig batejar aquestes postres refrescants i de color viu amb el nom de Pessics de Tiana no només per la seva mida petita, que ens permet agafar-les amb el cap dels dits com si anéssim a fer un pessic, sinó també perquè en la seva elaboració he fet servir ingredients del poble: les ametlles, les cireres i la menta són del jardí de casa -i totalment ecològics-, la llimona és un regal de la meva veïna Amparo, i el Cuvée Dessert és de Can Parxet.

A la primavera hi poso cireres, però la resta de l’any decoro les cassoletes amb la fruita que més ens agrada: maduixes, gerds... A l’estiu les guarneixo amb les móres amb què ens obsequien els esbarzers que trobem durant les nostres passejades pel Parc de la Serralada de Marina. I també són molt bones amb ametlles o avellanes torrades, que esmicolarem i escamparem per sobre de la crema.

 Avui, permeteu-me que per acompanyar aquests Pessics de Tiana recomani el llibre on surten publicats, i que tan feliç m'ha fet: La cuina del Maresme. Guia de recursos. Biblioteques Municipals del Maresme, 2014.