Llenguados al Pernod amb gambes



En aquella ciutat a la que anomenem Ceuta, i que es troba en la confluència dels dos mars, hi ha la roca on es va aturar Moisès per menjar-se un llenguado que Josuè havia cuit a la brasa.

Però vet aquí que -segons van explicar els vilatans a Abu Hamid al-Gharnati- el Profeta va haver de marxar a corre-cuita a atendre qüestions que reclamaven la seva atenció i només va tenir temps de menjar-se la meitat del peix.

Afortunadament Déu ho va veure i va fer reviure l'altra meitat. Així, el llenguado va poder tornar al mar i seguir nedant, mostrant els seus descendents encara avui en dia aquells trets tan característics que ja van cridar l'atenció del viatger granadí.

En la seva obra, on apareixen fets meravellosos i coses singulars vistes en els seus viatges arreu del món, ens explica que una meitat té escates, espines i una pell molt fina, i mig cap amb un sol ull, que fa angúnia només de mirar-lo perquè és com si estigués mort, o com si se l'haguessin menjat.

Tanmateix, al Mar Roig se'l coneix com el peix de Moisès, i la gent el té per bon averany i el regala a persones respectables.




És possible que vosaltres sigueu com Abu Hamid al-Gharnati i no trobeu gaire atractiu el llenguado, i també potser que no vegeu cap tipus de bellesa en aquestes gambes de Palamós. Però la combinació de tots dos pot convertir un plat en un menjar extraordinari.

Si us han agradat aquests Llenguados al Pernod amb gambes i els voldríeu fer, només cal que seguiu aquestes indicacions:

- Pelem les gambes deixant només les cues. Les emboliquem amb un filet de llenguado i el subjectem amb un escuradents.

- Els posem en una safata del forn, condimentem amb sal i pebre, i hi aboquem el vi i el brou. Tapem amb paper d'alumini i ho posem al forn calent durant 10 minuts. Tot seguit els posem en un plat i els mantenim calents.

- En un cassó, fregim els caps i les pells de les gambes amb unes gotes d'oli. Hi afegim el brou de la safata del forn, deixem reduir i ho passem pel colador xinès.

- Posem la mantega en un cassó i la farina, i la deixem coure un parell de minuts. Hi aboquem el brou, remenem i deixem que cogui fins a tenir una salsa espessa. Hi afegim el rovell d'ou, remenem, esperem que faci xup-xup, i hi aboquem primer el Pernod, i un minut després la crema de llet.

- Fem un llit de salsa al plat, a sobre posem els llenguados i els banyem amb més salsa, sense cobrir-los del tot.




Ingredients (per a 2 persones):
  • 2 llenguados a filets
  • 8 gambes
  • 100 ml vi blanc de bona qualitat
  • 220 brou de peix
  • 30 g mantega
  • 30 g farina
  • 1 rovell d'ou d'agricultura ecològica
  • 1 cullerada de Pernod
  • 100 crema de llet 35% m.g.
  • sal marina
  • pebre negre




Ja que el viatger andalusí del segle XII Abu Hamid al-Gharnati va aplegar en les seves obres les meravelles del món, crec que per acompanyar aquests Llenguados al Pernod amb gambes no hi ha res millor que la lectura d'una obra escrita amb un excepcional sentit de l'humor per un home que també va viatjar per tot el món.

Gerald Durrell, Filets de palaia. Edhasa (Col·lecció Clàssics Moderns). Barcelona, 1989.

11 comentaris:

  1. A mí me gusta tanto el lenguado como las gambas y presentado así estoy segura que está delicioso!! Bss.

    ResponElimina
  2. Un par de ingredientes magnificos sueltos y juntos y presentado y con esta salsa esta sublime¡¡
    Peto

    ResponElimina
  3. El pernod m'ha agradat molt amb unes gambes flambejades, però això és un plat de restaurant de luxe!
    Petons,
    palmira

    ResponElimina
  4. No he pensat mai que sigui un peix lleig, serà perque ens agrada molt i tal com l'has fet entre les gambes i la salsa es per llepar-se els dits un a un.
    Tindré que dir-li al meu cuiner "particular " que em faci la recepta, hehehe.
    Petons.

    ResponElimina

  5. Margarida; Aixó és un mar i més mar. Quina trobada de dues especies d'aigua... de ben segur que és una delícia.
    El llenguado no és tant lleig i té un molt bon gust, filategats i acompanyats -en aquest cas amb les gambes- és d'un encert molt ben trobat.
    Salutacions Margarida¡¡ :O)

    ResponElimina

  6. Margarida; Aixó és un mar i més mar. Quina trobada de dues especies d'aigua... de ben segur que és una delícia.
    El llenguado no és tant lleig i té un molt bon gust, filategats i acompanyats -en aquest cas amb les gambes- és d'un encert molt ben trobat.
    Salutacions Margarida¡¡ :O)

    ResponElimina
  7. per sucar-hi pa sense parar! que bo!!!

    ResponElimina
  8. Com no ha de ser bo aquest plat si només mirant-lo te'l menjaries...jo tampoc trobo lleig el llenguado...i sort tenim que Déu el va fer reviure sinó ara no en tindríem! petons

    ResponElimina
  9. Curiosa la descripción que hacía el viajero.

    Has combinado los ingredientes hasta conseguir un plato sumamente atractivo, me encantaría probar sobre todo la salsa

    Petons!!

    ResponElimina
  10. Una recepta digne d'una grandíssima celebració. S'acosta l'aniversari de casats, i estic pensant que potser la faré ;)

    ResponElimina