Lluç amb espinacs Chakall

La Clara es bibliotecària i estima els llibres. En té la casa plena, i els ensenya amb la mateixa cura que  un joier quan mostra les peces a un client. Cada racó té la seva història, cada prestatge descobreix una etapa de la seva vida. Els té tots classificats, ben arrenglerats i sense pols. Però n'hi ha un guarda un secret de la Clara. I ella no sap quin és.

Fa molts anys, quan va començar a treballar, les seves companyes eren dones grises, serioses i d'edat indefinida que emulaven la feina d'un guàrdia civil, sempre prohibint, sempre mirant de reüll i arrufant el nas quan algú pertorbava el silenci. 

Ella va revolucionar la biblioteca, obrint les finestres perquè hi entrés la llum del sol, i deixant que els nens remenessin els llibres tant com els vingués de gust.

Com era d'esperar, de seguida es va crear un cercle de fans de la Clara. Tots l'adoraven, els nens la miraven embadalits i els pares en lloaven les seves qualitats i la seva simpatia.  A vegades rebia notes anònimes on li declaraven el seu amor, altres vegades eren dibuixos divertits on la pintaven envoltada de llibres, de monstres o de lletres.

Un dia va rebre una carta que la va entristir. Era la nota d'algú que li deia que era ridícula i també beneita perquè no s'adonava que tots l'adulaven com a aquell rei a qui ningú s'atrevia a dir  que anava nu. No va voler saber qui li podia haver escrit aquella carta tan desagradable, però no la va estripar. La va guardar dins d'un llibre i la va deixar en oblit.

Ara que ja s'acosta a l'edat de jubilació, li agrada posar en ordre tots els moments de la seva vida. I, quan aquest matí li ha arribat el record sobtat d'aquell fet, s'ha posat a buscar aquella carta que només havia llegit una vegada però, per més que l'ha buscat, no l'ha trobat. Què se n'ha fet del llibre encarregat d'amagar les coses del passat?

Aquest plat també amaga coses, perquè sota la capa verda dels espinacs més tendres del meu hort trobarem el tall d'un lluç realment deliciós.

Si us ha agradat aquest Lluç amb espinacs Chakall i us agradaria fer-lo, només cal que seguiu aquestes indicacions:

Per a la salsa beixamel:

- Posem la mantega al foc i quan sigui fosa, hi posem la farina. Remenem vigilant que no es cremi i la deixem coure 2 minuts. Hi afegim la llet calenta i remenem bé perquè no hi hagi grumolls. Posem una mica de nou moscada, pebre negre i sal, i la deixem coure uns minuts més.

Per als espinacs:

- Posem unes gotes d'oli a la paella amb l'all laminat i, vigilant que no es cremi, el deixem que es dauri. Hi afegim la ceba tallada en brunoise, i la deixem fins que estigui tova. Hi afegim els espinacs, apugem el foc i els donem unes voltes, mirant que no deixin anar aigua i no perdin el seu color verd. Condimentem amb sal.

Per al lluç:

- Escalfem la planxa, hi posem unes gotes d'oli i els talls de lluç lleugerament salats. Els coem primer per la banda que no té pell, i després per l'altra. Han de quedar cuits però no secs.

Muntatge del plat:

- Posem el lluç al plat, a sobre els espinacs i cobrim amb una capa de salsa. Decorem amb uns brots de col llombarda.

Ingredients (per a dues persones):

• 2 talls de lluç fresc sense espines d'uns 200 g*
• 200 g espinacs tendres*
• 1 ceba tendra*
• 15 g mantega
• 15 g farina
• 200 ml llet 
• 1 culleradeta oli d'oliva verge extra
• pebre negre acabat de moldre*
• nou moscada
• sal marina*
• brots de col llombarda

Tots els ingredients marcats amb (*) són procedents de l'agricultura ecològica.

Amb aquesta recepta participo en el repte de COOKING THE CHEF. Aquest grup d'entusiastes de la cuina proposa cada mes un xef en qui ens puguem inspirar per preparar la nostra recepta, i aquesta vegada el repte està dedicat al xef Chakall de qui no havia sentit parlar fins ara.

Però m'ha agradat. És guapo, té uns ulls d'un color blau impressionant i cuina de meravella  amb quatre ingredients, sense complicar-se gaire la vida.  Si alguna cosa sobta d'ell és que sempre cuina amb un turbant al cap.

El llibre de la Clara ha amagat durant tots aquests anys un secret que ella volia silenciar. Amaga alguna cosa el turbant del xef Chakall?

Per acompanyar aquest Lluç amb espinacs Chakall  us recomano el llibre de l'Agnès Rotger, El secret del meu turbant.  Columna edicions (Col·lecció Clàssica). Barcelona, 2010.