Llaminera amb ceba agredolça



Ho sabem tot de tu,  Margarida, des del teu naixement al si d'una família benestant fins al darrer alè exhalat a la plaça pública davant d'un batibull d'ulls atemorits a una banda i d'exultants a l'altra, però ignorem si són dades reals o expressions populars sorgides al llarg de la història com a conseqüència de la veneració que se t'ha atorgat aquí i terres enllà.

Tu vas ser una de les veus que va empènyer Joana  d'Arc a la lluita, i un mirall d'inspiració per a tanta gent devota que havia estat subjugada durant segles. Representaves la resistència, la il·lusió, el tot és possible.

Feta fora de casa per uns pares pagans que no acceptaven el bateig de la seva filla, vas haver de sobreviure treballant de pastora, però ni el sol ni el fred van malmetre la teva bellesa, de la que s'enamorà amb deliri el prefecte Ol·lari, el qual va decidir denunciar-te i perdre't per sempre en no poder aconseguir el teu amor.

Mil turments vas haver de sofrir,  tants que ens omplen d'esgarrifança només d'imaginar-nos-ho, però ni el ferro ni l'aigua, ni el foc aconseguiren doblegar la teva fe. Forta i valenta, has passat a la història com un Sant Jordi femení amb la bèstia sotmesa als teus peus.

Ni llances ni sagetes vas necessitar per vèncer aquell dimoni disfressat de drac que moments abans se t'havia empassat tota sencera. I quan van obligar el botxí a tallar-te en rodó el cap per acabar amb tu d'una vegada, en aquell moment vas esdevenir santa. I el teu record perdura fins avui.




Santa Margarida té consagrada una ermita que es troba al bell mig de l'esplanada que hi ha al cràter del volcà homònim que forma part del Parc Natural de la Garrotxa.

En aquest Parc es troba la Fageda d'en Jordà, els excepcionals boscos de la qual van servir d'inspiració al poeta Joan Maragall. Aquest va ser també el lloc elegit per crear fa 30 anys la cooperativa La Fageda, un projecte empresarial per oferir un treball digne a les persones de la Garrotxa amb discapacitat intel·lectual o malaltia mental crònica.

L'empresa s'ha anat fent gran i, a més a més de la gran varietat de iogurts i gelats, ara presenta una àmplia gamma de melmelades.

La Fageda em va obsequiar amb una mostra de diverses melmelades per a maridatges, i de seguida vaig pensar que la de ceba lligaria molt bé amb la llaminera ibèrica i el puré de patates.




Si us ha agradat aquesta LLaminera amb ceba agredolça i voldríeu fer-la, només cal que seguiu aquestes indicacions:

- Posem l'oli al foc. Salpebrem la llaminera i l'enrossim per tots els costats per segellar-la. Posem el foc al mínim, i hi afegim la ceba tallada en juliana. Tapem i de tant en tant anem girant la carn.

- Al cap de mitja hora hi aboquem el conyac i mantenim la cassola destapada fins que la llaminera estigui cuita. La traiem i la posem en una plata perquè es vagi refredant.

- Coem al vapor les patates tallades a trossos, i les passem pel passapurés. Posem el puré en un cassó al foc i hi afegim la llet, sal i herbes provençals, tot remenant amb una cullera de fusta fins a obtenir la cremositat desitjada.

- Tallem la llaminera a filets prims. Al centre d'un plat posem un cèrcol de cuina i l'omplim amb puré de patates. Cobrim la superfície amb la melmelada agredolça de ceba.

- Enretirem el cèrcol i envoltem el puré amb els talls de carn superposats, tot formant un volcà.

- Lliguem el volcà amb 2 fulles de cibulet, i guarnim el plat amb una flor de caputxina i una fulla de maduixa.




Ingredients (per a 2-3 persones):
  • 1 llaminera de porc ibèric
  • 2 cebes tendres*
  • 2 patates*
  • 1/2 vas d'oli oliva verge extra
  • 75 ml llet
  • 30 ml conyac de bona qualitat
  • 3 cullerades de melmelada de ceba agredolça La Fageda
  • pebre de 5 colors, mòlt
  • herbes provençals*
  • sal marina
Els ingredients marcats amb (*) són procedents de l'agricultura ecològica




El volcà de Santa Margarida va entrar en erupció fa uns onze mil anys, però sembla que des d'aleshores regna la tranquil·litat en el seu cràter, així que hi podeu anar tot fent una agradable passejada i recordant la vida de la santa quan arribeu a l'ermita que porta el seu nom.

No s'ho van passar tan bé Lidenbrock, el seu nebol Axel i el guia Hans quan van entrar pel cràter d'un volcà i van sortir expulsats per l'erupció d'un altre situat a 1200 llegües de distància. 

Així, avui, després de menjar aquesta Llaminera amb ceba agredolça, podríeu reviure les aventures d'aquests personatges al llibre de Jules Verne, Viatge al centre de la terra. Editorial la Galera (Col·lecció La Galera Jove). 




4 comentaris:

  1. Els teus maridatges de literatura i cuina sempre ens impressionen, felicitats Margarida!!

    ResponElimina
  2. Mare meva!!!! Quin goig de plat!!!

    ResponElimina
  3. Quin plat!!!!!!!
    Et felicito, el plat boníssim i la presentació sublim!!!!!!
    Petons Margarita

    ResponElimina