Bracet de mascarpone i xocolata



El Bernat acostumava a caminar amb pas decidit, sense tenir temps d’observar res del que hi havia al seu voltant. Sempre amb pressa, i sense cap possibilitat de descobrir qualsevol petita novetat que hi pogués haver. L’únic que l’importava era fer el que se li havia encarregat i anar allà on calia. Sempre puntual, sempre eficient, sempre seguint el ritme que marcava el rellotge. 

Un dia, però, algú li va donar sense voler un cop al braç i li va fer caure la cartera, deixant a terra tot un escampall de papers. La seva primera reacció va ser maleir aquell desaprensiu que amb la seva poca cura li acabava de provocar un retard inesperat en el lliurament d’aquells documents.

Però de seguida va veure que l’home aquell no tan sols no s’havia adonat del terrabastall que havia provocat sinó que seguia caminant tan esperitat com acostumava a fer-ho ell, amb aquell posat de preocupació i nerviosisme, i amb el rostre marcat per unes arrugues que evidenciaven una certa amargor.

Veure’s reflectit en una altra persona li va descobrir els seus defectes, i no li va agradar gens res del que hi va percebre. Tant afectat va quedar que, uns segons més tard, quan es va aixecar del terra amb els papers en ordre, ja era un home nou. 

El dia era assolellat amb un cel blau sense núvols, i caminava plàcidament fixant-se en tots els detalls. Res se li escapava, ni les pomes vermelles i lluentes que duia la senyora a la bossa de ràfia, ni el bebè que dormia plàcidament en el cotxet que passejava cofoia la seva mare, ni el parell d’enamorats asseguts al banc amb les mans entrellaçades i les mirades embadalides. 

Per primera vegada va arribar cinc minuts tard a la seva cita, però el món no es va esfondrar. És més, tots es van meravellar de l'alegria que mostraven els seus ulls i de la dolçor de la seva expressió que no el van abandonar en tot el dia.




Jo sóc  una d'aquelles persones que van sempre amunt i avall, fent deu feines alhora, però avui he decidit fer una pausa i celebrar amb tranquil·litat el meu aniversari envoltada de la gent que més estimo. M'he pres el meu temps per preparar unes bones postres, que en lloc de pastís han estat uns bracets individuals.

Si a vosaltres també us ha agradat aquest Bracet de mascarpone i xocolata i el voldríeu fer, només cal que seguiu aquestes indicacions: 

Per al pa de pessic: 
- Encenem el forn i el posem a 180º. Untem amb mantega un motlle rectangular i l’empolsinem amb farina. 

- Barregem la farina amb el llevat i els passem pel sedàs. 

- Muntem a punt de neu les clares amb un pessic de sal. Hi afegim de mica en mica i amb molta cura, amb l’ajut d’una espàtula, la resta d’ingredients per aquest ordre: els rovells, la ratlladura de llimona i la farina. 

- Aboquem la barreja al motlle i l’enfornem durant 20 minuts. 

- Un cop fred, el desemmotllem i el partim en 4 trossos iguals. I tallem horitzontalment cada tros, aconseguint 8 rectangles de 16’5x11 cm. 




Per al farciment:  
- Desfem una xocolata al bany Maria, esmicolem l'altra amb un ganivet a trossos ben petits i triturem les ametlles en trossos no més grans que un gra d’arròs. 

- Barregem el formatge amb el sucre i hi afegim la resta d’ingredients. 

Per als pastissets: 
- Agafem cada rectangle de pa de pessic i posem en un dels costats estrets 100 g del farciment, i l’enrotllem com un canaló. L’emboliquem amb film transparent i el guardem a la nevera tota la nit. 




Per a la cobertura: 
- Escalfem la nata. Quan bulli, l’apartem del foc i hi afegim la xocolata esmicolada. Barregem bé, i hi posem la mantega a trossos. Remenem bé fins que ens quedi una crema ben fina. 

Decoració dels pastissets: 
- Posem els bracets a sobre d'una reixeta i hi aboquem la cobertura per sobre fins a cobrir tota la superfície. Batem el mascarpone amb el sucre i el posem dins d'una màniga pastissera.Decorem els bracets amb rosetes de mascarpone i hi intercalem els gerds.



 Ingredients (per a 8 bracets):

 Per al pa de pessic: 
  • 4 clares*
  • 1 pessic sal marina
  • 4 rovells*
  • 130 g sucre 
  • ratlladura de llimona*
  • 130 g farina de rebosteria 
  • 1 culleradeta llevat Royal 
Per al farciment:
  • 500 g formatge mascarpone 
  • 100 g ametlles torrades 
  • 100 g xocolata Nestlé Postres desfeta 
  • 100 g xocolata Nestlé Postres esmicolada 
  • 25 g sucre mòlt 
Per a la cobertura:
  • 125 g xocolata Nestle Postres negra 
  • 125 g nata 35% m.g. 
  • 50 g mantega 
Per decorar:  
  • 100 g mascarpone 
  • 10 g sucre 
  • gerds
Tots els ingredients marcats amb (*) són procedents de l'agricultura ecològica.




Fer anys sempre és un bon motiu per plantejar-nos la vida que portem i mirar de polir tots els destorbs que ens allunyen del camí de la felicitat. Jo, en el meu cinquanta-cinquè aniversari, m'he adonat que fa molts anys que vaig amb la directa posada i que potser em caldria minorar -encara que només fos una mica- el meu ritme de vida.

Res millor que fer una pausa per gaudir com cal d'aquest Bracet de mascarpone i xocolata. I, per acompanyar-lo, avui us recomano el llibre de Josep Pla, La vida lenta. Notes per a tres diaris (1956, 1957, 1958). Edicions Destino (Col·lecció L'Àncora). 2014.

9 comentaris:

  1. Em semblen uns bracets molt macos, per admirar-los i també per menjar, es clar i no deixar ni una molleta al plat.
    I ara ja saps, tot amb més pausa, podràs?
    Petons.

    ResponSuprimeix
  2. Molt bonics i ha d'estar de vici !!!!!!!!!
    Petons

    ResponSuprimeix
  3. Molt bonics i ha d'estar de vici !!!!!!!!!
    Petons

    ResponSuprimeix
  4. És veritat que portem un ritme de vida massa accelerat, val la pena prendre's un dia de descans de tant en tant. I hauríem d'aprendre a baixar una mica el ritme, oi?
    Sobretot per poder degustar amb la calma que es mereixen aquests bracets tan bons que has fet. I t'han quedat perfectes, tots igualets i ben rodons!
    Felicitats pels 55 anys!!!!

    ResponSuprimeix
  5. Saber parar a tiempo es una propuesta que muchos se hacen y no lo consiguen.Buenos y bonitos y con esta combinación interior sublimes¡¡
    Aunque sea tarde mis felicitaciones por estas 55 primaveras.A seguir intentando ser feliz cada día.
    petons

    ResponSuprimeix
  6. Quina delícia de bracets. Tenim que parar una mica el ritme que portem i a més per celebrar l’aniversari.
    Felicitats encara que sigui una mica tard.
    Una abraçada

    ResponSuprimeix
  7. Moltes felicitats encara que hagin passat uns dies! Aquests bracets a més de molt bons queden molt vistosos.
    Tinc pendent preparar la versió individual d'aquest postre però m'hauré d'animar!
    Petons
    Palmira

    ResponSuprimeix
  8. només de veure les fotos m'esgarrifo amb el que m'arriba a agradar!!! quin vici aquests braçets! jo vull un braç d'adult!!! xD petons

    ResponSuprimeix
  9. Oooh ! me'ls havia perdut... ! què bons!! i potser si que la meitat d'un és poc.... pel comentari de l'altre dia. Va estar bé la bona estoneta que ens va regalam la Fageda, oi?? petó

    ResponSuprimeix