Lluç al forn amb aroma de farigola



Fa dies que no dormo. No és la primera vegada que em toca fer de trementinaire,  perquè des que tenia deu anys que acompanyo l'àvia en els seus viatges, i  he après d'ella tots els secrets de les herbes remeieres.  Conec quan s'ha d'utilitzar l'oli de ginebró, la trementina, el te de roca o la pega negra. I sempre tinc bons remeis tant per a les persones com per al bestiar.

Però sí és la primera vegada que vaig amb la mama. L'àvia s'ha fet gran i ja no té edat per traginar aquests farcells tan carregats durant setmanes. Hi ha dones que per fer alguns trajectes agafen el tren però nosaltres mirem d'estalviar quants més diners millor. Ja hem decidit que tot el calaix que farem aquest any el destinarem a fer el pagament per reduir el servei militar del meu germà. És l'únic que pot ajudar al papa en les tasques del camp, i no podem prescindir de les seves mans.

A mi m'hauria agradat comprar-me un  vestit bonic per la festa major, però un cop més l'hauré de cosir jo mateixa.  També somio que algun dia tindré diners per comprar unes sabates i no haver d'anar sempre calçada amb espardenyes.... Però tot això de  moment són luxes que  a casa no ens podem permetre.

Ja tinc les llaunes dels ungüents i dels olis ben arrenglerades a la taula de la cuina. I la balança romana ben lluenta, i el podallet  esmolat. Però estic nerviosa, i no és pels imprevistos del viatge,  ni per la incertesa de trobar cada dia un mas que ens vulgui aixoplugar a la nit, i ni tan sols per la possibilitat que algú ens pugui prendre els quartos pel camí...

Per primera vegada ens arribarem fins a l'Alt Empordà i podré veure el mar i posar els peus dins de l'aigua! Molt poca gent aquí a la Vall de la Vansa ha pogut viure aquesta experiència, i diuen que no hi ha paraules per descriure-la. Però jo les trobaré, segur, per poder-ho explicar al Miquelet. I qui sap si algun dia quan estiguem casats, hi podrem anar plegats.




Per fer el plat d'avui també necessitarem unes herbes remeieres, però cap trementinaire ens les portarà a casa, perquè el darrer viatge el va fer la Sofia Montaner l'any 1984. Els temps han canviat i ara podem trobar tota mena d'herbes en dietètiques i  botigues d'alimentació. Jo, però, sempre en tinc de plantades en un raconet del meu jardí per poder perfumar de manera natural tots els meus plats.

Si us ha agradat l'aspecte d'aquest Lluç al forn amb aroma de farigola i us agradaria fer-lo, només cal que seguiu aquestes indicacions:

- Encenem el forn i el posem a 200º. Tallem la ceba en juliana, i pelem i tallem a rodanxes les patates, i coem aquestes dues verdures al vapor fins que estiguin cuites.

- En una plata de forn posem una base de ceba i patata. A sobre hi posem els talls de lluç i els tomàquets. Ho condimentem tot amb sal i farigola. Hi aboquem el brou, unes gotes de vi blanc i un rajolí d'oli, ho tapem amb paper d'alumini i ho coem al forn durant 10 minuts. Traiem el paper d'alumini, i ho deixem coure destapat 5 minuts més, o fins que el peix estigui cuit.

- Servim el plat acompanyat d'una branca de farigola fresca.




Ingredients (per a 4 persones):
  • 1 lluç fresc tallat en 4 trossos*
  • 4 patates mitjanes*
  • 24 tomàquets cirera*
  • 2 cebes tendres* 
  • 1/2 vas de brou fet amb el cap i les espines del lluç*
  • oli d'oliva verge extra
  • vi blanc de bona qualitat
  • farigola*
  • sal marina*
Tots els ingredients marcats amb (*) són procedents de l'agricultura ecològica.




L'ofici de trementinaire va ser una activitat exclusiva de la Vall de la Vansa i Tuixent, exercida majoritàriament per dones, i que tenia com a objectiu primordial ajudar a l'economia domèstica de la família.

Podríem acompanyar aquest Lluç al forn amb aroma de farigola amb la lectura d'Andrea Camilleri, Dones. Edicions Bromera (Col·lecció L'Eclèctica, 254). Alzira, 2015.


5 comentaris:

  1. M'ha agradat molt aquesta entrada i la seva lectura. El lluç t'ha quedat molt bò.
    Petons.

    ResponElimina
  2. Per sort avui en dia es més fàcil trobar les herbes aromàtiques a la botiga i tú encara ho tens millor que ja les tens a casa.
    El cherrys tenen ja un color molt viu.
    Una bona recepta de lluç, ideal pel sopar perque es lleugera i molt bona.
    Petons.

    ResponElimina
  3. Recordo que la meva àvia feia el lluç d'una manera molt semblant i a casa som molt de lluç al forn. El proper dia hi posare la branca de farigola.
    Petons

    ResponElimina

  4. Margarida; "la trementinaire" a casa... aquest plat sembla fet a la Vall de la Vansa... amb gust de trementina i olors de l´alta muntanya i el peix -lluç- que l'acompanya per donar-l'hi l'agradable sensació de trepitxar l'aigua del mar, no hi ha paraules per descriure aquesta sensació...¡¡¡

    Jo vaig fer una entrada dedicada també a les tramentinaires, et deixo l'adreça d'aquesta entrada.

    http://menjadebacalla.blogspot.com/search?q=licor+de+nous

    Moltes gràcies Margarida per compartir totes aquestes históries.
    Salutaaions cap a Tiana i tu, rep una abraçada. :O)

    ResponElimina

  5. Margarida; Un lluç fet amb aquesta frangància de bosc, -amb aquest cas de jardí- l'hi dóna en aquest plat el bon gust de mar amb la subtilesa de la farigola.
    Les trementinaires eren persones que portaven la seva saviesa per tots els racons de Catalunya amb l'olor de muntanya.

    Jo vaig dedeicar una recepta aquestes meravelloses senyores, si t'interessa mirar-ho et deixo l'adreça:

    http://menjadebacalla.blogspot.com/2013/06/les-tremantinaires-licor-de-nous.html

    Moltes gràcies Margarida per compartir aquestes receptes amb tothom. Salutacions cap a Tiana¡¡ :O)

    ResponElimina