Vol-au-vent de carxofa i pota blava



Quina parella més bonica que fan! declaren tots en sortir de la cerimònia alhora que llancen pètals de roses. Els familiars d'ambdues parts estan contents i no poden dissimular la seva felicitat, tot i que al principi els va costar donar el vist-i-plau a una relació que es preveia complicada.

Ella, noia d'ulls verds i cor envellutat,  ha estat sempre la reina de casa seva, la nineta dels ulls dels seus progenitors. Va néixer i es va criar entre els camps del Delta,  i segurament el clima temperat per la protecció de les muntanyes i l'acció marina de la Mediterrània va forjar en ella aquest caràcter dolç i melós que enamora a tots els qui la coneixen.

Ell és de poble, però de casa bona. Un senyoret a qui mai ha faltat de res. Un esportista d'elit, de cos ben fibrat i mirada intensa. Un seductor per qui sospiren totes les noies que el ronden, perquè allà per on passa la seva bellesa natural deixa a tothom bocabadat. Però més admirables són en ell la seva simpatia i l'esperit protector vers els desvalguts.

De ben jovenets ja havien coincidit en festes majors, en actes organitzats per l'Ajuntament  i en alguna fira gastronòmica. I, encara que tots dos es trobaven bé junts i eren conscients de la complicitat que hi havia entre ells, cadascú feia la seva vida, aliè als sentiments que l'altre abrigava en el seu cor.

Fins que la trobada casual organitzada per un amic comú va aconseguir que poguessin caminar unes hores sota els estels a recer de qualsevol mirada. De seguida els esguards tendres i plens d'amor van donar pas a les confidències, i en aquell estat d'absoluta felicitat van decidir unir les seves vides i gaudir de l'escalfor dels seus cossos per sempre més.




Fa uns dies vaig rebre aquesta invitació per assistir a un casament ben original, com podeu veure. En realitat es tractava de la presentació de les  VII Jornades Gastronòmiques del Pota Blava i la Carxofa Prat, dins del Març Gastronòmic 2016, organitzat per l'Associació de Gastronomia i Turisme  (AGT) i l'Ajuntament del Prat, i que va tenir lloc a El 300 del Born.

Aquestes Jornades -el padrí de les quals és el xef amb 5 estrelles Michelin Paco Pérez- donen l'oportunitat de degustar menús elaborats amb Pollastre Pota Blava i Carxofa Prat a 19 restaurants del Baix Llobregat i, per primera vegada, també a Berlín. Els restauradors s’han basat en aquests productes de km 0 per configurar un catàleg de plats que fan de la seva cuina un signe distintiu de qualitat.

En aquest acte ens van obsequiar amb una gran varietat de tapes realitzades pels restauradors locals que van complaure els paladars més exigents.




Tot i que ens van regalar un dossier amb les receptes dels Menús Pota Blava i Carxofa Prat dels restaurants participants en aquestes Jornades, jo m'he estimat més fer una recepta original, inspirant-me en els dos protagonistes d'aquest casament.

Si us ha agradat aquest Vol-au-vent de carxofa i pota blava i el voldríeu fer, només cal que seguiu aquestes indicacions:

Per fer els vol-au-vents:
- Agafem una làmina de pasta de full i la dividim en 4 trossos. A cada tros hi tallem un cercle de  8 cm. Pintem amb ou batut els quatre trossos i els posem a sobre de l'altra làmina, amb la part pintada a sota, perquè s'enganxin. Al cercle que hem tret hi retallem un cor.

- Amb un motlle de 12 cm de diàmetre fem les vores ondulades perquè siguin més boniques. Punxem amb una forquilla el cercle central per evitar que s'infli durant la cocció, i pintem tota la superfície amb ou batut, i també els cors. Els posem a la nevera.




Per rostir el pollastre:
- Tallem les cuixes en 2 trossos, els salpebrem i els rostim en una cassola amb l'oli, els alls, les cebes, la farigola i el romaní. Els anem girant de tant en tant perquè quedin rossos per tots els costats. Hi tirem el conyac. Els deixem coure 15 minuts més. Tanquem el foc i els deixem refredar una mica.

- Pelem les cuixes i trinxem la carn a trossos no gaire petits. Reservem.

Per a la cocció de la carxofa:
-   Tallem les cebes en juliana i les posem al foc amb una mica d'oli, a foc molt suau, vigilant que no agafin color. Eliminem les fulles externes de les carxofes i les escapcem pel mig. Les tallem en 8 trossos. Quan la ceba estigui tova, hi afegim els trossos de carxofa, l'aigua i el vi. Tapem el cassó i deixem que es cogui fins que s'evapori tot el líquid i les carxofes estiguin cuites (uns 20-25 minuts).




Per a la salsa:
- En un cassó posem la mantega i la farina, i anem remenant durant 2 minuts. Hi aboquem el brou calent i remenem enèrgicament fins aconseguir una salsa sense grumolls. La coem durant 5 minuts, hi afegim la nata i deixem coure 5 minuts més. Salpebrem. Hi aboquem els trossos de pollastre i carxofa, i ho barregem tot amb cura. Reservem.

Per muntar el vol-au-vent:

- Encenem el forn i el posem a 220º. Quan estigui calent, tornem a pintar els vol-au-vent i els cors, i els enfornem durant 10 minuts. Si el cercle central ha pujat molt, amb un ganivet el retallem. Escalfem una mica la salsa.

- Farcim els vol-au-vent amb la salsa i els trossos de pollastre i carxofa, i els decorem amb el cor.




Ingredients (per a 4 vol-au-vent):
  • 2 làmines quadrades de pasta de full
  • 1 ou per pintar
Per rostir el pollastre:
  • 2 cuixes de pota blava 
  • 2 cebes tendres
  • 4 alls
  • 1 branca de farigola i 1 de romaní
  • oli d'oliva verge extra
  • conyac de bona qualitat
  • pebre negre mòlt
  • sal marina
Per a la cocció de la carxofa:
  • 2 cebes tendres
  • 2 carxofes Prat
  • oli d'oliva verge extra
  • 100 ml aigua mineral
  • 100 ml vi blanc de bona qualitat
Per a la salsa:
  • 35g mantega
  • 30 g farina
  • 250 ml brou de pollastre i verdures
  • 100 ml nata 35% m.g.
  •  pebre negre mòlt
  • sal marina



Esperem que la unió d'aquesta parella tan encantadora (la jove Carxofa Prat i el noi Pota Blava) sigui  el principi d'una gran història d'amor i que durant molts anys mantingui encesa la flama de la felicitat.

Per això avui -per acompanyar aquesta delícia de Vol-au-vent de carxofa i pota blava- us recomano la lectura de La boda, de Nicholas Sparks. Roca Editorial. Barcelona, 2004. La cita del llibre és en castellà perquè me'l vaig llegir en aquest llengua, i desconec si posteriorment se'n va fer una traducció al català.



8 comentaris:

  1. Que bons que deuen d’estar Umm
    Petons

    ResponSuprimeix
  2. Tot un luxe de vol-au -vent amb aquests ingredients!
    Petons i bona setmana
    Palmira

    ResponSuprimeix
  3. Bonissimes!! m'agrada molt la carxofa i deu ser un aperitiu fantástic!!

    ResponSuprimeix
  4. Que buena esta combinacion con dos productos típicos del Prat.
    Peto

    ResponSuprimeix
  5. Bon matrimoni!!! i segur que durador...molt bo! petó

    ResponSuprimeix
  6. Noia has d'escriure algún llibre, quin bon relat que has fet, m'ha agradat molt, ara prepara¡t per fer la crònica del bateig quan tinguin criatures.
    I la recepta també molt bona amb aquests bons productes.
    Petons.

    ResponSuprimeix
  7. Quin casament mes interesant. Fa una pinta d'allo mes bona!
    Petons.

    ResponSuprimeix
  8. Hey Margarida...Com va la vida? Per el que veig molt be...
    Açò si que es un "matrimoni" ben avengut,llastima que no dure molt...en la taula... jajaja!!!

    ResponSuprimeix