Pastisset de tiramisú

Sabia que no era igual als altres nens i en lloc de jugar a la pilota sota un sol abrusador s'estimava més posar-se a l'ombra i passar l'estona entretingut en allò que més li agradava d'aquest món: dibuixar. Quantes vegades havia somiat que arribaria a ser un pintor de retrats de renom i que prohoms d'arreu del país sol·licitarien els seus serveis! Però només era un somni...

El petit Adam Robert era un zeruzeru  i no tenia futur.  Tant podia morir de càncer prematur com a mans despietades  d'un caçador de nens. Al seu poblat el consideraven un fantasma  tan sols perquè la seva pell era blanca com el guix, i molts poderosos de la regió dels Grans Llacs paguen -encara ara- grans fortunes a bruixots amb la creença que els membres de les persones amb albinisme tenen poders màgics.

Un dia funest, en la foscor de la nit, va aparèixer un caçador a la seva cabana -com havia passat altres nits en altres cabanes d'altres poblats- i va estroncar alguna cosa més que els somnis del petit bantu.

Davant els crits impotents de la seva mare, a l'Adam li van tallar el  braç esquerre i tres dits de la mà dreta només perquè hi ha qui creu que amb aquests membres es poden fer encanteris i pocions màgiques que donaran riquesa, èxit i bona sort a qui els tingui. L'Adam va tenir sort de no morir dessagnat.

Sembla increïble que avui en dia puguin passar  aquestes coses i que es moguin grans quantitats de diners per aconseguir braços i cames de gent albina, sobre tot d'infants. De la vida del petit Adam se n'ha fet una pel·lícula titulada The boy from Geita que tant de bo serveixi per evitar més mutilacions com la seva o la mort que han patit molts altres albins.

He triat aquesta trista història com a introducció del meu Pastisset de tiramisú  per donar-la a conèixer a tothom que em llegeix perquè estic segura que és molt poc coneguda.

Si us ha agradat l'aspecte d'aquests Pastissets de tiramisú i voldríeu fer-los, només cal que seguiu aquestes instruccions:

 Per a la làmina de pa de pessic.

- Encenem el forn i el posem a 180º. Cobrim una safata amb paper de forn. Muntem les clares amb un punt de sal. A banda, batem els rovells, les raspadures de llimona i el sucre fins que estiguin esponjosos. Aleshores incorporem la farina i el llevat (passats per un sedàs) alhora que hi afegim alguna cullerada de clara muntada per poder-ho batre més bé. Acabem d'incorporar la resta de clara barrejant-ho tot amb molta suavitat.  

- Escampem amb una espàtula la massa a sobre del paper, fent un rectangle de 38 cm x 28 cm, i l'enfornem durant 8 minuts.  Un cop cuita, traiem del forn la làmina de pa de pessic, la tallem en 4 trossos i els enrotllem.

Per al tiramissú:

- Posem els fulls de gelatina en remull en aigua freda i muntem la nata. Batem els rovells i el sucre fins que blanquegin. Hi aboquem l'Amaretto, remenem i hi afegim el formatge. Agafem els fulls de gelatina i  els posem en un cassó al foc fins que es fonguin, i els aboquem a la barreja. Finalment incorporem la nata muntada amb suavitat. Ho deixem mitja hora a la nevera.

- Descargolem les làmines de pa de pessic i hi escampem a sobre de cada una uns 100 g de tiramisú, i els tornem a cargolar. Els emboliquem bé amb film transparent, com si fossin un caramel i els desem a la nevera fins a l'endemà.

- Enretirem el film, tallem els extrems dels pastissets perquè tots siguin de la mateixa mida i els arrebossem amb cacau en pols. Reservem a la nevera fins a l'hora de servir. 

Ingredients (per a 4 pastissets):

Per a la làmina de pa de pessic:

• 3 ous*
• 90 g sucre
• 90 g farina
• ratlladura de llimona*
• 1 culleradeta de cafè de llevat Royal
• 1 pessic de sal*

Per al tiramisú:

• 3 rovells* 
• 150 g sucre
• 200 g formatge mascarpone
• 200 g nata per muntar 35% m.g.
• 3 cullerades de licor Amaretto
• 3 fulls de gelatina

 Altres:

• cacau pur en pols

Aquest Pastisset de tiramisú sembla un braç de gitano mini. Jo n'he fet un per persona i encara n'hi havia qui volia repetir de tant bo que l'ha trobat!  Gens embafador i de gust molt suau, realment hem hagut de fer esforços per no caure en la temptació de menjar-ne un altre.

Avui, per compartir unes postres tan bones, us recomano la lectura de La casa de les miniatures, de Jessie Burton. Editorial Àmsterdam. Barcelona, 2015.